Conde-Pumpido: “Es proposaran penes de fins a vuit anys de presó per als controladors aeris que van abandonar el seu lloc de treball”

Passatgers afectats per la vaga de controladors aeris durant el pont de la Constitució

El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, va anunciar ahir a Saragossa que es sancionaria als controladors aeris que van protagonitzar els fets amb una pena d'entre tres i vuit anys de presó per un presumpte delicte de sedició. Conde-Pumpido va precisar que no es tractava d'un problema laboral, sinó que va ser un acte "premeditat", "concertat" i "col·lectiu".



El portaveu de la UCSA, César Cabo



El portaveu de la Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA), César Cabo, ha afirmat que el passat divendres els avions podrien haver seguit volant tot i l'absència de molts controladors. "No en les mateixes condicions que en un dia norma, però molts vols podrien haver sortit. Van ser les empreses les que van tancar l'espai aeri ", va assegurar. Cabo indica que la situació desencadenada és la resposta de la contínua provocació del Govern, que ha assaltat el col·lectiu davant l'opinió pública i l'ha utilitzat de manera demagògica.

El ministre de Foment, José Blanco

Per la seva banda, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va defensar que el decret d'alarma que van activar va ser "una mesura proporcionada" perquè l'abandonament "sobtat, massiu i simultani" de tots els controladors havia paralitzat un servei públic essencial. Zapatero, va assegurar que l'Executiu va esgotar "totes les seves possibilitats d'actuació" abans de posar en marxa el decret. El líder de l'oposició, Mariano Rajoy, ha donat suport a la gestió del caos aeri per part del Govern encara que recalca que hi va haver una "falta de previsió" i un "excés de malaptesa". Rajoy va criticar el ministre de Foment, José Blanco, qualificant-lo de "ministre a temps parcial". 

L'actuació dels controladors aeris, que va començar el passat divendres després de l'aprovació d'un Reial Decret que estableix la computació de 1.670 hores de treball anuals, va produir pèrdues de més de 300 milions d'euros, 20 milions de les quals en agències de viatges. La vaga aèria va provocar la cancel·lació de 2.710 vols i més de 600.000 passatgers van resultar afectats.

29-S: Vaga general al país

Catalunya s’ha llevat aquest dimecres amb un ambient de dia festiu considerable. Carrers buits i silenci generalitzat ha sigut el més destacat durant les primeres hores del dia a la capital catalana, fet el qual ha sigut motiu de la jornada de vaga acordada pel sindicats però també per altres conseqüències de la jornada de parada general com ha sigut la pràcticament total aturadadels serveis de mobilitat, l’alteració de les emissions habituals dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el manteniment de l’emissió habitual en els mitjans privats, l’afectació en els serveis sanitaris i educatius del conjunt del país o l’aturada generalitzada en un sector, l’industrial, amb molta força sindical.

Ja a la tarda, a aquest seguiment s’hi ha afegit la protesta de milers de treballadors, que s’han manifestat en les marxes convocades a diverses ciutats del país com Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa o Sabadell.

Serveis de mobilitat
El dels serveis de mobilitat ha sigut un dels sectors més afectats per la convocatòria de vaga general d’aquest dimecres, tant a Barcelona i la seva àrea metropolitana com a la resta del Principat. Per a la jornada d’avui, el Departament de Treball i els sindicats convocants de l’aturada havien dictaminat uns serveis mínims del 25% a Metro, autobusos, tramvies, Ferrocarrils de la Generalitat i línies de Rodalia únicament per a les considerades “hores punta”. Això s’ha traduït en què de 6:30 a 9:30 del matí i de 17 a 20 de la tarda els transports públics hagin ofert una quarta part del seu servei habitual i que, durant la resta del dia, hagin tancat les seves portes seguint l’aturada general.

Estació de Plaça Catalunya a les 8:56

Mitjans de comunicació: Catalunya Ràdio i RAC1


Manel Fuentes, director i presentador dels Matins de Catalunya Ràdio

 Catalunya Ràdio, així com els grup de mitjans pertanyents a la CCMA, és una de les moltes empreses que han patit de ple aquesta vaga amb els pertinents serveis mínims acordats entre el comitè d’empresa i la direcció de l’emissora. Així ho explicaven en les seves respostes els periodistes de Catalunya Ràdio Manel Fuentes i Jofre Llombart, director i coordinador del magazine matinal de l’emissora, respectivament.

Joan Maria Morros, cap d'informatius de RAC1

Per altra banda, RAC1, la ràdio privada amb més audiència de Catalunya, va aprofitar la jornada de vaga general del 29 de setembre, per a treballar més que ningú ja que tan sols un dels seus treballadors va fer vaga. Fins i tot, part de la plantilla del cap de setmana es va sumar a l’equip durant aquell dia que es portava preparant des de feia més d’una setmana amb l’objectiu d’oferir tota la informació de la jornada als seus oients oferint així una programació de servei.

Sanitat: Hospital General de Catalunya
Mentre els piquets barraven el pas als treballadors de grans empreses, als hospitals de l'àrea metropolitana hi havia plena normalitat pel que fa a la plantilla de treball. La única anormalitat va ser, en el cas dels hospitals de la perifèria de la capital, el nombre de pacients. És el cas de l’Hospital General de Catalunya, situat al terme de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Les plantes restaven pràcticament buides, simplement ingressats i les seves famílies i es que la dura restricció dels transports públics i la por a possibles piquets a les carreteres que envolten les clíniques, van fer que la majoria dels pacients optessin per cancel·lar les seves visites.

Hospital General de Catalunya

Indústria: CIM Vallès

Els piquets dels sindicats es trobaven al CIM Vallès des de les 12 de la nit i van començar a bloquejar-ne l’accés. En les primeres hores del matí, els camions de mercaderies no van poder accedir al CIM a causa del bloqueig dels piquets i es van començar a acumular fins que, de tant en tant, els piquets en deixaven passar uns quants, acord al qual havien arribat amb la policia. Dins el poble, l’aparença era la d’un dia festiu amb la diferència que les botigues tancaven i obrien per temor als piquets. A primeres hores de la tarda, es va restablir la normalitat.

Piquets al CIM Vallès

Marxa sindical: Manifestació de CCOO i UGT a Barcelona

La manifestació, que va comptar amb la participació d'unes 400000 persones, s’inicià a les sis de la tarda a la confluència de Passeig de Gràcia amb l’Avinguda Diagonal. La comitiva de manifestants amb el lema “ Així no!” va recórrer el Passeig de Gràcia fins arribar a Plaça Catalunya, on Gerard Quintana (conegut cantant i compositor) va fer la lectura del manifest que tancava l’acte.

Els principals sindicats durant la manifestació

Manifestació a Sabadell

La Vaga General del 29 de setembre també s'ha traduït en una manifestació sindical a la ciutat de Sabadell. Els protestants en contra de la nova reforma laboral han començat el seu recorregut a l'Eix Macià i l'han finalitzat, havent expressat el seu descontent atacant a diferents entitats bancàries amb boles de pintura i pintant graffitis als carrers, a la plaça de l'Ajuntament, on s'han llegit una sèrie de comunicats reivindicatius.

Sabadellencs començant la manifestació

Sindicats mediàtics

A diferencia d’altres vagues generals, aquesta ha estat protagonitzada per la polèmica creada entorn del paper dels sindicats i la seva legitimitat alhora de representar la classe obrera i actuar en nom seu. Sindicalistes i obrers tenen diferents opinions al respecte i mostren el contrast existent entre els dos col·lectius, això sí, coincidint en el mal paper del govern i la necessitat de canvis importants.

Protestes sindicals

La no-vaga de RAC1

La vaga general del 29-S convocada per les principals centrals sindicals espanyoles, UGT i CCOO, contra el govern de Zapatero i, especialment, contra la retallada de pensions i la reforma laboral, no va afectar a RAC1 que enlloc de disminuir la seva plantilla de treballadors, la va augmentar.

“Els ciutadans tenen dret a la informació i algú els hi ha de proporcionar”, va dir Marc Martínez Amat, cap de política de Ràdio Associació de Catalunya 1, i és que aquesta emissora, la ràdio privada amb més audiència de Catalunya, va aprofitar la jornada de vaga general del 29 de setembre, per a treballar més que ningú ja que tan sols un dels seus treballadors va fer vaga. Fins i tot, part de la plantilla del cap de setmana es va sumar a l’equip durant aquell dia que es portava preparant des de feia més d’una setmana. D’aquesta manera, a primera hora del matí, es va començar informant de la vaga als mitjans de transport mitjançant diversos enviats especials a l’Aeroport del Prat, als rodalies, al metro,al tramvia, als FGC i als autobusos, per comprovar si els serveis mínims estipulats s’estaven complint.



Marc Martínez Amat, cap de política de RAC1



Però no tota la informació es va centrar a Barcelona, tal i com ens va constatar Joan Maria Morros, cap d’informatius de RAC1. “Nosaltres sempre intentem territorialitzar, ja que estem parlant d’un país, amb quatre capitals, Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. D’aquesta manera es va poder veure si la vaga general estava afectant de la mateixa manera a la capital catalana i a la resta del país. Sent així, la vaga al sector educatiu es va cobrir des de Vic, la del sector industrial, des de la petroquímica de Tarragona, la del sector sanitari, des de l’Hospital Arnau de Vilanova a Lleida i a Girona es va prioritzar com es vivia la vaga general a la zona de la frontera. “Tots els espais informatius queden saturats d’informació sobre la vaga, la qual cosa significa que la resta d’informació, com la d’àmbit internacional, queda en un segon terme”, va explicar Marc Martínez. “El que també hem fet, ha estat allargar els butlletins informatius que han passat de poc més de quatre minuts a sis minuts”, va afegir Joan Maria Morros.

Joan Maria Morros, cap d'informatius de RAC1

D’aquesta manera RAC1 va viure la sisena vaga general des de la implantació de la democràcia, però la primera del govern de Zapatero, prioritzant el dret a la informació dels ciutadans a la protesta en aquests durs moments de crisi.