|
L'orgue del Vendrell, restaurat |
L’orgue del Vendrell es va inaugurar el passat dia 22 d’octubre després de 13 mesos de restauració, sent així l’únic orgue barroc de l’Estat espanyol construït amb la incorporació d’elements d’influència franco-germànica fusionats amb els elements propis de l’escola ibèrica i catalana. Organistes com Juan de la Rubia, Jonatan Carbó o Jordi Vergés van participar en els diferents concerts que es van organitzar en honor a la "Joia del Vendrell". El 22 d’octubre de 2010, era una data que els ciutadans i ciutadanes del Vendrell tenien en ment des de feia molt de temps; el dia en què s’estrenava públicament el seu orgue restaurat, coincidint amb el 37è aniversari de la mort de Pau Casals. Nombroses personalitats importants van assistir a l’esdeveniment: Mons. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona, el Sr. Martí Carnicer, secretari general del departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Xavier Sabaté, delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, el Sr. Josep Poblet, President de la Diputació de Tarragona i el Sr. Benet Jané, l’alcalde del Vendrell, entre altres. L’acte, que va durar des de dos quarts nou fins a tres quarts de dotze, es va dividir en dues parts, una de caire religiós i una altra de caràcter civil.
A la primera part, l’Arquebisbe de Tarragona va beneir l’orgue després que els fidels llegissin unes pregàries que s’anaven intercalant amb petites peces organístiques. A continuació, va aspergir l’instrument des del presbiteri i finalment es va cantar el Virolai.
|
Monsenyor arquebisbe, moments abans de beneir l'orgue |
|
Pilar fet pels Nens del Vendrell |
A la segona part, força més llarga, es va inaugurar oficialment l’orgue del Vendrell. El Cor Zóngora, acompanyat per l’Adrià Grandia i en Pere Olivé va ser el primer a actuar cantant “Polorum Regina”, del Llibre Vermell de Montserrat. Posteriorment, la coral i el professor d’orgue de l’Escola Municipal de Música “Pau Casals” del Vendrell, Jonatan Carbó, van interpretar conjuntament una peça del magnificat de Bach. Va seguir el concert la cel·lista Eva Sedó, que va tocar El Cant dels Ocells, commemorant a l’internacional violoncel·lista vendrellenc, Pau Casals. Després, els Nens del Vendrell i Les Gralles del Baix Penedès van fer un pilar al transsepte de l’església. Després el guitarrista de Lax’n’Busto, Pemi Rovirosa, la violoncel·lista Eva Sedó i l’organista Juan de la Rubia van tocar “Instants”, un tema inèdit del grup d’en Pemi, que ja va servir anteriorment per recaptar diners per la restauració de l’orgue. Seguidament la soprano Cristina Obregón i l’organista Jordi Caralt, van interpretar Pie Jesu del Rèquiem de G. Fauré. Les dues últimes peces que es van cantar, Cançó a la Verge i Nigra sum, ambdues de Pau Casals, van anar a càrrec del Cor Orfeó Parroquial i del Cor Zóngora, respectivament, acompanyats pel Jonatan Carbó.
Finalment, es va arribar a l’última part del programa, l’esperat concert d’orgue amb Jonatan Carbó com a solista. Es van tocar temes de coneguts compositors del gènere organístic com Cabanilles o Buxterhude i l’actuació va concloure amb la cèlebre Toccata i Fuga en re menor, BWV 565, del mestre Johann Sebastian Bach.
Els dos dies següents, també es van dur a terme concerts.
|
Lluís Claret i Juan de a Rubia, al concert de dissabte |
El concert del dissabte 23 d’octubre, que va començar a les nou del vespre i en el qual va assistir la Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Montserrat Tura, la neboda de Pau Casals, Enriqueta Casals i una de les aprenents de Pau Casals, Angelica May, va tenir com a solistes el violoncel·lista Lluís Claret i l’organista Juan de la Rubia. El primer, va interpretar la Suite número 1, en Sol Major de J.S. Bach, la Suite en re menor, d’Enric Casals, germà de Pau Casals, i el Preludi i Sardana de la Suite per a violoncel sol, de Gaspar Cassadó. També va obsequiar el públic amb un bis que no va ser ni més ni menys que El Cant dels Ocells. L’organista Juan de la Rubia va dividir en dues parts la seva intervenció. La primera estava dedicada a músics catalans com Pere Vila, J.Cabanilles, R.Carnicer i A.Soler i a la segona etapa es va voler demostrar la versatilitat de l’orgue del Vendrell amb obres d’autors consagrats com Haëndel o Bach. Finalment va fer una improvisació sobre el tema del Cant dels Ocells i va tocar com a bis una obra de Bach.
|
L'organista Juan de la Rubia |
Al concert del diumenge 24 d’octubre, que va començar a les sis de la tarda, el Trio Kandinski va tocar el Trio en Sol menor de C.Schumann i El Cant dels Ocells, on la soprano Griselda Ramon va cantar la lletra d’aquest himne que Pau Casals va estendre per tot el món. El concert va acabar amb la intervenció de l’organista Jordi Vergés, que va tocar peces de Fr. Diego da Conceição, Louis Nicolas Clérambault, Johann Sebastian Bach, Carles Baguer i Felix Mendelssohn Bartholdy.
|
Lluís Claret, Juan de la Rubia i Comissió per la Restauració de l'Orgue del Vendrell al concert del dissabte |
BREU HISTÒRIA DE L’ORGUE DEL VENDRELL
|
Pau Casals |
L’orgue del Vendrell va ser construït l’any 1776, per l’orguener suís, Ludwig Scherrer, que va fusionar diferents influències en aquest instrument, és a dir, incorporà trets característics d’escoles organístiques de l’Europa central, com la francesa i la germànica, i els fusionà amb elements propis de la tradició hispànica i catalana. Amb la darrera restauració duta a terme pels germans Desmottes a Landete (Cuenca), a més de restaurar tot el material original de Ludwing Scherrer s’ha incorporat un cos independent de pedal amb un pedaler de 27 notes “a la alemanya”. D’aquesta manera és pot interpretar una gran part del repertori del Barroc europeu com les grans obres per a orgue de Bach, Buxtehude, etc.
Un altre aspecte que fa especial l’orgue del Vendrell és l'estreta relació que té amb Pau Casals. El pare del músic, Carles Casals, va esdevenir-ne organista l’any 1872 i va introduir el seu fill a la música precisament, gràcies a aquest instrument. D’aquí ve que Pau Casals tingués tan d’afecte a l’orgue del Vendrell a part del fet que s’hi podia tocar la millor música barroca. El cèlebre violoncel·lista el va salvar de la Guerra Civil, durant la qual es van perdre la resta d’orgues que havia construït Scherrer a Espanya convertint el del Vendrell, per tant, en l’únic que es manté tal i com eren els orgues barrocs del centre del continent europeu. Posteriorment, l’any 1969, Pau Casals va restaurar-lo ja que les anteriors intervencions a l’orgue havien estat poc rellevants; gràcies a la seva actuació es conserva el 90% de l’estructura barroca original. Va ser llavors quan també és va canviar d’emplaçament, passant així d’estar a un dels laterals de l’església a estar a la part posterior. Ara s’ha tornat a restaurar mantenint les seves característiques inicials per tal que el públic es pugui fer a la idea de com sonava originalment. Per tot això, que el fa únic a tot el país, s’ha guanyat el nom de “La Joia el Vendrell”.
EL PROCÉS DE RESTAURACIÓ DE L’ORGUE DEL VENDRELL: DESMUNTATGE I MUNTATGE
|
Yann Desmottes, un dels restauradors de l'orgue |
El 9 de setembre de 2008, es va decidir, després d’escoltar l’opinió d’organistes professionals com el Sr. François Delor, el Sr. Jordi Vergés, el Sr. Jonatan Carbó i per suposat, sota la supervisió de l’Eric Brottier, responsable del projecte i el més destacat estudiós dels orgues de la nissaga Scherrer, que el taller d’orgueneria “Hermanos DESMOTTES S.L.”, emplaçat a Landete, Conca, i fundat l’any 1990 per Frédéric i Yann Desmottes, ambdós orgueners, seria el que s’encarregaria de la restauració. Al seu taller està dividit en dues parts, la de fusteria mecànica, que dirigeix en Yann Desmottes i la de tubs, harmonització i afinació, sota la supervisió d’en Frédéric Desmottes. En total són deu treballadors.
Va ser llavors també quan es va decidir crear una Comissió per la Restauració de l’Orgue del Vendrell que va començar sent la mateixa que es va formar quan es van celebrar els 700 anys de la Parròquia del Vendrell.
El programa de restauració constava dels següents punts:
1. Restauració de la caixa de l’Orgue Major, que s’havia de fer tan profunda com l’original i tornar a fer una policromia.
2. Reconstruir la caixa de la Cadireta.
3. Reconstrucció de tots els tubs de la façana i del registre de Violins de l’Eco.
4. Reconstrucció dels arbres de ferro forjat dels mecanismes de registres en còpia dels originals de la Cadireta.
5. Reconstrucció de la reducció de l’O.M. i dels balancins de la Cadireta.
6. Reconstrucció de les tres manxes de cunya, ja que fins llavors s’havia estat manxant des d’una sala annexa a l’instrument.
7. Restauració dels 3 teclats originals i de la consola.
8. Restauració de tots els secrets*.
9. Restauració de tot el sistema de tubs antic.
10. Fabricació de dos secrets nous per els registres de Pedal, d’un mecanisme de notes i registres nous i d’un moble independent.
11. Harmonització i afinació.
*Un secret és una caixa constituïda per un sistema de vàlvules i canals d’aire en la qual es recolzen els tubs de l’orgue.
Però abans de començar tot el procés de desmuntatge de l’orgue es va proposar de fer una gravació de sons per tal de tenir un record de com sonava l’instrument abans de cap mena de reforma i alhora per comparar la seva sonoritat amb la que tindria una vegada acabat tot el procés de restauració. El Jonatan Carbó, professor d’orgue de l’Escola Municipal de Musica Pau Casals del Vendrell i l’Hèctor Paris, organista i president de l’Associació Catalana de l’Orgue, van acceptar de bon grat la proposta.
Poc després, el dia 21 de setembre de 2009, va començar el desmuntatge de l’orgue. La primera part va consistir en retirar tota la part sonora de l’instrument, és a dir, els tubs. Aquests, es van catalogar, identificar, fotografiar i els hi van prendre les mides (entre 5 i 10 mesures per tub), per tal d’elaborar un inventari complert i detallat. La segona part va començar el dia 30 d’aquell mateix mes i es van començar a desmuntar tots els mecanismes de l’orgue menys les arques de vent, els tres teclats i els salmers. Va ser llavors, que es va poder veure el cor de l’orgue, quan es va veure l’estat real en que es trobava l’instrument, un estat molt greu a causa dels corcs que s’havien menjat una bona part de la fusta ocasionant pèrdues d’aire i pressió i del fong de la lepra que havia corromput l’estany d’una bona part dels tubs. La tercera i última fase del desmuntatge va ser la més llarga ja que va durar tres dies; des del 26 d’octubre fins el 28 del mateix mes. Eric Brottier, va voler ser present en aquesta etapa per veure quines peces eren originals i quines no per determinar què es podia recuperar i què no. Després, es va dirigir al taller dels orgueners per fer un estudi important de la part sonora.
|
L'orgue desmontat |
L’orgue es va portar a Landete, Conca, al taller dels “Hermanos DESMOTTES, S.L.” i la Comissió per la Restauració de l’Orgue del Vendrell en va fer el seguiment que consistia en anar visitant el taller periòdicament; generalment, una vegada al mes, per aclarir i decidir els aspectes més delicats, els detalls i també per a resoldre dubtes que haguessin pogut sorgir durant el procés de restauració.
La restauració va durar 13 mesos. Es va utilitzar fusta de pi de Conca per a fer la carcassa de l’orgue i aquest es va afinar a La 3 (415 Hz. a 20º) i a una pressió de l’aire de 68mm. Va acabar amb un total de 2039 tubs.
|
Orgue del Vendrell, abans de la restauració |
|
Orgue del Vendrell, després de la restauració |
Finalment, el 27 d’agost de 2010, el muntatge de l’orgue del Vendrell al taller de Landete va concloure. El 5 de setembre, el cèlebre organista Juan de la Rubia, va fer sonar l’instrument per primera vegada després del llarg procés de restauració. Per tal de gaudir d’aquest moment, esperat des de feia molt de temps, la Comissió per la Restauració de l’Orgue del Vendrell va organitzar una sortida cap a Landete perquè tothom que volgués pogués assistir a “l’estrena” de l’orgue. La dona de Pau Casals, Marta Casals de Istomin, també venir al Vendrell per veure com sonava l’orgue, quan l’estaven harmonitzant, el dia 11 d’octubre de 2010.
|
A la dreta, Marta Casals, dona de Pau Casals de Istomin |
FINANÇAMENT PER LA RESTAURACIÓ DE L’ORGUE DEL VENDRELL
|
Estand de l'orgue a la fira de Santa Teresa del Vendrell |
El 29 de gener de 2009, la Comissió per la restauració de l’orgue el Vendrell, va iniciar la campanya de recaptació de fons per la restauració de l’orgue del Vendrell, que costava 520.000 euros. L’Ajuntament del Vendrell va cedir un estand de la tradicional fira comercial i multisectorial de Santa Teresa del Vendrell a la Comissió per la Restauració de l’Orgue del Vendrell per tal de difondre informació sobre l’orgue, la seva restauració i totes les exposicions, concerts i conferències que s’havien organitzat.
|
Pemi Rovirosa, cantant "Instants" |
La principal forma de contribuir en el projecte de restauració era amb l’apadrinament d’una de les diferents parts de l’orgue, sobretot, els tubs de l’orgue, amb preus que anaven des de 150€, els tubs més petits, fins a 3000€, els més grans. Fent això, s’inscriuria al tub el nom del contribuent. Però a part de les apadrinacions es van organitzar 230 actes per a recaptar diners. El més important va ser sens dubte el concert dels Lax’n’Busto per l’orgue del Vendrell que va tenir lloc el 31 de maig de 2009, en què es va interpretar la peça “Instants”, que Pemi Rovirosa, guitarrista del grup, havia creat expressament per l’ocasió. Cinc corals del municipi van participar també a la peça, recaptant així 7000€. En l’àmbit alimentari també s’ha contribuït en el projecte de restauració produint així, el torró de l’orgue del Vendrell, les postres de l’orgue del Vendrell, la mona de l’orgue del Vendrell i el Cava Gran Reserva de l’Orgue, del qual s’han fet 2039 ampolles, tantes com tubs té l’orgue i cadascuna amb el nom d’un d’ells inscrit. La persona que ha apadrinat el tub, el nom del qual consta a l’ampolla té preferència a l’hora e comprar-la.
|
Postres de l'orgue del Vendrell |
Per altra banda, altres associacions i grups culturals han participat també en el finançament; grups com el ball de Malcasats, els “Tocats de Canya”, els Pastorets, els armats i el Cabrot, entre altres. Fins i tot es va fer el llibre de la Petita Història “El Temple de Sant Salvador del Vendrell” amb les il·lustracions de Pilarín Bayés i el text de Joan Descals que tracta, sobretot, de l’ogue el Vendrell.
|
Carrossa de l'orgue dela festa de la bicicleta del Vendrell |
I és que l’orgue ha ocupat un lloc molt destacat en el dia a dia de la població vendrellenca, ja que l’han tingut present en esdeveniments com la festa de la bicicleta, en la qual es va fer una carrossa de l’orgue, a les festes de barris, on es va fer una falla de l’instrument i a la mateixa Festa Major de la vil·la, on la Comissió per la Restauració de l’Orgue del Vendrell va muntar la “Barra” dels concerts de Héroes de la Antártida i Acabamos de llegar, destinant els guanys a l’orgue.
Cal dir que encara no s’ha cobert tota la despesa de l’orgue del Vendrell i que encara queden tubs per apadrinar.
Tots els que van participar, d’una manera o altra en algun dels tres concerts, van ser obsequiats amb una reproducció en miniatura d’un dels tubs de l’orgue del Vendrell.
Aquest reportatge ha estat publicat a les pàgines: