dissabte, 29 març de 2014

Viatge a l’ombra més fosca de l’ésser humà

Opinió 


Els viatges sempre han estat una de les fonts d’inspiració més grans de la humanitat. No és pas casualitat que ja als orígens de la literatura destaqui una obra mestra com és l’Odissea, que no tracta d’altra cosa que dels viatges d’Ulisses, heroi grec que vol arribar a casa seva –Ítaca– després de la cruent Guerra de Troia. I precisament aquesta és l’essència del viatge: un origen, un destí i sobretot, una travessa. Uns ingredients que també que ens ofereix Joseph Conrad a la seva novel·la curta El cor de les tenebres, que narra la història d’un home que, com ja van fer els seus contemporanis Herman Melville i Robert Louis Stevenson, persegueix un tresor en un indret exòtic, misteriós i desconegut.
El protagonista és el capità Charles Marlow, qui mentre navega per les fosques aigües del riu Tàmesi recorda una expedició al cor del Congo a la recerca d’ivori. Al més pur estil d’un relat de viatges, el comandant Marlow narra les seves vivències als seus companys, una picada d’ullet de Conrad a la tradició oral, bressol d’incomptables històries immortals.

dijous, 27 febrer de 2014

Prediccions per als Oscars de 2014

Opinió 


Ja els tornem a tenir aquí. Aquest diumenge 2 de març s’entregaran els Premis de l’Acadèmia de Hollywood, coneguts també com a Premis Oscar, que honoren l’excel·lència dels “millors films de l’any” a través de les seves 24 categories.
Amb tota la humilitat que em pertoca, m’atreviria a dir que la collita d’aquest any no ha estat tan bona com la del 2012 i, tot i que ha donat pel·lícules que estan certament bé, diria que cap d’elles ha arribat a l’estatus d’obra mestra. Això vol dir que les prediccions són complicades, ja que tots els films es troben en un nivell similar. Cal destacar, també, que ja hi va haver sorpreses a les nominacions, quan pel·lícules com Inside Llewyn Davis (Joel i Ethan Coen), All is Lost (J.C. Chandor), Saving Mr. Banks (John Lee Hancock) o The Butler (Lee Daniels) no van resultar escollides per competir en les seccions més importants.
Tot seguit fem un repàs de les principals categories dels Oscars tot intentant que, mitjançant una breu reflexió de cadascuna d’elles, puguem acostar-nos al màxim al resultat dels premis.

divendres, 21 febrer de 2014

El costat fosc del cinema

Opinió 

Woody Allen

El món de l’art està ple de personatges polèmics que, ja sigui pels seus pensaments, frases o accions, desencadenen fortes reaccions que la premsa i les xarxes socials no fan més que accentuar. I el món del cinema no se salva pas d’aquesta tònica, ans al contrari; m’atreviria a dir que té més individus d’aquest tipus que cap altre art. I sovint, aquestes figures controvertides no són altres que els propis directors de cinema.
Quentin Tarantino és un dels membres d’aquest col·lectiu díscol, un home que no té cap problema per dir les coses que pensa. Més d’un periodista s’ha posat les mans al cap quan en realitzador de Pulp Fiction ha defensat aferrissadament la violència dels seus films al·legant que qualsevol persona sana sap distingir entre realitat i ficció i que els insults, la sang i els cops de puny, no fan més que millorar l’experiència cinematogràfica.

dilluns, 3 febrer de 2014

Neus Ballús s’erigeix com la nova promesa del cinema català

Opinió 
Foto: Adrià Guxens



La sisena gala dels Gaudí tenia un gran repte per davant: igualar o millorar la bona conducció d’Andreu Buenafuente a la cerimònia anterior, i Àngel Llàcer pot estar content. La Plaga (Neus Ballús) es va endur el premi a les categories més importants (pel·lícula en parla catalana, direcció i guió, entre d’altres) i Los últimos días (Àlex i David Pastor) va emportar-se gairebé totes les estatuetes tècniques. Aquests van ser els films que es van fer seva la nit, on també va brillar el film Tots volem el millor per a ella (Mar Coll), que va guanyar els guardons a les millors interpretacions femenines. Julieta Serrano va ser condecorada amb el Gaudí d’Honor.

