diumenge, 22 de desembre del 2013

Dilma Rousseff, la dama de ferro d’esquerres



El món mira aquests dies al Brasil després de la topada diplomàtica entre la Presidenta de la República, Dilma Rousseff, i el President dels Estats Units, Barack Obama, arran del cas de les escoltes telefòniques desvetllat per Edward Snowden. Un xoc, que ha anat més enllà dels cercles de l’alta política i ha arribat fins a la societat brasilera.
La polèmica és fruit d’una llei que vol nacionalitzar les bases de dades del Brasil per tal d’evitar un nou cas d’invasió de la privacitat per un país aliè. Aquesta és una de les poques crisis polítiques que han afectat a Dilma Rousseff, que ja fa gairebé tres anys que està al capdavant del govern brasiler.

dilluns, 16 de desembre del 2013

Joe Abercrombie: “Writing is about the things you don’t write”

Joe Abercrombie. Photo by Adrià Guxens
You can also read this interview in Spanish or in Catalan

Joe Abercrombie’s very good taste can be seen soon as he has J. R.R. Tolkien and George R.R. Martin among his most important literature references. Actually, it seems what most distinguish him from the other two are the R.R. they have between their name and surname, because for the rest, Abercrombie’s prose is as poetic as Tolkien’s and as brutal as Martin’s; traits that can be seen in his literary debut, The First Law trilogy, which last in his subsequent independent novels.
Adria’s News talks to Joe Abercrombie at the Celsius 232 Festival and realizes that despite his youth, it all seems to indicate that his name will soon be among the greatest authors of fantasy, although he doesn’t want to be limited to this genre. He’s written adventure novels, a war story and even a western. “I have tried a lot of things, like Tarantino”, he admits, “although I’ve done it in a much better way”.

Joe Abercrombie: “Escribir es sobre las cosas que no escribes”

Joe Abercrombie. Foto por Adrià Guxens


También podéis leer la entrevista en inglés (VO) y en catalán (T).
Traducción al castellano de Nua Watford

                                 
Joe Abercrombie tiene muy bien gusto, ya que cuenta con J. R.R. Tolkien y George R.R. Martin entre sus más grandes referentes literarios. Posiblemente lo que más lo diferencia de los dos maestros de la literatura fantástica son las R.R. que él no se ha puesto entre nombre y apellido, porque por lo que hace al resto, la prosa de Abercrombie es tan poética como la de Tolkien y tan brutal como la de Martin. Características que ya se ven en su debut, la trilogía La Primera Ley, y que perduran en las novelas independientes que ha ido sacando después.
Adria’s News habla en el Festival Celsius 232 de Avilés con Joe Abercrombie, que aunque sea joven, todo apunta que su nombre se situará pronto entre los más destacados de la literatura de género, aunque él no quiere encasillarse. Ha escrito novela de aventuras, novela bélica y hasta un western. “Lo he probado todo, como Tarantino”, dice Abercrombie, “aunque yo lo he hecho mucho mejor”.

Joe Abercrombie: “Escriure és sobre allò que no escrius”

Joe Abercrombie. Fotografia d'Adrià Guxens


També podeu llegir l'entrevista en anglès (VO) i en castellà (T).
Traducció al català de Mª Teresa Chaparro.

Joe Abercrombie té molt bon gust, ja que indica que dos dels seus grans referents literaris no són altres que J. R.R. Tolkien i George R.R. Martin. Possiblement el que més el diferencia dels dos mestres de la literatura fantàstica són les R.R. que ell no s’ha posat entre nom i cognom, ja que pel que fa a la resta, la prosa d’Abercrombie és tan poètica com la de Tolkien i tan brutal com la de Martin. Trets que ja es veuen en el seu debut, la trilogia La Primera Ley, i que perduren a les novel·les independents que ha anat traient després.
Adria’s News parla al Festival Celsius 232 d’Avilés amb Joe Abercrombie, que tot i la seva joventut, tot sembla indicar que el seu nom aviat es trobarà entre els més destacats de la literatura de gènere, tot i que ell no vol encasellar-se. Ha escrit novel·la d’aventures, novel·la bèl·lica i fins i tot un western. “Ho he provat tot, com en Tarantino”, diu Abercrombie, “tot i que jo ho fet molt millor”.

