Christopher Priest, fotografiat per Adrià Guxens |
Traducció al català de Mª Teresa Chaparro.
“Estic buscant la meva nòvia,
però mentrestant podem fer l’entrevista”. Aquesta és la resposta de Christopher
Priest quan li demanem si li va bé de respondre unes preguntes. Però el que
havia de ser una entrevista curta es converteix en una conversa de mitja hora
al Parque de Ferrera d’Avilés que ens apropa a l’univers d’aquest aclamat autor
de ciència ficció. Adria’s News parla amb l’escriptor de The Prestige (El Truc Final) en el marc del Festival Celsius 232 per descobrir per què no vol tornar a col·laborar amb Chrisopher Nolan, per què va
abandonar un projecte de Doctor Who i
per què odia tant a l’escriptor James Christopher Owsley. I com veureu, no té
pèls a la llengua.
L'escriptor James Christopher Owsley utilitza el seu nom de pseudònim. Li molesta?
No entenc què està passant.
Va començar a utilitzar el meu nom quan va sortir El Truc Final (The Prestige),
i el meu nom és molt inusual… És un capullo, però em vaig venjar d'ell, ja que vaig
escriure un llibre de terror en el qual el personatge principal és un capullo
que es diu James Owsley.
Parlem sobre El Truc Final. Per què un llibre sobre màgia?
M'agrada la màgia i en
aquell moment estava buscant una idea per a un llibre, i em va semblar que el
que fan mags i escriptors és bastant similar: és entreteniment, és per passar-s’ho
bé; llegeixes una novel·la per passar una bona estona. Mags i escriptors
utilitzen el mateix tipus de tècniques: expliquen una història, el truc no
passa perquè sí.
Com se li va ocórrer la idea d'escriure una novel·la en format epistolar?
Perquè se situa a l'època
Victoriana. De totes maneres, el que succeeix en aquesta novel·la és bastant
surrealista. La gent més o menys fuig dels vampirs. És ridícul.
Nikola Tesla em sembla un dels personatges més interessants i intrigants de El Truc Final. Per què va decidir barrejar personatges històrics amb personatges de ficció?
Bé… Quan vaig escriure el
llibre ell no era gaire conegut. Es va fer molt més popular gràcies al llibre. De
fet, hi ha un model de cotxe a Estats Units anomenat Tesla i estic segur que va
sortir cinc anys després de la pel·lícula. El que passa amb Tesla és que era un
geni boig. En ciència ficció hi ha científics i professors bojos, i ell era
això: estava boig. Va inventar el corrent altern. Abans només hi havia corrent continu,
que és molt més feble. Quan van construir gratacels a Nova York no van poder fer-hi
arribar llum perquè era massa feble, així que van haver de construir
transformadors.
També va inventar la cadira elèctrica…
Sí, per matar gent i fer
altres bogeries. El seu millor invent va ser un transmissor elèctric. La idea
era una gran esfera que s'utilitzaria per transmetre electricitat a qualsevol
lloc del món. Tesla era amic de Frank R. Paul, que va il·lustrar molts dels
primers còmics de ciència ficció. Tots tenen grans esferes i això és de Tesla.
Era una idea genial però haurien fet falta 400 dics i 6000 mines de carbó
treballant alhora, i no hauria tingut suficient potència com per utilitzar
telèfons mòbil. Era una gran idea però no va funcionar.
Màgia “El que fan els mags i els escriptors és molt semblant: és
entreteniment, és per passar una bona estona”
Com va ser el procés des que va acabar la novel·la fins que Nolan va dir: “Fem la pel·lícula”?
