dimarts, 28 de desembre del 2010

Ressenya del llibre “Què pensa Antoni Bassas”

    
Títol
Què pensa Antoni Bassas
Entrevistadora
Núria Escur
Editorial
Proa/Dèria editors
Núm. Pàgines
153

 
Antoni Bassas
“Un periodista és un certificador de qualitat informativa; com més complet millor”. Així és com Antoni Bassas, periodista de renom a Catalunya, defineix la seva professió.
 
Des de ben petit Bassas estava interessat en la que seria la seva futura feina. Als sis anys ja escoltava la ràdio i també llegia el diari ja que la seva família, de classe mitjana, estava subscrita a La Vanguardia. Però la primera vegada que va entrar en contacte directe en el món del periodisme va ser quan feia tercer de BUP, que va col·laborar en el programa Peques de Ràdio Joventut. Als vint anys va fer la seva primera retransmissió amb el mestre Joaquim Maria Puyal, que deixaria la seva empremta gravada en aquella jove promesa del periodisme català. Antoni Bassas és conegut per aconseguir que El Matí de Catalunya Ràdio fos el líder d’audiència en els catorze anys consecutius que va conduir el programa, convertint-se en el més escoltat de tota la història de la Ràdio de Catalunya.  Bassas, però, modest, afirma que ser conegut no és el mateix que ser important.
Antoni Bassas és optimista pel que fa al futur de la professió ja que no creu que s’acabin els diaris de paper pel simple fet que hagi aparegut Internet. “També pensàvem que la televisió es menjaria la ràdio i el cinema, i no sembla pas que això hagi de passar ara per ara”, recalca. Això sí, Internet ha facilitat l’aparició de milions d’internautes que esdevenen comunicadors mitjançant diferents plataformes com ara els blogs. Respecte aquest fet, Bassas creu que la diferència entre els periodistes i els altres comunicadors, és que els periodistes tenen “titulació i un segell de garantia d’origen. El periodisme no ha de ser només informació; també ha de ser interpretació i anàlisi”.
Llibre "Què pensa Antoni Bassas"
Bassas és un periodista multiàrea i multimèdia ja que a part de fer ràdio ha treballat a la  televisió. Ell creu que per treballar a la televisió s’ha de dominar el llenguatge no verbal, així com la dicció i l’entonació. “El que necessita cridar per fer-se escoltar és que no està fent periodisme. Està fent propaganda”, exposa Bassas amb el sentit de l’humor que el caracteritza. Tot i així la televisió el fa patir perquè la gent s’interessa més per la persona que parla que no pas pel que diu. Malgrat que prefereixi la ràdio a la televisió, Bassas estima TV3. “TV3 no és una televisió autonòmica; és una televisió nacional; és més que una televisió”, apunta. Tot i així si li oferissin la direcció s’hi negaria perquè ell té vocació periodística i no pas de gestor. “El principal problema dels mitjans públics, però, és que no han de ser els braços mediàtics del govern. Per la seva banda, Catalunya, al perdre les majories absolutes ha posat més fàcil que aquest fet no passi amb TV3 ni Catalunya Ràdio.
Aquest llibre deixa clar que Antoni Bassas és un referent per a moltes persones, periodistes o no. Es nota que estima la seva feina i per aquest motiu arriba al gran públic. Tot i així vol matisar que no seria capaç de deixar la pell pel periodisme, com va fer Anna Politkóvskaya.
La raó del seu èxit és segurament que sap portar l’equilibri entre la vida professional i la personal i, sobretot, que no es conforma amb les coses que li venen. Va a buscar-les i si cal, desfà camins que no porten enlloc.
 Actualment Antoni Bassas és corresponsal de TV3 a Washington i un dels impulsors del nou diari Ara.