diumenge, 8 de desembre del 2013

Carlos García Miranda: “Las distopías son la ficción de la crisis”

Carlos García Miranda. Foto de Adrià Guxens

Si quieren, también pueden leer la traducción de la entrevista al catalán

La primera vez que me acerco a Carlos para pedirle si puedo entrevistarlo está ocupado atendiendo a las fans, pero me dice que sí y decimos de vernos en una hora. Llega el momento y de camino al banco donde se realizará la entrevista lo asaltan tres admiradoras más que le piden si puede aparecer en un video breve para su blog. De nuevo, vuelve a acceder y hasta hace de actor para ellas. Así es Carlos García Miranda: una persona activa y energética pero muy cercana. El éxito de Los Protegidos y El Internado no le ha subido a la cabeza ya que él no es de la clase de personas que se estancan en un solo proyecto, al contrario. Siempre tiene mil ideas bailándole por la cabeza. Y ahora ha sacado un libro, Enlazados, que como él mismo dice, “pretende llegar al público de Los Juegos del Hambre”, aunque duda mucho que acabe convirtiéndose en una trilogía.
Adria’s News habla con este guionista con gafas de sol, un artista que no deja de sonreír y ser optimista ni con la enrome crisis del tejido audiovisual español. Y sin ningún miedo de ir a contracorriente a la tendencia de la industria del libro española, apuesta por la ciencia ficción y por el realismo en su obra. Con sexo incluido. Pero él no se esconde de eso: “A Lestat el Vampiro había ‘polvos’ que eran una guarrada y nadie se ponía las manos a la cabeza”.

Carlos García Miranda: “Les distopies són la ficció de la crisi”

Carlos García Miranda. Foto d'Adrià Guxens

Si volen, també poden llegir l'entrevista en  castellà (VO).
Traducció de Mª Teresa Chaparro 
La primera vegada que m’apropo al Carlos per demanar-li si li puc fer una entrevista està ocupat atenent a les fans, però em diu que sí i quedem en una hora. Arriba el moment i de camí al banc on es durà a terme l’entrevista l’assalten tres admiradores més, que li demanen si pot sortir en un vídeo breu pel seu bloc. De nou, torna a dir que sí i fa d’actor per a elles. Així és en Carlos García Miranda: una persona activa i energètica, però molt propera. L’èxit de Los Protegidos i El Internado no li ha pujat el cap perquè ell no és de la classe de persones que s’estanquen en un projecte, al contrari. Sempre té mil idees ballant-li pel cap. I ara ha tret un llibre, Enlazados, que com ell mateix diu, “pretén arribar al públic d’Els Jocs de la Fam”, tot i que no creu que acabi esdevenint una trilogia.
Adria’s News parla amb aquest guionista amb ulleres de sol, un artista que no deixa de somriure i ser optimista malgrat l’enorme crisi que està patint el teixit audiovisual espanyol. I sense cap por d’anar a contracorrent a la tendència de la indústria del llibre espanyola, aposta per la ciència ficció i pel realisme en la seva obra. Amb sexe inclòs. Però ell no se n’amaga pas: “A Lestat el Vampiro hi havia ‘polvos’ que eren una porcada i ningú es posava les mans al cap”.

diumenge, 1 de desembre del 2013

Robert J. Sawyer: “The war between science and religion is the most important issue of our time”

Robert J. Sawyer. Photo by Adrià Guxens

You can also read this interview in Spanish or in Catalan

You only need to cross a couple of words with Robert J. Sawyer to realize he’s a very wise man. You also soon realize he’s a university professor because when he talks about a deep matter, he doesn’t give up until you have understood what he wanted to say. But since he is wearing a strange Asian T-shirt with a golden dragon, you would never say he’s one of the very few writers who have won the three most important science fiction awards out there –the Nebula, the Hugo and the John W. Campbell. Instead, you may thing he is another fan who has come to the Celsius 232 Festival of Avilés to get to know his idols. But what’s most important for Robert is not the shape, but the content; the metaphors that are hidden in a book. Thus, he argues science fiction (sci-fi) should be named philosophical fiction (phi-fi) because the goal of this type of literature is to throw questions.
Adria’s News talks with this Canadian author who is very proud to be the first science fiction writer to own a webpage. “That’s the reason I have the coolest domain”, says, referring to his site, www.sfwriter.com. In this interview Robert is the last one to ask a question: “Do you have by any chance a car so Steven Erikson, my wife and I can go to the Astúrias Jurassic Museum?” His, is an addiction to knowledge and history that seems to have no limits.