Bé, va sortir el llibre i
primer de tot li va interessar a un home de Hollywood, però quan el vaig buscar
a IMDb vaig veure que només tenia un crèdit, i era com a dissenyador de
vestuari per a una pel·lícula porno gai, la qual cosa no em sembla un gran
treball [Riu]. Al meu agent li va semblar interessant i ho va enviar a
diferents llocs, i van escriure una molt bona ressenya a l’Entertaiment Weekly. Llavors
vaig començar a enviar-li coses a l’Spielberg, no personalment, però vaig enviar
molts llibres, centenars, i vaig haver de pagar-ho tot. Va ser terrible! Només
esperava que algun dia compressin la maleïda novel·la. Al final vaig aconseguir
tres ofertes. Una de Channel 4, una companyia britànica. És bastant bona, però
no tenen diners. L'atractiu de l'oferta era que farien la pel·lícula
immediatament. La segona oferta era de Sam Mendes, que acabava de fer American Beauty. Vaig pensar que era una
pel·lícula molt bona, i la van nominar per a set Oscars. La tercera oferta va
ser de Nolan i vaig pensar que Sam Mendes era el més adequat, òbviament, però
l'endemà una moto va venir a casa meva i
va deixar la cinta de vídeo de Following
amb una nota que deia: “Abans de decidir-te mira aquesta pel·lícula i imagina
què podria fer aquest home jove amb el suport d'un gran estudi”. Vaig pensar
que tenia una imaginació interessant. Sempre he cregut en impulsar el talent
jove, així que la hi vaig vendre a Nolan. El meu agent em va dir que creia que
estava cometent un error però sabia que al final jo tindria raó.
Sembla que Nolan i vostè tenen una bona connexió pel que fa a la temàtica de les seves històries. Tots dos solen parlar sobre la memòria i la percepció de la realitat, així que sembla ser l'home adequat per a aquesta pel·lícula.
Ho era. Ara ha fet massa
pel·lícules de Batman…
No li agraden les seves últimes pel·lícules?
Són una merda! Origen és una de les pitjors pel·lícules
que s'han fet mai. És terrible! Nolan té moltes coses que no afegeixen res,
fins i tot en El Cavaller Fosc.
Gotham està coberta de dispositius mòbils. S'ha tornat tan excèntric! [Riu].
Que capullo! Les pel·lícules de Batman són tan dolentes! Memento és genial, El Truc Final és millor i millora amb el pas del temps i crec que Following és bona. Segons el meu parer
aquestes són les seves tres millors pel·lícules.
Però si recorda, a Following el personatge principal té un símbol de Batman a l’habitació, així que no és tan estrany que hagi fet la trilogia després de tot…
Suposo que li agraden els
superherois.
Per què no va escriure el guió per a El Truc Final?
Jo? Doncs perquè ho volia
escriure en Jonathan Nolan, que ja havia escrit Memento. Podia fer-ho!
Realisme “El Truc Final és l’únic llibre on la màgia
és racional i té una explicació científica”
El Truc Final em sembla una mica steampunk. Li agrada aquesta etiqueta?
Hmm… realment no és steampunk. És Victorià. És l'assumpte de
Tesla. Tesla tenia 35 models que mai van ser construïts ni oberts perquè a la
família Tesla li van dir que s’havien de guardar en secret, però per als
escriptors això és genial. I vaig pensar que per què no?, i d'aquí va sortir
tot. Suposo que el que em dius de l’steampunk
està relacionat amb això.
Li agradaria col·laborar amb Nolan en el futur?
No.
Què li sembla L'Il·lusionista? És una pel·lícula que va sortir més o menys al mateix temps que El Truc Final…
No em va agradar. La
història em va semblar falsa. És una pel·li preciosa i té molt bona
cinematografia, però la història és estúpida. A més, El Truc Final és l'únic llibre en el qual la màgia és racional i té
una explicació científica. S'explica la ciència de Tesla; no és sobrenatural.
Totes les altres pel·lícules sobre màgia tenen aquesta qualitat extra en què
dius: “La màgia potser és real…”, i l'argument de L'Il·lusionista…
Un altre director amb el qual se’l relaciona és David Cronenberg, ja que va adaptar en un llibre la seva pel·lícula eXistenZ. Per què ho va fer?
Perquè em van oferir
diners.
