Ana Campoy: “El cinema espanyol està ferit de mort si no fan res per remeiar-lo”

Ana Campoy. Foto d'Adrià Guxens

Si volen, també poden llegir l'entrevista en  castellà (VO).

Traducció de Mª Montserrat Chaparro 

Cinema i literatura. Literatura i cinema. Tot i que no es mulla quan li demanes què prefereix, Ana Campoy és una escriptora apassionada pel que fa. La seva saga de Les Aventures d’Alfred & Agatha aconsegueix plasmar amb nota les seves dues grans inquietuds: les pel·lícules i els llibres. Al Festival Celsius 232 d'Avilés, Adria’s News entrevista aquesta versàtil escriptora que s’ha atrevit a convertir als joves Alfred Hitchcock i Agatha Christie en els companys inseparables que protagonitzen la seva obra. I és que Ana Campoy no és de les que es plantegen l’escriptura com una professió, sinó com una necessitat.

Mirant els teus llibres de la col·lecció. Les Aventures d’Alfred & Agatha t'imagino de petita amb una lupa i una pipa.

És que era una mica rareta, de petita. Vaig ser precoç llegint, m'agradava moltíssim, però també m'agradava molt el cinema, sobretot el cinema dels anys ‘80, el dels Goonies, Star Wars... Bé, Star Wars és anterior, però bé, tot això en vena.

A més, literatura i cinema estan cada cop més a prop...

Vaig estudiar Comunicació Audiovisual i em vaig formar com a guionista amb Miguel Rubio, així que el meu mètode d'escriptura és de guionista; faig la meva investigació prèvia i després em poso a escriure. No concebo posar-me a escriure sense tenir clar el que vull escriure i com que jo era una rata de biblioteca, m'encantava veure pel·lícules i sèries, m'empassava tot el que donaven per la tele, i això, vulguis que no, va covant-se i després et surt.

El primer llibre de Les Aventures d'Alfred & Agatha va ser Els Deu Ocells. Com vas tenir la idea de barrejar el títol de les obres més famoses d'Alfred Hitchcock (Els Ocells) i d'Agatha Christie (Deu Negrets)?

Perquè com que els dos personatges són Alfred Hitchcock i Agatha Christie de petits resolent els misteris, doncs volia fer referència a les dues obres. En aquest cas, el misteri tracta sobre unes figuretes amb forma d'ocell i el llibre està traduït a l'italià, al turc i ara es traduirà al francès i al grec. El títol internacional que hem posat és Ten Little Birds.

En els teus llibres també apareixen altres personatges famosos, com Thomas Alba Edison o Sir Artur Conan Doyle...

Sí, és una tradició que comença des del primer llibre, on els famosos són Alfred y Agatha, però després vas necessitant altres al·licients per continuar la saga. I quan tu fiques un personatge coetani famós que va existir realment, et crea un nou univers al voltant d'ells, una nova temàtica sobre la que recau un cas. Llavors, en el segon surt Arthur Conan Doyle, en el tercer Thomas Alba Edison, en el quart Harpo Marx, en el cinquè torna a sortir Conan Doyle amb Houdini, que eren amics de veritat i, de fet, el cas té relació amb la seva amistat i en el sisè no puc dir qui surt, no et puc donar l'exclusiva.

Per què Edison,  Houdini, Doyle...? Per què has escollit aquests noms, en concret?

Buscava personatges coetanis que haguessin existit en aquesta època, perquè és una època que em sembla preciosa, la del 1910, considero que la societat va evolucionar moltíssim en aquesta primera dècada de finals del segle XIX i principis del XX. Va haver-hi una revolució en tots els sentits de la humanitat: una revolució en art, una revolució social, una revolució industrial, una de científica... va haver-hi tant de coneixement en expansió que m'encanta aquesta època, la gent, la seva valentia a l'hora de desenvolupar les idees; ningú tenia complexos a l'hora de posar-se a fer-ho. Llavors, a l’haver-hi gent tant important i interessant en aquests camps volia introduir-los i, gràcies a aquest progrés, nosaltres hem rebut una herència fantàstica malgrat tot el que ens ha passat després, al segle XX.