Robert J. Sawyer: “La guerra entre ciencia y religión es el asunto más grave de nuestro tiempo”

Robert J. Sawyer. Foto de Adrià Guxens

 También podéis leer la entrevista en inglés (VO) y en catalán (T).
Traducción al castellano de Nua Watford

Sólo hace falta cruzar unas cuantas frases con Robert J. Sawyer para darse cuenta que es un pozo de conocimiento. También se nota que es profesor ya que no abandona un tema hasta que lo ha entendido del todo. Ahora bien, por como va vestido –lleva una camiseta oriental con un dragón dorado– nunca dirías que este es uno de los pocos escritores que han ganado los tres premios más prestigiosos de la literatura de género –el Nebula, el Hugo y el John W. Cambell Award– sino otro fan más que ha venido al Festival Celsius 232 de Avilés para conocer a sus ídolos. Pero es que para Sawyer lo importante es el contenido, las metáforas que puede esconder un libro. Por esto defiende que la ciencia ficción debería nombrarse ficción filosófica, porque te plantea preguntas.
Adria’s News habla con este escritor canadiense que está muy orgulloso de ser el primer autor de ciencia ficción en tener una página web. “Por esto tengo el dominio más guay de todos”, dice, refiriéndose al portal www.sfwriter.com. Es una entrevista que acaba él mismo preguntándome una cosa a mí: “No tendrás un coche por casualidad, ya que a Steven Erikson, mi mujer y yo nos encantaría acercarnos al Museo Jurásico de Asturias…” Una adicción al saber y al conocimiento que en el caso de Sawyer parece no tener límites.

Robert J. Sawyer: “La guerra entre ciència i religió és l’assumpte més greu del nostre temps”

Robert J. Sawyer. Foto d'Adrià Guxens

També podeu llegir l'entrevista en anglès (VO) i en castellà (T).
Traducció al català de Mª Teresa Chaparro.

Només cal creuar unes quantes frases amb Robert J. Sawyer per adonar-se que és un pou de coneixement. I a més, es nota que és professor, ja que no abandona un tema fins que veu que l’has entès del tot. Ara bé, per com va vestit –porta una samarreta oriental amb un drac daurat– no diries mai que aquest és un dels pocs escriptors que han guanyat els tres premis més prestigiosos de la literatura de gènere –el Nebula, l’Hugo i el John W. Campbell Memorial Award– sinó un fan més que ha acudit al Festival Celsius 232 d’Avilés per conèixer els seus ídols. Però és que per a Sawyer, l’important és el contingut, les metàfores que pot amagar un llibre. Per això defensa que la ciència ficció s’hauria de dir ficció filosòfica, perquè et planteja preguntes.
Adria’s News parla amb aquest escriptor canadenc que està ben orgullós de ser el primer autor de ciència ficció en tenir pàgina web. “Per això tinc el domini més xulo de tots”, diu, referint-se al portal www.sfwriter.com. És una entrevista que acaba ell mateix preguntant-me una cosa a mi: “No tindràs pas per casualitat un cotxe per portar-nos a l’Steven Erikson, la meva dona i a mi al Museu Juràssic d’Astúries?” Una addicció al saber i al coneixement que en el cas de Sawyer sembla no tenir límits.

diumenge, 24 de novembre del 2013

Ana Campoy: “El cine español está herido de muerte si no hacen nada para remediarlo”

Ana Campoy. Foto de Adrià Guxens

Si quieren, también pueden leer la traducción de la entrevista al catalán

Cine y literatura. Literatura y cine. Aunque no se moja cuando le pides cual prefiere, Ana Campoy es una escritora apasionada por lo que hace. Su saga de Las Aventuras de Alfred & Agatha consigue plasmar con nota sus dos mayores inquietudes: las películas y los libros. En el Festival Celsius 232 de Avilés, Adria’s News entrevista a esta versátil escritora que se ha atrevido a convertir a los jóvenes Alfred Hitchcock y Agatha Christie en los compañeros inseparables que protagonizan su obra.  Y es que Ana Campoy no es de las que se plantean la escritura como una profesión, sino como una necesidad.

