dijous, 10 de novembre del 2016

Policies i assassins en sèrie amb denominació d’origen espanyola

 

Després de rodar diversos curtmetratges, sèries de televisió i co-dirigir amb Peris Romano el film 8 vidas (2008), Rodrigo Sorogoyen va sorprendre amb Stockholm (2013), la seva singular òpera prima en solitari, que es va emportar un Goya i diversos premis al Festival de Málaga. Amb el seu nou film, Que Dios nos perdone (2016), aquest cineasta sortit de l’ECAM no ha fet més que reafirmar-se com un dels noms a seguir dins la nova generació de directors del cinema espanyol contemporani.

Si ens centrem en aquesta pel·lícula veurem que la podem emmarcar dins d’una tendència que ha estat triomfant a les nostres pantalles en els darrers cinc anys: el que podríem anomenar a grosso modo thriller espanyol. De fet, només cal mirar a la cartellera d’aquest mes per trobar-nos amb ni més ni menys que tres films que poden encaixar perfectament en aquesta etiqueta: el mencionat film de Sorogoyen; Tarde para la ira (2016), de Raúl Arévalo; i El hombre de las mil caras (2016), d’Alberto Rodríguez. De fet, va ser precisament aquest últim cineasta qui va portar el gènere a la seva cúspide de popularitat amb la reeixida La isla mínima (2014). Arribats a aquest punt ens hem de preguntar: és aquest un fenomen aïllat a Espanya? I, com és de suposar, la resposta és que no.