dissabte, 30 d’octubre del 2010

El XVI Saló del Manga arriba a la Farga

Cartell del XVI Saló del Manga

El XVI Saló del Manga*, organitzat per Ficomic, es va inaugurar ahir a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) per catorzè any consecutiu, tractant-se de l’esdeveniment mes important de còmics japonesos de tot l’estat espanyol. S’espera que més de 60.000 otakus –fanàtics de la cultura japonesa– hi acudeixin.
El Saló del Manga, que se celebra des del 29 d’octubre fins a l’1 de novembre, no és només un lloc per a comprar còmics japonesos o pel·lícules d’anime; és molt més que això. És un pont entre la cultura oriental i la occidental, l’oportunitat per a provar menjars del “País del Sol Naixent”, com el ramen o els daifoku, el moment per aprendre a jugar al mahjong o al shogi o l’ocasió per a veure exposicions d’elements de l’altra punta del món. Però el que crida més l’atenció a tots els seus visitants, són els cosplayers* –persones disfressades d’algun personatge de manga o anime–, que són el focus de la majoria de mirades i fotografies. Per fomentar el cosplay, l’entrada del divendres 29 va ser gratuïta per tots aquells que havien vingut disfressats al Saló.
Persones fotografiant-se amb els cosplayers

La cantant Yuuki

Malgrat que el pressupost no ha anat a més, quedant-se en els 600.000€ invertits l’any passat, s’han convidat personalitats japoneses tan importants com els dibuixants Hideshi Hino (Las noches de Zipango), Wataru Yoshizumi (Marmalade Boy) i Izumi Matsumoto (Kimagure Orange Road) o la cantant Yuuki. Aquest any, a més a més, s’han convidat alguns dels actors de doblatge de les sèries d’anime Evangelion 2.22 i Saint Seiya, que el diumenge oferiran als visitants la possibilitat de doblar frases dels seus personatges preferits. També es faran diversos concursos com el de manga, cosplay, karaoke o el de Kame-Hame-Ha.

diumenge, 24 d’octubre del 2010

S'inaugura l'orgue restaurat del Vendrell, un instrument cabdal dins de l'àmbit musical internacional


L'orgue del Vendrell, restaurat


L’orgue del Vendrell es va inaugurar el passat dia 22 d’octubre després de 13 mesos de restauració, sent així l’únic orgue barroc de l’Estat espanyol construït amb la incorporació d’elements d’influència franco-germànica fusionats amb els elements propis de l’escola ibèrica i catalana. Organistes com Juan de la Rubia, Jonatan Carbó o Jordi Vergés van participar en els diferents concerts que es van organitzar en honor a la "Joia del Vendrell".
El 22 d’octubre de 2010, era una data que els ciutadans i ciutadanes del Vendrell tenien en ment des de feia molt de temps; el dia en què s’estrenava públicament el seu orgue restaurat, coincidint amb el 37è aniversari de la mort de Pau Casals. Nombroses personalitats importants van assistir a l’esdeveniment: Mons. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona, el Sr. Martí Carnicer, secretari general del departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Xavier Sabaté, delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, el Sr. Josep Poblet, President de la Diputació de Tarragona i el Sr. Benet Jané, l’alcalde del Vendrell, entre altres.  L’acte, que va durar des de dos quarts nou fins a tres quarts de dotze, es va dividir en dues parts, una de caire religiós i una altra de caràcter civil.
A la primera part, l’Arquebisbe de Tarragona va beneir l’orgue després que els fidels llegissin unes pregàries que s’anaven intercalant amb petites peces organístiques. A continuació, va aspergir l’instrument des del presbiteri i finalment es va cantar el Virolai.