Li va agradar la pel·lícula?
No. M'agrada Cronenberg,
però aquesta pel·lícula… Jo acabava d'escriure un llibre sobre realitat
virtual, The Extremes, i em van
oferir eXistenZ, que té un títol
similar i també és sobre realitat virtual. El problema és que la seva realitat
virtual és bàsicament sobre un home que va a un restaurant xinès. Bé, quina
cosa més passarà? Crec que faltaven més idees. Només va ser una feina.
Li van demanar que escrivís un parell d'episodis de Doctor Who, però al final no els van acceptar. Pot parlar-nos una mica sobre aquesta experiència?
Hmm… No gaire… Ho vaig fer
perquè Douglas Adams era l'editor de guions i jo estava treballant amb ell,
però llavors va deixar la sèrie i la gent que va ocupar el seu lloc no era gaire
feliç. Va ser una mala època… El productor [John Nathan-Turner] va crear una
il·lusió de poder en la qual ell era una mena de Déu de Doctor Who. Va ser terrible, és molt vanitós. Al final no van
acceptar els meus guions i vaig perdre l'interès.
Origen “Origen és una de les pitjors pel·lícules
que s’han fet mai”
En la vida real té bessons i alguns dels seus llibres són sobre bessons. Van ser els seus fills una inspiració per explorar aquest tema, com a escriptor?
És cert, El Truc Final i The Separation són sobre
bessons, però vaig escriure El Truc Final
abans que nasquessin i The Separation després.
Escriu més ciència ficció que fantasia i terror, gèneres que solen anar plegats. És perquè prefereix la ciència ficció?
No m'agrada la fantasia. L'Il·lusionista és fantasia; El Truc Final és ciència ficció. La
ciència ficció és racional en la seva essència. És avorrit, però m'ho prenc
molt seriosament. De totes maneres, crec que la metàfora fantàstica és el motor
de la literatura. Crec que tots els grans llibres del passat han tingut aquest
tipus de qualitat. La ciència ficció, el gènere americà, resulta ser una cosa
barata i comercial, i jo sóc massa seriós per a això [Riu]. Crec que hauríem escriure
literatura fantàstica i no ciència ficció.
Abans ha dit que li agrada impulsar el talent jove. Quins nous escriptors de ciència ficció i fantasia li agraden?
Joe Abercrombie [Me l’assenyala,
assegut en un banc a 30 metres]. Us coneixeu ja? També hi ha un escriptor
jove molt bo a Anglaterra, Sam Thompson. Acaba de publicar la seva primera novel·la.
És increïble. És un noi jove molt simpàtic, d'uns 26 anys. És molt modest i
molt seriós, i pot arribar a tenir un èxit enorme. També hi ha una dona jove,
Emma J. Swift. Escriu ciència ficció i li va molt bé, a més és molt
seriosa així que al final segur que ho aconsegueix. La clau està en ser seriós.
Si ets seriós pots divertir-te; si no ets seriós tot és molt trivial.
Va ser part del jurat en el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya l'any 2004. Com va ser l'experiència?
Al principi ho vaig odiar.
No coneixia a ningú. En aquest aspecte estava molt mal organitzat. Vaig arribar
a Sitges, tenia habitació en un hotel i anava a veure pel·lícules. Ho vaig fer
durant dues setmanes i al final vaig conèixer a la resta del jurat, vam començar
a treballar junts i tot es va posar més interessant. Llavors vaig conèixer John Landis, que rebria el premi honorífic, però no era part del panell
principal. Va fer Un Home Llop Americà a
Londres i Blues Brothers 2000. Ho sap tot sobre Hollywood. Coneix cada director, cada actor i cada escriptor. El que ell no sap sobre
pel·lícules no ho sap ningú. Així que vam passar molta estona junts durant dues
setmanes i va ser molt divertit.
Fantasia “No m’agrada la fantasia. L’Il·lusionista és
fantasia; El Truc Final és ciència ficció”
També ha escrit el guió per The Stooge, que sortirà aquest any. Ens pot parlar d’aquest projecte?
