‘Euphoria’ sueca al Festival d’Eurovisió

Suècia es va posar la corona del 57è Festival d’Eurovisió, que va tenir lloc ahir a Bakú(Azerbaidjan). Amb un tema titulant ‘Euphoria’, la cantant Loreen va endur-se el guardó d’un festival que ja és un clàssic al món de l’espectacle; una tradició ben arrelada a Europa que s’erigeix com l’esdeveniment musical anual que recull més audiència a tot el món.

Albert Guinovart: “No està escrit enlloc que l’originalitat sigui un valor musical”

Albert Guinovart és, sens dubte, el compositor més mediàtic de Catalunya, el que la gent coneix més i un dels més estimats. Polifacètic de mena, ha fet la música per diverses òperes, bandes sonores, sintonies de sèries de televisió i fins i tot va estar a punt d’estrenar un musical a Broadway, però el que el veritablement el va llançar a l’estrellat va ser Mar i Cel, la producció de Dagoll Dagom que va composar amb només 25 anys. Enguany, Guinovart n’ha fet 50, però encara està ple d’il·lusions. “M’agradaria estrenar una òpera al Liceu”, comenta. Adria’s News parla amb aquest brillant compositor pocs dies després de la Gala dels Oscars; una gala que va premiar la partitura de Ludovic Bource per The Artist, en la qual Guinovart havia fet d’orquestrador. Un èxit més per afegir a la llarga llista que ha anat acumulant al llarg de tots aquests anys.

Joan Manuel Tresserras: “Els dirigents d’aquest país pateixen la Síndrome d’Estocolm”

Adria’s News entrevista l’exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras. Amb ell parla de cultura, de TV3, de la llengua catalana i de la Llei del Cinema, que el mateix Tresserras va impulsar durant el Govern d’Entesa.

Josep Maria Espinàs: "Mai m'he proposat res, a la vida"

Entrevista feta conjuntament amb Montse Auguets, Mireia Biel i Cristina Ciudad.

Arribem a Edicions La Campana i esperem poc més de cinc minuts a la recepció. Josep Maria Espinàs arriba sense fer soroll i ens fa passar a una sala on no hi ha cadires per tots. En falta una. Ens fa seure i va a buscar una cadira per a ell, la més tronada de totes. I és que el mot que millor defineix a aquesta llegenda viva de la literatura catalana és “humilitat”. I és que Espinàs és un escriptor que, amb la seva inseparable companya, una vella Olivetti, ha tocat un ampli ventall de gèneres literaris, des de la novel·la a l’assaig, passant per les memòries i els llibres de viatges. Adria’s News entrevista a Josep Maria Espinàs, que ens parla del seu ofici i, entre els lectors i jo, de ben segur que descobrireu més d’una vessant desconeguda d’aquest savi que no vol ser-ho.

La partida d’escacs de la Unió Europea

La política és com una partida d’escacs: hi ha peces i hi ha jugadors. Els jugadors són aquells polítics més avantatjats; els més hàbils, els que tenen el lideratge i els que ho acaben decidint tot. Les peces són la resta de polítics, la majoria; els que sempre diuen que sí i  acaten les ordres dels líders superiors.

I a Europa aquesta manera de fer és més que evident i les regles de la partida són ben clares. Apartant a Cameron d’aquest joc europeu, fent honor a la seva personalitat euroescèptica, els grans jugadors han estat Sarkozy i Merkel, sobretot aquesta última. La ‘Reina d’Europa’, com li diuen alguns. I és ben sabut que la reina, als escacs, és gairebé omnipotent, una peça clau que pot marcar la diferència al joc i capgirar la partida completament. I quan Merkel i Sarkozy van agafats de la mà formen el tàndem Merkozy, una parella forta que té un objectiu indiscutible: derrotar el seu gran contrincant, la crisi. I la crisi és un jugador experimentat que ha enderrocat a grans jugadors en el transcurs de la història.

Sierra i Fabra: “L’art és el que ens fa diferents de les bèsties”

Entrevista feta conjuntament amb Montse Auguets

Quan un ha de parlar amb un escriptor conegut és més aviat prudent, el tracta de vostè i intenta no posar-se de peus a la galleda preguntant coses inoportunes. Però amb en Jordi Sierra i Fabra aquests prejudicis i estereotips desapareixen ja des del primer moment. “Com em torneu a tractar de vostè us foto una patada al cul”, ens adverteix. I és que en Sierra i Fabra és diferent. És una persona extravertida i propera; un nen en esperit que et fa qüestionar els seus 64 anys. De seguida ens condueix fins a un petit despatx amb més de 30.000 vinils. I un pin en forma de guitarra elèctrica acaba de donar el toc definitiu a una personalitat sens dubte singular. Adria's News entrevista l’escriptor espanyol viu que més llibres ha publicat.