divendres, 24 de desembre del 2010

El Nadal, la música i les universitats

Les festes nadalenques han estat sempre un sospir per a tots; un alè de tranquil·litat que arriba després de tres mesos d’intensa activitat. Potser, per això els joves universitaris les valoren molt més, tenint en compte la feina que sempre carreguen a sobre. Les biblioteques es van buidant a poc a poc, ja no hi ha tanta gent passejant per les facultats... En fi, el Nadal convida a la gent a desconnectar de la rutina i què millor per fer-ho que la música? Totes les emocions, l’alegria i la joia que emana arriben al cor de qualsevol, i encara més pel Nadal, on la gent necessita un moment de pau interior. Qui s’encarrega de transmetre tots aquests sentiments són les orquestres i els cors de les universitats, que aprofiten aquestes dates per a fer els seus concerts.
L’orquestra de cambra de la Universitat Pompeu Fabra va ser la primera a començar el cicle de concerts de Nadal, el dia 3 de desembre. L’agrupació instrumental va tocar peces de Mozart, Sibelius, Haydn i Grieg. Van repetir el concert durant els dos dies següents.
El dijous 16 de desembre va ser el torn de l’orquestra de la Universitat de Barcelona (OUB). Aquesta, va interpretar la Messa a quattro con orchestra de Giacomo Puccini, coneguda popularment com a Messa di Gloria. El concert es va realitzar de nou el dia 17 de desembre.
Orquestra de la URV amb Jordi Claret com a violoncel·lista solista
La Universitat Rovira i Virgili va realitzar el Concert de Nadal el divendres 17 de desembre. L’actuació va començar amb dues peces del Peer Gynt d’Edvard Grieg, seguides per les Variacions sobre un tema Rococó, op.33 de Txaikovski, tenint com a solista el violoncel·lista Jordi Claret. La música de la pel·lícula Jurassic Park i, finalment, A Christmas Festival de Leroy Anderson, un recull de les nadales més conegudes englobades en una mateixa peça, van tancar un concert meravellós.
Finalment, el dia 21 de desembre l’orquestra i el cor de la Universitat Autònoma de Barcelona van concloure els concerts de Nadal de les universitats catalanes. El Cor va cantar peces de Debussy, Lassus, Morley, Vallvé i Agustí, mentre que l’orquestra va tocar obres de Sibelius, Respighi i Elgar. La funció va acabar amb la interpretació conjunta dos corals de Mendelssohn, on Lola André, va ser la soprano solista.
Queda clar, doncs, que la música és un element indestriable de les festes de Nadal. De fet, és com una energia que flueix de manera constant entre les persones produint tota mena de sensacions: et pot animar quan estàs trist, et pot fer plorar d’emoció quan t’arriba el seu missatge al cor i fins i tot et pot traslladar a indrets inimaginables només amb una melodia o uns quants acords. Potser la música és etèria i intangible, però no hi ha res més real i més bell. En podeu estar ben segurs.
Orquestra i Cor de la UAB

dijous, 23 de desembre del 2010

L’Atlètic Che Guevara es fa amb la victòria de la Lliga de Futbol de la Facultat de Ciències de la Comunicació

L'Atlètic Che Guevara, l'equip guanyador de la Lliga
La primera edició de la Lliga de Futbol de la Facultat de Ciències de la Comunicació ja té un vencedor: L’Atlètic Che Guevara, capitanejat per Joshua Logan. La final la va disputar contra l’equip Pelotas Fuera, que va perdre 9-5.
"Pichi" Alonso i Víctor Muñoz
Àngel “Pichi” Alonso i Víctor Muñoz,  ex jugadors de futbol i entrenadors, van ser els convidats especials de l’acte de cloenda i la cerimònia d’entrega de premis. A part del trofeu del guanyador de la Lliga van repartir altres guardons: el premi a la millor esportivitat, que va ser concedit a l’equip femení Champ.iñones, el premi al millor blog, atorgat al Recreativo de Juerga i el premi a la millor afició, que va correspondre a l’equip Aston Birra. Joshua Logan va ser el millor golejador de la temporada, ja que va fer 13 gols.
 “S’ha de tenir predisposició, una bona actitud i hem d’intentar millorar contínuament pel nostre compte”, va declarar “Pichi” Alonso amb l’objectiu d’animar tots els jugadors. Muñoz, en canvi, va ressaltar la importància de l’experiència i la capacitat de “fer coses”.
La Lliga, que es va jugar entre el mesos d’octubre i desembre, va ser una iniciativa de  Santiago Tejedor, lateral de l’Atlètic Che Guevara, i tenia l’objectiu de fomentar els valors de la comunicació mitjançant el futbol.

