 |
| Michael Fassbender i Kodi Smit-McPhee a 'Slow West'. |
Slow West és, sens dubte, una
pel·lícula singular. Malgrat reunir bona part dels elements que configuren el
western convencional, com els caçarecompenses, la set de venjança i un bodycount (en aquest cas, completament
literal), el film sembla voler fugir de tota classe d’etiquetes per
presentar-se com a una proposta fresca i diferent. Diferent tant pel que fa a
les localitzacions –ara ja no estem ni al desert de Tabernas, ni al Monument
Valley de Utah, sinó a una Nova Zelanda perfectament recognoscible des del boom
d’El Senyor dels Anells–, com pel que
fa a la banda sonora, que es configura a través d’una melodia per a cordes en pizzicato que s’apropa més a l’univers
melancòlic de Wong Kar Wai que no pas a l’èpica del tàndem Leone-Morricone. I
és clar, no podem pas oblidar de referir-nos a la fotografia, l’element més
‘indie’ de la pel·lícula, que aposta per plans poc contrastats de tons pastel,
però amb un gran rang dinàmic que semblen voler convertir cada frame en una petita pintura.
