Quan l’esport femení trenca el gel per reivindicar-se

I, Tonya (2017), de Craig Gillespie.

Si hi ha un gènere que va estretament lligat a la temporada de premis cinematogràfics, aquest és el biopic. Sembla ser que no hi ha actor que es resisteixi al repte de posar-se a la pell d’una figura “extraordinària”. Que sigui la personificació d’algú conegut pel públic o d’un heroi anònim és indiferent, ja que el resultat acaba sent el mateix: una allau de premis i alabances de la crítica especialitzada a parts iguals. Recordem, si no, els Oscars que van rebre Meryl Streep per The Iron Lady (Lloyd, 2011), Philip Seymour Hoffman per Capote (Miller, 2005) o Julia Roberts per Erin Brockovich (Soderbergh, 2000), per només mencionar alguns exemples.

Aquest any, doncs, ha estat el torn de Margot Robbie, que ha volgut trepitjar fort i reivindicar-se com a una actriu de primera interpretant a la controvertida figura de Tonya Harding, la primera patinadora artística sobre gel estatunidenca que va aconseguir completar amb èxit un triple àxel, un dels salts més difícils d’aquest esport. La pel·lícula resultant és I, Tonya, de Craig Gillespie, una proposta més original que la majoria de biopics que estem acostumats a veure gràcies a un to desenfadat proper a la comèdia negra, l’ús del fals documental com a eina d’exposició narrativa i estilística, el trencament constant de la quarta paret i una estructura totalment fragmentada i no cronològica que no fa més que singularitzar la pel·lícula.

Barreges indigestes

La perpinyanesa Maria Geoffroy, recentment campiona de rem a França, celebrant la victòria amb la senyera estelada.

Vamos a contar mentiras, tralará...

Fa massa temps que dura la cantarella sobre això de barrejar futbol i política. Amb aquesta darrera Eurocopa, el vas de la hipocresia ha vessat, ha esclatat i ha fet una taca d'oli massa gran com per permetre'ns seguir aguantant tant de cinisme sense dir res.

Ens expliquen amb molta saviesa que aquesta mescla és odiosa. Els qui ho afirmen, ja em perdonareu d'anar al gra, ho fan tergiversant mesquinament l'ús del terme política, i a sobre de dues maneres alhora!

Cobertura en directe del partit de bàsquet del Reial Madrid vs FCB Regal

Els Reis Mags arriben abans d’hora en el món del bàsquet. Aquesta nit, a les 20.45h, El RealMadrid i el FC BarcelonaRegal juguen al Palau dels Esports de Madrid i aquí, i també als blogs La Petita Cafeteria i Amb els peus a terra i el cap als núvols, es podrà seguir en directe el desenvolupament del partit.  

El clàssic posa en joc el lideratge de la Lliga Endesa. L’equip blaugrana busca consolidar la seva posició en la pista madridista i recuperar el seu lideratge després de la derrota de l’última jornada enfront el Badalona (78-75). El Madrid, que no ha perdut durant els últims vint-i-quatre partits com a local, ha preparat el partit “a consciència”, segons afirma el base Sergio Llul.

El balanç dels últims deu clàssics en lliga regular és favorable pels de Xavi Pascual per sis victòries a quatre, tot i que la temporada anterior van guanyar els jugadors de Pablo Laso per 77-72, després d’una pròrroga.

El clàssic d’avui enfronta el millor atac de la lliga, el Real Madrid (82 punts de mitja) i la millor defensa, el Barcelona Regal (65 punts), tot i que els madridistes estan notant la absència de Serge Ibaka i Rudy Fernández, que va aconseguir una mitja de 16 punts en 9 partits). El Real Madrid ja ha perdut dos dels seus tres últims partits sense el mallorquí i avui tampoc tindrà l’ajuda del l’ala-pivot serbi Novica Velickovic, que serà baixa per unes molèsties al genoll.

El Barça tampoc té tots els seus jugadors. L’equip blaugrana afronta aquest partit de la catorzena jornada sense Juan Carlos Navarro. A la baixa de la “Bomba”, amb una fascitis plantar al peu esquerre, se li suma la del pivot Kosta Perovic, que pateix una lumbàlgia aguda. La presència de l’ala-pivot Erazem Lorbek, que es va fer un esquinç al turmell esquerre durant el partir contra l’Assignia Manresa, també està en dubte, tot i que viatja amb l’equip.

Fitxa tècnica del partit:

Real Madrid: Llul, Suárez, Singler, Tomic, Mirotic –possible cinc inicial–, Sergi Rodríguez, Begic, Reyes, Carroll, Pocius i Sanz.

FC Barcelona Regal: Huertas, Mickeal, Edison, Ndong –possible cinc inicial–, Sada, Lorbek, Wallace, Ingles, Rabaseda, Mbaye i Pérez.

