diumenge, 20 d’octubre de 2013

Christopher Priest: “Només si ets seriós pots divertir-te!”

Opinió 
Christopher Priest, fotografiat per Adrià Guxens

També podeu llegir l'entrevista en anglès (VO) i en castellà (T).

Traducció al català de Mª Teresa Chaparro.

“Estic buscant la meva nòvia, però mentrestant podem fer l’entrevista”. Aquesta és la resposta de Christopher Priest quan li demanem si li va bé de respondre unes preguntes. Però el que havia de ser una entrevista curta es converteix en una conversa de mitja hora al Parque de Ferrera d’Avilés que ens apropa a l’univers d’aquest aclamat autor de ciència ficció. Adria’s News parla amb l’escriptor de The Prestige (El Truc Final) en el marc del Festival Celsius 232 per descobrir per què no vol tornar a col·laborar amb Chrisopher Nolan, per què va abandonar un projecte de Doctor Who i per què odia tant a l’escriptor James Christopher Owsley. I com veureu, no té pèls a la llengua.


L'escriptor James Christopher Owsley utilitza el seu nom de pseudònim. Li molesta?
No entenc què està passant. Va començar a utilitzar el meu nom quan va sortir El Truc Final (The Prestige), i el meu nom és molt inusual… És un capullo, però em vaig venjar d'ell, ja que vaig escriure un llibre de terror en el qual el personatge principal és un capullo que es diu James Owsley.

Parlem sobre El Truc Final. Per què un llibre sobre màgia?
M'agrada la màgia i en aquell moment estava buscant una idea per a un llibre, i em va semblar que el que fan mags i escriptors és bastant similar: és entreteniment, és per passar-s’ho bé; llegeixes una novel·la per passar una bona estona. Mags i escriptors utilitzen el mateix tipus de tècniques: expliquen una història, el truc no passa perquè sí.

Com se li va ocórrer la idea d'escriure una novel·la en format epistolar?
Perquè se situa a l'època Victoriana. De totes maneres, el que succeeix en aquesta novel·la és bastant surrealista. La gent més o menys fuig dels vampirs. És ridícul.

Nikola Tesla em sembla un dels personatges més interessants i intrigants de El Truc Final. Per què va decidir barrejar personatges històrics amb personatges de ficció?
Bé… Quan vaig escriure el llibre ell no era gaire conegut. Es va fer molt més popular gràcies al llibre. De fet, hi ha un model de cotxe a Estats Units anomenat Tesla i estic segur que va sortir cinc anys després de la pel·lícula. El que passa amb Tesla és que era un geni boig. En ciència ficció hi ha científics i professors bojos, i ell era això: estava boig. Va inventar el corrent altern. Abans només hi havia corrent continu, que és molt més feble. Quan van construir gratacels a Nova York no van poder fer-hi arribar llum perquè era massa feble, així que van haver de construir transformadors.

També va inventar la cadira elèctrica…
Sí, per matar gent i fer altres bogeries. El seu millor invent va ser un transmissor elèctric. La idea era una gran esfera que s'utilitzaria per transmetre electricitat a qualsevol lloc del món. Tesla era amic de Frank R. Paul, que va il·lustrar molts dels primers còmics de ciència ficció. Tots tenen grans esferes i això és de Tesla. Era una idea genial però haurien fet falta 400 dics i 6000 mines de carbó treballant alhora, i no hauria tingut suficient potència com per utilitzar telèfons mòbil. Era una gran idea però no va funcionar.

