diumenge, 23 de juliol del 2017

Quan els cineastes filmen trilogies sense saber-ho


In the Mood for Love (2000), de Wong Kar-wai

Quan algú parla de trilogies al cinema, el més probable és que li vinguin al cap sèries de films populars com poden ser Star Wars, Indiana Jones o Back to the Future. En altres paraules, franquícies cinematogràfiques que, si ve poden estar dirigides per cineastes amb un estil personal inconfusible, s’emmarquen en el si de la indústria de Hollywood i ben sovint han estat dissenyades per rebentar la taquilla.

Els títols que he esmentat a dalt es van estrenar als anys 70s i 80s, però la moda de les trilogies segueix avui més viva que mai, com demostren les franquícies de The Lord of the Rings, The Dark Knight o The Planet of the Apes, una saga que ha culminat aquesta setmana amb l’estrena del tercer i darrer capítol de la sèrie, War for the Planet of the Apes, que, com els dos films que el precedeixen, ha estat alabat per la crítica.

Dit això, crec que no és necessari donar volada a les trilogies mainstream, doncs ja són ben conegudes per tots lectors. El que em proposo en aquest article és rescatar vàries trilogies dins del cinema d’autor, moltes de les quals han estat batejades com a tals a posteriori, un cop concloses, doncs es tracta d’històries que sovint tenen diferents protagonistes i no van ser concebudes d’origen com un tríptic, com sí passa a algunes sèries autorals com poden ser els Three Colours  de Krzysztof Kieslowski o a la “Before” Trilogy de Richard Linklater. Amb tot, els títols que mencionaré es poden relacionar entre ells fàcilment, ja que o bé tracten un tema en comú o bé comparteixen la mateixa mirada.