dilluns, 12 gener de 2015

Ángel Plana: “Nunca habrá un Goya para los especialistas”

Opinió 
El especialista Ángel Plana. Foto: Roberto Maroto Polo.

Entrevista publicada el mes de agosto en Fotogramas.

Con una larga trayectoria en la industria audiovisual, Ángel Plana (Madrid, 1963) se ha quemado, ahogado, caído, y ha provocado numerosos accidentes de coche en importantes películas (Volver, Salvador, Los amantes del Círculo Polar) y series de televisión (Hospital Central, Periodistas, Compañeros). Además, es el fundador de la primera escuela de especialistas del país, con sede en Madrid y Barcelona.  Adria’s News charla un rato con él antes de su partida hacia el Festival Mundial de Especialistas Prometheus.

dissabte, 27 desembre de 2014

Crítica de 'El somni d'una nit d'estiu' (TNC)

Opinió 


Joan Ollé comenta que no acaba de saber si la seva versió d’El somni d’una nit d’estiu, que es pot veure al TNC fins el 18 de gener, és una obra d’època o contemporània. I té tot el sentit del món, ja que si bé la seva mirada al text de Shakespeare conserva el rerefons atenès del palau del Duc Teseu i el món de les fades no deixa de ser un bosc, l’embolcall amb que ho presenta tot plegat deixa veure una clara influència de la cultura popular del darrer segle. D’aquesta manera hi trobem des de la Blancaneu fins a dues fades amb l’estètica dels personatges de Rocky Horror Picture Show, passant per un Oberon que sembla tret del món del Màgic d’Oz i un Puck amb la cara pintada de Joker.
Precisament, aquest follet entremaliat que treballa pel rei de les fades és un dels personatges més recordats de l’obra, que Ollé dota de molt més protagonisme en la seva versió que no pas té al llibret original. Potser perquè, al cap i a la fi és el nexe entre totes les històries d’amor i desamor; o potser perquè és el personatge que té més matisos, jugant sempre al límit del món dels humans i el de les fades. Amb tot, probablement la decisió neix del voler aprofitar el gran talent de l’actor Pau Vinyals, que dota de geni i histrionisme aquest personatge, ja de per si carismàtic. També està enorme Xicu Masó, el teixidor que acaba convertit en un burro i que captiva a Titània després que aquesta sigui presa d’un encanteri. Malauradament, però, Ollé, en voler esprémer massa el talent d’aquests dos grans còmics, acaba allargant massa algunes escenes, que perjudiquen el ritme global de la funció.
El somni d’una nit d’estiu és una obra plena de gent jove. A part de Vinyals, hi trobem unes encerades Claudia Benito i Laura Pujolàs en els papers d’Hèrmia i Helena, respectivament, i uns més regulars Albert Prat i Guillem Motos fent dels sempre enfrontats Lisandre i Demetri, aquí massa infantilitzats i exempts de la ironia que desprèn el text original. Amb tot, el més decebedor de tot és veure que alguns dels més reconeguts actors del país, com Lluís Marco o Mercè Aránega no aconsegueixen desprendre prou complicitat en els seus papers d’Oberon i Titània, a més a més d’una desaprofitada Victòria Pagès en el petit paper d’Hipòlita, promesa del Duc Teseu.

diumenge, 21 desembre de 2014

Ferran Mascarell: “Estem fent pel·lícules amb un cost de producció massa baix”

Opinió 
 
El Conseller de Cultura, Ferran Mascarell.         Foto: Adrià Guxens.

“Les productores catalanes acostumen a fer inversions petites, molt vinculades amb l’estàndard de subvenció i poc pensades per aconseguir quotes de públic que siguin el coixí principal per recuperar aquells costos”. D’aquesta manera es podria resumir la visió que té el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, de la indústria del cinema catalana.
Quedem amb mesos d’antelació, però finalment acordem una cita al seu despatx, a prop de l’estàtua de Colom al final de Les Rambles de Barcelona. Em tracta de vostè, independentment de la meva edat o rang professional. El Conseller, que ocupa el càrrec des del desembre de 2010, es va trobar a les mans amb una Llei del Cinema que “era gairebé impossible d’aplicar, però estem refent”, obra del seu homòleg de l’època del Tripartit, Joan Manuel Tresserras. Amb tot, coincideix plenament amb ell quan afirma que “el que hauríem d’aconseguir és que el cinema català tingui més èxit a les sales”.
Adria’s News entrevista a Ferran Mascarell per parlar sobre l’estat de la indústria de cinema català, comentar la conjuntura actual de la cultura a Catalunya i projectar el futur d’un sector que és cada vegada més important.