Monsenyor arquebisbe, moments abans de beneir l'orgue


Pilar fet pels Nens del Vendrell
A la segona part, força més llarga, es va inaugurar oficialment l’orgue del Vendrell. El Cor Zóngora, acompanyat per l’Adrià Grandia i en Pere Olivé va ser el primer a actuar cantant “Polorum Regina”, del Llibre Vermell de Montserrat. Posteriorment, la coral i el professor d’orgue de l’Escola Municipal de Música “Pau Casals” del Vendrell, Jonatan Carbó, van interpretar conjuntament una peça del magnificat de Bach. Va seguir el concert la cel·lista Eva Sedó, que va tocar El Cant dels Ocells, commemorant a l’internacional violoncel·lista vendrellenc, Pau Casals. Després, els Nens del Vendrell i Les Gralles del Baix Penedès van fer un pilar al transsepte de l’església. Després el guitarrista de Lax’n’Busto, Pemi Rovirosa, la violoncel·lista Eva Sedó i l’organista Juan de la Rubia van tocar “Instants”, un tema inèdit del grup d’en Pemi, que ja va servir anteriorment per recaptar diners per la restauració de l’orgue. Seguidament la soprano Cristina Obregón i l’organista Jordi Caralt, van interpretar Pie Jesu del Rèquiem de G. Fauré. Les dues últimes peces que es van cantar, Cançó a la Verge i Nigra sum, ambdues de Pau Casals, van anar a càrrec del Cor Orfeó Parroquial i del Cor Zóngora, respectivament, acompanyats pel Jonatan Carbó.
Finalment, es va arribar a l’última part del programa, l’esperat concert d’orgue amb Jonatan Carbó com a solista. Es van tocar temes de coneguts compositors del gènere organístic com Cabanilles o Buxterhude i l’actuació va concloure amb la cèlebre Toccata i Fuga en re menor, BWV 565, del mestre Johann Sebastian Bach.
Els dos dies següents, també es van dur a terme concerts.

Lluís Claret i Juan de a Rubia, al concert de dissabte

El concert del dissabte 23 d’octubre, que va començar a les nou del vespre i en el qual va assistir la Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Montserrat Tura, la neboda de Pau Casals, Enriqueta Casals i una de les aprenents de Pau Casals, Angelica May, va tenir com a solistes el violoncel·lista Lluís Claret i l’organista Juan de la Rubia. El primer, va interpretar la Suite número 1, en Sol Major de J.S. Bach, la Suite en re menor, d’Enric Casals, germà de Pau Casals, i el Preludi i Sardana de la Suite per a violoncel sol, de Gaspar Cassadó. També va obsequiar el públic amb un bis que no va ser ni més ni menys que El Cant dels Ocells. L’organista Juan de la Rubia va dividir en dues parts la seva intervenció. La primera estava dedicada a músics catalans com Pere Vila, J.Cabanilles, R.Carnicer i A.Soler i a la segona etapa es va voler demostrar la versatilitat de l’orgue del Vendrell amb obres d’autors consagrats com Haëndel o Bach. Finalment va fer una improvisació sobre el tema del Cant dels Ocells i va tocar com a bis una obra de Bach.
L'organista Juan de la Rubia

Al concert del diumenge 24 d’octubre, que va començar a les sis de la tarda, el Trio Kandinski va tocar el Trio en Sol menor de C.Schumann i El Cant dels Ocells, on la soprano Griselda Ramon va cantar la lletra d’aquest himne que Pau Casals va estendre per tot el món. El concert va acabar amb la intervenció de l’organista Jordi Vergés, que va tocar peces de Fr. Diego da Conceição, Louis Nicolas Clérambault, Johann Sebastian Bach, Carles Baguer i Felix Mendelssohn Bartholdy.


Lluís Claret, Juan de la Rubia i Comissió  per la Restauració de l'Orgue del Vendrell al concert del dissabte


BREU HISTÒRIA DE L’ORGUE DEL VENDRELL

Pau Casals

L’orgue del Vendrell va ser construït l’any 1776, per l’orguener suís, Ludwig Scherrer, que va fusionar diferents influències en aquest instrument, és a dir, incorporà trets característics d’escoles organístiques de l’Europa central, com la francesa i la germànica, i els fusionà amb elements propis de la tradició hispànica i catalana. Amb la darrera restauració duta a terme pels germans Desmottes a Landete (Cuenca), a més de restaurar tot el material original de Ludwing Scherrer s’ha incorporat un cos independent de pedal amb un pedaler de 27 notes “a la alemanya”. D’aquesta manera és pot interpretar una gran part del repertori del Barroc europeu com les grans obres per a orgue de Bach, Buxtehude, etc.
Un altre aspecte que fa especial l’orgue del Vendrell és l'estreta relació que té amb Pau Casals. El pare del músic, Carles Casals, va esdevenir-ne organista l’any 1872 i va introduir el seu fill a la música precisament, gràcies a aquest instrument. D’aquí ve que Pau Casals tingués tan d’afecte a l’orgue del Vendrell a part del fet que s’hi podia tocar la millor música barroca. El cèlebre violoncel·lista el va salvar de la Guerra Civil, durant la qual es van perdre la resta d’orgues que havia construït Scherrer a Espanya convertint el del Vendrell, per tant, en l’únic que es manté tal i com eren els orgues barrocs del centre del continent europeu. Posteriorment, l’any 1969, Pau Casals va restaurar-lo ja que les anteriors intervencions a l’orgue havien estat poc rellevants; gràcies a la seva actuació es conserva el 90% de l’estructura barroca original. Va ser llavors quan també és va canviar d’emplaçament, passant així d’estar a un dels laterals de l’església a estar a la part posterior. Ara s’ha tornat a restaurar mantenint les seves característiques inicials per tal que el públic es pugui fer a la idea de com sonava originalment. Per tot això, que el fa únic a tot el país, s’ha guanyat el nom de “La Joia el Vendrell”.


EL PROCÉS DE RESTAURACIÓ DE L’ORGUE DEL VENDRELL: DESMUNTATGE I MUNTATGE

Yann Desmottes, un dels restauradors de l'orgue
El 9 de setembre de 2008, es va decidir, després d’escoltar l’opinió d’organistes professionals com el Sr. François Delor, el Sr. Jordi Vergés, el Sr. Jonatan Carbó i per suposat, sota la supervisió de l’Eric Brottier, responsable del projecte i el més destacat estudiós dels orgues de la nissaga Scherrer, que el taller d’orgueneria “Hermanos DESMOTTES S.L.”, emplaçat a Landete, Conca, i fundat l’any 1990 per Frédéric i Yann Desmottes, ambdós orgueners, seria el que s’encarregaria de la restauració. Al seu taller està dividit en dues parts, la de fusteria mecànica, que dirigeix en Yann Desmottes i la de tubs, harmonització i afinació, sota la supervisió d’en Frédéric Desmottes. En total són deu treballadors.  
Va ser llavors també quan es va decidir crear una Comissió per la Restauració de l’Orgue del Vendrell que va començar sent la mateixa que es va formar quan es van celebrar  els 700 anys de la Parròquia del Vendrell.
El programa de restauració constava dels següents punts:
1.    Restauració de la caixa de l’Orgue Major, que s’havia de fer tan profunda com l’original i tornar a fer una policromia.
2.    Reconstruir la caixa de la Cadireta.
3.    Reconstrucció de tots els tubs de la façana i del registre de Violins de l’Eco.
4.    Reconstrucció dels arbres de ferro forjat dels mecanismes de registres en còpia dels originals de la Cadireta.
5.    Reconstrucció de la reducció de l’O.M. i dels balancins de la Cadireta.
6.    Reconstrucció de les tres manxes de cunya, ja que fins llavors s’havia estat manxant des d’una sala annexa a l’instrument.
7.    Restauració dels 3 teclats originals i de la consola.
8.    Restauració de tots els secrets*.
9.    Restauració de tot el sistema de tubs antic.
10.  Fabricació de dos secrets nous per els registres de Pedal, d’un mecanisme de notes i registres nous i d’un moble independent.
11.  Harmonització i afinació.
*Un secret és una caixa constituïda per un sistema de vàlvules i canals d’aire en la qual es recolzen els tubs de l’orgue.
Però abans de començar tot el procés de desmuntatge de l’orgue es va proposar de fer una gravació de sons per tal de tenir un record de com sonava l’instrument abans de cap mena de reforma i alhora per comparar la seva sonoritat amb la que tindria una vegada acabat tot el procés de restauració. El Jonatan Carbó, professor d’orgue de l’Escola Municipal de Musica Pau Casals del Vendrell i l’Hèctor Paris, organista i president de l’Associació Catalana de l’Orgue,  van acceptar de bon grat la proposta.
Poc després, el dia 21 de setembre de 2009, va començar el desmuntatge de l’orgue. La primera part va consistir en retirar tota la part sonora de l’instrument, és a dir, els tubs. Aquests, es van catalogar, identificar, fotografiar i els hi van prendre les mides (entre 5 i 10 mesures per tub), per tal d’elaborar un inventari complert i detallat. La segona part va començar el dia 30 d’aquell mateix mes i es van començar a desmuntar tots els mecanismes de l’orgue menys les arques de vent, els tres teclats i els salmers. Va ser llavors, que es va poder veure el cor de l’orgue, quan es va veure l’estat real en que es trobava l’instrument, un estat molt greu a causa dels corcs que s’havien menjat una bona part de la fusta ocasionant pèrdues d’aire i pressió i del fong de la lepra que havia corromput l’estany d’una bona part dels tubs. La tercera i última fase del desmuntatge va ser la més llarga ja que va durar tres dies; des del 26 d’octubre fins el 28 del mateix mes. Eric Brottier, va voler ser present en aquesta etapa per veure quines peces eren originals i quines no per determinar què es podia recuperar i què no. Després, es va dirigir al taller dels orgueners per fer un estudi important de la part sonora.
L'orgue desmontat