Àrbitres: Hierrezuelo, Jiménez i Cortés.

Pavelló: Palacio de Deportes, Madrid.

Hora: 20.45

Tarragona serà la seu dels XVIII Jocs del Mediterrani 2017

Després d’intenses negociacions amb el ComitèInternacional dels Jocs del Mediterrani (CIJM), Tarragona ha sortit escollida com a capital esportiva del Mediterrani 2017, en una votació que ha tingut lloc a Mersin (Turquia). Alexandria, la seva única rival, ha perdut per només dos vots (34-36).

El CIJM ja havia anunciat amb anterioritat que Tarragona era la seva favorita, d’una banda perquè ja havia construït el 80% de les infraestructures necessàries per a la competició i també perquè ja havia concretat les 13 subseus que participarien en el desenvolupament de 30 disciplines esportives diferents. Alexandria, en canvi, jugava amb una clara desavantatge: per una banda les revoltes àrabs i la dissolució del govern de Hosni Mubàrak el passat mes de febrer van ser un dels factors que van allunyar-la de la candidatura, però els recents incidents de la setmana passada al Caire, arran d’una manifestació de cristians coptes que van causar gairebé 25 morts i 300 ferits, van ser la gota que va fer vessar el got.

Ballesteros va fer una exposició convincent, malgrat els diversos problemes tècnics que va haver d’afrontar, que incloïen la pèrdua del vídeo on es veia com Pau Gasol recolzava el projecte. L’alcalde, tot i així, va defensar amb fervor la proposta i va reivindicar que la crisi no seria cap problema per a la ciutat, que comptava amb el recolzament del govern català i l’espanyol, a més a més de tenir tota la feina pràcticament acabada.

History making history és el lema de la candidatura de Tarragona

En canvi, la vicepresidenta de la candidatura egípcia, Rania Elwani, va veure fallides les seves expectatives, fins i tot després d’implorar al CIJM que donés una oportunitat a Egipte, un país que acabava de renéixer. Samih Moudallal, membre siri del COI, també es va sumar a la defensa d’Alexandria, demanant que es pensés més amb els països del sud –des que Tunísia va ser la seu dels Jocs, fa deu anys, cap altre país de la riba sud del Mediterrani ha aconseguit el vistiplau del CIJM –ja que es demostraria una molt bona voluntat i seria un molt bon exemple per a les nacions en vies de desenvolupament.

Tarragona ja s’havia presentat a la candidatura pels Jocs del Mediterrani 2013 però va perdre front la ciutat de Mersin (Turquia). Eliminant la seva principal competidora, tenia bastants números per situar-se com a número u als jocs del 2017. Ara, un cop aprovada com a seu, Tarragona serà la tercera ciutat espanyola en celebrar aquesta competició esportiva, després de Barcelona, l’any 1955, i Almeria, el passat 2005. El seu lema és History maling history.

Els Jocs se celebraran del 30 de juny de 2017 al 9 de juliol i seran un impuls important per al turisme de la ciutat i per a la seva projecció internacional i constituiran una magnífica font de d’ocupació i una aposta per millorar la ciutat.

Perquè Tarragona sempre s’ho deixa perdre tot ...



No sé per què, però avui m’he llevat amb un mal pressentiment; alguna cosa no rutllava. Patia perquè avui se sabria si, finalment, Tarragona acolliria els Jocs Mediterranis del 2013 i no tenia gaire bones vibracions. Finalment, poc després de les set de la tarda, els meus pitjors temors s’han complert. Estranyat? Gens. Ja vaig aprendre la lliçó el setembre passat, quan va caure la galleda d’aigua freda sobre Tarragona al deixar escapar la candidatura a la Capital Europea de la Cultura ¾un apunt, com pretenia Tarragona ser capital cultural sense tenir ni un cinema, ni un bon teatre, ni un auditori?¾. En aquell moment, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va utilitzar com a argument que els havien perjudicat per qüestions lingüístiques i que volia rebre explicacions dels criteris que s’havien seguit. Aquesta vegada, però, ha anat més lluny. Ballesteros ha dit que el que ha passat avui no ha estat una derrota perquè, amb gairebé total seguretat, Tarragona organitzarà els propers Jocs Mediterranis, els del 2017, que eren l’objectiu de la candidatura. Realment ens ho hem de creure? Tarragona ja ha ensopegat amb una mateixa pedra dues vegades, cal esperar a una tercera? Esperem que, d’ara en endavant, Tarragona ¾i això implica els qui la governen¾ s’ho pensi dues vegades abans de presentar-se a una nova candidatura de qualsevol matèria, de manera irreflexiva.  Potser, convé que abans solucioni els problemes que pateix la ciutat actualment enlloc d’anar-se donant aires arreu, sabent que hi ha moltes altres ciutats que li passen la mà per la cara. Perquè és millor no tenir cap victòria, que tenir dues derrotes, que pesen i, al cap i a la fi, són derrotes que avergonyeixen a tots els tarragonins. Per tant, demano una mica de sensatesa i reflexió abans de llançar-se impulsivament a nous projectes.