Màgia “El que fan els mags i els escriptors és molt semblant: és entreteniment, és per passar una bona estona”


Com va ser el procés des que va acabar la novel·la fins que Nolan va dir: “Fem la pel·lícula”?
Bé, va sortir el llibre i primer de tot li va interessar a un home de Hollywood, però quan el vaig buscar a IMDb vaig veure que només tenia un crèdit, i era com a dissenyador de vestuari per a una pel·lícula porno gai, la qual cosa no em sembla un gran treball [Riu]. Al meu agent li va semblar interessant i ho va enviar a diferents llocs, i van escriure una molt bona ressenya a l’Entertaiment  Weekly. Llavors vaig començar a enviar-li coses a l’Spielberg, no personalment, però vaig enviar molts llibres, centenars, i vaig haver de pagar-ho tot. Va ser terrible! Només esperava que algun dia compressin la maleïda novel·la. Al final vaig aconseguir tres ofertes. Una de Channel 4, una companyia britànica. És bastant bona, però no tenen diners. L'atractiu de l'oferta era que farien la pel·lícula immediatament. La segona oferta era de Sam Mendes, que acabava de fer American Beauty. Vaig pensar que era una pel·lícula molt bona, i la van nominar per a set Oscars. La tercera oferta va ser de Nolan i vaig pensar que Sam Mendes era el més adequat, òbviament, però l'endemà una moto va venir a  casa meva i va deixar la cinta de vídeo de Following amb una nota que deia: “Abans de decidir-te mira aquesta pel·lícula i imagina què podria fer aquest home jove amb el suport d'un gran estudi”. Vaig pensar que tenia una imaginació interessant. Sempre he cregut en impulsar el talent jove, així que la hi vaig vendre a Nolan. El meu agent em va dir que creia que estava cometent un error però sabia que al final jo tindria raó.

Sembla que Nolan i vostè tenen una bona connexió pel que fa a la temàtica de les seves històries. Tots dos solen parlar sobre la memòria i la percepció de la realitat, així que sembla ser l'home adequat per a aquesta pel·lícula.
Ho era. Ara ha fet massa pel·lícules de Batman…

No li agraden les seves últimes pel·lícules?
Són una merda! Origen és una de les pitjors pel·lícules que s'han fet mai. És terrible! Nolan té moltes coses que no afegeixen res, fins i tot en El Cavaller Fosc. Gotham està coberta de dispositius mòbils. S'ha tornat tan excèntric! [Riu]. Que capullo! Les pel·lícules de Batman són tan dolentes! Memento és genial, El Truc Final és millor i millora amb el pas del temps i crec que Following és bona. Segons el meu parer aquestes són les seves tres millors pel·lícules.

Però si recorda, a Following el personatge principal té un símbol de Batman a l’habitació, així que no és tan estrany que hagi fet la trilogia després de tot…
Suposo que li agraden els superherois.

Per què no va escriure el guió per a El Truc Final?
Jo? Doncs perquè ho volia escriure en Jonathan Nolan, que ja havia escrit Memento. Podia fer-ho!

Realisme El Truc Final és l’únic llibre on la màgia és racional i té una explicació científica”


El Truc Final em sembla una mica steampunk. Li agrada aquesta etiqueta?
Hmm… realment no és steampunk. És Victorià. És l'assumpte de Tesla. Tesla tenia 35 models que mai van ser construïts ni oberts perquè a la família Tesla li van dir que s’havien de guardar en secret, però per als escriptors això és genial. I vaig pensar que per què no?, i d'aquí va sortir tot. Suposo que el que em dius de l’steampunk està relacionat amb això.

Li agradaria col·laborar amb Nolan en el futur?
No.

Què li sembla L'Il·lusionista? És una pel·lícula que va sortir més o menys al mateix temps que El Truc Final
No em va agradar. La història em va semblar falsa. És una pel·li preciosa i té molt bona cinematografia, però la història és estúpida. A més, El Truc Final és l'únic llibre en el qual la màgia és racional i té una explicació científica. S'explica la ciència de Tesla; no és sobrenatural. Totes les altres pel·lícules sobre màgia tenen aquesta qualitat extra en què dius: “La màgia potser és real…”, i l'argument de L'Il·lusionista

Un altre director amb el qual se’l relaciona és David Cronenberg, ja que va adaptar en un llibre la seva pel·lícula eXistenZ. Per què ho va fer?
Perquè em van oferir diners.

