 |
| The Disaster Artist (2017), de James Franco |
Els festivals de cinema de classe A són famosos per programar els darrers films dels grans autors (amb majúscules) del cinema internacional; cineastes que acostumen a reflexionar profundament sobre la vida, les relacions humanes i els difícils temps que ens ha tocat viure a través de docu-ficcions, thrillers nihilistes, drames socials molt crus o comèdies negres amb finals desoladors. Per això que una pel·lícula tan gamberra com The Disaster Artist (2017), de James Franco, no només es fes un lloc a la selecció oficial del Festival de San Sebastià, sinó que s’emportés la Concha de Oro, va ser un fet, com a mínim, sorprenent.
Però què és The Disaster Artist? És un biopic en
clau còmica, si no paròdica, de la que es considera que és la pitjor pel·lícula
de la història: The Room (2003),
dirigida per Tommy Wiseau, un home de qui se sap ben poca cosa, doncs l’indret
on va néixer, la seva edat i d’on va treure tants diners per finançar el seu
projecte (es calcula que uns sis milions d’euros) segueixen sent un misteri. La
de Franco és una pel·lícula que combina a parts iguals moments eminentment
metacinematrogràfics (la recreació de moltes escenes del film original) i
d’altres fora del set (les relacions d’amor-odi de l’excèntric director amb el
seu equip i “amics”).
Tot això remet directament
a una altra pel·lícula d’una altra figura que li disputa a Wiseau el títol del
director més pèssim de la història: Ed Wood, de qui Tim Burton va fer un biopic
homònim l’any 1994. Són films on la comèdia és tan gran i tan afilada que es
pot dir que ratlla la paròdia, un gènere que des de l’establiment de l’era
postmoderna ha estat molt present tant a la petita com a la gran pantalla.
