Port Aventura aposta per l'adrenalina

El President de la Generalitat, Artur Mas, va posar el passat divendres 21 d’octubre la primera pedra de la que serà la nova atracció estrella de Port Aventura, que es preveu inaugurar a principis de la pròxima temporada. El parc d’atraccions i l’empresa Bolliger & Marbillard, que ja va participar en el disseny de Dragon Khan, han destinat 25 milions d’euros al desenvolupament d’aquesta nova muntanya russa.

“Serà una atracció molt esvelta, vertiginosament alta, no ocuparà gaire superfície i no tindrà loopings (voltes en vertical)”, anunciava el director de desenvolupament de Port Aventura, Luis Valencia. Però el més impactant de tot és que aquest nou hypercoaster batrà tres records europeus. Per una banda serà el més alt del continent, amb més de 75 metres. També tindrà la caiguda lliure més llarga, de 78 metres, que correspondrà a la primera baixada, on els vagons arribaran a una velocitat de 134 km/h, fins ara mai vista en un parc d’atraccions.

La gran novetat, però, seran els cinc camelbaks (elevacions durant el recorregut), el més baix dels quals serà tan alt com un edifici de set pisos. Aquestes noves ondulacions permetran que els passatgers sentin l’afecte air time, que provoca una sensació de pèrdua de contacte amb el seient. “És com un canvi de rasant, però molt més intens”, va explicar Valencia.

La muntanya russa batrà tres rècords europeus: serà la més alta, la més ràpida i la que tindrà la caiguda lliure més gran

El nom de la nova atracció és encara un misteri, però se sap que la temàtica girarà en torn a l’Himàlaia, per la qual cosa l’atracció se situarà a la regió de la Xina i es creuarà diverses vegades amb el  Dragon Khan. Així doncs, aquesta muntanya russa comptarà amb tots els ingredients perquè els passatgers de l’atracció visquin una autèntica aventura alpina: hi haurà pujades que emularan els grans ascensos dels escaladors, caigudes abismals i passos subterranis per túnels tenebrosos que conduiran al peu de llacs de muntanya. Amb tot plegat, l’atracció tindrà un perfil que recordarà al d’una serralada, marcant un nou skyline que es veurà a quilòmetres a la rodona.

El director general de Port Aventura, Fernando Aldecoa, ha deixat ben clar que el parc d’atraccions no deixarà d’invertir per tal de satisfer les necessitats dels seus clients. “En aquest moments, més o menys, el Port Aventura ocupa el 65% de les 700 hectàrees del seu terreny, per la qual cosa encara tenim espai per seguir creixent”. La institució ja va destinar 15 milions a la construcció de Sésamo Aventura, un complex per al públic més jove, el sector més ampli de visitants, i no ha deixat clar si la nova atracció conformarà una expansió de l’àrea de la Xina o bé serà l’embrió d’una nova part del parc destinada a les aventures, on els més intrèpids podran gaudir de noves experiències al límit. El que sí se sap és que en els pròxims dos anys s’invertiran 35 milions d’euros més.

L’atracció no té nom però la temàtica girarà en torn a l’Himàlaia

El President de la Generalitat ha valorat molt positivament que en els temps que vivim s’assumeixin reptes com el de Port Aventura i l’ha posat com a model a seguir. “En comptes de replegar-nos hem d’intentar créixer i tirar endavant. Per aconseguir-ho, però, necessitem gent amb empenta, ganes de fer coses i il·lusió”, va assenyalar. Mas, creu que d’aquesta manera Catalunya serà vista des de fora com “un país amistós pels negocis i obert a l’activitat” contribuint així que els inversors el mirin amb bons ulls”. El President fins i tot va fer broma quan li van proposar d’assistir a la inauguració de l’atracció, el pròxim mes d’abril: “Prometo que vindré, però no sé si hi pujaré perquè últimament ja tinc emocions molt fortes i no sé si en podria suportar una més”.

Tarragona serà la seu dels XVIII Jocs del Mediterrani 2017

Després d’intenses negociacions amb el ComitèInternacional dels Jocs del Mediterrani (CIJM), Tarragona ha sortit escollida com a capital esportiva del Mediterrani 2017, en una votació que ha tingut lloc a Mersin (Turquia). Alexandria, la seva única rival, ha perdut per només dos vots (34-36).