dilluns, 20 de desembre del 2010

La Marató de TV3 recapta 7.246.114 euros per a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides


Albert Om
Albert Om va conduir la dinovena edició de La Marató de TV3 aconseguint recaptar 7.246.114 euros que es destinaran a la investigació científica de les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Ha estat l’any que s’han fet més donacions durant el programa.
Durant el programa van anar apareixent més de vint afectats per aquestes anomalies, que van exposar públicament el seu cas. Les lesions que patien eren produïdes, en gran mesura, per accidents de trànsit. A mitja tarda van portar al plató l’esquelet mecànic Rewalk, desenvolupat per una empresa d’Israel, que permetrà a  molts lesionats aixecar-se de la cadira de rodes i caminar. Per altra banda, diversos metges i experts  en aquest camp van acudir al programa per compartir la seva experiència amb tots els teleespectadors.

 “Aquesta edició de La Marató, a més a més de la funció divulgativa i de sensibilització pretenia ser atractiva a l’audiència”, va anunciar el director del projecte, Xavier Abad. Per això, es va comptar amb molts convidats especials. Entre ells hi havia periodistes com Josep Cuní, conductor de La Marató anterior, que tractava de les malalties minoritàries i també celebritats com Rosario, els Lax’n’Busto, el Mag Lari, Gerard Piqué, Dani Alves i diversos actors dels programes d’humor Polònia i Crakòvia, com la Mònica Pérez o el Pep Plaza. Però el moment més emotiu de la nit el van protagonitzar la soprano Montserrat Caballé i la seva filla, Montserrat Martí, que van cantar conjuntament el tema Seràs en el meu cor.

Per fomentar la participació dels ciutadans es van organitzar més de 1.200 activitats entre les que destaquen un partit de futbol, una actuació del grup Macedònia, i dues flashmobs al centre de La Maquinista, on més de mil persones van cantar i ballar les cançons Seré feliç i Sobreviuré.

Per un èxit tan acaparador com el d’ahir, TV3 va haver de mobilitzar més de 2.500 voluntaris repartits entre cinc seus, que estaven destinades a rebre les trucades dels telespectadors. Les noves tecnologies també es van sumar a la solidaritat ja que Facebook va comptar amb més de 74.000 usuaris que van donar suport a la causa. El resultat va ser admirable: 3.262.000 catalans van mirar en algun moment del dia La Marató, que enguany va durar 15 hores i 44 minuts. El programa va obtenir una quota global de pantalla del 21,12% i va ser líder durant el matí.

Els donatius a La Marató encara no s’han acabat ja que fins el dia 31 de gener, la xarxa Servicaixa i La Caixa estaran obertes a rebre més ajudes. Fins avui, La Marató dedicada al càncer ha estat la que ha rebut més diners; un total de 8.712.000 euros. En el conjunt de totes les edicions del programa, que se celebra des de l’any 1992, s’han recaptat 89 milions d’euros que han finançat 535 projectes d’investigació.
Cartell La Marató 2010