dilluns, 27 gener de 2014

Desmuntant els Estats Units d’Amèrica

Opinió 


Com dos col·legues que es retroben després de força temps, Ramon Miravitllas i Albert Garrido xerren de manera distesa minuts abans de l’inici de la conferència. Amb roba informal l’un i amb corbata i americana l’altre, queda clar qui en serà el protagonista.
La presentació que fa el professor Miravitllas del convidat és passional, tot repassant els èxits de Garrido amb un cert to edulcorant. Però també en destaca un dels punts menys amables: “Ens van acomiadar junts de la feina”, explica. Però Garrido, fins ara assentint com un senyor gran que recorda velles batalletes, trenca el seu silenci per corregir-lo: “A tu et van acomiadar primer. Després vaig venir jo”. El professor Miravitllas rectifica ràpidament i veient-ho com una bona ocasió per canviar de tema, aprofita per parlar d’un dels llibres de Garrido, que no sap si qualificar com a guia o com a llibre d’investigació. “Totes dues coses”, matisa Garrido. Ja és la segona vegada que parla i la segona vegada que fa un comentari afilat. Miravitllas ho entén ràpidament i es retira a primera fila, al costat dels alumnes, per deixar parlar, ara sí, a Albert Garrido.

diumenge, 22 desembre de 2013

Dilma Rousseff, la dama de ferro d’esquerres

Opinió 


El món mira aquests dies al Brasil després de la topada diplomàtica entre la Presidenta de la República, Dilma Rousseff, i el President dels Estats Units, Barack Obama, arran del cas de les escoltes telefòniques desvetllat per Edward Snowden. Un xoc, que ha anat més enllà dels cercles de l’alta política i ha arribat fins a la societat brasilera.
La polèmica és fruit d’una llei que vol nacionalitzar les bases de dades del Brasil per tal d’evitar un nou cas d’invasió de la privacitat per un país aliè. Aquesta és una de les poques crisis polítiques que han afectat a Dilma Rousseff, que ja fa gairebé tres anys que està al capdavant del govern brasiler.

dilluns, 16 desembre de 2013

Joe Abercrombie: “Writing is about the things you don’t write”

Opinió 
Joe Abercrombie. Photo by Adrià Guxens
You can also read this interview in Spanish or in Catalan

Joe Abercrombie’s very good taste can be seen soon as he has J. R.R. Tolkien and George R.R. Martin among his most important literature references. Actually, it seems what most distinguish him from the other two are the R.R. they have between their name and surname, because for the rest, Abercrombie’s prose is as poetic as Tolkien’s and as brutal as Martin’s; traits that can be seen in his literary debut, The First Law trilogy, which last in his subsequent independent novels.
Adria’s News talks to Joe Abercrombie at the Celsius 232 Festival and realizes that despite his youth, it all seems to indicate that his name will soon be among the greatest authors of fantasy, although he doesn’t want to be limited to this genre. He’s written adventure novels, a war story and even a western. “I have tried a lot of things, like Tarantino”, he admits, “although I’ve done it in a much better way”.

Joe Abercrombie: “Escribir es sobre las cosas que no escribes”

Opinió 
Joe Abercrombie. Foto por Adrià Guxens


También podéis leer la entrevista en inglés (VO) y en catalán (T).
Traducción al castellano de Nua Watford

                                 
Joe Abercrombie tiene muy bien gusto, ya que cuenta con J. R.R. Tolkien y George R.R. Martin entre sus más grandes referentes literarios. Posiblemente lo que más lo diferencia de los dos maestros de la literatura fantástica son las R.R. que él no se ha puesto entre nombre y apellido, porque por lo que hace al resto, la prosa de Abercrombie es tan poética como la de Tolkien y tan brutal como la de Martin. Características que ya se ven en su debut, la trilogía La Primera Ley, y que perduran en las novelas independientes que ha ido sacando después.
Adria’s News habla en el Festival Celsius 232 de Avilés con Joe Abercrombie, que aunque sea joven, todo apunta que su nombre se situará pronto entre los más destacados de la literatura de género, aunque él no quiere encasillarse. Ha escrito novela de aventuras, novela bélica y hasta un western. “Lo he probado todo, como Tarantino”, dice Abercrombie, “aunque yo lo he hecho mucho mejor”.