Ana Campoy: “El cinema espanyol està ferit de mort si no fan res per remeiar-lo”

Ana Campoy. Foto d'Adrià Guxens

Si volen, també poden llegir l'entrevista en  castellà (VO).
Traducció de Mª Montserrat Chaparro 

Cinema i literatura. Literatura i cinema. Tot i que no es mulla quan li demanes què prefereix, Ana Campoy és una escriptora apassionada pel que fa. La seva saga de Les Aventures d’Alfred & Agatha aconsegueix plasmar amb nota les seves dues grans inquietuds: les pel·lícules i els llibres. Al Festival Celsius 232 d'Avilés, Adria’s News entrevista aquesta versàtil escriptora que s’ha atrevit a convertir als joves Alfred Hitchcock i Agatha Christie en els companys inseparables que protagonitzen la seva obra. I és que Ana Campoy no és de les que es plantegen l’escriptura com una professió, sinó com una necessitat.

diumenge, 17 de novembre del 2013

Steven Erikson: “When I finished the books I could get run over by a bus and still die satisfied”

Steven Erikson. Photo by Adrià Guxens

 You can also read this interview in Spanish or in Catalan

Publishing ten thick books like the ones from the Malazan Book of the Fallen series is not easy. Publishing one of these books a year, is even more difficult; a titanic task, but this is what Steven Erikson has done, a writer who defines himself as a trekker and who states that he is not competing with George R.R. Martin’s saga, despite the similar topics and target both series have. Adria’s News talks to Steven Erikson at the Celsius 232 Festival of Avilés discovering that he has no intention of adapting his books for the big screen: “The books are too big. They have too many characters”, he says. Resentment towards the seventh art that can easily be matched to the fact he couldn’t afford to study filmmaking at the University of Cardiff, even after being accepted. However, he’s certain about a thing: “If I had done cinema, the Malazan world wouldn’t have been”. I bet his fans know which of the two things they prefer.

Steven Erikson: “Quan vaig acabar els llibres, ja podia morir atropellat per un autobús que hauria mort feliç igualment”


Steven Erikson. Foto: Adrià Guxens


També podeu llegir l'entrevista en anglès (VO) i en castellà (T).
Traducció al català de Mª Teresa Chaparro.

Publicar deu llibres gruixuts i de tanta qualitat com els la sèrie de Malaz: El Libro de los Caídos no és fàcil. Però publicar un volum a l’any és encara més difícil; una tasca titànica. Doncs aquesta és la fita que ha aconseguit Steven Erikson, un escriptor que és trekker fins a la medul·la i que assegura que no està competint amb la saga de George R.R. Martin, malgrat les coincidències que hi pugui haver en la temàtica i el públic dels dos mons. Adria’s News parla amb Steven Erikson en el marc del Festival Celsius 232 d’Avilés descobrint que no té cap intenció d’adaptar la seva obra a la gran pantalla: “Els llibres són massa grans i hi ha massa personatges”. Una acritud vers el setè art que pot venir donada perquè de jove no es va poder pagar els estudis de cinema a la Universitat de Cardiff, fins i tot un cop l’havien acceptat. Però d’una cosa sí que està segur: “Si hagués fet cinema, no hi hauria hagut Malaz”. I en aquesta balança, els fans tenen clar què prefereixen.