El CIJM ja havia anunciat amb anterioritat que Tarragona era la seva favorita, d’una banda perquè ja havia construït el 80% de les infraestructures necessàries per a la competició i també perquè ja havia concretat les 13 subseus que participarien en el desenvolupament de 30 disciplines esportives diferents. Alexandria, en canvi, jugava amb una clara desavantatge: per una banda les revoltes àrabs i la dissolució del govern de Hosni Mubàrak el passat mes de febrer van ser un dels factors que van allunyar-la de la candidatura, però els recents incidents de la setmana passada al Caire, arran d’una manifestació de cristians coptes que van causar gairebé 25 morts i 300 ferits, van ser la gota que va fer vessar el got.

Ballesteros va fer una exposició convincent, malgrat els diversos problemes tècnics que va haver d’afrontar, que incloïen la pèrdua del vídeo on es veia com Pau Gasol recolzava el projecte. L’alcalde, tot i així, va defensar amb fervor la proposta i va reivindicar que la crisi no seria cap problema per a la ciutat, que comptava amb el recolzament del govern català i l’espanyol, a més a més de tenir tota la feina pràcticament acabada.

History making history és el lema de la candidatura de Tarragona

En canvi, la vicepresidenta de la candidatura egípcia, Rania Elwani, va veure fallides les seves expectatives, fins i tot després d’implorar al CIJM que donés una oportunitat a Egipte, un país que acabava de renéixer. Samih Moudallal, membre siri del COI, també es va sumar a la defensa d’Alexandria, demanant que es pensés més amb els països del sud –des que Tunísia va ser la seu dels Jocs, fa deu anys, cap altre país de la riba sud del Mediterrani ha aconseguit el vistiplau del CIJM –ja que es demostraria una molt bona voluntat i seria un molt bon exemple per a les nacions en vies de desenvolupament.

Tarragona ja s’havia presentat a la candidatura pels Jocs del Mediterrani 2013 però va perdre front la ciutat de Mersin (Turquia). Eliminant la seva principal competidora, tenia bastants números per situar-se com a número u als jocs del 2017. Ara, un cop aprovada com a seu, Tarragona serà la tercera ciutat espanyola en celebrar aquesta competició esportiva, després de Barcelona, l’any 1955, i Almeria, el passat 2005. El seu lema és History maling history.

Els Jocs se celebraran del 30 de juny de 2017 al 9 de juliol i seran un impuls important per al turisme de la ciutat i per a la seva projecció internacional i constituiran una magnífica font de d’ocupació i una aposta per millorar la ciutat.

La importància d'anar a votar

“Ja hi tornem a ser, altra vegada al col·legi electoral” Busco la mesa on he de votar i espero, impacient.  “Aquest cop he portat la butlleta preparada i tancada amb un sobre des de casa, però, no les tinc totes. No sé si faig bé votant aquest partit, però si no a quin? Avui en dia, tots ells tenen més defectes que virtuts... Estic fet un embolic”.

Ja és el meu torn, així que allunyo tots aquests pensaments del cap. Em demanen el meu nom i m’indiquen que els mostri el DNI. “Ja pot votar”, em diuen. Observo una darrera vegada el sobre tancat i noto que totes les mirades del consell de la mesa recauen en la meva persona. Estan esperant i ja hi ha gent al meu darrere. No hi ha volta enrere així que insereixo el meu vot a l’urna. Surto de l’edifici i m’eixugo les gotes de suor. “Bé”, penso, “només és un vot; un vot entre mils, que quedarà perdut enmig d’una munió de papers ridículs. Tan se val si m’he equivocat dipositant la confiança en aquest candidat. Total, un vot no serveix per a res. Però ben mirat, potser ni m’hauria hagut de preocupar de venir a votar...”

Possiblement aquest és un pensament concorrent entre els votants ja que nombrosos estudis constaten que hi ha una tendència general a menysprear el valor del vot, sobretot a les grans ciutats.

Vull deixar clar, ja de bon principi, que respecto la posició d’aquells que no van a votar perquè no estan d’acord amb el sistema polític actual. Ara bé, hi ha molta gent que no va a votar per vagància, per indiferència i fins i tot hi ha alguns que, intentant legitimar la seva decisió, donen la següent excusa: “Com que no sé res de política, no voto i així no perjudico els meus conciutadans amb la meva ignorància”. Cal dir, però, que les persones amb aquest últim perfil no s’esmeren mai a preguntar res per adquirir una mínima cultura política i als següents comicis ja hi tornen a ser amb el mateix... I per aquells que sí que van a votar, també hi ha prototips fixats com ara la típica persona que vol votar un partit petit però com que no creu que obtingui representació, vota un partit més gran o bé aquella que sempre ha votat la mateixa formació política per tradició i no es para a pensar que els partits van evolucionant amb el temps, canviant de prioritats i de líders. Aquestes són algunes de les maneres de perdre part de la nostra llibertat –n’hi ha moltes més–, ja que refusen una de les poques oportunitats a decidir que tenim avui en dia.