L’orgue es va portar a Landete, Conca, al taller dels “Hermanos DESMOTTES, S.L.” i la Comissió per la Restauració de l’Orgue del Vendrell en va fer el seguiment que consistia en anar visitant el taller periòdicament; generalment, una vegada al mes, per aclarir i decidir els aspectes més delicats, els detalls i també per a resoldre dubtes que haguessin pogut sorgir durant el procés de restauració.
La restauració va durar 13 mesos.  Es va utilitzar fusta de pi de Conca per a fer la carcassa de l’orgue i aquest es va afinar a La 3 (415 Hz. a 20º) i a una pressió de l’aire de 68mm. Va acabar amb un total de 2039 tubs.
Orgue del Vendrell, abans de la restauració
Orgue del Vendrell, després de la restauració











Finalment, el 27 d’agost de 2010, el muntatge de l’orgue del Vendrell al taller de Landete va concloure. El 5 de setembre, el cèlebre organista Juan de la Rubia, va fer sonar l’instrument per primera vegada després del llarg procés de restauració. Per tal de gaudir d’aquest moment, esperat des de feia molt de temps, la Comissió per la Restauració de l’Orgue del Vendrell va organitzar una sortida cap a Landete perquè tothom que volgués pogués assistir a “l’estrena” de l’orgue. La dona de Pau Casals, Marta Casals de Istomin, també venir al Vendrell per veure com sonava l’orgue, quan l’estaven harmonitzant, el dia 11 d’octubre de 2010.
A la dreta, Marta Casals, dona de Pau Casals de Istomin


FINANÇAMENT PER LA RESTAURACIÓ DE L’ORGUE DEL VENDRELL

 
Estand de l'orgue a la fira de Santa Teresa del Vendrell


El 29 de gener de 2009, la Comissió per la restauració de l’orgue el Vendrell, va iniciar la campanya de recaptació de fons per la restauració de l’orgue del Vendrell, que costava 520.000 euros. L’Ajuntament del Vendrell va cedir un estand de la tradicional fira comercial i multisectorial de Santa Teresa del Vendrell a la Comissió per la Restauració de l’Orgue del Vendrell per tal de difondre informació sobre l’orgue, la seva restauració i totes les exposicions, concerts i conferències que s’havien organitzat.

Pemi Rovirosa, cantant "Instants"
La principal forma de contribuir en el projecte de restauració era amb l’apadrinament d’una de les diferents parts de l’orgue, sobretot, els tubs de l’orgue, amb preus que anaven des de 150€, els tubs més petits, fins a 3000€, els més grans. Fent això, s’inscriuria al tub el nom del contribuent. Però a part de les apadrinacions es van organitzar 230 actes per a recaptar diners. El més important va ser sens dubte el concert dels Lax’n’Busto per l’orgue del Vendrell que va tenir lloc el 31 de maig de 2009, en què es va interpretar la peça “Instants”, que Pemi Rovirosa, guitarrista del grup, havia creat expressament per l’ocasió. Cinc corals del municipi van participar també a la peça, recaptant així 7000€.
En l’àmbit alimentari també s’ha contribuït en el projecte de restauració produint així, el torró de l’orgue del Vendrell, les postres de l’orgue del Vendrell, la mona de l’orgue del Vendrell i el Cava Gran Reserva de l’Orgue, del qual s’han fet 2039 ampolles, tantes com tubs té l’orgue i cadascuna amb el nom d’un d’ells inscrit. La persona que ha apadrinat el tub, el nom del qual consta a l’ampolla té preferència a l’hora e comprar-la.


Postres de l'orgue del Vendrell
 
Per altra banda, altres associacions i grups culturals han participat també en el finançament; grups com el ball de Malcasats, els “Tocats de Canya”, els Pastorets, els armats i el Cabrot, entre altres. Fins i tot es va fer el llibre de la Petita Història “El Temple de Sant Salvador del Vendrell” amb les il·lustracions de Pilarín Bayés i el text de Joan Descals que tracta, sobretot, de l’ogue el Vendrell.

Carrossa de l'orgue dela festa de la bicicleta del Vendrell
I és que l’orgue ha ocupat un lloc molt destacat en el dia a dia de la població vendrellenca, ja que l’han tingut present en esdeveniments com la festa de la bicicleta, en la qual es va fer una carrossa de l’orgue, a les festes de barris, on es va fer una falla de l’instrument i a la mateixa Festa Major de la vil·la, on la Comissió per la Restauració de l’Orgue del Vendrell va muntar la “Barra” dels concerts de Héroes de la Antártida i Acabamos de llegar, destinant els guanys a l’orgue.
Cal dir que encara no s’ha cobert tota la despesa de l’orgue del Vendrell i que encara queden tubs per apadrinar.

Tots els que van participar, d’una manera o altra en algun dels tres concerts, van ser obsequiats amb una reproducció en miniatura d’un dels tubs de l’orgue del Vendrell.

Aquest reportatge ha estat publicat a les pàgines:

dimarts, 19 d’octubre del 2010

"Los cínicos no sirven para este oficio" de Ryszard Kapuściński

Amb el títol “Los cínicos no sirven para este oficio. Sobre el buen periodismo”, Ryszard Kapuściński exposa la responsabilitat, l’ètica i la recerca de la veritat que ha de buscar un bon periodista en realitzar el seu ofici i també ens parla de diversos problemes que ens podem trobar en el transcurs de la nostra carrera professional mitjançant diverses experiències que ell ha viscut arreu del món. El llibre es divideix en tres parts, cadascuna corresponent a una entrevista.
A la primera, la més llarga, Kapuściński ens parla de com ha de ser un bon periodista. Ens diu que per escriure notícies, hem d’entrar en contacte amb la població sobre la qual escrivim (vestir com ells, parlar com ells i , en definitiva, ser un d’ells), sobre tot els corresponsals. Aquests, a part de conèixer la població, han de conèixer també la geografia del país i continent on es troben així com la història, per poder entendre el present i preveure el que passarà. L’escriptor ens explica també que aquesta professió està canviant degut a la creixent interconnexió del món i a la revolució electrònica, que és una molt bona eina per al periodisme però que no l’ha de substituir. Tot i així, el periodisme contemporani necessita noves forces, nous punts de vista i molta imaginació perquè s’està reinventant.
Kapuściński també fa una crítica als directius dels mitjans de comunicació, la majoria dels quals ni tan sols són periodistes i, per tant, no et poden donar consells, com es feia abans. Només pensen en guanyar diners aixafant la competència i t’utilitzen per satisfer els seus interessos.
Aquesta entrevista ens parla també de les fonts, els objectius i els elements propis del periodisme. Pel que fa a les fonts poden ser persones, documents  i el propi món que ens envolta, però malauradament, les persones les quals entrevistem, sovint no diuen gaires coses i només tenim cinc minuts per parlar amb elles, la qual cosa no ens permet obtenir gaire informació. Els objectius del periodisme, històricament han estat dos: o bé era un mitjà per informar de la veritat de les coses (tot i que cadascú les veu de manera diferent) o bé un instrument de lluita política. Actualment i per desgràcia, també s’està convertint en espectacle. Però per ser un bon periodista, has de sacrificar-te sovint, ja que has d’estar disponible en tot moment perquè les notícies no s’aturen, estàs aprenent contínuament, ja que necessites actualitzar-te constantment per tal d’entendre allò que està passant en cada instant i per últim, no has de pensar que guanyaràs molts diners, al contrari, has de ser humil.
En la segona entrevista, Kapuściński ens parla del continent africà i dels seus líders principals: Nelson Mandela, Patrice Lumumba, Haile Selassie, wane Nkrumah, etc. Bàsicament comenta que la independència africana va fracassar perquè es van deixar les fronteres establertes pels imperis colonials per tal de no generar conflictes amb els països del voltant. Es tenia por d’entrar en conflictes, en aquella època, els països africans eren molt dèbils. D’altra banda, la independència no va modificar l’estructura de poder dels colonitzadors blancs, perquè enlloc d’això s’hi van instal·lar igualment líders corruptes aquesta vegada, però, de raça negra. Els cops d’estat militars eren constants.
L’última entrevista tracta de la relació entre el periodisme i la literatura i a part d’en Kapuściński també hi intervé en John Berger. Aquesta última està en crisi, i no és per la manca d’escriptors sinó de lectors. Tot i així, avui en dia, és difícil pels escriptors saber si allò que han escrit és completament idea seva o si, sense adonar-se’n han utilitzat idees d’altres persones que han assimilat com si fossin pròpies. Però també hi ha un altre inconvenient que és que actualment tenim dues històries: la real i la difosa pels mitjans de comunicació que només pretenen guanyar la competència. El problema és que sovint ens creiem més la transmesa pels mitjans que no pas la que nosaltres vivim. Kapuściński acaba ressaltant que el silenci és bàsic en allò escrit ja que és una relació entre el lector i l’autor.
En definitiva, Ryszard Kapuściński diu que un bon periodista ha de ser fort física i psicològicament, no ha de tenir por ni ser vanitós, ha de saber treballar en grup, ha de ser escèptic i prudent, respectar la gent sobre la que escriu, tenir empatia i ser èticament correcte i saber donar veu a aquells que no la tenen, com ara els pobres.

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Tarragona, una de les ciutats amb menys participació a la consulta sobre la independència

Més del 90% de tarragonins voten a favor de la independència

El passat diumenge 17 de setembre es va dur a terme a Tarragona la consulta sobre la independència de Catalunya, sense cap valor legal,  que ja ha tingut lloc a la major part dels municipis catalans. De les 118.778 persones amb dret a vot (a partir dels setze anys) tan sols hi van participar 6.767, assolint així una implicació de poc més del 5% dels tarragonins i tarragonines, malgrat que les eleccions catalanes són a tocar. Conseqüentment, aquesta xifra ha provocat una davallada significativa del percentatge participatiu de tot el territori, situat en un 20%. Ara bé, més del 90% dels habitants de Tarragona van votar a favor de la independència catalana.

Tarragona també va comptar amb el vot del vicepresident del govern català i antic líder d’ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, que va incidir en la poca repercussió que tindrà aquest acte a nivell legal i polític, però va proposar que l’any 2014, per celebrar els 300 anys de la caiguda de  Barcelona vers les tropes borbòniques i el Decret de Nova Planta, es convoqui una consulta per a la independència veritablement important i unitària.
Josep Lluís Carod-Rovira votant a la consulta

La Coordinadora General va agrair la feina de tots els voluntaris que van romandre als 28 col·legis electorals distribuïts per la ciutat durant tota la jornada i va comentar que, malgrat les dificultats inicials, gairebé es va poder informar correctament d’aquest referèndum a tots els ciutadans. Per altra banda, Juli Carbonell ha emfatitzat que aquesta consulta per la independència no la organitza ni controla cap partit polític concret, sinó que és una forma que té la població per decidir el camí que ha d’emprendre Catalunya a partir d’aquest moment.

Després d’aquest referèndum a la capital del tarragonès, ja només queden 400 poblacions per decidir sobre el futur de Catalunya, entre elles Barcelona, que celebrarà la Consulta durant el més d’abril de 2011. Les entitats organitzadores preveuen que l’esdeveniment tindrà un fort ressò internacional i serà un enorme èxit.

divendres, 8 d’octubre del 2010

S'inaugura el Corte Inglés de Tarragona

La primera jornada del nou Corte Inglés de Tarragona ha estat un èxit amb 38000 persones que l'han visitat en les dotze hores queha romàs obert. Els responsables del centre preveuen una altra onada de clients per aquest dissabte.

