Les Misérables ho tenia
tot: bones cançons, bones interpretacions, bones veus, bon muntatge, bona
escenografia, bones coreografies i una bona història. I és que l’adaptació
musical de la novel·la de Víctor Hugo de miserable no en té res, al contrari, va
ser un dels grans luxes de Barcelona fins ahir a la nit, que el Teatre Musical
de Barcelona (BTM) va oferir la darrera actuació, després de gairebé mig any d’actuacions.
L’espectacle
estava assegurat i el BTM es va omplir de gom a gom. El públic era totalment
heterogeni, tant pel que fa al sexe, l’edat i la nacionalitat. Però Víctor Hugo
ja ho deia: “Les Misérables es va escriure pensant en un públic
universal. No sé si tothom llegirà la novel·la, però sense cap mena de dubte és
una novel·la que va dirigida a tothom”. Només va caldre que l’orquestra entonés
els primers acords per què el públic embogís, amb la intenció d’assaborir
aquella darrera actuació. Segurament, aquest va ser el motiu que va impulsar els
espectadors a aplaudir els actors i actrius a gairebé cada número, com a
homenatge a la seva feina. Aquest fet, però, va fer empipar forces assistents,
que argumentaven que d’aquesta manera “s’aixafaven els finals de les peces
musicals” i, alguns, fins i tot declaraven que “les interferències del públic
podien provocar que els actors desafinessin en algun moment”. I és ben cert.
Musicalment, hi va haver moments que van ballar una mica, però allò no restava
importància al conjunt de l’obra, que va aconseguir transmetre la història de
Víctor Hugo satisfactòriament.