Els resultats de les eleccions municipals de Tarragona 2011 van mostrar que només hi havia 3 vots de diferència entre  CiU i el PPC

Els resultats de les eleccions municipals del maig de 2011 a Tarragona van deixar palesa la importància del vot. Tot i que el PSC guanyés els comicis i aconseguís 12 regidors, CiU i el PPC en van obtenir set cadascun i si haguessin fet un pacte, s'haurien pogut fer amb l’alcaldia de la sisena ciutat de Catalunya. Però el més curiós de tot és que només tres vots separaven les dues formacions polítiques, posant per davant a CiU. En altres paraules: tres vots, i repeteixo, tan sols tres vots en una ciutat de més de 140.000 habitants –que en circumstàncies normals poden semblar insignificants– haurien decidit en cas de pacte que CiU liderés la ciutat de Tarragona en comptes del PPC. És cert que aquest és un cas molt puntual que no se sol produir però segurament molts tarragonins i tarragonines es van penedir de no haver anat a votar, pensant que si haguessin exercit aquest dret bàsic haurien pogut canviar el rumb dels propers quatre anys d’una gran ciutat. Perquè la llibertat és poder i votar també. I és un poder que tenim a les nostres mans –cosa poc comuna–, no ens el deixem perdre. Aprofitem-lo.

Entrevistes del dia de Sant Jordi

Aquí podeu veure les entrevistes fetes a diversos taragonins i tarragonines durant el dia de Sant Jordi del 2011.

 Enllaç a Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=AogN5Y0hogoo

Sant Jordi esquiva la crisi i venç la pluja

Malgrat les previsions meteorològiques, que anunciaven pluges durant tot el dia de Sant Jordi, Tarragona va poder celebrar la jornada amb total normalitat. Tot i així, les primeres hores van resultar molt incertes i els llibreters temien que el mal temps arruïnés aquella diada tan assenyalada per tots els catalans. De fet, els venedors tenien assumit que el d’enguany seria un Sant Jordi amb menys ingressos, no només per caure en Setmana Santa o cap de setmana, sinó per caure enmig d’una crisi. I aquestes pors es van accentuar al veure que el dia havia començat marcat per la pluja. Passades les nou, però, el Sol va aparèixer rere el vel de núvols que cobria tota la ciutat i els llibreters van poder treure amb un somriure els plàstics dels seus estands de la Rambla Nova, donant, ara sí, l’aspecte habitual d’un dia de Sant Jordi.

Les primeres hores van ser força tristes ja que la gent s’havia quedat a casa dormint pensant que no valia la pena aixecar-se d’hora si la pluja els esguerrava el dia però, pels volts de les dotze, Tarragona ja s’havia despertat, havia penjat senyeres als balcons i bullia d’activitat. Gairebé no es podia imaginar la Rambla Nova més plena: floristes, agrupacions estudiantils i de lleure i gitanes cridaven sense parar per vendre les roses ¾ja fossin convencionals, de paper, de cera, de purpurina o de caramel¾ al millor preu; els polítics, com cada any, es trobaven als seus estands saludant els seus simpatitzants i donant-los enganxines i xapes per promocionar la seva candidatura de cara a les imminents municipals; tarragonins i turistes espitjaven per poder veure els aparadors i cridaven per fer-se sentir entre la multitud i els venedors de llibres no donaven a l’abast. Certament era molt complicat acabar amb les mans buides. Així que, en poques hores, quasi tots els tarragonins duien o bé una rosa a la mà o un llibre sota el braç, si no eren ambdues coses. Segurament, la gent havia pensat que valia la pena aprofitar la treva que havia donat la pluja per adquirir els seus llibres el més aviat possible tement que a la tarda el cúmul de gent fos més gran, com acostuma a passar cada any.

La "Princesa de Jade" va ser el llibre més venut a Tarragona

El migdia no va tallar l’afluència de gent, que estava exhaurint les piles de llibres dels estands i feia que els venedors n’anessin a buscar més a les respectives llibreries. La tarda havia atret més multitud i la Rambla estava col·lapsada tot i que a mesura que passaven les hores ja no era tant per comprar llibres i roses sinó per veure els castells que s’estaven aixecant o els espectacles que s’estaven oferint. Era llavors quan ja es podia discernir quins havien estat els “superventes” del 2011: Si tu em dius vine, ho deixo tot... però digues vine, d’Albert Espinosa, L’home de la maleta ¾Premi Sant Jordi 2010¾, de Ramon Solsona i L’arquitecte, del periodista Martí Gironell.

Tot i això, la literatura local també es va fer un lloc entre els grans noms de la literatura catalana i, concretament, hi va haver dos llibres que fins i tot els estaven superant en ventes. Aquests eren La princesa de Jade ¾guanyadora del Premi Néstor Luján¾ de la reusenca Coia Valls i La Guerra del Francés: la marca de un traïdor, d’Amando Lacueva. Aquests autors juntament amb d’altres, amb una gran presència al Camp de Tarragona, com Xulio Ricardo Trigo ¾autor d’El Somni de Tarraco¾ o Joaquin Biendicho ¾autor d’Els Embolics els Hoover¾ van estar firmant les seves noves novel·les als punts més concorreguts de Tarragona durant bona part de la tarda.

Molts tarragonins i tarragonines, com el Joan, asseguren que la crisi no els ha afectat en la compra de llibres ja que consideren que la cultura del llibre és molt important i que és millor estalviar en altres matèries que no pas amb llibres. “Potser no vaig tant al cinema, però compro els mateixos llibres que abans”. Altres, com la Lucía, aprofiten aquests moments en que l’economia no està en el seu millor moment per comprar llibres de butxaca, més barats que els de tapa dura. El Sergi, per la seva banda, “mira més que abans el preu i si veu dos llibres similars, opta pel més econòmic.

La gent va optar per comprar més llibres en català que en castellà

Els més joves, cada vegada més, són el públic potencial del  Sant Jordi i uns grans amants de la literatura, com la Cristina, de dinou anys, que intenta llegir com a mínim deu llibres a l’any. “M’agraden els llibres de temàtica amorosa i vaig alternant el català amb el castellà. Així vaig practicant les dues llengües”, explica. Altres com el Pau, també inclouen l’anglès en les seves llengües habituals de lectura.

Els editors declaren que el que es ven més per Sant Jordi són llibres en català. “Sobretot molts d’ells best-sellers, llibres premiats o llibres mediàtics d’actualitat”, assegura un dels llibreters de Roslena. Altres, com en Guillem, no hi estan tan d’acord: “El llibre més venut, ja no aquest any sinó de tota la vida, és el Kamasutra”.

Així doncs, el que havia de ser un Sant Jordi passat per aigua va acabar sent una diada memorable, amb gairebé tantes ventes com en edicions anteriors i va aconseguir que gairebé tot Tarragona sortís al carrer, involucrant-se més o menys directament en un dia d’una gran simbologia per a tots els catalans i un dels pilars de la cultura del llibre.

Per veure el vídeo amb les entrevistes als tarragonins i tarragonines, clicar aquí.

Magí Seritjol: "Tàrraco Viva és un festival que pretén que la història sigui de tots, no només dels especialistes"

Magí Seritjol, historiador i gestor cultural, presenta les seves expectatives de futur sobre Tàrraco Viva, festival que coordina i dirigeix des de la seva primera edició, l’any 1999. Aquest és un projecte basat en la divulgació històrica i patrimonial de la Tarragona romana i que té lloc en aquesta ciutat anualment. La XIII edició se celebrarà entre el 5 i el 15 de maig.

Magí Seritjol, director del festival Tarraco Viva

Com va sorgir la idea de fer un projecte cultural, com és Tàrraco Viva, en els seus orígens, l’any 1999?
De fet hi va haver una edició pròleg l’any 1998, que va ser com una petita prova, tot i que la primera edició va ser l’any 1999. Ja des del 1994-95 jo portava l’àrea de difusió del Museu d’Història de Tarragona i vam pensar què podíem fer per fomentar l’interès cap al món romà i el patrimoni històric. Primer vam investigar què feien la resta de ciutats per saber què hi ha havia al mercat. I el que feien els demés eren coses molt maques però que no ens van acabar d’interessar ja que apostaven per la festa històrica, els mercats, les fires... un model que està bé però que no ens va semblar adient per Tarragona. Nosaltres vam estar-hi molt de temps pensant i, al final, ens vam decidir per fer un festival cultural com pot ser el d’Avinyó, dedicat a la divulgació històrica. És un concepte nou a Europa, aquest.

I quant de temps es triga a per organitzar un festival de tal magnitud?

No parem. Abans d’acabar l’edició present ja estàs pensant en la següent. Se t’acudeixen conceptes que ja no pots aplicar en l’edició que tens per davant però sí de cara a la propera. És un treball a temps complet. Som un festival de producció pròpia i això ens ocupa molt de temps. Parlant en termes estadístics, gairebé el 80% de les activitats són el resultat de la producció del propi festival. És a dir, les encarreguem, produïm i coordinem nosaltres. El nostre repte és, any a any, produir noves activitats i no repetir les de l’any anterior, anar innovant.

Imatge del festival romà Tàrraco Viva

Sempre ha estat el director de Tàrraco Viva?

Sí, sempre ho he coordinat jo. El que passa que a la primera edició estava jo sol i va ser una pinzellada de no res, amb tres o quatre actes. A poc a poc ha anat creixent i a hores d’ara som un equip d’unes vuit persones permanents durant tot l’any, més o menys. I durant el festival acabem sent unes 40 persones.

Quin és l’objectiu que persegueixen totes les activitats que es programen?

La divulgació històrica. És a dir, no ens interessa fer activitats per fer activitats. La nostra finalitat és complir els objectius que ens haguem marcat. El principal objectiu de Tarraco Viva és divulgar la història del món antic, no exclusivament del món romà. Tot se supedita en això. Si una activitat no té continguts didàctics, no la programem, per molt entretinguda que sigui.

Podria posar algun exemple?

Sí. Agafem per exemple el teatre. Generalment, les obres de teatre que s’interpreten són de teatre contemporani sobre un text clàssic, però no deixen de ser teatre contemporani; no s’explica qui era l’actor, qui pagava l’obra, on es representava... Tots els aspectes històrics del teatre antic no són explicats, que és el que més ens interessa  a nosaltres. Més que el propi teatre. Per tant, què programem de teatre? Doncs contactem amb l’aula de teatre de la Universitat Rovira i Virgili, que ha fet un bloc d’investigació sobre el teatre antic a Roma i a partir d’aquí expliquem el paper del teatre en aquella societat. O sigui, ens interessa més el fet històric que no pas les arts escèniques. I així amb tot. No programem res perquè sigui vistós i bonic. Volem divulgar la història.

“El principal objectiu de Tàrraco Viva és divulgar la història del món antic, no exclusivament del món romà”

Quins actes destacaria de l’edició d’enguany?

Bé, aquest any n’hi ha quasi 500. A més a més, hi ha moltes novetats... Potser el que més destacaria és un que encara està en fase de producció que intentarem que vagi bé. Volem recrear com era una sessió del Senat en època republicana. Això és bastant complex, perquè tenim molt poca informació d’aquell moment. Sabem moltes coses sobre la seva política i la seva ideologia però molt poca dels espais on es feien les reunions i de com es feien. De totes maneres, crec que és interessant perquè farem èmfasi en una institució que penso que va ser imprescindible per explicar l’evolució de l’Imperi Romà ja que va significar el pas de Roma com a ciutat-estat a capital d’un Imperi, un fet que no havia passat mai fins llavors. Amb la recreació intentarem explicar que el Senat va ser la peça clau d’aquesta revolució política.

De quin pressupost disposen aquest any?

Perquè Tarragona sempre s’ho deixa perdre tot ...



No sé per què, però avui m’he llevat amb un mal pressentiment; alguna cosa no rutllava. Patia perquè avui se sabria si, finalment, Tarragona acolliria els Jocs Mediterranis del 2013 i no tenia gaire bones vibracions. Finalment, poc després de les set de la tarda, els meus pitjors temors s’han complert. Estranyat? Gens. Ja vaig aprendre la lliçó el setembre passat, quan va caure la galleda d’aigua freda sobre Tarragona al deixar escapar la candidatura a la Capital Europea de la Cultura ¾un apunt, com pretenia Tarragona ser capital cultural sense tenir ni un cinema, ni un bon teatre, ni un auditori?¾. En aquell moment, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va utilitzar com a argument que els havien perjudicat per qüestions lingüístiques i que volia rebre explicacions dels criteris que s’havien seguit. Aquesta vegada, però, ha anat més lluny. Ballesteros ha dit que el que ha passat avui no ha estat una derrota perquè, amb gairebé total seguretat, Tarragona organitzarà els propers Jocs Mediterranis, els del 2017, que eren l’objectiu de la candidatura. Realment ens ho hem de creure? Tarragona ja ha ensopegat amb una mateixa pedra dues vegades, cal esperar a una tercera? Esperem que, d’ara en endavant, Tarragona ¾i això implica els qui la governen¾ s’ho pensi dues vegades abans de presentar-se a una nova candidatura de qualsevol matèria, de manera irreflexiva.  Potser, convé que abans solucioni els problemes que pateix la ciutat actualment enlloc d’anar-se donant aires arreu, sabent que hi ha moltes altres ciutats que li passen la mà per la cara. Perquè és millor no tenir cap victòria, que tenir dues derrotes, que pesen i, al cap i a la fi, són derrotes que avergonyeixen a tots els tarragonins. Per tant, demano una mica de sensatesa i reflexió abans de llançar-se impulsivament a nous projectes.

La carta als Reis Mags de Tarragona

Benvolguts Reis Mags,

Em dic Tarragona i, com cada any, quan s’acosten aquestes dates, us escric una carta amb els regals que m’agradaria que em portéssiu. Podria escriure moltes coses en aquesta llista, com un Ikea, un Starbucks i un FNAC, entre altres, però no sóc egoista. Per aquest motiu, i encara més tenint en compte que ens trobem en crisi, em limitaré a demanar l’essencial:

-        Un cinema.

-        Un auditori.

-        Un nou teatre.

-        Una nova biblioteca.

-        Un preu més raonable per als taxis.

-        Un servei de neteja més eficient.

-        Una millor conservació dels monuments.

Com podeu veure no m’he excedit gens i la llista és molt curta ja que són coses que tenen la majoria de ciutats. Tot i així, alguns d’aquests regals porto anys demanant-los, però sembla que no m’he portat mai prou bé perquè sempre m’acabeu ignorant. Esperem doncs, ja que no em vau escoltar quan us vaig demanar l’aeroport, l’estació de l’AVE o la capitalitat europea de la cultura, que aquest any sigueu generosos i em concediu aquests desitjos.

Així doncs esperaré el dia sis de gener amb moltes ganes a veure si d’una vegada per totes, puc sentir-me realitzada; crec que ja és hora.

Creuem els dits,

Tarragona

CiU arrasa també a Tarragona, obtenint nou dels divuit escons de la circumscripció

Caricatura de les eleccions catalanes del 2010

Dels 5.363 catalans cridats a les urnes, 540.840 van ser de Tarragona, que va comptar amb una participació d'un 57.67% (311.944 vots). I és que el passat diumenge, els ciutadans d’aquesta circumscripció van poder escollir els representants al Parlament de Catalunya d’entre 30 llistes electorals. Tot i així, els principals candidats de Tarragona a ocupar escons al Parlament van ser:  Josep Poblet (CiU), Xavier Sabaté (PSC), Rafael Luna (PPC), Sergi de los Ríos (ERC), Hortènsia Grau (ICV-EUiA), Jordi Cañas (C’s) i Héctor López (SI).

Tortosa i Montblanc van disposar de col·legis electorals amb una administració electrònica, la qual cosa va facilitar enormement la tasca de recompte de vots. En total vuit municipis catalans van comptar amb aquest nou servei. Una altra novetat d’enguany va ser que 232.126 joves van votar per primera vegada en unes eleccions pel Parlament de Catalunya, 84.107 dels quals, estrenaven el seu dret a vot.

Repartiment d'escons a Tarragona

Al final de la nit electoral, quan es van conèixer els resultats després de tot el procés d’escrutini dels vots, es va anunciar que dels 18 escons que corresponen a la circumscripció de Tarragona n’hi hauria nou per CIU (121.607 vots), quatre pel PSC (56.173 vots), tres pel PP (41.250 vots), un per ERC (26.280 vots) i un per ICV-EUiA (15.708 vots). Sent així, CiU hauria pujat dos escons respecte les darreres eleccions, l’any 2006 i el PSC n’hauria baixat un. I tot i que CiU ha estat la força més votada a totes les comarques i capitals de província, cal dir que el PPC va trobar a Tarragona el major nombre de simpatitzants, ja que en tota Catalunya va ser allà on va treure més vots. Altres partits com C’s i SI van obtenir 8.427 i 10.546 vots, respectivament, malgrat no aconseguir cap escó al Parlament.

*Notícies relacionades: Gran derrota per Esquerra Republicana que només comptarà amb 10 escons al Parlament.

Tarragona, una de les ciutats amb menys participació a la consulta sobre la independència

Més del 90% de tarragonins voten a favor de la independència



El passat diumenge 17 de setembre es va dur a terme a Tarragona la consulta sobre la independència de Catalunya, sense cap valor legal,  que ja ha tingut lloc a la major part dels municipis catalans. De les 118.778 persones amb dret a vot (a partir dels setze anys) tan sols hi van participar 6.767, assolint així una implicació de poc més del 5% dels tarragonins i tarragonines, malgrat que les eleccions catalanes són a tocar. Conseqüentment, aquesta xifra ha provocat una davallada significativa del percentatge participatiu de tot el territori, situat en un 20%. Ara bé, més del 90% dels habitants de Tarragona van votar a favor de la independència catalana.

Tarragona també va comptar amb el vot del vicepresident del govern català i antic líder d’ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, que va incidir en la poca repercussió que tindrà aquest acte a nivell legal i polític, però va proposar que l’any 2014, per celebrar els 300 anys de la caiguda de  Barcelona vers les tropes borbòniques i el Decret de Nova Planta, es convoqui una consulta per a la independència veritablement important i unitària.

Josep Lluís Carod-Rovira votant a la consulta



La Coordinadora General va agrair la feina de tots els voluntaris que van romandre als 28 col·legis electorals distribuïts per la ciutat durant tota la jornada i va comentar que, malgrat les dificultats inicials, gairebé es va poder informar correctament d’aquest referèndum a tots els ciutadans. Per altra banda, Juli Carbonell ha emfatitzat que aquesta consulta per la independència no la organitza ni controla cap partit polític concret, sinó que és una forma que té la població per decidir el camí que ha d’emprendre Catalunya a partir d’aquest moment.

Després d’aquest referèndum a la capital del tarragonès, ja només queden 400 poblacions per decidir sobre el futur de Catalunya, entre elles Barcelona, que celebrarà la Consulta durant el més d’abril de 2011. Les entitats organitzadores preveuen que l’esdeveniment tindrà un fort ressò internacional i serà un enorme èxit.

S'inaugura el Corte Inglés de Tarragona

La primera jornada del nou Corte Inglés de Tarragona ha estat un èxit amb 38000 persones que l'han visitat en les dotze hores queha romàs obert. Els responsables del centre preveuen una altra onada de clients per aquest dissabte.

Avui a les deu del matí, el primer Corte Inglés de la província de Tarragona, i onzè de Catalunya, ha obert les seves portes per primera vegada. Després de llargues cues a primera hora del matí, l’edifici —emplaçat a la Rambla President Companys— s’ha omplert amb 40000 clients, més dels que s’esperaven de bon principi. La previsió del propi Corte Inglés és que més de 60000 persones visitaran el centre comercial entre el divendres i el dissabte. I és que aquest edifici tan esperat, sobretot durant els dos anys en quÈ s’ha estat construint, ja s’ha convertit en un punt d’interès del Camp de Tarragona disposant molt probablement de 500000 clients potencials en la seva àrea d’influència.



Entrada del Corte Inglés de Tarragona



L’establiment, que ocupa 30000 metres quadrats, té vuit plantes comercials i quatre d’aparcament amb 1000 places d’automòbils i una zona de recàrrega de vehicles elèctrics. Això sí, la inversió total ha estat de 165 milions d’euros. L’edificació del Corte Inglés també ha suposat una aparició de nous llocs de treball, en concret 863 persones configuren avui la plantilla de l’entitat. La mitjana d’edat dels seus treballadors és de 29 anys i un 64% són dones.

Façana del Corte Inglés de Tarragona

A més  a més, l'Ajuntament de Tarragona ha creat una nova línia d'autobús anomenada "TGN de Compres" que permetrà el desplaçament dels ciutadants per tota l'artèria comercial tarragonina, incluint el Corte Inglés i tota la Rambla. El preu del bitllet serà d'un euro encara que fins el dia dotze d'octubre serà gratuït. Els diferents abonaments no seran vàlids per a realitzar aquest viatge. Tot i així, diverses botigues del centre de la ciutat repartiran bitllets als seus clients. L'horari d'aquests autobusos, que passaran cada mitja hora, és d'onze a dues del migdia i de quatre a nou de la nit. 

Pel que fa a l’opinió pública, un 90% dels tarragonins estan d’acord en que s’hagi construït el centre. “Donarà vida a la ciutat, però afectarà greument als petits comerços”, assegura David Vidal, veí de Tarragona. Però la gent està força contenta ja que la majoria d’ells consideren que s’ha construït en molt poc temps i en un lloc ideal. “Sempre he anat al Corte Inglés de Barcelona i al de Saragossa. Ara, per fi, ja no hauré d’anar tan lluny”, explica la Mireia Roca, ciutadana de Valls. Però la intenció d’un 85% dels visitants no era pas de comprar res. Era la curiositat i l’eufòria d’un somni per fi complert el que els havia portat aquell dia al Corte Inglés tal com admet la Josefina Toll, que ve des de Salou. “Jo he vingut aquí principalment per a mirar com és tot, però segurament no em podré resistir de comprar alguna cosa”.

Es preveu que l’establiment romangui ple de gent fins a l’hora de tancament, a les deu de la nit, havent estat aquesta primera jornada un gran èxit i l’inici d’un nou període d’auge comercial a la ciutat de Tarragona.

Un any més, Santa Tecla triomfa a Tarragona

El 23 de setembre Tarragona va despertar a les set del matí quan les gralles van omplir amb les seves melodies una part dels carrers, per anunciar que el dia de Santa Tecla, patrona de la ciutat, havia arribat. Poc després va començar l'anada a l'Ofici a la qual van assistir des de nens ben petits fins a ancians passant per algun jove que encara tenia les forces suficients per aguantar-se dret malgrat no haver dormit en tota la nit.

Després, a la una del migdia, la festa es va concentrar a la Plaça de a Font on actuarien les quatre colles castelleres de la ciutat. Allí es van dur a terme tres rondes de castells i una quarta de pilars. La Jove de Tarragona va resultar la més victoriosa de l’exhibició aixecant un tres de nou amb folre, un quatre de nou amb folre i fins a un cinc de vuit. Les altres tres colles, els Xiquets, la Colla de Sant Pere i Sant Pau i la del Serrallo, van alçar, respectivament, un quatre de vuit, un cinc de set i un quatre de set amb agulla. La mostra va concloure amb l’aclamat “pilar al balcó” en què pugen a l’enxaneta fins al balcó de l’Ajuntament.

Però el plat fort de la diada encara estava per arribar. A un quart de set de la tarda, el Seguici Popular i les colles castelleres van anar fins a la catedral on es va incorporar el Braç de Santa Tecla, relíquia de la Santa, seguit pel Capítol de la Catedral, el clergat, la bandera de Tarragona i la Banda Unió Musical, escortats per macers, uixers i la Guàrdia Urbana (de gran gala). El Seguici va prosseguir sense incidències fins que va començar a ploure de manera suau però contínua. Tot i així, la festa no va finalitzar ja que el poble tarragoní es va quedar per veure l’entrada de la relíquia a la catedral. A continuació, va tenir lloc la típica baixada del Seguici popular per les escales de la catedral al so dels pasdobles Amparito Roca i Paquito el Chocolatero, ja cançons emblemàtiques a la ciutat.

Finalment, a dos quarts d’onze de la nit el cel de Tarragona es va il·luminar de color i màgia amb el castell de focs a càrrec de Pirotècnia Vulcano, que ens va sorprendre amb tota mena de coets: nombrosos petards multiformes, boniques explosions aquàtiques i enormes palmeres brillants que van deixar embadalida tota la ciutat. La sonora traca final va donar pas a nombrosos concerts de grups com ara: Los Manolos, Daigual, RSK i Vergüenza Ajena entre altres, distribuïts per les diferents parts de la ciutat.

Santa Tecla de nou ha generat somriures i ha despertat il·lusions, però la festa no ha acabat ja que encara li queden tres dies més plens d’actes. Els més esperats són el concert de les Pepper Pots, la 28a Mostra de Folklore Viu, el Correfoc i la Tronada.

Més informació a http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/festes-i-joventut/festes/santa-tecla