Ramon Gener: "La gent sent la música però no l'escolta"

Ramon Gener és el presentador que ens entusiasma cada dimecres a la nit en el programa Òpera en Texans del Canal 33. Ha estudiat humanitats i ciències empresarials, però ha acabat dedicant-se a la seva autèntica passió: la música, l’òpera. Parlem amb ell a la seu de la productora del programa, Brutal Media, i ens rep amb el seu pentinat perfecte, un somriure brillant i amb texans, per suposat, disposat a explicar-nos tots els secrets del programa de moda del 33.

Com sorgeix el projecte d’Òpera en Texans?

Tot va sorgir a partir de les conferències que faig sobre l’òpera. Un dia va venir la Victòria Pardell, que forma part de l’staff del Liceu i va recomanar-li les xerrades a l’Oriol Aguilar, que abans estava a la Corporació Catalana de Televisió de Catalunya i que ara és el director artístic del festival de Perelada. Ell va pensar que de tot allò en podria sorgir un programa de televisió fantàstic i em va presentar a la productora Brutal Media.

Com van decidir el nom del programa?

Hi havia diverses propostes que, a poc a poc, van anar quedant reduïdes a dues: Les 33 òperes que has de conèixer abans de morir i Òpera en Texans. El primer, però, ja limitava el número de capítols i com que els programes es contracten de 13 en 13 resultava una mica estrany... Així que aquest títol, que era meu, va passar a millor vida i l’altre, del director del programa, Xavier Morral, es va quedar.

Per què fer un programa d’òpera i no de música clàssica en general?

El que a mi m’agrada més és l’òpera... el cant i l’òpera, i és per això que les xerrades que faig giren al voltant d’aquests temes.

Abans ja hi havia un programa d’Òpera, al Canal 33. Es deia Va d’Òpera. El mirava?

Sí, el mirava molt.

I què ofereix de nou Òpera en Texans?

Jo tenia clar que no volia fer un programa de plató, ni tampoc un programa d’òpera a la televisió, sinó que volia fer un programa de televisió que parlés d’òpera. És un matís molt petit, però molt important. No volia que et trobessis a la televisió un seguit de gent que xerrava d’òpera. Volia un programa amb un llenguatge i contingut televisiu i, de pas, aprofitaríem per parlar d’Òpera, tot i que en el mateix format podríem parlar de rellotges o de mobles de l’Ikea.

A quin públic es dirigeix?

Intento adreçar-me a tothom i crec que el feedback és molt positiu, tant de les persones que van sempre a l’òpera com de les que no hi han anat mai. Hi ha feedback al meu Twitter i també al del programa i quan vaig al Liceu o a qualsevol espectacle, hi ha gent que em para i em diu que li agrada molt el programa; mai m’he trobat ningú que em digués que no li agradi, que segur que n’hi ha, però, almenys, no m’ho ha dit directament.

Per tant, no va destinat a la persona que ja té uns certs coneixements musicals?

Mai he ensenyat una nota ni una partitura al programa; mai. Aquest era un dels reptes: no ensenyar cap pentagrama perquè ens canviarien de canal. Quan es va emetre Le Grand Macabre vam intentar explicar com funciona la música contemporània sense explicar gairebé res de música i fer tota aquesta feina sense explicar què és una tònica i una dominant és difícil, però ho intentem perquè tothom s’hi pugui agafar.

Tot i així, a vegades sí que utilitza un vocabulari més especialitzat, com quan parlava del ‘la bemoll’ que tenim tots a dins al programa dedicat a Parsifal, de Wagner...

El tema del ‘la bemoll’ era una tema que independentment de tenir o no coneixements musicals et quedes amb aquest titular. Jo a dins meu tinc un ‘la bemoll’ que no sé què és però el sento. No és tant el concepte musical de ‘la bemoll’, sinó com allò que no saps que és que tots tenim dins: el nostre esperit musical.

Ha tingut problemes a l’hora de dissenyar cada programa?

Molts, cada dia perquè quan vaig arribar a Brutal Media sabia molt de música però no sabia res de televisió. El Xavi Morral, en canvi, ha fet molta televisió i m’ajuda a traduir les meves idees al llenguatge televisiu. La meitat de les idees són seves, i l’altra meitat, meves. El contingut, en canvi, és meu.

Com trien les òperes?

Òpera en texans, una nova manera de veure l’òpera

Em dol dir que, malauradament, la música clàssica i l’òpera en especial, sempre han estat gèneres musicals una mica marginats pel gran públic, especialment pel més jove. Al llarg de la vida, tots hem sentit dir tantes coses sobre aquesta classe de música, que s’han acabat convertint en tòpics: des de l’avorriment que emana la música clàssica de per si fins a sentir dir que ja està passada de moda i no cal tornar-hi, passant per aquelles persones que pensen que només un col·lectiu molt reduït d’experts la pot apreciar. En definitiva, actualment, tots aquells que els hi agrada la música clàssica són vistos com a éssers estranys, com a individus d’una altra època ja que la paraula “clàssica” és un terme tabú quan es parla en termes musicals.

Doncs bé, el Canal 33 ha decidit traspassar totes aquestes barreres de prejudicis i desmentir tots aquests clixés que s’hi relacionen amb una nova aposta cultural. El resultat és Òpera en texans, un programa divulgatiu dedicat íntegrament a l’òpera, que es va estrenar ahir en un horari privilegiat pel que, als ulls de tercers, pot semblar un programa d’audiències molt concretes. I precisament per aquest motiu, l’estrena d’aquest espai cultural és una iniciativa esplèndida ja que es demostra una gran voluntat de transmetre al món d’avui uns valors musicals molt importants que semblen haver-se perdut.  

De tot això se n’encarregarà Ramon Gener, divulgador i cantant d’òpera, que ens acompanyarà durant tot aquest viatge a través de països i èpoques diferents per acostar-nos a l’essència de l’òpera. La seva vitalitat i el seu esperit de comunicador ajudaran a acostar-nos un fenomen a primera vista tan complex com pot semblar l’òpera.  

Per això us dic: doneu-li una oportunitat a Òpera en texans ja que de ben segur que entusiasmarà a tots aquells que ja estan avesats a l’òpera i a la música clàssica i als que no havien volgut o pogut sintonitzar-hi, tindran l’oportunitat de passar una molt bona estona aprenent una bona pila de coses interessantíssimes de la manera més agradable i distesa.

Ramon Gener, en un moment del programa