 |
| Foto: A. Guxens |
Que t’arribi la fama als 60 anys no deu
ser fàcil d’assimilar, però George R.R. Martin l’accepta, tot i que sap que és
una espasa de doble fil. Per una banda, la fama li ha atorgat visibilitat i ha
fet augmentar exponencialment les vendes de tots els seus llibres, però per l’altra,
Martin sap que té l’obligació de satisfer un públic que ja s’ha estès per tot
el món. És per això que en només quinze dies l’escriptor de Nova Jersey ha
passat pel Clarion West Writers Workshop, a Seattle, per la Comic-Con de San
Diego i per Espanya, on es troba actualment. Martin visitarà Barcelona durant
els propers dies però si es recordarà el
seu pas per aquest país serà per la setmana que ha passat a la ciutat d’Avilés (Astúries)
on ha ocupat, sense cap mena de dubte, el tron de ferro del Festival Celsius
232, que ha celebrat enguany la seva primera edició. Amb tot, ja és la tercera
visita de Martin a Astúries, tot i que les dues vegades anteriors, durant la Semana
Negra de Gijón del 2001 i del 2008, no havia assolit, ni de lluny, la
popularitat que ostenta ara gràcies a la reeixida sèrie de televisió de l’HBO.
La primera vegada que veig a George R.R.
Martin és a la roda de premsa que ofereix just el dia després d’arribar. Avança
amb passos lents, molt silenciosament, cap a la taula que li han preparat. Se’l
veu cansat. Com sempre, duu les seves inconfusibles ulleres, els seus característics
tirants, la seva inseparable gorra i la seva coneguda barba d’aire gandalfià. A
més a més, honora a tots els presents amb la samarreta d’una de les grans cases
de Westeros, en aquest cas la dels Greyjoy on a sobre d’un gran kraken daurat
hi brilla el seu lema: ‘We do not sow’ (Nosaltres no sembrem). Martin sap,
però, que totes les paraules que digui allí, en aquella sala plena de càmeres i
micròfons, seran com llavors que podran germinar. Per això vigila molt el que
diu; per això controla molt les seves paraules, mesurant-les una per una, sense
que aquest fet tregui intensitat a la seva veu com un tro.
