 |
| Réparer les vivants (2016), de Katell Quillévéré |
Probablement és una de les pel·lícules que passaran
més desapercebudes de la temporada estiuenca, però no per això és menys
interessant que hits com Spider-man: Homecoming o Atomic Blonde, ben al contrari. Parlo
d’un petit film francès titulat Réparer
les vivants, dirigit per Katell Quillévéré i que compta amb les muses de
Xavier Dolan i Roman Polanski, Anne Dorval i Emmanuelle Seigner,
respectivament, com a protagonistes.
Aquest és, sens dubte, un film delicat que llança a
l’espectador diverses qüestions bioètiques. Al cap i a la fi, la pel·lícula arrenca
amb un accident que deixa la vida d’un jove penjant d’un fil. Serà llavors quan
els seus pares hauran de decidir si donen o no el seu cor a una pacient que,
d’altra manera, morirà aviat per una malformació cardíaca.
Réparer les vivants forma part d’una llarga tradició dramatúrgica que consisteix en iniciar un
relat amb una mort, sovint violenta. Aquest fet és per si sol prou potent per
generar un conflicte entre la resta de personatges i donar el tret de sortida,
així, a la trama de la història. Recuperem, doncs, algunes pel·lícules que
utilitzen aquesta mateixa tècnica.