Steven Erikson: “Cuando acabé los libros ya podía atropellarme un autobús que hubiera muerto igualmente satisfecho”

Steven Erikson. Foto de Adrià Guxens


 También podéis leer la entrevista en inglés (VO) y en catalán (T).
Traducción al castellano de Nua Watford

Publicar diez libros de los gordos y de tanta calidad como los de la serie de Malaz: El Libro de los Caídos no es fácil. Pero publicar un volumen al año es aún más difícil; una tarea titánica. Pues esta es el hito que ha conseguido Steven Erikson, un escritor que es trekker hasta la médula y que asegura que no está compitiendo con la saga de George R.R. Martin, aún con las coincidencias que pueda haber en la temática y el público de los dos mundos. Adria’s News habla con Steven Erikson en el Festival Celsius 232 de Avilés descubriendo que no tiene ninguna intención de adaptar su obra para la gran pantalla: “Los libros son demasiado grandes y hay demasiados personajes”. Una acritud hacia el séptimo arte que puede tener origen en el pasado, ya que de joven no pudo pagarse los estudios en cine en la Universidad de Cardiff, incluso cuando lo habían aceptado. Pero de una cosa sí está seguro: “Si hubiera hecho cine, no habría Malaz”. Y tomando esta balanza, los fans tienen claro qué prefieren.

dijous, 14 de novembre del 2013

'Mindscape', el film nolanià de Jorge Dorado


Si a la Gala Inaugural del Festival de Sitges vèiem com un dels grans noms emergents del cinema espanyol, Rodrigo Cortés, apadrinava el Grand Piano d’Eugenio Mira, ara ha estat el torn de Jaume Collet-Serra (La Huérfana, La Casa de Cera), que ha estat un dels productors de Mindscape, l’òpera prima de Jorge Dorado. Amb Mark Strong (Sherlock Holmes, Zero Dark Thirty) i Taissa Farmiga (American Horror Story, The Bling Ring) encapçalant el repartiment, Dorado ens transporta a un futur proper on els policies tenen una divisió de ‘detectius de records’ que, combinant la feina de psicòleg i la d’investigador, s’introdueixen dins les ments de sospitosos potencials per determinar si són o no són culpables.

diumenge, 10 de novembre del 2013

David Monteagudo: “Sóc un escèptic total”

David Monteagudo fotografiat per Adrià Guxens


“Si quieres escribir, no tengas prisa por publicar”. Aquesta frase de Javier Cercas s’ha convertit en una de les màximes de David Monteagudo, un escriptor que va començar a escriure als 40 anys, va publicar la seva primera novel·la, Fin –també adaptada per la gran pantalla– als 47 i que s’ha convertit en un dels escriptors més prometedors de casa nostra. Gallec d’origen, Monteagudo va aterrar a Catalunya quan era ben jove i no va trigar a participar activament en les seves tradicions, com la dels castells, que li van encantar. Aprofitant que som al Festival Celsius 232 d’Avilés, Adria’s News entrevista a David Monteagudo per parlar del seu llibre Brañaganda, la història del qual no passa gaire lluny...

dijous, 7 de novembre del 2013

'The Zero Theorem', el viatge cyberpunk de Terry Gilliam



Christoph Waltz, Matt Damon i David Thelwis sota la batuta de Terry gilliam. Sembla que no hi pugui fallar res. I és que aquests són els noms que hi ha al darrere del film The Zero Theorem, que després de passar pel Lido de Venècia va arribar a al 46a edició del Festival de Sitges.
Segurament un etiquetaria el film dins del gènere de la ciència ficció, però el seu director no se sent pas còmode amb aquest denominatiu: “El futur no existeix en la mesura que quan ens referim a ell ja queda immediatament en el passat”. Així que ens hauríem de referir a The Zero Theorem més aviat com un film que passa en una realitat diferent a la nostra, on els anuncis et persegueixen pel carrer i on el sexe de connexió per fibra òptica està de moda.

diumenge, 3 de novembre del 2013

Ian Watson: “You couldn’t work with Stanley Kubrick if you were shivering”

Ian Watson. Photo by Adrià Guxens

 You can also read this interview in Spanish or in Catalan


Ian Watson is a man with a lot to talk about, and maybe because he’s a writer, he talks very gracefully about anything; he is a man who will not let you do the interview like you have planned, he will make you improvise; he is a man who talks so much that you will need to ask the questions while he is puffing one of the two cigarettes he’ll smoke during the interview; he is a man who talks about things that are so incredible that will make you wonder if they are entirely true and he is a man who will ask you to make him look wise, ironic and with a dry sense of humour in the picture. At the Celsius 232 Festival Adria’s News talks to Ian Watson, who has recently published El Inca de Marte and 50 Recetas con Nombre, to know why he thinks there are tides in the Mediterranean, why he hasn’t read The Lord of the Rings yet and, especially, to know how was working with Stanley Kubrick to develop the story of Artificial Intelligence, film that ended up being directed by Steven Spielberg.

