Després d’una intensa nit de negociacions que va acabar a les cinc de la matinada, la Cimera de la Unió Europea que es va celebrar el dijous passat a Brussel·les va donar els seus fruits. L’objectiu era modificar els tractats de la UE per tal d’arribar a un pacte fiscal que aconseguís responsabilitzar el governs dels estats que formen la Unió i, sobretot, per mostrar una imatge sòlida de lideratge que contribuís a estabilitzar els mercats financers i que donés confiança als inversors.
A la nit, però, hi va haver una ovella negra que es va negar a acceptar cap dels acords que s’anaven proposant. El dissident va ser el líder del Partit Conservador britànic, David Cameron, de l’ala més euroescèptica del seu govern, que va demanar que s’exclogués el Regne Unit d’algunes normes que s’estaven posant sobre la taula “que podien perjudicar el interessos de la City de Londres”, com va declarar ell mateix, o bé que se li atorguessin una sèrie de privilegis especials. Aquesta vegada, però, el tret li va sortir per la culata quan els 17 socis de l’euro van decidir tirar endavant el nou tractat internacional deixant l’Illa de Gran Bretanya més aïllada del que ja està.
La Cimera Europea va durar des del vespre del dijous fins a altes hores de la matinada de divendres
El tractat, que vol impulsar noves formes de disciplina a l’eurozona i començar un nou sistema de sancions automàtiques pels estats incomplidors de la seva política econòmica, es preveu que se signi el poper mes de març. La República Txeca, Suècia i Hongria van comunicar, amb vacil·lacions, que abans de donar el “sí” definitiu haurien de consultar aquest assumpte als seus respectius parlaments. En canvi, sis països que encara no formen part de l’eurozona –Polònia, Letònia, Lituana, Romania, Bulgària i Dinamarca– van anunciar que s’adheriran a la proposta sense posar-hi cap objecció. La nova base legal estarà lligada a la Comissió Europea, però es farà d’esquenes a la Unió. Aquesta decisió pot provocar que alguns dels sectors que no es miren el nou acord amb bons ulls el titllin de poc democràtic, ja que deixaria el Parlament Europeu, l’únic òrgan escollit directament pels ciutadans, en un segon pla.
David Cameron no ha volgut acceptar les bases legals del nou tractat que redefinirà la política europea
Així, el resultat d’una setmana plena d’incerteses que ha finalitzat amb una intensa i decisiva cimera ha estat una nova Europa sense el Regne Unit que, finalment, ha complert, gràcies a David Cameron, el somni de Margaret Thatcher: desregular l’economia del seu país. Tot i així, l’actuació del premier britànic ha desencadenat al país anglosaxó una onada de protestes provinents tan dels seus socis de govern com de les forces de l’oposició. D’aquesta manera, Nick Clegg, el líder del partit liberaldemòcrata, número dos al govern britànic i europeista fins al moll de l’ós, ha declarat que si ha donat suport a Cameron a l’hora de vetar la proposta de la Cimera ha estat, només, per “un pacte intern de la coalició de govern”. Per contra, Ed Miliband, el líder laborista, va declarar que “Cameron ha dedicat més temps a negociar amb els euroescèptics del seu partit que no pas amb els líders europeus”. La conseqüència, com ja s’esperava, ha estat aïllar-se completament d’Europa, la qual cosa representarà una important pèrdua d’influència en la política econòmica que, a partir d’ara, es tiri endavant des de l’eurozona.
 |
| Un David Cameron preocupat |