Li va agradar la pel·lícula?
No. M'agrada Cronenberg, però aquesta pel·lícula… Jo acabava d'escriure un llibre sobre realitat virtual, The Extremes, i em van oferir eXistenZ, que té un títol similar i també és sobre realitat virtual. El problema és que la seva realitat virtual és bàsicament sobre un home que va a un restaurant xinès. Bé, quina cosa més passarà? Crec que faltaven més idees. Només va ser una feina.

Li van demanar que escrivís un parell d'episodis de Doctor Who, però al final no els van acceptar. Pot parlar-nos una mica sobre aquesta experiència?
Hmm… No gaire… Ho vaig fer perquè Douglas Adams era l'editor de guions i jo estava treballant amb ell, però llavors va deixar la sèrie i la gent que va ocupar el seu lloc no era gaire feliç. Va ser una mala època… El productor [John Nathan-Turner] va crear una il·lusió de poder en la qual ell era una mena de Déu de Doctor Who. Va ser terrible, és molt vanitós. Al final no van acceptar els meus guions i vaig perdre l'interès.

Origen Origen és una de les pitjors pel·lícules que s’han fet mai”


En la vida real té bessons i alguns dels seus llibres són sobre bessons. Van ser els seus fills una inspiració per explorar aquest tema, com a escriptor?
És cert, El Truc Final i The Separation són sobre bessons, però vaig escriure El Truc Final abans que nasquessin i The Separation després.

Escriu més ciència ficció que fantasia i terror, gèneres que solen anar plegats. És perquè prefereix la ciència ficció?
No m'agrada la fantasia. L'Il·lusionista és fantasia; El Truc Final és ciència ficció. La ciència ficció és racional en la seva essència. És avorrit, però m'ho prenc molt seriosament. De totes maneres, crec que la metàfora fantàstica és el motor de la literatura. Crec que tots els grans llibres del passat han tingut aquest tipus de qualitat. La ciència ficció, el gènere americà, resulta ser una cosa barata i comercial, i jo sóc massa seriós per a això [Riu]. Crec que hauríem escriure literatura fantàstica i no ciència ficció.

Abans ha dit que li agrada impulsar el talent jove. Quins nous escriptors de ciència ficció i fantasia li agraden?
Joe Abercrombie [Me l’assenyala, assegut en un banc a 30 metres]. Us coneixeu ja? També hi ha un escriptor jove molt bo a Anglaterra, Sam Thompson. Acaba de publicar la seva primera novel·la. És increïble. És un noi jove molt simpàtic, d'uns 26 anys. És molt modest i molt seriós, i pot arribar a tenir un èxit enorme. També hi ha una dona jove, Emma J. Swift. Escriu ciència ficció i li va molt bé, a més és molt seriosa així que al final segur que ho aconsegueix. La clau està en ser seriós. Si ets seriós pots divertir-te; si no ets seriós tot és molt trivial.

Va ser part del jurat en el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya l'any 2004. Com va ser l'experiència?
Al principi ho vaig odiar. No coneixia a ningú. En aquest aspecte estava molt mal organitzat. Vaig arribar a Sitges, tenia habitació en un hotel i anava a veure pel·lícules. Ho vaig fer durant dues setmanes i al final vaig conèixer a la resta del jurat, vam començar a treballar junts i tot es va posar més interessant. Llavors vaig conèixer John Landis, que rebria el premi honorífic, però no era part del panell principal. Va fer Un Home Llop Americà a Londres i Blues Brothers 2000. Ho sap tot sobre Hollywood. Coneix  cada director,  cada actor i  cada escriptor. El que ell no sap sobre pel·lícules no ho sap ningú. Així que vam passar molta estona junts durant dues setmanes i va ser molt divertit.

