J.K. Rowling torna amb "The Casual Vacancy"

Ja fa cinc anys que la cèlebre escriptora britànica J.K. Rowling no publica cap llibre. La seva darrera novel·la, Harry Potter i les Relíquies de la Mort sortia a la venda el 21 de juliol de 2007, però ara que ja s’ha estrenat la darrera pel·lícula de la saga i la febre Harry Potter gairebé s’ha esvaït, Rowling ha decidit tornar a produir una nova obra literària, aquesta vegada per adults: The Casual Vacancy.

El final ha arribat

El final ha arribat, tal com anuncia el lema de Harry Potter and the DeathlyHallows (Part II), que arriba als cinemes aquest divendres 15 de juliol, una setmana després de la seva première a la capital britànica. El director del film, David Yates, sabia que no podia fallar als milions de fans que estan esperant amb anhel l’èpic desenllaç de la saga Harry Potter i per això ens ofereix una pel·lícula plena d’acció, drama, amor i suspens i amb una bona banda sonora, aconseguint superar de bon tros la seva predecessora.

La idea de separar en dues pel·lícules el darrer llibre de J. K. Rowling no va ser rebuda amb gaire entusiasme pels seguidors del jove mag però el cert és que es necessiten més de 150 minuts per tancar com déu mana aquesta història que ha marcat tota una generació.

Harry Potter (Daniel Radcliffe)

HarryPotter and the Deathly Hallows (Part I), estrenada el novembre de 2010, va ser una pel·lícula més aviat fluixeta –m’atreviria a dir que va ser la pitjor de les set que ja s’han estrenat–, exempta d’acció i de bons diàlegs. Però tampoc s’hi podia fer gaire més perquè era una pel·lícula més aviat reflexiva, on la por, la desesperació i les ganes d’abandonar eren les autèntiques protagonistes d’un film on el Harry (Daniel Radcliffe) i els seus dos inseparables amics, el Ron (Rupert Grint) i l’Hermione (Emma Watson) havien de trobar els horrocruxs, uns objectes que contenen parts de l’ànima de Lord Voldemort, el mag més temut de tots els temps i antagonista de Potter.

Però tot l’esforç dels protagonistes i les seves ganes de lliurar el món de la seva principal amenaça, donen els seus fruits a la darrera pel·lícula de la sèrie, on ja de bon principi comencen a buscar el quart horrocrux en una recerca que els acaba portant a Hogwarts, on creuen que també s’amaga un altre d’aquests objectes maleïts. Però no es troben pas amb l’escola de màgia plàcida i acollidora dels cursos anteriors, sinó amb un Hogwarts molt més lúgubre, tenebrós i silenciós que mai, regit pel professor Severus Snape, que, amb mà de ferro, acata les ordres de Lord Voldemort.

Els protagonistes, en una de les escenes de la pel·lícules

A poc a poc, però, es va erigint un sector d’estudiants i professors que decideixen fer front a aquesta situació decadent, encara que els hi vagi la vida. Així, arriba la batalla final, tan esperada pels pottermaníacs i que, sens dubte, serà recordada com quelcom èpic. I és precisament en el transcurs de l’enfrontament quan apareixen molts dels personatges que ens han acompanyat en les darreres entregues de la saga i que, per bé o per mal, hauran de decidir de part de qui estan. És una seqüència dramàtica, aterradora i, en certa manera, apocalíptica –els maleficis dels dos bàndols acaben per destruir gran part de l’escola de Hogwarts– però que porta intercalats forces moments emotius que mostren la part més humana dels nostres herois. Aquesta situació acaba convergint a l’esperadíssim duel final entre en Harry i en Voldemort, que revelarà a tots aquells que no s’hagin llegit el llibre qui viu i qui mor.

Ja en els darrers minuts, com a cloenda, trobem una seqüència que mostra el que passa 19 anys després, quan les ferides de la guerra ja han cicatritzat. Yates ha sabut portar prou bé a la pantalla aquest fragment que correspon a l’epíleg de la darrera novel·la de Harry Potter, molt criticat pels lectors. I és amb un tren, acompanyat per l’emotiu tema musical Leaving Hogwarts de la primera pel·lícula, com la història del jove mag arriba al final, acomiadant la infantesa de tots aquells que, com els propis actors, han crescut amb es llibres de J. K. Rowling. Porteu mocadors, perquè a més d’un se li escaparan les llàgrimes.