Avui a les deu del matí, el primer Corte Inglés de la província de Tarragona, i onzè de Catalunya, ha obert les seves portes per primera vegada. Després de llargues cues a primera hora del matí, l’edifici —emplaçat a la Rambla President Companys— s’ha omplert amb 40000 clients, més dels que s’esperaven de bon principi. La previsió del propi Corte Inglés és que més de 60000 persones visitaran el centre comercial entre el divendres i el dissabte. I és que aquest edifici tan esperat, sobretot durant els dos anys en quÈ s’ha estat construint, ja s’ha convertit en un punt d’interès del Camp de Tarragona disposant molt probablement de 500000 clients potencials en la seva àrea d’influència.

Entrada del Corte Inglés de Tarragona

L’establiment, que ocupa 30000 metres quadrats, té vuit plantes comercials i quatre d’aparcament amb 1000 places d’automòbils i una zona de recàrrega de vehicles elèctrics. Això sí, la inversió total ha estat de 165 milions d’euros. L’edificació del Corte Inglés també ha suposat una aparició de nous llocs de treball, en concret 863 persones configuren avui la plantilla de l’entitat. La mitjana d’edat dels seus treballadors és de 29 anys i un 64% són dones.

Façana del Corte Inglés de Tarragona

A més  a més, l'Ajuntament de Tarragona ha creat una nova línia d'autobús anomenada "TGN de Compres" que permetrà el desplaçament dels ciutadants per tota l'artèria comercial tarragonina, incluint el Corte Inglés i tota la Rambla. El preu del bitllet serà d'un euro encara que fins el dia dotze d'octubre serà gratuït. Els diferents abonaments no seran vàlids per a realitzar aquest viatge. Tot i així, diverses botigues del centre de la ciutat repartiran bitllets als seus clients. L'horari d'aquests autobusos, que passaran cada mitja hora, és d'onze a dues del migdia i de quatre a nou de la nit. 

Pel que fa a l’opinió pública, un 90% dels tarragonins estan d’acord en que s’hagi construït el centre. “Donarà vida a la ciutat, però afectarà greument als petits comerços”, assegura David Vidal, veí de Tarragona. Però la gent està força contenta ja que la majoria d’ells consideren que s’ha construït en molt poc temps i en un lloc ideal. “Sempre he anat al Corte Inglés de Barcelona i al de Saragossa. Ara, per fi, ja no hauré d’anar tan lluny”, explica la Mireia Roca, ciutadana de Valls. Però la intenció d’un 85% dels visitants no era pas de comprar res. Era la curiositat i l’eufòria d’un somni per fi complert el que els havia portat aquell dia al Corte Inglés tal com admet la Josefina Toll, que ve des de Salou. “Jo he vingut aquí principalment per a mirar com és tot, però segurament no em podré resistir de comprar alguna cosa”.
Es preveu que l’establiment romangui ple de gent fins a l’hora de tancament, a les deu de la nit, havent estat aquesta primera jornada un gran èxit i l’inici d’un nou període d’auge comercial a la ciutat de Tarragona.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

29-S: Vaga general al país

Catalunya s’ha llevat aquest dimecres amb un ambient de dia festiu considerable. Carrers buits i silenci generalitzat ha sigut el més destacat durant les primeres hores del dia a la capital catalana, fet el qual ha sigut motiu de la jornada de vaga acordada pel sindicats però també per altres conseqüències de la jornada de parada general com ha sigut la pràcticament total aturadadels serveis de mobilitat, l’alteració de les emissions habituals dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el manteniment de l’emissió habitual en els mitjans privats, l’afectació en els serveis sanitaris i educatius del conjunt del país o l’aturada generalitzada en un sector, l’industrial, amb molta força sindical.
Ja a la tarda, a aquest seguiment s’hi ha afegit la protesta de milers de treballadors, que s’han manifestat en les marxes convocades a diverses ciutats del país com Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa o Sabadell.

Serveis de mobilitat
El dels serveis de mobilitat ha sigut un dels sectors més afectats per la convocatòria de vaga general d’aquest dimecres, tant a Barcelona i la seva àrea metropolitana com a la resta del Principat. Per a la jornada d’avui, el Departament de Treball i els sindicats convocants de l’aturada havien dictaminat uns serveis mínims del 25% a Metro, autobusos, tramvies, Ferrocarrils de la Generalitat i línies de Rodalia únicament per a les considerades “hores punta”. Això s’ha traduït en què de 6:30 a 9:30 del matí i de 17 a 20 de la tarda els transports públics hagin ofert una quarta part del seu servei habitual i que, durant la resta del dia, hagin tancat les seves portes seguint l’aturada general.

Estació de Plaça Catalunya a les 8:56

Mitjans de comunicació: Catalunya Ràdio i RAC1

Manel Fuentes, director i presentador dels Matins de Catalunya Ràdio
 Catalunya Ràdio, així com els grup de mitjans pertanyents a la CCMA, és una de les moltes empreses que han patit de ple aquesta vaga amb els pertinents serveis mínims acordats entre el comitè d’empresa i la direcció de l’emissora. Així ho explicaven en les seves respostes els periodistes de Catalunya Ràdio Manel Fuentes i Jofre Llombart, director i coordinador del magazine matinal de l’emissora, respectivament.


Joan Maria Morros, cap d'informatius de RAC1
Per altra banda, RAC1, la ràdio privada amb més audiència de Catalunya, va aprofitar la jornada de vaga general del 29 de setembre, per a treballar més que ningú ja que tan sols un dels seus treballadors va fer vaga. Fins i tot, part de la plantilla del cap de setmana es va sumar a l’equip durant aquell dia que es portava preparant des de feia més d’una setmana amb l’objectiu d’oferir tota la informació de la jornada als seus oients oferint així una programació de servei.

Sanitat: Hospital General de Catalunya
Mentre els piquets barraven el pas als treballadors de grans empreses, als hospitals de l'àrea metropolitana hi havia plena normalitat pel que fa a la plantilla de treball. La única anormalitat va ser, en el cas dels hospitals de la perifèria de la capital, el nombre de pacients. És el cas de l’Hospital General de Catalunya, situat al terme de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Les plantes restaven pràcticament buides, simplement ingressats i les seves famílies i es que la dura restricció dels transports públics i la por a possibles piquets a les carreteres que envolten les clíniques, van fer que la majoria dels pacients optessin per cancel·lar les seves visites.

Hospital General de Catalunya
Els piquets dels sindicats es trobaven al CIM Vallès des de les 12 de la nit i van començar a bloquejar-ne l’accés. En les primeres hores del matí, els camions de mercaderies no van poder accedir al CIM a causa del bloqueig dels piquets i es van començar a acumular fins que, de tant en tant, els piquets en deixaven passar uns quants, acord al qual havien arribat amb la policia. Dins el poble, l’aparença era la d’un dia festiu amb la diferència que les botigues tancaven i obrien per temor als piquets. A primeres hores de la tarda, es va restablir la normalitat.

Piquets al CIM Vallès

La manifestació, que va comptar amb la participació d'unes 400000 persones, s’inicià a les sis de la tarda a la confluència de Passeig de Gràcia amb l’Avinguda Diagonal. La comitiva de manifestants amb el lema “ Així no!” va recórrer el Passeig de Gràcia fins arribar a Plaça Catalunya, on Gerard Quintana (conegut cantant i compositor) va fer la lectura del manifest que tancava l’acte.

Els principals sindicats durant la manifestació


La Vaga General del 29 de setembre també s'ha traduït en una manifestació sindical a la ciutat de Sabadell. Els protestants en contra de la nova reforma laboral han començat el seu recorregut a l'Eix Macià i l'han finalitzat, havent expressat el seu descontent atacant a diferents entitats bancàries amb boles de pintura i pintant graffitis als carrers, a la plaça de l'Ajuntament, on s'han llegit una sèrie de comunicats reivindicatius.
Sabadellencs començant la manifestació
A diferencia d’altres vagues generals, aquesta ha estat protagonitzada per la polèmica creada entorn del paper dels sindicats i la seva legitimitat alhora de representar la classe obrera i actuar en nom seu. Sindicalistes i obrers tenen diferents opinions al respecte i mostren el contrast existent entre els dos col·lectius, això sí, coincidint en el mal paper del govern i la necessitat de canvis importants.

Protestes sindicals