Els
viatges sempre han estat una de les fonts d’inspiració més grans de la
humanitat. No és pas casualitat que ja als orígens de la literatura destaqui
una obra mestra com és l’Odissea, que
no tracta d’altra cosa que dels viatges d’Ulisses, heroi grec que vol arribar a
casa seva –Ítaca– després de la cruent Guerra de Troia. I precisament aquesta
és l’essència del viatge: un origen, un destí i sobretot, una travessa. Uns
ingredients que també que ens ofereix Joseph Conrad a la seva novel·la curta El cor de les tenebres, que narra la
història d’un home que, com ja van fer els seus contemporanis Herman Melville i
Robert Louis Stevenson, persegueix un tresor en un indret exòtic, misteriós i
desconegut.
El
protagonista és el capità Charles Marlow, qui mentre navega per les fosques
aigües del riu Tàmesi recorda una expedició al cor del Congo a la recerca
d’ivori. Al més pur estil d’un relat de viatges, el comandant Marlow narra les
seves vivències als seus companys, una picada d’ullet de Conrad a la tradició
oral, bressol d’incomptables històries immortals.