Fantasia “No m’agrada la fantasia. L’Il·lusionista és fantasia; El Truc Final és ciència ficció”


També ha escrit el guió per The Stooge, que sortirà aquest any. Ens pot parlar d’aquest projecte?
Encara no està acabat. Al principi anava a ser un curt de 20 minuts per portar-ho a festivals. És molt simple, és sobre màgia, i molts trucs es fan amb un còmplice que està entre el públic. Doncs la pel·lícula va sobre un home que aconsegueix treball de còmplice del mag. El projecte va començar així, però els productors ja porten un parell d'anys amb ell i tenen problemes de finançament perquè tothom vol que sigui un llargmetratge, així que estem pensant en utilitzar aquest format. Però el cinema porta molt temps…

Algun projecte futur del que ens vulgui parlar?
Tinc una nova novel·la anomenada The Adjacent que ha sortit a Anglaterra; és una novel·la seriosa [Riu]. També hi ha una nova pel·lícula basada en el meu llibre El Glamour. La novel·la és genial, va sobre gent invisible i el poder de la invisibilitat, per això es diu El Glamour. La idea és que la gent és completament real, en tots els sentits: són sòlids, porten roba… Però hi ha un home en aquest banc [M'assenyala un banc] i no el pots veure perquè és invisible, i la raó per la qual és invisible és que és molt avorrit [Riu]. No li agrada, vol que el vegem però no sap com fer-ho. Té les dents malament  perquè no pot anar al dentista i porta pastilles perquè no pot anar al metge. Dorm en grans magatzems on hi ha llits, roba menjar tota l'estona… És una història sobre com una dona jove es veu atrapada en aquest món i com un home jove està entre els dos mons, essent mig invisible.

Com graves algú que és invisible?
És impossible de gravar. Porten molt temps parlant sobre això i molts directors s’hi han interessat. Un d'ells volia fer la pel·lícula amb Christopher Walken i Barbara Streisand [S'estremeix]… Hi ha un director jove al Regne Unit, Gerald McMorrow, que ha fet una pel·lícula anomenada Franklyn. És una pel·lícula de ciència ficció i va ser com descobrir a Nolan; ple d'imaginació, ple de bons moments en el guió… molt literari. Tenia molts escenaris interessants, s'assembla a Blade Runner. Així que li vaig escriure i li vaig dir que havia escrit El Truc Final i que Franklyn m’havia agradat molt, que ens hauríem veure, i ens vam veure. Vam signar el contracte fa més o menys un mes, hem trobat productors i ara mateix estem en preproducció. Em ve de gust el projecte, sembla molt interessant. Serà una pel·lícula de gran pressupost, però no serà com El Truc Final.

Valors “Sempre he cregut en impulsar el talent jove”



Especial entrevistes Festival Celsius 232 d'Avilés 2013

  • Entrevista amb David Simon, creador de The Wire (anglèscastellàcatalà).
  • Entrevista amb Cristina Fallarás, periodista i escriptora de A la Puta Calle (castellàcatalà). 
  • Entrevista amb Christopher Priest, autor d'El Truc Final (anglèscastellàcatalà).
  • Entrevista amb Elio Quiroga, cineasta i escriptor de El Despertar (castellàcatalà).
  • Entrevista amb Ian Watson, creador de la història d'Intel·ligència Artificial (anglèscastellàcatalà).
  • Entrevista amb David Monteagudo, escriptor de Fin i Brañaganda (català).
  • Entrevista amb Steven Erikson, escriptor de la saga Malaz: el Libro de los Caídos (angléscastellàcatalà).
  • Entrevista amb Ana Campoy, escriptora de la sèrie de llibres Les Aventures de Alfred & Agatha (castellàcatalà).
  • Entrevista amb Robert J. Sawyer, escriptor de FlashForward (anglèscastellàcatalà).
  • Entrevista amb Carlos García Miranda, autor de Enlazados i guionista de Los Protegidos y El Internado (castellàcatalà).
  • Entrevista amb Joe Abercrombie, escriptor de la trilogia La Primera Ley (anglèscastellàcatalà).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada