Després de rodar diversos
curtmetratges, sèries de televisió i co-dirigir amb Peris Romano el film 8 vidas (2008), Rodrigo Sorogoyen va
sorprendre amb Stockholm (2013), la
seva singular òpera prima en solitari, que es va emportar un Goya i diversos
premis al Festival de Málaga. Amb el seu nou film, Que Dios nos perdone (2016), aquest cineasta sortit de l’ECAM no ha
fet més que reafirmar-se com un dels noms a seguir dins la nova generació de
directors del cinema espanyol contemporani.
Si ens centrem en aquesta
pel·lícula veurem que la podem emmarcar dins d’una tendència que ha estat
triomfant a les nostres pantalles en els darrers cinc anys: el que podríem
anomenar a grosso modo thriller espanyol.
De fet, només cal mirar a la cartellera d’aquest mes per trobar-nos amb ni més
ni menys que tres films que poden encaixar perfectament en aquesta etiqueta: el
mencionat film de Sorogoyen; Tarde para
la ira (2016), de Raúl Arévalo; i El
hombre de las mil caras (2016), d’Alberto Rodríguez. De fet, va ser precisament
aquest últim cineasta qui va portar el gènere a la seva cúspide de popularitat
amb la reeixida La isla mínima
(2014). Arribats a aquest punt ens hem de preguntar: és aquest un fenomen
aïllat a Espanya? I, com és de suposar, la resposta és que no.