Encara no està acabat. Al
principi anava a ser un curt de 20 minuts per portar-ho a festivals. És molt
simple, és sobre màgia, i molts trucs es fan amb un còmplice que està entre el
públic. Doncs la pel·lícula va sobre un home que aconsegueix treball de còmplice del mag. El projecte va començar així, però els productors ja porten
un parell d'anys amb ell i tenen problemes de finançament perquè tothom vol que
sigui un llargmetratge, així que estem pensant en utilitzar aquest format. Però
el cinema porta molt temps…
Algun projecte futur del que ens vulgui parlar?
Tinc una nova novel·la
anomenada The Adjacent que ha sortit
a Anglaterra; és una novel·la seriosa [Riu]. També hi ha una nova pel·lícula
basada en el meu llibre El Glamour.
La novel·la és genial, va sobre gent invisible i el poder de la invisibilitat,
per això es diu El Glamour. La idea és que la gent és
completament real, en tots els sentits: són sòlids, porten roba… Però hi ha un
home en aquest banc [M'assenyala un banc] i no el pots veure perquè és
invisible, i la raó per la qual és invisible és que és molt avorrit [Riu]. No
li agrada, vol que el vegem però no sap com fer-ho. Té les dents malament perquè no pot anar al dentista i porta
pastilles perquè no pot anar al metge. Dorm en grans magatzems on hi ha llits,
roba menjar tota l'estona… És una història sobre com una dona jove es veu
atrapada en aquest món i com un home jove està entre els dos mons, essent mig
invisible.
Com graves algú que és invisible?
És impossible de gravar.
Porten molt temps parlant sobre això i molts directors s’hi han interessat. Un
d'ells volia fer la pel·lícula amb Christopher Walken i Barbara Streisand
[S'estremeix]… Hi ha un director jove al Regne Unit, Gerald McMorrow, que ha
fet una pel·lícula anomenada Franklyn.
És una pel·lícula de ciència ficció i va ser com descobrir a Nolan; ple
d'imaginació, ple de bons moments en el guió… molt literari. Tenia molts
escenaris interessants, s'assembla a Blade Runner. Així que li vaig escriure i li vaig dir que havia escrit El Truc Final i que Franklyn m’havia agradat molt, que ens hauríem veure, i ens vam
veure. Vam signar el contracte fa més o menys un mes, hem trobat productors i
ara mateix estem en preproducció. Em ve de gust el projecte, sembla molt
interessant. Serà una pel·lícula de gran pressupost, però no serà com El Truc Final.
Valors “Sempre he cregut en impulsar el talent
jove”
Especial entrevistes Festival Celsius 232 d'Avilés 2013
- Entrevista amb David Simon, creador de The Wire (anglès, castellà, català).
- Entrevista amb Cristina Fallarás, periodista i escriptora de A la Puta Calle (castellà, català).
- Entrevista amb Christopher Priest, autor d'El Truc Final (anglès, castellà, català).
- Entrevista amb Elio Quiroga, cineasta i escriptor de El Despertar (castellà, català).
- Entrevista amb Ian Watson, creador de la història d'Intel·ligència Artificial (anglès, castellà, català).
- Entrevista amb David Monteagudo, escriptor de Fin i Brañaganda (català).
- Entrevista amb Steven Erikson, escriptor de la saga Malaz: el Libro de los Caídos (anglés, castellà, català).
- Entrevista amb Ana Campoy, escriptora de la sèrie de llibres Les Aventures de Alfred & Agatha (castellà, català).
- Entrevista amb Robert J. Sawyer, escriptor de FlashForward (anglès, castellà, català).
- Entrevista amb Carlos García Miranda, autor de Enlazados i guionista de Los Protegidos y El Internado (castellà, català).
- Entrevista amb Joe Abercrombie, escriptor de la trilogia La Primera Ley (anglès, castellà, català).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada