 |
| Estiu 1993, de Carla Simón. |
No
cada dia veiem un debut al llargmetratge tan brillant com el d'Estiu 1993, de Carla Simón, Premi a
la Millor Òpera Prima i Gran Premi de la Generació KPlus al Festival de Berlin
i al Millor Film al Festival de Málaga. I si tenim en compte que es tracta d'una
producció catalana i en català, rodada amb molt pocs recursos, el mèrit és
encara més gran.
Partint
de vivències personals, Simón explica la història de la Frida, una nena de sis
anys que comença una nova vida amb els seus tiets
després de la mort de la seva mare a causa de la SIDA. La gelosia de la seva
cosina –ara germanastra–, més petita que ella, la mala relació amb la seva
tieta –ara madrastra– i el difícil procés d'integració amb la resta de nens del
poble de La Garrotxa on van a estiuejar seran alguns dels elements que
dificultaran l'assimilació d'una nova realitat que encara no ha acabat
d'acceptar.
