El Titanic fondeja a Llorenç del Penedès

Article escrit per Joaquim Sicart.

Enguany se celebra l’efemèride d’una de les tragèdies marítimes més recordades al llarg del temps: el naufragi del Titanic, una història que ha omplert milers de pàgines i de la qual enguany se n’ha fet més ressò que mai. Han estat múltiples els actes que s’han celebrat arreu del món per recordar aquella tragèdia i homenetjar-ne les seves víctimes. Una tragèdia que, com totes, ens fa despertar d’una realitat que crèiem segura, veritable i imperturbable per fer-nos tocar de peus a terra, i ens fa adonar que sempre hi ha coses que cal revisar o canviar per evitar que fets semblants es puguin tornar a repetir. La Història ens alliçona constantment, i escoltar-la i entendre-la és la clau per evitar tornar a entrebancar-se amb la mateixa pedra.

Gerard Pallàs: “El meu avi va ser rebut com un heroi”

Potser pel nom no el coneixereu, però Gerard Pallàs és el nét d’Emili Pallàs, un dels quatre catalans que van sobreviure a la tragèdia del Titanic l’any 1912. Aprofitant el centenari de l’esdeveniment, Adria’s News es troba amb ell a Llorenç del Penedès, on Pallàs va ser el convidat honorífic de la inauguració de l’elaborada exposició que ha organitzat Joaquim Sicart sobre el més famós dels naufragis. Gerard Pallàs ens parla la història del seu avi, explicant-nos com va viure el moment de l’accident i comparteix la seva opinió sobre les adaptacions fílmiques del desafortunat succés.

Ayn Rand, la inspiració de la dreta més neoliberal

Mitt Romney ha buscat amb la nominació del radical proper al Tea Party reavivar la seva candidatura.

Paul Ryan ha estat l'home d'aquestes darreres setmanes. Gràcies a què Mitt Romney (candidat republicà a la presidència dels EUA) l'ha assenyalat com candidat a vicepresident dins del seu equip, Ryan ha aterrat als mitjans de comunicació d'arreu del món i hem pogut saber d'ell detalls com que és catòlic i del Tea Party. I com a bon integrant del moviment ultra-dretà, el senador republicà de Wisconsin ha confessat que Ayn Rand és la seva "inspiració intel·lectual". Però, qui és aquesta dona?

Jaroslav Tuma toca l’Orgue de El Vendrell

Ja fa gairebé dos anys que va finalitzar la restauració de l’Orgue de El Vendrell, una peça molt singular dins el panorama musical internacional, ja que és l’únic orgue barroc de l’estat espanyol que incorpora elements d’influència franco-germànica sense perdre les característiques pròpies de l’escola catalana i la ibèrica. Aprofitant aquesta particularitat, l’Associació d’Amics de l’Orgue de El Vendrell no ha parat de treballar de valent per convertir el seu imponent instrument en un punt de visita gairebé obligatori pels organistes de tot el món. I un músic de la talla de Jaroslav Tuma, més encara coneixent el seu especial interès pels orgues històrics, no podia trigar gaire a comparèixer a la Parròquia de Sant Salvador de El Vendrell per provar aquesta joia musical. Ho va fer el passat divendres a la nit acompanyat pel conjunt de cordes Musica Florea, oferint un concert esplèndid en el marc del 32è Festival Internacional de Música Pau Casals.

Servando Carballar: “Tinc uns 2.000 jocs a casa”

Si queréis leer la entrevista en castellano (VO) lo podéis hacer aquí. Traducció de M. Teresa Chaparro.

Servando Carballar és el propietari de les botigues Generación X, temples per al fandom del còmic, la fantasia i els jocs de rol. Ara la franquícia ja té 16 botigues obertes, la majoria a la Comunitat de Madrid, on els aficionats poden anar i “practicar l’esport de jugar”, en paraules del mateix Carballar. A més a més, va ser precisament ell qui va portar a Espanya el concepte de ‘botiga on es pot jugar in situ’. Adria’s News parla amb aquesta eminència del sector dels jocs de rol en el marc del festival Celsius 232 d’Avilés.  

Servando Carballar: “Tengo unos 2.000 juegos en casa”

Si voleu llegir la traducció al català ho podeu fer aquí.

Servando Carballar es el propietario de las tiendas ‘Generación X’, templos para el fandom del cómic, la fantasía y los juegos de rol. Ahora la franquicia ya tiene 16 tiendas abiertas, la mayoría en la Comunidad de Madrid, donde los aficionados pueden ir y “practicar el deporte de jugar”, con palabras del mismo Carballar. Además, fue precisamente él quien llevó a España el concepto de ‘tienda donde se puede jugar in situ’. Adria’s News habla con esta eminencia del sector de los juegos de rol en el marco del festival de Avilés.

Londres 2012, punt i final

Ja s'han acabat els Jocs Olímpics de Londres 2012. Amb un espectacle musical de més de tres hores de durada, l'stablishment britànic, amb l'ajut determinant dels voluntaris, ha posat el tancament a dues setmanes molt intenses tant en l'aspecte humà, com en l'esportiu i, per què no dir-ho, en el televisiu i publicitari.

La capital britànica, en aquests jocs, ha volgut destacar les seves personalitats més reconegudes. La cerimònia d'obertura va portar a les pantalles d'arreu del món un musical de lloança a la Gran Bretanya i als seus invents (molt encertat parlar del sistema sanitari i de la invenció de l'Internet i les ecografies), però no va voler transmetre el sentit d'unitat i de col·laboració que altres fites com Pekín o Barcelona havien portat a escena.

Javier Ruescas: “Tinc memòria de qui m’ajuda i qui no”

Si queréis leer la entrevista en castellano (VO) lo podéis hacer aquí. Traducció de M. Teresa Chaparro.

Javier Ruescas és geni i figura. És optimista i es mostra proper en tot moment. Em diu que una vegada va voler ser actor i bé podria ser-ho perquè és molt expressiu quan fa referència als seus records i experiències passades. Però és que una persona que publica el seu primer llibre als 21 anys ha de ser algú molt especial; i així és el Javier. Adria’s News parla amb aquest joveníssim escriptor en el marc del Festival Celsius d'Avilés tenint assumit que no trigarem gaire a sentir parlar més d'ell perquè la seva passió i la seva ambició el portaran molt lluny.

Javier Ruescas: “Tengo memoria para quién me ayuda y quién no”

Si voleu llegir la traducció al català ho podeu fer aquí.

Javier Ruescas es genio y figura. Es optimista y se muestra cercano en todo momento. Me dice que una vez quiso ser actor y bien podría serlo porque es muy expresivo cuando hace referencia a sus recuerdos y experiencias pasadas. Pero es que una persona que publica su primer libro a los 21 años tiene que ser alguien muy especial; y así es Javier. Adria’s News habla con este jovencísimo escritor en el Festival Celsius 232 de Avilés y acaba estando seguro que no tardaremos mucho en oír hablar más de él porque su pasión y su ambición le llevaran muy lejos.

Bonobos: "Hem de viure, perquè la vida viu en l’ara"

“Som nòmades somiadors d’esperit bohemi”. Així és com es descriuen Jordi Ginesta, Arcadi Giol, David Nuri, Roger Olivella, Marc Roca i Irma Kappstein: sis persones entregades a la música, joves que busquen obrir-se camí davant una complicada situació, un grup de música que busca contagiar un somriure en moments on sembla que això és impossible per a molts. Sota el nom de Bonobos, les seves cançons transmeten missatges plens d’optimisme que reflecteixen la il·lusió amb que, dia a dia, aquest petit grup és fa cada cop més gran.

La Camerata XXI més moderna delita el públic a El Vendrell

L’Orquestra Simfònica Camerata XXI és probablement una de les orquestres catalanes que més ha crescut en els darrers anys. En poc temps (no porta ni deu anys en funcionament) s’ha guanyat un públic fidel i s’ha implicat en tota mena de projectes, entre els quals destaquen la seva participació a l’Òpera Solidària que es va celebrar ara fa un any al Gran Teatre del Liceu en benefici de diverses ONG i l’estrena del Ballet Ariel, de Robert Gerhard, en el marc de les passades Festes Decennals a Valls.

Ahir a la nit va ser la convidada al Festival Internacional de Música Pau Casals de El Vendrell, una cita que l’orquestra ratifica any rere any. “La relació Pau Casals-Camerata XXI ha anat sempre molt unida i, tot i que cada any refem el contracte, sempre parlem del futur”, explica el director titular de l’Orquestra Simfònica Camerata XXI, Tobias Gossmann.

Gerard Roca: “La vida d’ara amb els valors d’abans”

Gerard Roca. FOTO: Ramon Estany, Nació Solsona

La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s.XX és el primer llibre de Gerard Roca i Jané, un jove solsoní que va introduir-se en el món de la comunicació amb només dotze anys. En Gerard és una persona lluitadora, capaç d’assolir totes les fites que es proposa. Tanmateix, el seu caràcter pragmàtic i realista el fa tocar de peus a terra. Constant, vital i alegre, començarà magisteri el proper setembre.