diumenge, 14 desembre de 2014

Dani de la Orden: “M’encanta la pirotècnia i el cinema blockbuster”

Opinió 
Dani de la Orden, director de Barcelona nit d'estiu. Foto: Adrià Guxens

Ni Jean-Luc Godard, ni Xavier Dolan, ni Sofia Coppola, ni Jim Jarmusch. El jove cineasta Dani de la Orden defuig de tot tipus de postureig i declara, sense titubejar, que Armaggedon i La Roca són les seves pel·lícules preferides. Doncs sí, el seu ídol és Michael Bay, tot i que també m’ensenya, orgullós, una fotografia que es va fer de (més) jove amb Quentin Tarantino quan aquest va assistir al Festival de Sitges, ja fa uns quants anys. De la Orden és una de les joves promeses que han sortit de l’ESCAC, una escola on va conèixer els companys de viatge de la que seria la seva òpera prima, Barcelona, nit d’estiu. “Imagina’t que tu estàs boig i et foten en un manicomi amb gent més boja que tu”, comenta sobre el seu pas pel centre, fent broma. Ara està rodant la segona part, Barcelona, nit de reis, que és, en les seves pròpies paraules, “més comèdia i més romàntica”.
Adria’s News entrevista a Dani de la Orden, un jove cineasta que afirma que no té “cap necessitat de marxar a fora” a buscar-se la vida per fer cinema. És una conversa on passem contínuament del català al castellà i que acaba amb una petita sorpresa per part seva, ja que m’ensenya, en exclusiva, el nou videoclip dels Amics de les Arts, que ell mateix va realitzar i editar.

diumenge, 7 desembre de 2014

Marc Prades: “Nosaltres des d'Internet tornarem a portar la gent a les sales de cinema”

Opinió 
Marc Prades, co-fundador de Screenly.                          Foto: Adrià Guxens.

Marc Prades és el co-fundador de Screenly, una plataforma online que permet a qualsevol usuari fer projeccions a sales de cinema. “És a dir, dóna la volta a la piràmide i cedeix poder a l'espectador, que pot decidir quines pel·lícules vol veure, en quines condicions, com, quan i amb qui”, comenta Prades, que pretén amb aquesta nova eina vincular-se a les comunitats que treballen en el món del cinema “des de ja fa molt de temps”. A més, tot i que dependrà de les distribuïdores, intentaran que els films del seu incipient catàleg siguin en versió original subtitulada en català o castellà.
Adria’s News entrevista a l’emprenedor Marc Prades a la seu de Screenly o, més concretament, uns pisos més amunt, al terrat, on les campanes de totes les esglésies de Ciutat Vella participaran en la conversa tan bon punt siguin les sis de la tarda.

diumenge, 30 novembre de 2014

Jaume Roures: “El cinema català anirà on es mereixi”

Opinió 
Jaume Roures, productor i soci fundador de Mediapro.    Foto: Adrià Guxens.


No cada dia un té la possibilitat d’entrevistar a un emprenedor i empresari tan important com Jaume Roures (Barcelona, 1950), creador del diari Público, impulsor de La Sexta i, per descomptat, soci fundador de Mediapro, des de la qual ha produït films tan coneguts com Los lunes al sol (2002), Salvador (2006) i Camino (2008).

Però el seu nom no fa pas gaires anys que va sonar amb força arran de la col·laboració amb un dels cineastes en actiu més alabats per la crítica i el públic: Woody Allen, amb qui va fer Midnight in Paris (2011), You Will Meet a Tall Dark Stranger (2010) i Vicky Cristina Barcelona (2008), l’estrena de la qual va ocasionar una gran polèmica a la ciutat comtal. “Som el país de l’autoodi”, comenta Roures, que no considera que aquest sigui un dels millors films de Woody Allen, malgrat que el cineasta el col·loqui en el seu top sis. De moment, el realitzador està lligat a una altra productora, però Roures espera que quan acabi puguin tornar a treballar plegats aprofitant la bona sintonia que van tenir i encara gaudeixen.

