La política és com una partida d’escacs: hi ha
peces i hi ha jugadors. Els jugadors són aquells polítics més avantatjats; els
més hàbils, els que tenen el lideratge i els que ho acaben decidint tot. Les
peces són la resta de polítics, la majoria; els que sempre diuen que sí i acaten les ordres dels líders superiors.
I a Europa aquesta manera de fer és més que
evident i les regles de la partida són ben clares. Apartant a Cameron d’aquest
joc europeu, fent honor a la seva personalitat euroescèptica, els grans
jugadors han estat Sarkozy i Merkel, sobretot aquesta última. La ‘Reina d’Europa’,
com li diuen alguns. I és ben sabut que la reina, als escacs, és gairebé
omnipotent, una peça clau que pot marcar la diferència al joc i capgirar la
partida completament. I quan Merkel i Sarkozy van agafats de la mà formen el
tàndem Merkozy, una parella forta que té un objectiu indiscutible:
derrotar el seu gran contrincant, la crisi. I la crisi és un jugador
experimentat que ha enderrocat a grans jugadors en el transcurs de la història.
