Doblatge o versió original? Aquesta no és la qüestió

Reportatge publicat al número juny-agost 2012 de la revista DeCine.

El doblatge és un fenomen complex, el darrer engranatge d’una llarga cadena de producció i, ben sovint, un treball a l’ombra, gairebé oblidat i apartat dels focus mediàtics. Si algú parla del doblatge és més aviat per criticar-lo i titllar-lo de tergiversador de la feina dels cineastes. En canvi, poca gent valora la seva tasca social i, en el cas específic del doblatge en català, la seva aposta per a la normalització lingüística. Parlem amb diversos experts sobre aquest ofici que es remunta als temps de la Segona República.

Joan Manuel Tresserras: “Els dirigents d’aquest país pateixen la Síndrome d’Estocolm”

Adria’s News entrevista l’exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras. Amb ell parla de cultura, de TV3, de la llengua catalana i de la Llei del Cinema, que el mateix Tresserras va impulsar durant el Govern d’Entesa.

Abel Folk: “La Llei del cinema és un error i és impossible que s’apliqui”

Abel Folk és un actor i director de cinema, televisió i de doblatge. És la veu habitual, en català i castellà, de l'actor Pierce Brosnan i Hugo Weaving i destaca per haver posat veu al programa de síntesi de parla Loquendo. Com a director ha realitzat diversos projectes com la pel·lícula Xtrems, on va ser codirector juntament amb Joan Riedweg. Parlem amb ell de la seva trajectòria professional i de temes que es troben en debat permanent, com l’eterna polèmica entre el doblatge i la versió original i la Llei del Cinema.

Els meus quatre companys de la secció d’espectacles i jo ens vam presentar a la Villarroel puntuals i el nostre home no va trigar a arribar. Durant un instant va passar allò que no vols que passi però que sempre acaba passant, que és quedar-se amb la boca oberta, astorat de tenir un dels personatges més importants famosos de Catalunya al teu davant. Em vaig humitejar els llavis i em vaig presentar tement de no articular bé les paraules, encara presa del nerviosisme de la situació. Afortunadament, tot va anar bé: la rebuda va ser molt càlida i va propiciar un ambient distès i molt agradable. I després de rebutjar educadament una invitació a un cafè vaig començar a fer les preguntes.

Gemma Ibáñez: “Els nens de nova fornada estaran acostumats a sentir pel·lícules en català”

Gemma Ibáñez ja fa més de vint anys que es dedica al món del doblatge. Durant tot aquest temps ha estat la veu de nens i de noies de sèries d’anime per televisió i cinema, tant en català com castellà. També és la veu habitual de la Beyoncé, la KK Dodds, la Kim Director o la Jennifer Beals, entre altres i ha fet de protagonista de la reeixida sèrie infantil Inuyasha. Puntualment treballa com a directora de doblatge i és membre actiu de Replica. Ibáñez ens parla de la seva professió, de la versió doblada i la versió original i de la polèmica que ha sorgit arran de la Llei del cinema.

L'actriu de doblatge Gemma Ibáñez

Versió doblada o versió original?

Estic a favor de totes dues opcions.

Tot i així, si t’haguessis de decantar per una de les dues quina triaries?

Clarament a la versió doblada. Si tothom conegués perfectament tots els idiomes en els que estan fetes les pel·lícules, és a dir, no només l’anglès, també el francès, l’alemany, el japonès, etc., em semblaria molt bé la versió original. Però si has de posar un etiquetatge amb unes lletres que transcriuen els diàlegs o has d’optar per una versió doblada, evidentment prefereixo la versió doblada que no pas una lectura. És cert que el doblatge fa una adaptació de l’obra, però intenta variar-la el menys possible. Crec que amb uns subtítols es retallen gran part dels diàlegs. L’espectador es passa mitja pel·lícula llegint i crec que en una pel·lícula és més important una mirada o un moviment de cos que no pas una interpretació sonora. Si som uns bons professionals intentem desvirtuar el mínim possible l’obra que ens cau a les mans.

I no creus que si es comencessin a projectar més pel·lícules en versió original ajudaríem a fomentar les llengües estrangeres?

Jo ja fa 22 anys que doblo pel·lícules de tots els idiomes, tot i que la majoria són en anglès. Per aquesta regla de tres hauria de dominar l’anglès a la perfecció ja que el sento cada dia... i no el domino. Ara bé, és cert que si els nens petits només sentissin les pel·lícules en versió original aprendrien aquella llengua de forma natural perquè tenen una capacitat d’aprenentatge més gran que els adults. Per tant, jo estic molt a favor que existeixi el sistema dual i que tu puguis escollir quina versió escoltes. Les opcions són lícites i si em forces a triar això o allò, jo sempre escolliré al versió doblada, però no sóc radical. Crec que hi ha d’haver la possibilitat de i amb la tècnica que tenim avui és molt fàcil que l’espectador pugui triar com vol veure el producte.

“Els subtítols retallen gran part dels diàlegs i l’espectador es passa mitja pel·lícula llegint”

Has dit que intenteu desvirtuar el mínim l’obra que heu de doblar però no és inevitable una marca d’interpretació personal?

Sí. Sempre, qualsevol obra subtitulada o doblada està manipulada, tal com passa en  els llibres. L’objectivitat total és impossible. El que intentem o fem la majoria, no tots, és ser el màxim de curosos amb aquella obra, fixant-nos en com s’ha fet la feina per tal que la nostra intervenció no es noti. Quan tu no te n’adones que una pel·lícula està doblada, vol dir que està ben doblada i això passa tant en català com en castellà i els mals doblatges també estan en català i en castellà.

Molta gent es queixa que en el doblatge sempre se senten les mateixes veus...

La gent les identifica quan els dobladors són també actors d’imatge que, a l’aparèixer a moltes telenovel·les de TV3, els hi reconeixen la veu i com que saben qui són es pensen que sempre estan escoltant a les mateixes persones. Cal dir, però, que dels actors que doblen a Barcelona en català només hi ha un 5% que només treballin en català. La resta doblem en els dos idiomes. Per tant, si la gent està cansada de sentir les mateixes veus en català també hauria d’estar cansada de sentir les mateixes veus en castellà perquè gairebé totes són les mateixes.

Però, tot i així, s’estan introduint noves veus?

Sí. Últimament entra moltíssima gent però en molts casos la indústria no ho fa per necessitat sinó que els agafa perquè en pot abusar econòmicament. Això es deu a les retallades, que estan a tots els sectors i en el doblatge també. Personalment, estic molt a favor d’afavorir la introducció de nous actors i actrius perquè això és sumar i per a mi sumar és una cosa molt important ja que aporta una gran riquesa. Si el que es fa és que entri gent perquè cobra menys és una resta de qualitat i de moltes altres coses.

Has doblat tant en català com en castellà. Què significa la llengua catalana per a tu?