Idees “El problema és no tenir idees, però quan en tens tantes al cap, el problema és no tenir temps”

Vas viure a la casa de Sir Arthur Conan Doyle. Com va ser l'experiència?

Això va ser per casualitat. Vaig arribar a Escòcia i a casa seva per casualitat, perquè em vaig plantejar anar un estiu a estudiar anglès com molts hem fet i llavors, al començament, havia de quedar-me en una casa però la noia que m'havia de llogar l'habitació estava embarassada i necessitava l'habitació per al seu fill, així que em va enviar a casa de la seva tieta, que era monja, i tenia habitacions llogades a estudiants de la Universitat de Edimburg i, casualment, la casa pertanyia de l’església, no sé si a l'anglicana o a la catòlica, perquè compartien l'edifici entre les dues i es portaven molt bé, i també amb la Universitat d'Edimburg. Doncs la casa era meravellosa, hi ha una placa a la porta que posa que era de Conan Doyle.

Connecting dots, com deia Steve Jobs. Qui s'imaginava aleshores que la casa et serviria d'inspiració per a la teva col·lecció de llibres!

Per descomptat! Et van passant coses en la vida que arriba un moment en el qual respires i veus que totes tenien connexió. Per això, a part d'introduir a Arthur Conan Doyle vaig decidir que el cinquè llibre arrenqués en aquesta casa. Em va semblar un homenatge bonic, perquè crec que ell era el meu company de pis, només que en quarta dimensió i ja està.

Morritos és la gosseta d'Agatha. Per què un gos?

Perquè és una tradició a les col·leccions infantils. Jo llegia molt Tintín i Astèrix i Obèlix, i com els gossos de Tintín i Astèrix són molt especials, m'interessava que fos un gos tan especial com aquests dos, perquè són gossos que van més enllà de la capacitat cerebral d'un gos; són gossos molt intel·ligents, serien quasi humans, si poguessin parlar. Llavors és com un tercer personatge. L’Alfred i l’Agatha són dos nens molt diferents, molt semblants en moltes coses però molt diferents en altres. Llavors Morritos és com el tercer en discòrdia, ja que té un caràcter fort, és una gossa complicada, encara que amb les seves debilitats. Sempre dic que és una mica com un déu grec: com la cabregis molt s'enfada, però si està contenta és la millor amiga del món.

Veurem una sèrie animada de Les Aventures d’Alfred & Agatha?

A mi m'encantaria.

Has rebut ofertes?

No, de moment no hi ha cap oferta, però si hi ha algú que li vingui de gust doncs estudiarem la seva oferta amb gratitud.

Arthur Conan Doyle “Crec que ell era el meu company de pis en quarta dimensió”

Creus que els teus llibres faran que els nens i la gent jove llegeixin llibres d'Agatha Christie i mirin pel·lícules d'Alfred Hitchcock?

No es que ho cregui, és que ja ho estan fent. Aquest any he anat a moltíssims col·legis i en molts estan treballant ja amb Hitchcock,  amb Agatha i fins i tot em trobo amb nens que s'han llegit tota la saga i com que en volen més, doncs s'agafen l’Assassinat a l'Orient Express, per exemple, i això és alguna cosa meravellosa. M'encanta que un nen investigui perquè hi ha un plaer molt especial. Sempre he dit que mai m'ha agradat estudiar, a mi m'ha agradat sempre aprendre i per això sempre dic als nens que a internet hi és tot, que introdueixin qualsevol cosa a Google i que descobreixin coses maques, casuals i curioses...

Tens pensat fer el salt a la novel·la negra d'adults?

Sí, el que passa és que tinc que trobar la història adequada i el moment adequat. Ara mateix estic saturada de treball, però sí que m'agradaria provar l'adult, la ciència ficció, a més, estem en el Celsius 232 que és un festival molt enfocat en això.

