dimarts, 22 d’octubre de 2013

The Green Inferno, un infern més vermell que verd

Opinió 


Ja fa més de deu anys que el cineasta americà Eli Roth va passar pel Festival de Sitges amb la seva òpera prima, Cabin Fever, un film de terror que ja apuntava bones maneres. I és potser perquè el de Sitges és “el festival que li grada més del món”, com afirma ell mateix, que ja el tornem a tenir aquí, però aquesta vegada amb la pel·lícula The Green Inferno –dins de la secció oficial competitiva–, molt més rodona, crua i sanguinolenta que la seva predecessora i que, a més a més, carrega un interessant debat de fons.


Idealista i amb ganes de canviar el món, la Justine és una estudiant novaiorquesa que decideix incorporar-se en una organització estudiantil que vol aturar la tala d’arbres indiscriminada a la Selva Amazònica. Així doncs, decidirà viatjar al Perú amb deu dels seus reivindicatius col·legues amb l’objectiu de difondre un vídeo per streaming que actuï com a finestra perquè el món sencer pugui veure la cara fosca d’unes empreses que no paren d’atemptar contra els drets humans dels nadius d’Amèrica del Sud. Malauradament, el viatge s’acaba convertint en un verdader infern quan l’avió que els transporta s’estavella al bell mig de la selva. Serà allà on la Justine i els seus companys seran presos d’una tribu caníbal que no tindrà cap mirament amb ells a l’hora de dinar.

Malgrat que el guió comença amb una sèrie de tòpics que desencadenen a una sèrie d’esdeveniments potser massa previsibles, The Green Inferno també dóna una mica d’aire fresc al gènere gore esdevenint un film que tracta sobre el xoc de civilitzacions, que denuncia la falsedat i els interessos ocults de moltes organitzacions “benèfiques” i que compta amb unes bones interpretacions i amb autèntics i trepidants plans-seqüència. Ara bé, una bona part del metratge, format per escenes de sang i fetge explícites a més no poder, fan del llargmetratge d’Eli Roth, una pel·lícula que no és fàcil de pair i que si, a més, un acaba de menjar, es converteix en quelcom de difícil –per no dir impossible– digestió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada