Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BTM. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BTM. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de febrer del 2014

Neus Ballús s’erigeix com la nova promesa del cinema català

Foto: Adrià Guxens



La sisena gala dels Gaudí tenia un gran repte per davant: igualar o millorar la bona conducció d’Andreu Buenafuente a la cerimònia anterior, i Àngel Llàcer pot estar content. La Plaga (Neus Ballús) es va endur el premi a les categories més importants (pel·lícula en parla catalana, direcció i guió, entre d’altres) i Los últimos días (Àlex i David Pastor) va emportar-se gairebé totes les estatuetes tècniques. Aquests van ser els films que es van fer seva la nit, on també va brillar el film Tots volem el millor per a ella (Mar Coll), que va guanyar els guardons a les millors interpretacions femenines. Julieta Serrano va ser condecorada amb el Gaudí d’Honor.

dilluns, 19 de març del 2012

De miserables, res de res



Les Misérables ho tenia tot: bones cançons, bones interpretacions, bones veus, bon muntatge, bona escenografia, bones coreografies i una bona història. I és que l’adaptació musical de la novel·la de Víctor Hugo de miserable no en té res, al contrari, va ser un dels grans luxes de Barcelona fins ahir a la nit, que el Teatre Musical de Barcelona (BTM) va oferir la darrera actuació, després de gairebé mig any d’actuacions.
L’espectacle estava assegurat i el BTM es va omplir de gom a gom. El públic era totalment heterogeni, tant pel que fa al sexe, l’edat i la nacionalitat. Però Víctor Hugo ja ho deia: “Les Misérables es va escriure pensant en un públic universal. No sé si tothom llegirà la novel·la, però sense cap mena de dubte és una novel·la que va dirigida a tothom”. Només va caldre que l’orquestra entonés els primers acords per què el públic embogís, amb la intenció d’assaborir aquella darrera actuació. Segurament, aquest va ser el motiu que va impulsar els espectadors a aplaudir els actors i actrius a gairebé cada número, com a homenatge a la seva feina. Aquest fet, però, va fer empipar forces assistents, que argumentaven que d’aquesta manera “s’aixafaven els finals de les peces musicals” i, alguns, fins i tot declaraven que “les interferències del públic podien provocar que els actors desafinessin en algun moment”. I és ben cert. Musicalment, hi va haver moments que van ballar una mica, però allò no restava importància al conjunt de l’obra, que va aconseguir transmetre la història de Víctor Hugo satisfactòriament.