                                                      

T'agrada més, llavors, la ciència ficció que la fantasia?

De fet tinc un llibre de fantasia ja escrit, que es publicarà pròximament i ja està venut. És una novel·leta infantil però és fantàstica i sí, m’agradaria explorar qualsevol cosa que a mi m'agradi escriure, si és que no em vull tancat a cap gènere. Per exemple, una de les meves escriptores de capçalera és Rosa Montero. A mi la Rosa em sembla meravellosa perquè va decidir fer ciència ficció amb Lágrimas en la Lluvia però després pot fer un llibre tan meravellós com el que acaba d'escriure: La Ridícula Idea de no Volver a Verte, que és un assaig sobre la pèrdua. Llavors, un dels meus somnis és ser una escriptora versàtil i fer-ho bé cada cop que em posi a escriure.

Cinema “Posar-se a produir cinema és un acte heroic, un salt de fe”

Com comença el camí de ser escriptor, el dir: “Mira, he acabat el meu primer llibre i ara haig de publicar-lo”?

Doncs en el meu cas no em vaig plantejar l'escriptura com a una professió des del principi, m'ho vaig plantejar com una necessitat, tenia moltes ganes d'escriure, sempre m'havia picat el cuquet d'escriure una novel·la, i no m'ho vaig plantejar com alguna cosa a la qual li pogués treure profit professional fins que no va estar acabat. Llavors, sóc molt exigent, molt autoexigent i fins que no veig un manuscrit acabat no se m'ocorre moure’l, no se m'ocorre pensar en publicar-lo. Va ser quan el manuscrit va estar acabat, supervisat, i vaig trigar dos anys en fer-ho, que vaig dir: “Ostres, doncs això pot ser interessant!”, i llavors vaig decidir moure-ho, va arribar fins a Edebé, que li va agradar molt, i va llançar la col·lecció.

Ets llicenciada en Comunicació Audiovisual. Com veus el panorama audiovisual espanyol?

És una pena, perquè Espanya està aturada, crec que estem en un país que està ara mateix amb una ferida oberta. Em dóna molta pena veure el meu país sagnant d'aquesta manera, i en la cultura i en l'art és igual de trist. També crec que el cinema espanyol està ferit de mort si no es fa res per a reanimar-lo; el que han fet amb l'IVA cultural em sembla vergonyós. Crec que no s'està recolzant el que de veritat s'hauria de potenciar en aquest país com és la cultura, la sanitat, l'educació i la investigació. No podem viure de sol i platja, hem de potenciar el que som. Tinc una germana investigadora i em toca de prop, ja que veig la precarietat que està sofrint la meva germana i em dol moltíssim, i em dol veure amics i companys que estan ficats en el món del cinema i que estan a l'atur i a punt de ser desnonats. És com una plaga i em sembla molt trist, perquè tenim un potencial cultural com a país meravellós, del que ningú s'adona.

Has fet curts. Vols tornar al món de la producció?

Doncs no ho descarto, només que ara estic súper enfocada en el tema literari, i sóc molt feliç així. A més tinc un treball literari, estic escrivint a vuit mans una col·lecció que llançarem a la tardor i una altra el proper hivern i sóc conscient del treball que implica el cinema, del lent que és, que els resultats arriben a molt llarg termini i, a més, és el que diem, que avui en dia posar-se a produir alguna cosa cinematogràfica és un acte heroic, em sembla, un salt de fe. Per això sou uns valents tots els que aneu per aquest camí.

Cultura “Tenim un potencial com a país meravellós del que ningú s’adona”

També vas fer una mica de doblatge. Què et va cridar l'atenció d'aquest entorn?

Doncs mira, he estat una nena, perquè em considero una mica nena, encara, que ha posat veus tota la vida. I el doblatge era com una assignatura pendent que tenia. A part, vaig fer teatre durant deu anys, sempre he estat molt teatral, i sempre m'aprenia els diàlegs de les pel·lícules i amb la meva germana els dèiem entre les dues i, de fet, quan vaig arribar a l'escola de Salvador Arias em vaig trobar amb mi mateixa: “Però si estic envoltada de gent que fa el mateix que jo! On estava tota aquesta gent?” [Riu], i la veritat és que és molt sa perdre la vergonya, perdre el pudor al micro. També m'ha servit moltíssim per fer tallers i per llegir als nens en veu alta.

Doblatge o versió original?

Entenc que hi hagi gent que prefereixi la versió original, de fet, moltes vegades la prefereixo, però no hem d'oblidar que el doblatge va ser un invent que es va fer aquí degut a la dictadura, i ens perdem molts matisos dels actors originals quan veiem una pel·lícula doblada, però també és cert que hi ha actors de doblatge que són molt bons, que el seu treball és meravellós, i hi ha doblatges molt bons. Així, entenc que la gent vulgui veure una pel·lícula doblada, i entenc que la gent vulgui veure-la en versió original, ho respecto en tots dos casos, però clar, és un treball que admiro i respecto com qualsevol altre, i que m'agrada.

Ens pots avançar alguns dels teus projectes de futur?

Per descomptat, seguiré amb Les Aventures d’Alfred i Agatha, de moment anem a per un volum més. Després, estic acabant una novel·la de la qual no puc dir massa, només que va destinada al públic infantil i és una mica fantàstica, també. Després, amb el meu col·lectiu, traurem una col·lecció de contes per a nens de tres a sis anys que encara hem d'acabar però que sortirà probablement al gener i bé, tinc molts projectes al cap que esperen tenir el seu temps per sortir perquè és genial. El problema és quan no tens idees, però quan en tens tantes al cap, el problema és no tenir temps.

Només queda demanar-te una pel·lícula de Hitchcock i un llibres d'Agatha Christie...

Ostres, és molt difícil! A veure, de pel·lícula de Hitchcock, a mi em sembla meravellosa La Finestra Indiscreta, però més que per la trama, perquè m'agrada molt per tota la part filosòfica que comporta; el tema de sentir-te sol, de buscar la companyia de la resta, i jo a més tinc la sort que a València la meva casa dóna a un pati de veïns molt semblant al de Hitchcock, i és reconfortant asseure’s a la terrassa i veure totes les finestres. És com sentir-te acompanyat, per això m'agrada molt viure en una ciutat, perquè et crea la sensació de refugi que et dóna la resta de la humanitat. Després, un llibre de l’Agatha, doncs no ho sé, crec que Assassinat a l’Orient Express. M'encanten els trens, i és com un trencaclosques. És meravellós.

Aprendre “Mai m’ha agradat estudiar, a mi m’ha agradat sempre aprendre”

Especial entrevistes Festival Celsius 232 d'Avilés 2013

• Entrevista amb David Simon, creador de The Wire (anglès, castellà, català).
• Entrevista amb Cristina Fallarás, periodista i escriptora de A la Puta Calle (castellà, català). 
• Entrevista amb Christopher Priest, autor d'El Truc Final (anglès, castellà, català).
• Entrevista amb Elio Quiroga, cineasta i escriptor de El Despertar (castellà, català).
• Entrevista amb Ian Watson, creador de la història d'Intel·ligència Artificial (anglès, castellà, català).
• Entrevista amb David Monteagudo, escriptor de Fin i Brañaganda (català).
• Entrevista amb Steven Erikson, escriptor de la saga Malaz: el Libro de los Caídos (anglés, castellà, català).
• Entrevista amb Ana Campoy, escriptora de la sèrie de llibres Les Aventures de Alfred & Agatha (castellà, català).
• Entrevista amb Robert J. Sawyer, escriptor de FlashForward (anglès, castellà, català).
• Entrevista amb Carlos García Miranda, autor de Enlazados i guionista de Los Protegidos y El Internado (castellà, català).
• Entrevista amb Joe Abercrombie, escriptor de la trilogia La Primera Ley (anglès, castellà, català).