Ian Watson: “No podías trabajar con Stanley Kubrick si estabas temblando”

Ian Watson. Foto de Adrià Guxens

También podéis leer la entrevista en inglés (VO) y en catalán (T).
Traducción al castellano de Nua Watford

Ian Watson es un hombre que tiene muchas cosas por explicar y, quizás porque es escritor, las explica con mucha gracia; es un hombre que no te deja hacer la entrevista tal y como la has planeado sino que te obliga a improvisar; es un hombre que habla tanto que te obliga a hacerle las preguntas entre calada y calada de los dos cigarrillos que se fumará durante la entrevista; es un hombre que explica cosas tan increíbles que a veces te hace cuestionar si lo que dice es cierto y es un hombre que justo antes de hacerle la fotografía te pide que trates de reflejar su sabiduría, su ironía y, especialmente, su seco sentido del humor. Adria’s News habla en el Festival Celsius 232 con el escritor Ian Watson, que recientemente ha publicado El Inca de Marte y 50 Recetas con Nombre, para conocer por qué cree que hay mareas en el Mediterráneo, por qué no se ha leído El Señor de los Anillos y, sobretodo, para saber cómo fue trabajar con Stanley Kubrick en la elaboración de la historia de Inteligencia Artificial, la película que finalmente acabó dirigiendo Steven Spielberg.

Ian Watson: “No podies treballar amb Stanley Kubrick si estaves tremolant”

Ian Watson fotografiat per Adrià Guxens
També podeu llegir l'entrevista en anglès (VO) i en castellà (T).
Traducció al català de Mª Teresa Chaparro.


L’Ian Watson és un home que té moltes coses per explicar i, potser perquè és escriptor, les explica amb molta gràcia; és un home que no et deixa fer l’entrevista tal com l’has organitzada, sinó que t’obliga a improvisar; és un home xerra tant que se li ha de fer les preguntes entre calada i calada de les dues cigarretes que es fumarà durant l’entrevista; és un home que explica coses tan increïbles que a vegades et fa qüestionar si el que diu és veritat i és un home que just abans de fer-li la fotografia et demana que intentis reflectir la seva saviesa, la seva ironia i, especialment, el seu sentit de l’humor sec. Adria’s News parla al Festival Celsius 232 amb l’escriptor Ian Watson, que recentment ha publicat El Inca de Marte i 50 Recetas con Nombre, per conèixer per què creu que hi ha marees al Mediterrani, per què no s’ha llegit El Senyor dels Anells i, sobretot, com va ser treballar amb Stanley Kubrick en l’elaboració de la història d’Intel·ligència Artificial, el film que finalment va acabar dirigint Steven Spielberg.

dimecres, 30 d’octubre del 2013

'Los Inocentes', una broma de molt bon gust



Pocs films poden dir que han estat dirigits per més d’un director, però per dotze n’hi ha ben pocs. Aquest és el cas de Los Inocentes, que es va presentar a Sitges a la Secció Oficial Competitiva de Panorama. El film va aconseguir omplir l’Auditori, tot i que veient la extensió dels crèdits de la pel·lícula, una bona part de les butaques devien estar ocupades per l’equip tècnic i artístic del film. I quan els dotze realitzadors, acompanyats pels actors, van pujar a l’escenari per dir unes paraules, alguns espectadors es van mirar el rellotge i van començar a suar. Afortunadament no tothom va tocar el micròfon i la imponent desfilada cap a dalt de l’escenari va quedar només en això: en una bona innocentada.

diumenge, 27 d’octubre del 2013

Elio Quiroga: “Tarantino nos pidió pósteres y guiones dedicados”

Elio Quiroga. Foto por Adrià Guxens



Si quieren, también pueden leer la traducción de la entrevista al catalán

Que Quentin Tarantino sienta admiración por la película de uno no pasa muy a menudo, pero el cineasta canario Elio Quiroga puede decir que su película Fotos, que ganó mejor guión y el premio especial del jurado en el Festival de Sitges de 1997, causó una gran impresión sobre el director de Pulp Fiction. Adria’s News entrevista a Elio Quiroga dentro del Festival Celsius 232 de Avilés, para conocer qué sintió cuando estuvo nominado para el Goya, cuando estuvo preseleccionado para el Oscar, cuando Stephen King le cedió un cuento para que hiciera un corto y para preguntarle sobre su nuevo libro, El Despertar, que nos ofrece un mundo posapocalíptico con un presidente zombi y gay.

Elio Quiroga: “Tarantino ens va demanar pòsters i guions dedicats”

Elio Quiroga. Foto d'Adrià Guxens

Si volen, també poden llegir l'entrevista en  castellà (VO).
Traducció de Mª Montserrat Chaparro 
Que en Quentin Tarantino senti admiració per la teva pel·lícula no passa molt sovint, però el cineasta canari Elio Quiroga pot dir que el seu film Fotos, que va guanyar millor guió i el premi especial del jurat al Festival de Sitges de 1997, va causar una gran impressió sobre el director de Pulp Fiction. Adria’s News entrevista a Elio Quiroga en el marc del Festival Celsius 232 d’Avilés per conèixer què va sentir quan va estar nominat al Goya, quan va estar preseleccionat a l’Oscar, quan Stephen King li va cedir un conte perquè en fes un curtmetratge i per preguntar-li sobre la seva nova novel·la, El Despertar, que parla d’un món postapocalíptic amb un president zombi i gai.

dijous, 24 d’octubre del 2013

'Patrick', un encefalograma pla



En Charles Dance no necessita pas l’armadura ni l’escut dels Lannister per fer-nos por i respecte. A Patrick, de fet, només li cal una bata blanca i un estereoscopi; la seva mirada gèlida ja fa la resta. I és que en Tywin Lannister va acudir al Festival de Sitges per presentar el seu darrer film, Patrick, l’òpera prima de Mark Hartley, remake de la pel·lícula de 1978 amb el mateix nom, on encapçala el repartiment juntament amb l’actriu Sharni Vinson (You’re Next).

dimarts, 22 d’octubre del 2013

The Green Inferno, un infern més vermell que verd



Ja fa més de deu anys que el cineasta americà Eli Roth va passar pel Festival de Sitges amb la seva òpera prima, Cabin Fever, un film de terror que ja apuntava bones maneres. I és potser perquè el de Sitges és “el festival que li grada més del món”, com afirma ell mateix, que ja el tornem a tenir aquí, però aquesta vegada amb la pel·lícula The Green Inferno –dins de la secció oficial competitiva–, molt més rodona, crua i sanguinolenta que la seva predecessora i que, a més a més, carrega un interessant debat de fons.

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Christopher Priest: “If you are serious you can have fun!”

Christopher Priest. Photo by Adrià Guxens

You can also read this interview in Spanish or in Catalan

“I’m looking for my girlfriend but we can do the interview meanwhile”. This is the answer Christopher Priest gives us when we ask him if we can cross a few words. But what should have been a short interview turns into a thirty-minute conversation where we dig into the universe of this acclaimed science fiction writer. Adria’s News talks to the author of The Prestige in the Celsius 232Festival of Avilés to discover why he doesn’t want to work with Christopher Nolan again, why he abandoned a Doctor Who project and why he hates the writer James Christopher Owsley so much. As you’ll see shortly, he doesn’t mince his words.

Christopher Priest: “¡Sólo si eres serio puedes divertirte!”

Christopher Priest fotografiado por Adrià Guxens

También podéis leer la entrevista en inglés (VO) y en catalán (T).
Traducción al castellano de Nua Watford

“Estoy buscando a mi novia pero mientrastanto podemos hacer la entrevista”. Esta es la respuesta de Christopher Priest cuando le preguntamos si nos puede responder unas preguntas. Pero el que había de ser una entrevista corta se convierte en una conversación de media hora en el Parque de Ferrera de Avilés que nos acerca al universo de este aclamado autor de ciencia ficción. Adria’s News habla con el escritor de The Prestige (El Truco Final) en el Festival Celsius 232 para descubrir por qué no quiere volver a colaborar con Christopher Nolan, por qué abandonó un proyecto de Doctor Who y por qué odia tanto a el escritor James Christopher Owsley. Y como veréis, no tiene pelos en la lengua.