 

Article publicat al Diari de Tarragona del 14/07/2011

Fotografies de la Warner Bros



Els herois de la pel·lícula

Finite incantatem: s'acaba la màgia de Harry Potter

La capital britànica va reunir ahir les mirades de milers de pottermaníacs d’arreu del món ja que va celebrar la première de la darrera pel·lícula de la saga Harry Potter que posa punt i final a l’aclamat fenomen de masses juvenil.

Després d’unes quantes hores d’incertesa, el Sol va despuntar a Londres convertint la més memorable de les premières, que tanca la història del jove mag interpretat per l’actor anglès Daniel Radcliffe, en la primera gala on la pluja no va ser la convidada d’honor. La preparació ho deia tot ja que no hi va faltar res: ni les pantalles gegants que estaven retransmetent l’esdeveniment en directe, ni els enormes cartells i pancartes amb imatges de les set entregues anteriors, ni els 250 periodistes que hi havia acreditats. Tampoc hi va faltar la característica catifa vermella, aquesta vegada, de gairebé un quilòmetre i mig, que va ser la més llarga que Londres ha vist mai. La catifa va unir la Trafalgar Square, seu de l’esdeveniment,  a la Leicester Square, on s’havien celebrat les premières anteriors i on es visionaria el film.

Trafalgar Square

Van ser 9.000 els pottermaníacs que van assistir a l’encontre, aprofitant que seria l’última vegada que podrien veure junts els seus ídols. Hi havia des de qui anava disfressat dels personatges de les novel·les de J.K. Rowling, qui s’havia pintat al front la característica cicatriu en forma de llamp, qui duia tatuatges amb les frases més cèlebres dels llibres, qui s’havia vestit amb els colors d’alguna de les quatre cases de Hogwarts o qui sostenia pancartes amb missatges tan emotius com: “Seguidors de Harry Potter fins a la mort” o “Gràcies per la meva infància”. Altres, van optar per lemes més picarescos com: “S’ha acabat Harry Potter. Ens veiem a teràpia”. Tots ells eren fans que procedien de tots els indrets del món, com la Nicole Beaudet, de 22 anys, que havia vingut des de Vancouver amb el seu germà Scottie i la seva amiga Lauren o en Robert Connor, que s’havia gastat 5.000$ per tenir lloc a l’esperada première.

Emma Watson (Hermione Granger) i Daniel Radcliffe (Harry Potter)

L’emoció també va quedar palesa entre els actors, sobretot en el Daniel Radcliffe (Harry Potter), el Rupert Grint (Ron Weasley) i l’Emma Watson (Hermione Granger), que van començar els llargmetratges amb poc més de deu anys i ara, amb més de vint, ja tenen un renom en el món del cinema. “Créixer al costat de l’Hermione m’ha convertit en millor persona ja que ella ha estat per a mi com una germana i tots aquests anys, que he passat amb tot l’equip de rodatge, han estat, sens dubte, els millors de a meva vida”, va dir Watson, entre llàgrimes. “Jo, de fet, encara no me’n faig a la idea que tot s’hagi acabat”, va afegir Grint. La creadora dels llibres, la multimilionària J.K. Rowling, també es va desfer en plors, commocionada per aquell moment tan especial. Rowling va agrair als actors que haguessin donat vida als personatges que ella havia creat i també va donar les gràcies als seus seguidors, per tot el suport que li havien donat i l’entusiasme amb què s’havien llegit les seves novel·les, que els havia portat a acampar a Londres diversos dies abans de la première.

El productor del film, David Heyman, també va alabar els tres joves protagonistes de la saga: “Malgrat el fenomen de masses que ha suposat tota la saga de Harry Potter, en Daniel, l’Emma i en Rupert han estat tres joves molt humils, entusiastes i generosos”. Tant ell com el director de les quatre últimes pel·lícules, David Yates, lamentaven, però, que aquest final suposarà la fi de la que ha estat una petita indústria capaç de generar molts llocs de treball ja des de la primera pel·lícula, estrenada l’any 2001. Tot i així, l’esforç invertit en els set primers llargmetratges ha donat els seus fruits ja que, en total, els films han recaptat 6.400 milions de dòlars i s’espera que la darrera entrega, la primera de totes elles en 3D, superi amb escreix els beneficis de les anteriors.

HarryPotter i les relíquies de la mort (Part II), revelarà el final de la història del jove mag Harry Potter que, juntament amb els seus companys, el Ron Weasley i l’Hermione Granger, haurà de destruir els quatre horricreus restants, que contenen parts de l’ànima de Voldemort, abans d’enfrontar-se amb ell per última vegada. La pel·lícula, però, també comptarà amb diversos moments d’humor i de romanç, ja que l’Hermione haurà de definir els seus sentiments d’una vegada per totes.

És evident, però, que per molt que s’acabin les pel·lícules, el nom de Harry Potter seguirà sonant, ja que ha marcat tota una generació. I és que J.K. Rowling ha fet enlairar el gènere fantàstic fins als núvols amb la seva saga de set llibres que ha deixat una empremta inesborrable a milions de persones d’arreu del món, sobretot als més joves, que han crescut amb els seus llibres, tal i com els hi ha passat als tres protagonistes de les pel·lícules. Però el “fenomen Harry Potter” no només ha afectat als lectors sinó que fins i tot la societat britànica ha canviat, introduint paraules com ara muggle (persona no-maga) a l'Oxford Dictionary of English o bé elaborant segells dedicats a cadascun dels set volums.

La premiere de la pel·lícula Harry Potter i les Relíquies de la Mort arriba a Londres

Milers de fans van acudir ahir a Leicester Square per poder veure les estrelles de la darrera pel·lícula de Harry Potter, la setena de la saga creada per J.K. Rowling. El nou pentinat d’Emma Watson a l’estil garçon va ser el focus de totes les mirades.

Emma Watson (Hermione Granger)

Tots hi van ser presents. Des dels actors principals fins als secundaris passant pel director, David Yates, i la mateixa Rowling; estrelles que van desfilar per la catifa vermella de Leicester Square després de deu anys de rodatge. “Em vaig sentir buit en certa manera quan vam acabar”, assegurava Daniel Radcliffe (Harry Potter). Però aquella nit el centre d’atenció no va ser pas el protagonista de les pel·lícules, sinó Emma Watson (Hermione Granger) que lluïa un tallat de cabell molt curt, que contrastava amb la visió que tothom tenia d’ella fins aquell moment. “El contracte em va posar moltes limitacions, entre elles la de no tallar-me el cabell i ara que he acabat de filmar, tenia necessitat de fer-ho”, explicava a tothom, que li feia la mateixa pregunta. L’actriu va afegir que tots aquests anys han estat una gran aventura per a tots, però que cal tirar endavant.   

Cartell de Harry Potter i les Relíquies de la Mort

La pel·lícula, que s’estrenarà el proper 19 de novembre a tot el món, és només la primera part del setè llibre de la saga Harry Potter mentre que el final de la història arribarà als cinemes al juliol de 2011. “És la pel·lícula més tenebrosa de totes, plena d’assassinats”,  descriu Kate Muir, columnista del diari The Times.  Un altre fet innovador és que la major part del film passa a fora de Hogwarts, l’escola de màgia on es desenvolupaven les trames anteriors, ja que els protagonistes han de trobar els horricreus que els falten abans de desafiar Lord Voldemort a l’última batalla. La durada de la pel·lícula -146 minuts- també li ha fet guanyar alguna crítica com la de Baz Bamigboye, columnista del Daily Mail: “N’estic segur que hi ha un encanteri que podria haver fet que almenys vint minuts desapareguessin”.

És evident, que el nom de Harry Potter no s’oblidarà fàcilment, ja que ha marcat una generació. I és que J.K. Rowling ha fet enlairar el gènere fantàstic fins als núvols amb la seva saga de set llibres que ha deixat una empremta inesborrable a milions de persones d’arreu del món, sobretot als més joves. En són un clar exemple els tres protagonistes de les pel·lícules, que han crescut llegint aquests llibres. Però el “fenomen Harry Potter” no només ha afectat als lectors sinó que fins i tot la societat britànica ha canviat, introduint paraules com ara muggle (persona no-maga) a l'Oxford Dictionary of English o bé elaborant segells dedicats a cadascun dels set volums.