No veiem cap
cartell ni cap mena d’indicació. Només carretera. Quilòmetres i quilòmetres
d’una llarga i recta carretera de la qual no es divisa l’horitzó. A banda i
banda, el desert. I a tot arreu, la calor i la sequedat.
Ens dirigim al sud de Califòrnia, en un punt a prop de Calipatria i Slab
City, a pocs quilometres de la frontera amb Mèxic, on enmig del desert s’alça
imponent una obra d’art modern, alhora que una icona hippy: la Salvation Mountain.
S’ha fet molta literatura sobre aquesta muntanya i fins i tot ha estat el
fons triat per a diversos videoclips i l’escenari d’alguna que altra
pel·lícula, com l’aclamada Into the Wild
(Sean Penn, 2007). És curiós com, per contra, poca gent coneix aquesta obra
d’un veterà de la Guerra de Corea anomenat Leonard Knight, que es va plantar un
dia al desert de Califòrnia amb uns bons cinquanta anys disposat a tornar a Déu
l’amor i la joia que li havia concedit. “God is Love”, pregonava arreu. I
aquesta mateixa frase era la que volia esculpir en una muntanya com no se
n’havia vist mai cap. Un monument únic, de tots i per a tots. I aquell indret,
que l’havia d’acompanyar al principi només una o dues setmanes, es va convertir
ben aviat en la seva llar.
Seguim a la carretera sense més acompanyants que els cactus i algun que
altre tren que circula en paral·lel a nosaltres, carregant desenes i desenes de
contenidors, direcció a l’Oest Mitjà. Per algú provinent d’un lloc tan compacte
com és Europa, és força xocant circular per paratges on la natura i l’home no
han fet més que creuar un parell de paraules, sense tractes ni compromisos.
Però per a en Don i l’Autumn allò és el pa de cada dia. Tots dos són nascuts a
Califòrnia i, tot i que han trepitjat diverses vegades Los Angeles, San
Francisco i San Diego, cap d’ells ha estat mai a la Muntanya.
