 |
| Els joves actors Ivo Pietzcker i Georg Arms. |
Sovint,
quan se’ns pregunta quina és la funció que ha d’acomplir el cinema ens trobem
amb dos tipus de respostes contraposades. Per a uns, el cinema és quelcom que
ens ha d’ajudar a evadir-nos de la realitat; per a d'altres, tot el contrari,
doncs defensen que el cinema hauria de fer que, precisament, ens capbusséssim
de ple en la realitat i, a partir d’aquí, guiar-nos per mostrar-nos les
costures més subtils d’aquest teixit en canvi permanent que s’anomena societat.
Així, si seguim aquesta dicotomia podríem dir sense equivocar-nos que Jack pertany, sense cap mena de dubte,
en aquesta darrera categoria.
El
realitzador alemany Edward Berger filma amb nervi i gust l’odissea del Jack que
dóna nom al film i el seu germà petit, Manuel, que hauran d’actuar i pensar com
a adults si volen sobreviure en un Berlin inhòspit després que la seva mare
desaparegui de la nit al dia sense deixar rastre. Però Jack no és un Ulisses,
doncs el seu problema no acaba de ser el tornar a casa, sinó el com mantenir la
moral alta a mesura que passa el temps i no sap res de la seva mare. Així,
l’única sortida que veu possible és la de posar totes les seves forces en l’esperança
de recuperar una llar i una família tan escapçades que gairebé semblen
impossibles de reconstruir.