Adria’s News entrevista a Jaume Roures, un home que odia que es parli de manera pejorativa de les pel·lícules comercials, ja que considera que “hem de fer les pel·lícules perquè les vegi la gent, perquè si no, farem una cosa de la que nosaltres estarem molt contens, les nostres mares també, els tiets i els cosins, però no estarem acomplint amb l'objectiu de per què serveix una pel·lícula, sinó que estarem mirant-nos el melic a nosaltres mateixos”.

diumenge, 23 novembre de 2014

Pere Portabella: “Aquesta entrevista no la faig”

Opinió 
El cineasta Pere Portabella al seu estudi.                         Foto: Adrià Guxens.

El 24 de març és el dia que em proposen per entrevistar a un dels cineastes més veterans de Catalunya, Pere Portabella (Figueras, 1929). Des de la seva productora, Films 59, ha produït a directors com Carlos Saura (Los Golfos), Marco Ferreri (El cochecito) o José Luis Guerín (Tren de sombras), però potser el seu èxit més sonat va ser Viridiana, de Luis Buñuel, film guanyador de la Palma d’Or de Cannes l’any 1961.
Aquest serà un dels temes de l’entrevista, en la qual també comentarem la filmografia de Portabella com a director (Vampir, cuadecuc, El pont de Varsòvia, El silenci abans de Bach, entre d’altres), li preguntaré pel rodatge d’Umbracle, on va comptar amb Christopher Lee com a protagonista, i arribarem, a l’últim tram de la conversa, al terreny polític, ja que Portabella va ser un gran militant antifranquista, a més a més de diputat al Parlament de Catalunya i senador entre els anys 1980-1984.
Aquest era el pla, un pla que no es durà mai a terme, ja que la mitja hora d’entrevista que havíem acordat no arribarà ni als cinc minuts de duració, finalitzant per pròpia petició de Pere Portabella.

diumenge, 16 novembre de 2014

Nora Navas: “Què és més important, quin vestit et poses o com actues en una pel·lícula?”

Opinió 
 
L'actriu catalana Nora Navas.                             Foto: Adrià Guxens.


Quan entrevisto a Nora Navas (Barcelona, 1975) ja queden pocs dies perquè finalitzi l’obra que protagonitza al TNC, Doña Rosita la soltera. “És l’esprint final”, em diu. I és per això que ens citem al mateix teatre a mitja tarda, per tal de no cansar-la i pugui tenir una horeta lliure abans de la funció del vespre després de l’entrevista. 
Nora Navas és una actriu que ha confiat en els instints a l’hora de guiar-se per la vida. “He anat agafant d’aquí i d’allà el que m’agradava”, explica Navas, que ha passat per la carrera d’Humanitats, l’Institut del Teatre, l’escola Nancy Tuñón i que, fins i tot, va viure una temporada a Buenos Aires. Aquesta recerca contínua que li ha permès decidir cada moment quin camí vol seguir també és el mètode que ha fet servir a l’hora de triar els guions als quals ha volgut participar. “Sempre hi ha d’haver alguna cosa estranya a la història i que el personatge em cridi l’atenció”, comenta.
Recentment, hem vist a Navas a pel·lícules de gran èxit, com Pa Negre o Tots volem el millor per a ella, on ha brodat interpretacions que li han valgut més d’un premi. Curiosament, es tracta de dues pel·lícules catalanes, però l’any vinent s’estrenarà amb Gracia Querejeta a Felices 140, un film en el qual compartirà cartell amb Maribel Verdú i Eduard Fernández, entre d’altres. “Ja tenia ganes de dir a Madrid que també sé fer pel·lícules en castellà”, bromeja Navas, que creu que aquesta pot ser una bona porta d’entrada al cinema espanyol.
Adria’s News entrevista a una de les actrius del moment per esbrinar què en pensa del cinema català, per descobrir com aconsegueix les seves reeixides interpretacions i per conèixer la raó per la qual no té intenció de marxar a provar sort a Hollywood.