Los Angeles es va vestir de gala la passada nit
del diumenge per celebrar l’esdeveniment més esperat pels cinèfils d’arreu del
món: la cerimònia de lliurament dels Òscars, que aquest any celebrava la seva
84a edició. Va ser una nit de flaixos, glamour i vestits brillants i
centenars de mitjans d’una multitud de països van intentar captar els millors
moments de la ja tradicional catifa vermella que duu les estrelles fins a les
portes de l’esplèndid Teatre Kodak, on té lloc l’esdeveniment des de fa
diversos anys.
 |
| Billy Crystal, el mestre de cerimònies |
Enguany, l’Acadèmia de Hollywood tenia
l’obligació de recuperar els milions d’espectadors que havien deixat de veure
la gala en els darrers anys i, especialment, havia de netejar la seva imatge front
l’estrepitós fracàs de l’any passat, on els actors Anne Hathaway i James Franco
van presentar la cerimònia amb un intent fallit de captar el públic més jove.
És per això que aquesta vegada l’organització va apostar per l’actor i
humorista Billy Chrystal per fer de mestre de cerimònies en la que seria la
seva gala número nou, carregant amb el pes de tornar el prestigi perdut a
aquest esdeveniment. Crystal va ser un amfitrió correcte i tradicional,
contribuint a estimular les xifres d’audiència. Tot i així, l’actor es va
mossegar força la llengua , ja que més d’un va trobar a faltar els seus
característics comentaris càustics que van quedar en petites ironies.
Pel que fa als premis, no hi va haver cap gran
sorpresa, al contrari, la majoria de porres que circulaven per Internet van
aconseguir predir qui serien els guanyadors de la majoria de categories
principals. Els films Hugo, de Martin Scorsese, i The Artist,
de Michel Hazanavicius, les candidates amb més nominacions (11, la primera, i
10, la segona) van acabar empatant, aconseguint cinc estatuetes cadascuna. The
Artist es va imposar en els gran premis, entre els que es troben el de
millor pel·lícula, millor director (Michel Hazanavicius), millor actor (Jean
Dujardin) i millor banda sonora (Ludovic Bource), mentre que Hugo va
destacar en els guardons més tècnics, com la millor fotografia, millors efectes
visuals i millor muntatge de so, entre d’altres.
 |
| Octavia Spencer amb la seva estatueta |
Després de tres anys de sequera, Meryl Streep
va aconseguir el seu cobejat tercer Oscar per The Iron Lady,
com tothom vaticinava, cosa que la situa a l’alçada d’Ingrid Bergman pel que fa
al nombre d’estatuetes rebudes, quedant només superada per la gran Katherine
Hepburn, que ostenta el rècord amb quatre premis. En les categories de millor
interpretació secundària masculina i femenina, els guanyadors també van ser els
que tothom esperava: Christopher Plummer (Beginners) i Octavia Spencer (The
Help), respectivament. El millor guió original va ser, finalment, per Midnight
in Paris, el darrer film de Woody Allen, produït, parcialment,
per TV3. Per altra banda, la millor adaptació de guió, va endur-se-la Alexander
Payne pel seu film The Descendants, essent l’únic dels cinc
guardons pels quals estava nominat el llargmetratge.
