Carme Ballester: “Ni a Espanya ni a França em van justificar mai la defunció del meu marit”

L’Associació Memòria i Història de Manresa ha  trobat un manuscrit de la dona de Lluís Companys, on explica la detenció del president català



Lluís Companys i la seva dona, Carme Ballester



 Un dels diversos manuscrits que l’Associació Memòria i Història de Manresa ha trobat a l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam ha estat una narració sobre el procés de detenció del president Lluís Companys. El text,  escrit per la seva dona, Carme Ballester, l’any 1969 va servir per demanar una indemnització a Alemanya per l’assassinat del seu marit.

L'arrest de Companys va tenir lloc el 13 d’agost de 1940 a la casa que el matrimoni tenia llogada a La Baule-les Pins (Loira Atlàntic). “Quatre soldats alemanys i dos civils van deixar-ho tot capgirat”, assegurava Carme Ballester a l’escrit. A part d’això, es van endur tot el seu capital, 70.000 francs i fins i tot les cartes d’identitat, els passaports diplomàtics i altres papers d’interès. “Acabada l’operació, els quatre soldats s’emportaven custodiat el president de Catalunya” escrivia la dona de Companys explicant també que no li van treure el revòlver de l’esquena fins que es van endur el seu marit.

“Vaig anar a La Baule, on hi havia el commandartur, i els hi vaig preguntar si sabien on era el meu marit, però van desempallegar-se de mi”, declarava la senyora Ballester. Tot i així, es va infiltrar a Vil·la Carolina, després que l’informessin que aquell era el lloc on tenien arrestat a Companys. Allà, es va trobar un oficial alemany i li va demanar que la portés al lloc on es trobava el seu marit per saber el perquè de la seva grotesca detenció. “Gairebé em va treure a cops de peus, però vaig insistir fins que em va confessar que en Lluís estava allí, però que no hi havia res a fer”, narrava Carme Ballester. Però per sorpresa seva, va poder veure el seu marit, mentre el traslladaven a un altre lloc. “Lluís!” i “Fuig d’ací!”, van ser les darreres paraules que van intercanviar.

Durant els 10 dies següents, diversos soldats acompanyats per civils van seguir amb la perquisició. “Em demanaven contínuament on tenia guardats la resta de diners i documents, però per molt que els assegurava que no en tenia més, no em creien. Llavors em van dir que s’emportarien el meu marit l’endemà al matí”, deia la dona de Companys.

I així va ser. El 21 de setembre se’l van endur a Espanya i, vint-i-quatre dies més tard, el van afusellar. “Al sentir-ho per la ràdio, vaig perdre el coneixement. Ni Espanya ni França em van justificar mai la defunció del meu marit”, escrivia.

Carme Ballester va deixar constància al manuscrit que posseïa la darrera carta del seu marit abans de morir, però que aquesta, era personal.

Gràcies a aquests documents trobats a Amsterdam, podrem ampliar, en certa mesura, la memòria històrica catalana.

Un any més, Santa Tecla triomfa a Tarragona

El 23 de setembre Tarragona va despertar a les set del matí quan les gralles van omplir amb les seves melodies una part dels carrers, per anunciar que el dia de Santa Tecla, patrona de la ciutat, havia arribat. Poc després va començar l'anada a l'Ofici a la qual van assistir des de nens ben petits fins a ancians passant per algun jove que encara tenia les forces suficients per aguantar-se dret malgrat no haver dormit en tota la nit.

Després, a la una del migdia, la festa es va concentrar a la Plaça de a Font on actuarien les quatre colles castelleres de la ciutat. Allí es van dur a terme tres rondes de castells i una quarta de pilars. La Jove de Tarragona va resultar la més victoriosa de l’exhibició aixecant un tres de nou amb folre, un quatre de nou amb folre i fins a un cinc de vuit. Les altres tres colles, els Xiquets, la Colla de Sant Pere i Sant Pau i la del Serrallo, van alçar, respectivament, un quatre de vuit, un cinc de set i un quatre de set amb agulla. La mostra va concloure amb l’aclamat “pilar al balcó” en què pugen a l’enxaneta fins al balcó de l’Ajuntament.

Però el plat fort de la diada encara estava per arribar. A un quart de set de la tarda, el Seguici Popular i les colles castelleres van anar fins a la catedral on es va incorporar el Braç de Santa Tecla, relíquia de la Santa, seguit pel Capítol de la Catedral, el clergat, la bandera de Tarragona i la Banda Unió Musical, escortats per macers, uixers i la Guàrdia Urbana (de gran gala). El Seguici va prosseguir sense incidències fins que va començar a ploure de manera suau però contínua. Tot i així, la festa no va finalitzar ja que el poble tarragoní es va quedar per veure l’entrada de la relíquia a la catedral. A continuació, va tenir lloc la típica baixada del Seguici popular per les escales de la catedral al so dels pasdobles Amparito Roca i Paquito el Chocolatero, ja cançons emblemàtiques a la ciutat.

Finalment, a dos quarts d’onze de la nit el cel de Tarragona es va il·luminar de color i màgia amb el castell de focs a càrrec de Pirotècnia Vulcano, que ens va sorprendre amb tota mena de coets: nombrosos petards multiformes, boniques explosions aquàtiques i enormes palmeres brillants que van deixar embadalida tota la ciutat. La sonora traca final va donar pas a nombrosos concerts de grups com ara: Los Manolos, Daigual, RSK i Vergüenza Ajena entre altres, distribuïts per les diferents parts de la ciutat.

Santa Tecla de nou ha generat somriures i ha despertat il·lusions, però la festa no ha acabat ja que encara li queden tres dies més plens d’actes. Els més esperats són el concert de les Pepper Pots, la 28a Mostra de Folklore Viu, el Correfoc i la Tronada.

Més informació a http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/festes-i-joventut/festes/santa-tecla

Arrenca el nou curs a l'Escola Catalana de Doblatge

Avui, dilluns vint de setembre, ha tingut lloc a l’Institut d’Estudis Catalans la inauguració del nou curs que ofereix l’ECAD (Escola Catalana de Doblatge). Enguany, el tercer que porta en funcionament, s'ofereix a part del curs biennal d’aprenentatge d’actor de doblatge, el de guió de doblatge en el que s’ensenyarà als alumnes, depenent de l’especialitat que hagin escollit, a traduir, ajustar o corregir els textos que posteriorment seran la base per a doblar una pel·lícula, sèrie, programa o anunci en català.

Una altra novetat d’aquest curs és que la anterior cap d’estudis, Belén Roca, cedeix el càrrec a Yolanda Ledesma, encarregada de l’àmbit de la Lingüística catalana. “Qualsevol proposta és benvinguda a l’ECAD, ja sigui per part de professionals, alumnes o professors”, ha assegurat. Per altra banda els alumnes de segon que cursin l’assignatura de Vocie Craft amb la professora Helen Rowson, rebran un diploma acreditatiu de validesa internacional.

Tots els professors han volgut incidir que el món del doblatge és un món difícil on no tothom hi té cabuda i en què tenir sort és un element crucial, sobretot al principi. Però tenen esperança, sobretot ara, un cop aprovada la Llei del cinema, que obligarà que la meitat de les pel·lícules estiguin doblades o subtitulades al català.

Més informació a http://www.ecad.cat/