dimecres, 16 d’octubre de 2013

The Wait, tanta espera per a res

Opinió 


La Secció de Noves Visions de Sitges sempre ens apropa a un univers de pel·lícules que, bé pel seu guió singular, narració experimental o posada en escena avantguardista, resulten gairebé inclassificables. Aquest és el cas de The Wait, dirigida per M. Blash, un film que comença amb la una misteriosa trucada telefònica que anuncia la resurrecció de la mare de dues germanes d’Oregon, fet que generarà un nou context familiar on el conflicte aflorarà des de tots els racons, sobretot en la relació entre les dues protagonistes. Per una banda, l’Emma (Chloë Sevigny) viurà esperançada i començarà a preparar la tornada d’ultratomba de la seva mare, mentre que l’Angela (Jena Malone), molt més escèptica, començarà la relació amb un jove per mantenir-se allunyada de la paranoia de la seva germana.

Aquest fil principal, però, es va destrenant i genera una successió de fils complementaris que passen per un jove que no ha sortit de l’armari, una nena que ha de créixer sota la tutela d’una mare desequilibrada i un home que està recopilant diversos elements del present per enterrar-los en una càpsula del temps que no acaben d’acoblar-se bé. I si aquests són els ingredients que individualment caracteritzen el mainstream del cinema independent, a The Wait els trobem en una dosi massa elevada i no fan més que desviar l’atenció d’un film que no té una estructura estable. 

A més, The Wait ens apropa a una idea que recorda massa a Melancholia (Lars Von Trier, 2011) –fins i tot les dues protagonistes tenen una retirada a Kristen Dunst i Charlotte Gainsbourg–, però explicada amb molta menys mà esquerra que el realitzador danès. Aquest fet, juntament amb un final poc aconseguit i explicat massa de pressa fa que, en el seu conjunt, la pel·lícula de M. Blash sigui un film dispers que no aconsegueix sorprendre i que genera una monotonia que no s’esvaeix en cap moment.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada