‘Filosofía de Hielo y Fuego’, un llibre tan afilat com la llengua de Tyrion Lannister

Sabíeu que Daenerys Targaryen té molts paral·lelismes amb Alexandre el Gran? Sabíeu que Eddard Stark presenta molts dels principis morals que Kant predicava? Sabíeu que podem entendre en Tyrion Lannister molt més fàcilment si coneixem què és l’hedonisme? I que l’actor que fa de Joffrey Baratheon (Jack Gleeson) s’assembla enormement a l’Emperador Calígula, un dels referents que l’escriptor de Joc de Trons, George R.R. Martin, va prendre per esculpir aquest mític personatge?

Aquestes són algunes de les claus i curiositats que podem descobrir quan llegim el llibre Filosofía de Hielo y Fuego, que recentment han publicat a Ediciones Invisibles els historiadors Bernat Roca i Francesc Vilaprinyó i el periodista David Canto.

Viatge a l’ombra més fosca de l’ésser humà

Els viatges sempre han estat una de les fonts d’inspiració més grans de la humanitat. No és pas casualitat que ja als orígens de la literatura destaqui una obra mestra com és l’Odissea, que no tracta d’altra cosa que dels viatges d’Ulisses, heroi grec que vol arribar a casa seva –Ítaca– després de la cruent Guerra de Troia. I precisament aquesta és l’essència del viatge: un origen, un destí i sobretot, una travessa. Uns ingredients que també que ens ofereix Joseph Conrad a la seva novel·la curta El cor de les tenebres, que narra la història d’un home que, com ja van fer els seus contemporanis Herman Melville i Robert Louis Stevenson, persegueix un tresor en un indret exòtic, misteriós i desconegut.

El protagonista és el capità Charles Marlow, qui mentre navega per les fosques aigües del riu Tàmesi recorda una expedició al cor del Congo a la recerca d’ivori. Al més pur estil d’un relat de viatges, el comandant Marlow narra les seves vivències als seus companys, una picada d’ullet de Conrad a la tradició oral, bressol d’incomptables històries immortals.