'Los Inocentes', una broma de molt bon gust

Pocs films poden dir que han estat dirigits per més d’un director, però per dotze n’hi ha ben pocs. Aquest és el cas de Los Inocentes, que es va presentar a Sitges a la Secció Oficial Competitiva de Panorama. El film va aconseguir omplir l’Auditori, tot i que veient la extensió dels crèdits de la pel·lícula, una bona part de les butaques devien estar ocupades per l’equip tècnic i artístic del film. I quan els dotze realitzadors, acompanyats pels actors, van pujar a l’escenari per dir unes paraules, alguns espectadors es van mirar el rellotge i van començar a suar. Afortunadament no tothom va tocar el micròfon i la imponent desfilada cap a dalt de l’escenari va quedar només en això: en una bona innocentada.

Pel que fa a la pel·lícula, aquesta comença de la manera més típica possible: uns quants joves decideixen ser trapelles i passar la nit a un alberg maleït des de fa 15 anys arran d’una desgràcia que va provocar la mort d’un adolescent (us sona a El Orfanato?). Els personatges estan molt caricaturitzats, amb interpretacions de tots colors, i la convencionalitat continua durant els trenta primers minuts però aleshores, les coses canvien. Comença el thriller, i el thriller dóna pas a un terror psicològic on la maquiavèl·lica rialla de l’assassí costa d’oblidar fins i tot un parell de dies després d’haver vist el film. I el que comença sent un primer plat mal amanit va in crescendo per acabar donant un gir al gènere del terror amb un final original i inesperat, com unes postres gurmet ben llamineres.

Sens dubte, Los Inocentes és una iniciativa que demostra que quan els joves tenen ganes de fer les coses bé ho poden aconseguir, amb crisi o sense, i la sinergia de tota aquesta promoció de l’ESCAC aconsegueix amb escreix que a partir d’ara el 28 de desembre ja no faci tanta gràcia com ha fet fins ara. I no és cap innocentada.