La musa de la música

La clarinetista Sabine Meyer

Sóc un home afortunat ja que avui he tingut el privilegi d’assistir al concert d’una de les meves ídols. La que diuen que és la millor clarinetista del món, la Sabine Meyer.

Un teixit de melodies, harmonies i ritmes sorprenents han omplert l’acollidora sala del Petit Palau de la Música i ens han permès somiar desperts. La fluïdesa amb que tocava el seu instrument, la suavitat de les seves notes, la precisió dels seus atacs i la dolçor del seu so ens han fet oblidar els nostres problemes per un moment i ens han permès gaudir d’una vetllada inoblidable. I és que la Sabine Meyer tocava com si fos la cosa més senzilla del món, passant pels passatges tècnicament més complicats com si es tractés d’un simple joc, d’un mer exercici sense cap mena de complicació.

I què dir de l’expressivitat amb què va tocar! Ella i el seu clarinet eren una sola cosa. Es movien plegats al son de la música per transmetre’ns el seu caràcter i explicar-nos una història. La Fantasiestücke de Schumann va ser, per als clarinetistes, el punt àlgid del concert, on tot el protagonisme va caure sobre la Sabine Meyer i el seu instrument. L’instant en què ens va fer emocionar, el moment on tenia el públic al palmell de la seva mà, esclau de la seva música.

Sóc un home afortunat. Avui he anat a dormir sabent que molt poques persones han tingut l’honor de compartir un vespre amb una gran intèrpret com la Sabine Meyer i jo he estat un d’aquests pocs escollits.

Euterpe ja pot estar contenta; ha tingut la seva nit, ja que la Sabine Meyer ha elevat els sons de la música fins a l’infinit.

El Nadal, la música i les universitats

Les festes nadalenques han estat sempre un sospir per a tots; un alè de tranquil·litat que arriba després de tres mesos d’intensa activitat. Potser, per això els joves universitaris les valoren molt més, tenint en compte la feina que sempre carreguen a sobre. Les biblioteques es van buidant a poc a poc, ja no hi ha tanta gent passejant per les facultats... En fi, el Nadal convida a la gent a desconnectar de la rutina i què millor per fer-ho que la música? Totes les emocions, l’alegria i la joia que emana arriben al cor de qualsevol, i encara més pel Nadal, on la gent necessita un moment de pau interior. Qui s’encarrega de transmetre tots aquests sentiments són les orquestres i els cors de les universitats, que aprofiten aquestes dates per a fer els seus concerts.

L’orquestra de cambra de la Universitat Pompeu Fabra va ser la primera a començar el cicle de concerts de Nadal, el dia 3 de desembre. L’agrupació instrumental va tocar peces de Mozart, Sibelius, Haydn i Grieg. Van repetir el concert durant els dos dies següents.

El dijous 16 de desembre va ser el torn de l’orquestra de la Universitat de Barcelona (OUB). Aquesta, va interpretar la Messa a quattro con orchestra de Giacomo Puccini, coneguda popularment com a Messa di Gloria. El concert es va realitzar de nou el dia 17 de desembre.

Orquestra de la URV amb Jordi Claret com a violoncel·lista solista

La Universitat Rovira i Virgili va realitzar el Concert de Nadal el divendres 17 de desembre. L’actuació va començar amb dues peces del Peer Gynt d’Edvard Grieg, seguides per les Variacions sobre un tema Rococó, op.33 de Txaikovski, tenint com a solista el violoncel·lista Jordi Claret. La música de la pel·lícula Jurassic Park i, finalment, A Christmas Festival de Leroy Anderson, un recull de les nadales més conegudes englobades en una mateixa peça, van tancar un concert meravellós.

Finalment, el dia 21 de desembre l’orquestra i el cor de la Universitat Autònoma de Barcelona van concloure els concerts de Nadal de les universitats catalanes. El Cor va cantar peces de Debussy, Lassus, Morley, Vallvé i Agustí, mentre que l’orquestra va tocar obres de Sibelius, Respighi i Elgar. La funció va acabar amb la interpretació conjunta dos corals de Mendelssohn, on Lola André, va ser la soprano solista.

Queda clar, doncs, que la música és un element indestriable de les festes de Nadal. De fet, és com una energia que flueix de manera constant entre les persones produint tota mena de sensacions: et pot animar quan estàs trist, et pot fer plorar d’emoció quan t’arriba el seu missatge al cor i fins i tot et pot traslladar a indrets inimaginables només amb una melodia o uns quants acords. Potser la música és etèria i intangible, però no hi ha res més real i més bell. En podeu estar ben segurs.

Orquestra i Cor de la UAB