L’Atlètic Che Guevara es fa amb la victòria de la Lliga de Futbol de la Facultat de Ciències de la Comunicació

L'Atlètic Che Guevara, l'equip guanyador de la Lliga

La primera edició de la Lliga de Futbol de la Facultat de Ciències de la Comunicació ja té un vencedor: L’Atlètic Che Guevara, capitanejat per Joshua Logan. La final la va disputar contra l’equip Pelotas Fuera, que va perdre 9-5.

"Pichi" Alonso i Víctor Muñoz

Àngel “Pichi” Alonso i Víctor Muñoz,  ex jugadors de futbol i entrenadors, van ser els convidats especials de l’acte de cloenda i la cerimònia d’entrega de premis. A part del trofeu del guanyador de la Lliga van repartir altres guardons: el premi a la millor esportivitat, que va ser concedit a l’equip femení Champ.iñones, el premi al millor blog, atorgat al Recreativo de Juerga i el premi a la millor afició, que va correspondre a l’equip Aston Birra. Joshua Logan va ser el millor golejador de la temporada, ja que va fer 13 gols.

 “S’ha de tenir predisposició, una bona actitud i hem d’intentar millorar contínuament pel nostre compte”, va declarar “Pichi” Alonso amb l’objectiu d’animar tots els jugadors. Muñoz, en canvi, va ressaltar la importància de l’experiència i la capacitat de “fer coses”.

La Lliga, que es va jugar entre el mesos d’octubre i desembre, va ser una iniciativa de  Santiago Tejedor, lateral de l’Atlètic Che Guevara, i tenia l’objectiu de fomentar els valors de la comunicació mitjançant el futbol.

5-0, victòria aclaparadora

David Villa, eufòric, després de marcar

El Barça va anotar ahir cinc gols al Camp Nou mentre que el Reial Madrid no va fer entrar cap pilota a la porteria de Valdés. Els blancs de Mourinho han cedit el lideratge de la Lliga al FC Barcelona de Guardiola, que s’ha convertit en el capdavanter.

Victòria exultant per uns i derrota fulminant pels altres. I és que el Clàssic d’ahir no va ser un partit com qualsevol altre, sinó un partidàs. El Barça va arrasar i els gols de Xavi (10’), Pedro (18’), Villa (55’, 58’) i Jeffren (90’) van aixecar aplaudiments i crits d’eufòria de tots els seus seguidors. L’emoció no va abandonar el camp blaugrana en cap moment. “Vam dir que el 2-6 era el partit perfecte, però aquest ha estat sens dubte millor”, va precisar Xavi Hernández.

Xavi, després de marcar el primer gol

En canvi, el portugués Mourinho, volia aparentar tranquil·litat quan deia “La semana passada teníem un punt més i avui dos menys. Pet tant, és una derrota molt fàcil de digerir; no és d’aquestes derrotes en què et quedes amb un mal regust, difícil d’acceptar”. L’entrenador del Madrid va explicar que va passar una cosa semblant quan va sortir derrotat del Camp Nou amb l’Inter de Milan i després van acabar guanyant la darrera Champions League.



Ramos atacant a Puyol

El partit, però, no va transcórrer pacíficament ja que Sergio Ramos, del Madrid, va etzibar una puntada de peu a Messi i va cometre altres faltes contra Puyol i Xavi. L’àrbitre, Iturralde González, el va expulsar sense dubtar-ho. Un altre moment de violència per part dels blancs va ser quan Cristiano Ronaldo va empènyer a Valdés i a Guardiola, fent que tot l’equip barcelonista acudís en defensa dels seus companys.

El Camp Nou no va ser l’únic lloc amb incidències ja que Canaletes, punt de trobada de tots els seguidors blaugranes, va ser el focus d’un altre aldarull: algú va trencar el braç d’un dels fanals de la font. Segons la policia, el llum no va poder suportar el pes d’algun barcelonista que presumptament s’hi va asseure al damunt.



Portada Mundo Deportivo



La premsa esportiva afí al Barça ha pogut avui  lluir els seus millors titulars com ara “5-0, bany al Madrid” (Mundo Deportivo), “MOUchísimo Barça ...para tan poco Madrid (Marca) o “5-0, manotada a Mourinho; golejada, humiliació i líders” (Sport). La premsa d’informació general també ha contribuït a exaltar el Barça, com és el cas de La Razón que, fent referència també a les eleccions catalanes del passat diumenge ha titulat: “El Barça guanya per majoria absoluta”.