dijous, 16 de desembre del 2010

Umberto Eco presenta "El cementiri de Praga" a Barcelona


Tapa del llibre El cementiri de Praga

Umberto Eco, escriptor, assagista i crític literari de renom internacional, va presentar ahir a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona el seu darrer llibre, El cementiri de Praga. L’actual directora de TV3, Mònica Terribas, va conduir l’acte.
Eco va descriure la seva última novel·la com “una història de memòria i records” en la que el seu protagonista, el capità Simonini, és un falsificador de documents que fa mal de manera natural, gairebé sense adonar-se’n. “Al principi del llibre volia mostrar un gran espectacle racista, situació que va existir a la realitat. El que pretenia era donar un cop de puny a l’estómac del lector”, va comunicar l’autor.
La novel·la, que Eco va acabar dos anys abans del previst, tracta de temes com ara la falsificació, els complots i el racisme. “No és un llibre de jueus, ja que no n’hi apareix cap a part del doctor Sigmund Freud; és un llibre del discurs antisemita”. L’escriptor va afegir que el tema dels complots donava per a molt, a part de què el fascinava, però que havia decidit escriure un llibre en comptes d’un assaig pel propi “plaer” de la narració.
Umberto Eco va explicar que El cementiri de Praga és un llibre ple de fets històrics autèntics amb pocs personatges inventats. “Potser alguns no són ben bé certs, però si més no, són versemblants” ¾va exposar¾ “A més a més, les diferents il·lustracions que hi apareixen, totes reals, reforcen la credibilitat de la història”. L’autor va recalcar que havia estat la novel·la més senzilla que havia escrit perquè els personatges que apareixien eren de fa només un segle.

Umberto Eco i Mònica Terribas durant la presentació

Terribas, a la que Eco va qualificar de “lectora perillosa” degut a l’atenció en què havia llegit el seu llibre, li va preguntar com veia el futur de la política i l’escriptor va respondre de manera contundent: “Estem arribant al final de la democràcia representativa. Actualment, als Estats Units, país on queda més clar aquest model de democràcia, només vota el 50% de la població i només un 25% vota al president. En aquest fet, els lobbies hi han tingut molt a veure.
Umberto Eco va voler deixar clar que no es farà la versió cinematogràfica de la seva nova novel·la. No perquè no li hagués agradat el resultat final de la pel·lícula d’El nom de la rosa, el seu altre llibre d’enorme èxit, sinó perquè no vol que els lectors es llegeixin el llibre després de veure a pel·lícula. “A més a més  ¾va aclarir¾ ho vaig tenir molt clar quan vaig sentir el que deia una noia a una llibreria mirant un exemplar d’El nom de la rosa: ‘Ja han fet un altre llibre d’una pel·lícula’. Aquest comentari em va acabar de convèncer”.
Mònica Terribas, Alan Ruiz i jo després de l'acte

dissabte, 11 de desembre del 2010

La gespa de la UAB, el centre de la vida universitària

La Universitat Autònoma de Barcelona ja es troba en plena tardor. Els pocs arbres que hi ha, dispersos pel petit prat de la universitat, resten gairebé pelats sense tenir res a fer contra el pas del temps. Només alguns pins, a l’horitzó, tenen sort de no perdre les seves fulles. El verd s’ha acabat, ja que només és present a l’herba altra hora brillant i ara oculta sota el vel de fulles seques de tota mena de tons: des de grocs i daurats fins a marrons i ocres. El fang denota que ha plogut no fa gaire temps. Avui brilla un Sol tímid que gairebé no desprèn escalfor malgrat trobar-se en el punt àlgid de la seva trajectòria. Els dèbils rajos que irradia des d’aquest cel tan blau sense núvols no aconsegueixen dissipar les ombres. Això explica la poca gent que hi ha al camp d’herba, sovint ple de joves. A l’esquerra, a la part més propera a la Plaça Cívica i asseguts a un banc de pedra situat al costat d’una paperera, hi ha dos nois de menys de vint anys conversant tranquil·lament. Un, duu un jersei gruixut i l’altre una caçadora de pell. El seu gest és força tens i la seva posició, encongida. D’aquesta manera queda palès que el fred s’acosta. Hi ha un altre grup, format per un noi i dues noies si fa no fa de la mateixa edat que els altres nois, jugant a cartes força relaxats i fumant. Per la seva indumentària, constituïda per dessuadores i samarretes de màniga llarga de colors foscos i el seu gest relaxat, no deuen tenir tan de fred però no és pas estrany ja que es troben en un racó on toca el Sol.
La gespa de la UAB
Un camí de pedra mig envaït per la sorra i les fulles i que passa entre arbres de branques crispades, creua tota la gespa des de les escales del pàrquing que hi ha sota de la Plaça Cívica fins al final de la Facultat de Dret, on s’esvaeix. També hi ha un pont. Un pont prim, de fusta, mig tapat per una fina capa de fulles, que comunica les dues parts del terreny glevós. Està envoltat de tota mena de vegetals que creixen de manera salvatge per tots costats. Hi ha canyes de bambú, heures que s’enfilen als troncs dels arbres i tota mena d’arbustos de mides més reduïdes que trenquen la bellesa de l’herba de la prada amb la seva presència feréstega. I encara més al fons, es pot entreveure la grisa Facultat de Ciències Socials on es troba també la seva biblioteca. És un edifici quadrat, gairebé simètric, amb moltes finestres que donen al cantó del prat. És una construcció estèticament descuidada, sense cap mena de concordança amb la resta del paisatge i que, en certa manera, el fa més lleig.

dijous, 9 de desembre del 2010

Conde-Pumpido: “Es proposaran penes de fins a vuit anys de presó per als controladors aeris que van abandonar el seu lloc de treball”

Passatgers afectats per la vaga de controladors aeris durant el pont de la Constitució
El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, va anunciar ahir a Saragossa que es sancionaria als controladors aeris que van protagonitzar els fets amb una pena d'entre tres i vuit anys de presó per un presumpte delicte de sedició. Conde-Pumpido va precisar que no es tractava d'un problema laboral, sinó que va ser un acte "premeditat", "concertat" i "col·lectiu".

El portaveu de la UCSA, César Cabo

El portaveu de la Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA), César Cabo, ha afirmat que el passat divendres els avions podrien haver seguit volant tot i l'absència de molts controladors. "No en les mateixes condicions que en un dia norma, però molts vols podrien haver sortit. Van ser les empreses les que van tancar l'espai aeri ", va assegurar. Cabo indica que la situació desencadenada és la resposta de la contínua provocació del Govern, que ha assaltat el col·lectiu davant l'opinió pública i l'ha utilitzat de manera demagògica.

El ministre de Foment, José Blanco
Per la seva banda, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va defensar que el decret d'alarma que van activar va ser "una mesura proporcionada" perquè l'abandonament "sobtat, massiu i simultani" de tots els controladors havia paralitzat un servei públic essencial. Zapatero, va assegurar que l'Executiu va esgotar "totes les seves possibilitats d'actuació" abans de posar en marxa el decret. El líder de l'oposició, Mariano Rajoy, ha donat suport a la gestió del caos aeri per part del Govern encara que recalca que hi va haver una "falta de previsió" i un "excés de malaptesa". Rajoy va criticar el ministre de Foment, José Blanco, qualificant-lo de "ministre a temps parcial". 
L'actuació dels controladors aeris, que va començar el passat divendres després de l'aprovació d'un Reial Decret que estableix la computació de 1.670 hores de treball anuals, va produir pèrdues de més de 300 milions d'euros, 20 milions de les quals en agències de viatges. La vaga aèria va provocar la cancel·lació de 2.710 vols i més de 600.000 passatgers van resultar afectats.

dimarts, 7 de desembre del 2010

Chillida-Leku s’acomiada indefinidament del públic

Vista del museu Chillida-Leku

El museu donostiarra Chillida-Leku, principal homenatge a l’escultor Eduardo Chillida, tancarà les seves portes el dia 1 de gener de 2011 per dificultats econòmiques. La institució va perdre l’any 2009 mig milió d’euros i una cosa semblant els va passar a altres entitats artístico-culturals guipuscoanes com el Photomuseum de Zarautz o el museu Zuloaga de Zumaia.
“Nosaltres no patim cap crisis cultural, sinó que ens hem de replantejar alguns projectes”, va afirmar el viceconseller de Cultura, Antonio Rivera. I és que la comunitat guipuscoana compta amb 64 museus, gairebé un per municipi. Això ha generat una intensa polèmica ja que gran part de la població pensa que no s’haurien d’obrir nous centres o començar nous projectes culturals sense haver consolidat abans els ja existents. Els organitzadors d’altres actes culturals que tenen lloc a Guipúscoa, com el Festival de Jazz o la Setmana Del Cinema de Terror, s’han sumat a la protesta contra les poques ajudes econòmiques que reben.

Escultura d'Eduardo Chillida
 “El tancament de Chillida-Leku ha estat una pèrdua irreparable per la cultura basca, espanyola i internacional; no hem sabut estar prou agraïts a Chillida. Però aquest problema s’ha de resoldre i el centre s’ha reobrir”, va declarar l’escriptor basc Ramón Saizarbitoria. La Diputació Guipuscoana, però, en comptes d’intentar resoldre la qüestió ha decidit gastar-se els diners en altres assumptes com ara el futbol, ja que ha donat una ajuda de 2.1 milions d’euros a l’equip donostiarra Real Societat, a canvi d’una promoció en basc a les seves samarretes. La Diputació es justifica dient que si ha actuat així és per fer “patrimoni”. Però,“I Chilida-Leku, que no és patrimoni?”, es pregunta Ramón Etxezarreta, l’exregidor de Cultura donostiarra.
Etxezarreta apunta que si el Chillida-Leku hagués estat gestionat per institucions públiques no hauria sofert penúries econòmiques. Al contrari, s’hi haurien gastat milions. Però no ha estat mai així ja que del finançament se n’ha ocupat sempre la pròpia família Chillida, sense demanar res a canvi.
Actualment, l’entitat que inverteix més en matèria cultural és l’ajuntament de Sant Sebastià, que dedica anualment unes ajudes de 25 milions per tal d’organitzar tot tipus d’activitats. El seu objectiu és, sens dubte, la projecció de Sant Sebastià a tot el continent per tal d’esdevenir la capital cultural europea el 2016. Però tal com diu Saizarbitoria, “No n’hi ha prou d’organitzar festivals de cinema per fer vida cultural. El que s’ha de fer és llegir, escoltar música, anar al teatre i anar al cinema.”

divendres, 3 de desembre del 2010

CiU arrasa també a Tarragona, obtenint nou dels divuit escons de la circumscripció

Caricatura de les eleccions catalanes del 2010
Dels 5.363 catalans cridats a les urnes, 540.840 van ser de Tarragona, que va comptar amb una participació d'un 57.67% (311.944 vots). I és que el passat diumenge, els ciutadans d’aquesta circumscripció van poder escollir els representants al Parlament de Catalunya d’entre 30 llistes electorals. Tot i així, els principals candidats de Tarragona a ocupar escons al Parlament van ser:  Josep Poblet (CiU), Xavier Sabaté (PSC), Rafael Luna (PPC), Sergi de los Ríos (ERC), Hortènsia Grau (ICV-EUiA), Jordi Cañas (C’s) i Héctor López (SI).
Tortosa i Montblanc van disposar de col·legis electorals amb una administració electrònica, la qual cosa va facilitar enormement la tasca de recompte de vots. En total vuit municipis catalans van comptar amb aquest nou servei. Una altra novetat d’enguany va ser que 232.126 joves van votar per primera vegada en unes eleccions pel Parlament de Catalunya, 84.107 dels quals, estrenaven el seu dret a vot.
Repartiment d'escons a Tarragona
Al final de la nit electoral, quan es van conèixer els resultats després de tot el procés d’escrutini dels vots, es va anunciar que dels 18 escons que corresponen a la circumscripció de Tarragona n’hi hauria nou per CIU (121.607 vots), quatre pel PSC (56.173 vots), tres pel PP (41.250 vots), un per ERC (26.280 vots) i un per ICV-EUiA (15.708 vots). Sent així, CiU hauria pujat dos escons respecte les darreres eleccions, l’any 2006 i el PSC n’hauria baixat un. I tot i que CiU ha estat la força més votada a totes les comarques i capitals de província, cal dir que el PPC va trobar a Tarragona el major nombre de simpatitzants, ja que en tota Catalunya va ser allà on va treure més vots. Altres partits com C’s i SI van obtenir 8.427 i 10.546 vots, respectivament, malgrat no aconseguir cap escó al Parlament.