Christopher Priest: “Només si ets seriós pots divertir-te!”

Christopher Priest, fotografiat per Adrià Guxens

També podeu llegir l'entrevista en anglès (VO) i en castellà (T).

Traducció al català de Mª Teresa Chaparro.

“Estic buscant la meva nòvia, però mentrestant podem fer l’entrevista”. Aquesta és la resposta de Christopher Priest quan li demanem si li va bé de respondre unes preguntes. Però el que havia de ser una entrevista curta es converteix en una conversa de mitja hora al Parque de Ferrera d’Avilés que ens apropa a l’univers d’aquest aclamat autor de ciència ficció. Adria’s News parla amb l’escriptor de The Prestige (El Truc Final) en el marc del Festival Celsius 232 per descobrir per què no vol tornar a col·laborar amb Chrisopher Nolan, per què va abandonar un projecte de Doctor Who i per què odia tant a l’escriptor James Christopher Owsley. I com veureu, no té pèls a la llengua.

dimecres, 16 d’octubre del 2013

The Wait, tanta espera per a res



La Secció de Noves Visions de Sitges sempre ens apropa a un univers de pel·lícules que, bé pel seu guió singular, narració experimental o posada en escena avantguardista, resulten gairebé inclassificables. Aquest és el cas de The Wait, dirigida per M. Blash, un film que comença amb la una misteriosa trucada telefònica que anuncia la resurrecció de la mare de dues germanes d’Oregon, fet que generarà un nou context familiar on el conflicte aflorarà des de tots els racons, sobretot en la relació entre les dues protagonistes. Per una banda, l’Emma (Chloë Sevigny) viurà esperançada i començarà a preparar la tornada d’ultratomba de la seva mare, mentre que l’Angela (Jena Malone), molt més escèptica, començarà la relació amb un jove per mantenir-se allunyada de la paranoia de la seva germana.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

'Grand Piano' desafina una mica



Crítica publicada també a Núvol i Directa.

Seguint la tònica dels darrers anys, el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya també ha optat enguany per inaugurar l’esperada festa del cinema de gènere amb una coproducció catalana: Grand Piano, un film dirigit per Eugenio Mira i protagonitzat per un Elijah Wood que va acaparar tots els flaixos en una intensa jornada marcada pel fred i les baixes temperatures.

Si mirem enrere, a Sitges hi ha hagut inauguracions per a tots els gustos: des de grans èxits com El Orfanato (J.A. Bayona, 2007), elogiat tant pel públic com per la crítica, fins a films amb resultats més modestos, com Los Ojos de Julia (Guillem Morales, 2010) o, més recentment, El Cuerpo (Oriol Paulo, 2012). Grand Piano es queda, doncs, en un punt entremig.

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Cristina Fallarás: “Cuando veo que en Catalunya se quieren ir de España pienso: yo también”

Cristina Fallarás fotografiada por Adrià Guxens


Si quieren, también pueden leer la traducción de la entrevista al catalán

“El periodismo se ha convertido en la construcción de voceros de un tipo de empresa ligada al poder y al sistema financiero”. Así es Cristina Fallarás: revolucionaria, directa y una “periodista hasta la médula”, como dice ella; Una periodista que durante su carrera ha pasado por muchos medios, tanto de radio –SER, RNE– de televisión –Cuatro, Antena 3– como de prensa –El Mundo, ADN–, aunque ha vuelto a aparecer en muchos de ellos desde que la desahuciaron en 2012. Será una entrevista intensa, y ambos lo sabemos. Ella enciende un cigarrillo y yo pido un café solo. Adria’s News entrevista a Cristina Fallarás dentro del Festival Celsius 232 de Avilés para hablar sobre nuestra común profesión, sobre la dura situación que está viviendo España y sobre lo que vendrá después, que se atreve a explicar en su libro A la Puta Calle.  Pero ella lo tiene muy claro: “No hay futuro en la medida de que ni tu ni yo podemos prever qué es lo que nos sucederá”.