 |
| Stefan Zweig: Farewell to Europe (Maria Schrader, 2017). |
Malgrat
que Stefan Zweig fos un dels més grans escriptors europeus de principis de
segle XX, podríem dir que com a societat hem valorat molt poc la seva carrera
literària, que ha quedat completament desdibuixada pel pas del temps. En aquest
article intentaré projectar una mica de llum sobre la seva figura en un viatge
que recorrerà bona part de les adaptacions de la seva obra a la gran pantalla
al llarg dels anys.
De fet, no
deixa de ser significatiu que enguany faci 75 anys de la seva mort, una
efemèride que coincideix amb l’estrena a les nostres cartelleres de la
pel·lícula Stefan Zweig: Farewell to
Europe, de la realitzadora alemanya Maria Schrader. Es tracta d’un film que
recorre els passos de Zweig (interpretat per un inspirat Josef Hader) un cop
aquest va abandonar la seva Viena natal l’any 1934, després de l’ascens al
poder de Hitler.
Però
comencem pel principi. El fet que, com he dit, l’obra de Stefan Zweig fos
altament popular i aclamada durant la primera meitat del segle XX fa que no
sigui gens estrany que ja des del cinema mut hi hagi hagut cineastes
interessats en traslladar les seves històries a la gran pantalla. Curiosament,
totes elles de producció alemanya. Em refereixo a noms com El ardiente secreto (Gliese, 1923), La casa al borde del mar (Kaufmann, 1924), Silenciosa acusación (Steinhoff, 1928) i Narkose (Abel, 1929), la primera versió cinematogràfica que es
coneix de la que segurament és la seva obra més popular: Carta d’una desconeguda, un drama romàntic que aquí va comptar amb
la presència de Renée Heribel i Jack Trevor com a parella protagonista.
