'Los Inocentes', una broma de molt bon gust

Pocs films poden dir que han estat dirigits per més d’un director, però per dotze n’hi ha ben pocs. Aquest és el cas de Los Inocentes, que es va presentar a Sitges a la Secció Oficial Competitiva de Panorama. El film va aconseguir omplir l’Auditori, tot i que veient la extensió dels crèdits de la pel·lícula, una bona part de les butaques devien estar ocupades per l’equip tècnic i artístic del film. I quan els dotze realitzadors, acompanyats pels actors, van pujar a l’escenari per dir unes paraules, alguns espectadors es van mirar el rellotge i van començar a suar. Afortunadament no tothom va tocar el micròfon i la imponent desfilada cap a dalt de l’escenari va quedar només en això: en una bona innocentada.

Elio Quiroga: “Tarantino nos pidió pósteres y guiones dedicados”

Elio Quiroga. Foto por Adrià Guxens

Si quieren, también pueden leer la traducción de la entrevista al catalán. 

Que Quentin Tarantino sienta admiración por la película de uno no pasa muy a menudo, pero el cineasta canario Elio Quiroga puede decir que su película Fotos, que ganó mejor guión y el premio especial del jurado en el Festival de Sitges de 1997, causó una gran impresión sobre el director de Pulp Fiction. Adria’s News entrevista a Elio Quiroga dentro del Festival Celsius 232 de Avilés, para conocer qué sintió cuando estuvo nominado para el Goya, cuando estuvo preseleccionado para el Oscar, cuando Stephen King le cedió un cuento para que hiciera un corto y para preguntarle sobre su nuevo libro, El Despertar, que nos ofrece un mundo posapocalíptico con un presidente zombi y gay.

Elio Quiroga: “Tarantino ens va demanar pòsters i guions dedicats”

Elio Quiroga. Foto d'Adrià Guxens

Si volen, també poden llegir l'entrevista en  castellà (VO).

Traducció de Mª Montserrat Chaparro 

Que en Quentin Tarantino senti admiració per la teva pel·lícula no passa molt sovint, però el cineasta canari Elio Quiroga pot dir que el seu film Fotos, que va guanyar millor guió i el premi especial del jurat al Festival de Sitges de 1997, va causar una gran impressió sobre el director de Pulp Fiction. Adria’s News entrevista a Elio Quiroga en el marc del Festival Celsius 232 d’Avilés per conèixer què va sentir quan va estar nominat al Goya, quan va estar preseleccionat a l’Oscar, quan Stephen King li va cedir un conte perquè en fes un curtmetratge i per preguntar-li sobre la seva nova novel·la, El Despertar, que parla d’un món postapocalíptic amb un president zombi i gai.

'Patrick', un encefalograma pla

En Charles Dance no necessita pas l’armadura ni l’escut dels Lannister per fer-nos por i respecte. A Patrick, de fet, només li cal una bata blanca i un estereoscopi; la seva mirada gèlida ja fa la resta. I és que en Tywin Lannister va acudir al Festival de Sitges per presentar el seu darrer film, Patrick, l’òpera prima de Mark Hartley, remake de la pel·lícula de 1978 amb el mateix nom, on encapçala el repartiment juntament amb l’actriu Sharni Vinson (You’re Next).

The Green Inferno, un infern més vermell que verd

Ja fa més de deu anys que el cineasta americà Eli Roth va passar pel Festival de Sitges amb la seva òpera prima, Cabin Fever, un film de terror que ja apuntava bones maneres. I és potser perquè el de Sitges és “el festival que li grada més del món”, com afirma ell mateix, que ja el tornem a tenir aquí, però aquesta vegada amb la pel·lícula The Green Inferno –dins de la secció oficial competitiva–, molt més rodona, crua i sanguinolenta que la seva predecessora i que, a més a més, carrega un interessant debat de fons.

Christopher Priest: “If you are serious you can have fun!”

Christopher Priest. Photo by Adrià Guxens

You can also read this interview in Spanish or in Catalan. 

“I’m looking for my girlfriend but we can do the interview meanwhile”. This is the answer Christopher Priest gives us when we ask him if we can cross a few words. But what should have been a short interview turns into a thirty-minute conversation where we dig into the universe of this acclaimed science fiction writer. Adria’s News talks to the author of The Prestige in the Celsius 232Festival of Avilés to discover why he doesn’t want to work with Christopher Nolan again, why he abandoned a Doctor Who project and why he hates the writer James Christopher Owsley so much. As you’ll see shortly, he doesn’t mince his words.

Christopher Priest: “¡Sólo si eres serio puedes divertirte!”

Christopher Priest fotografiado por Adrià Guxens

También podéis leer la entrevista en inglés (VO) y en catalán (T).

Traducción al castellano de Nua Watford

“Estoy buscando a mi novia pero mientrastanto podemos hacer la entrevista”. Esta es la respuesta de Christopher Priest cuando le preguntamos si nos puede responder unas preguntas. Pero el que había de ser una entrevista corta se convierte en una conversación de media hora en el Parque de Ferrera de Avilés que nos acerca al universo de este aclamado autor de ciencia ficción. Adria’s News habla con el escritor de The Prestige (El Truco Final) en el Festival Celsius 232 para descubrir por qué no quiere volver a colaborar con Christopher Nolan, por qué abandonó un proyecto de Doctor Who y por qué odia tanto a el escritor James Christopher Owsley. Y como veréis, no tiene pelos en la lengua.

Christopher Priest: “Només si ets seriós pots divertir-te!”

Christopher Priest, fotografiat per Adrià Guxens

També podeu llegir l'entrevista en anglès (VO) i en castellà (T).

Traducció al català de Mª Teresa Chaparro.

“Estic buscant la meva nòvia, però mentrestant podem fer l’entrevista”. Aquesta és la resposta de Christopher Priest quan li demanem si li va bé de respondre unes preguntes. Però el que havia de ser una entrevista curta es converteix en una conversa de mitja hora al Parque de Ferrera d’Avilés que ens apropa a l’univers d’aquest aclamat autor de ciència ficció. Adria’s News parla amb l’escriptor de The Prestige (El Truc Final) en el marc del Festival Celsius 232 per descobrir per què no vol tornar a col·laborar amb Chrisopher Nolan, per què va abandonar un projecte de Doctor Who i per què odia tant a l’escriptor James Christopher Owsley. I com veureu, no té pèls a la llengua.

The Wait, tanta espera per a res

La Secció de Noves Visions de Sitges sempre ens apropa a un univers de pel·lícules que, bé pel seu guió singular, narració experimental o posada en escena avantguardista, resulten gairebé inclassificables. Aquest és el cas de The Wait, dirigida per M. Blash, un film que comença amb la una misteriosa trucada telefònica que anuncia la resurrecció de la mare de dues germanes d’Oregon, fet que generarà un nou context familiar on el conflicte aflorarà des de tots els racons, sobretot en la relació entre les dues protagonistes. Per una banda, l’Emma (Chloë Sevigny) viurà esperançada i començarà a preparar la tornada d’ultratomba de la seva mare, mentre que l’Angela (Jena Malone), molt més escèptica, començarà la relació amb un jove per mantenir-se allunyada de la paranoia de la seva germana.

'Grand Piano' desafina una mica

Crítica publicada també a Núvol i Directa.

Seguint la tònica dels darrers anys, el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya també ha optat enguany per inaugurar l’esperada festa del cinema de gènere amb una coproducció catalana: Grand Piano, un film dirigit per Eugenio Mira i protagonitzat per un Elijah Wood que va acaparar tots els flaixos en una intensa jornada marcada pel fred i les baixes temperatures.

Si mirem enrere, a Sitges hi ha hagut inauguracions per a tots els gustos: des de grans èxits com El Orfanato (J.A. Bayona, 2007), elogiat tant pel públic com per la crítica, fins a films amb resultats més modestos, com Los Ojos de Julia (Guillem Morales, 2010) o, més recentment, El Cuerpo (Oriol Paulo, 2012). Grand Piano es queda, doncs, en un punt entremig.

Cristina Fallarás: “Cuando veo que en Catalunya se quieren ir de España pienso: yo también”

Cristina Fallarás fotografiada por Adrià Guxens

Si quieren, también pueden leer la traducción de la entrevista al catalán. 

“El periodismo se ha convertido en la construcción de voceros de un tipo de empresa ligada al poder y al sistema financiero”. Así es Cristina Fallarás: revolucionaria, directa y una “periodista hasta la médula”, como dice ella; Una periodista que durante su carrera ha pasado por muchos medios, tanto de radio –SER, RNE– de televisión –Cuatro, Antena 3– como de prensa –El Mundo, ADN–, aunque ha vuelto a aparecer en muchos de ellos desde que la desahuciaron en 2012. Será una entrevista intensa, y ambos lo sabemos. Ella enciende un cigarrillo y yo pido un café solo. Adria’s News entrevista a Cristina Fallarás dentro del Festival Celsius 232 de Avilés para hablar sobre nuestra común profesión, sobre la dura situación que está viviendo España y sobre lo que vendrá después, que se atreve a explicar en su libro A la Puta Calle.  Pero ella lo tiene muy claro: “No hay futuro en la medida de que ni tu ni yo podemos prever qué es lo que nos sucederá”.

Cristina Fallarás: “Quan veig que a Catalunya se’n volen anar d’Espanya, penso: jo també”

Cristina Fallarás fotografiada per Adrià Guxens

Si volen, també poden llegir l'entrevista en  castellà (VO).

Traducció de Mª Teresa Chaparro 

“El periodisme s’ha convertit en la construcció de portaveus d’un tipus d’empresa lligada al poder i al sistema financer”. Així és Cristina Fallarás: revolucionària, directa i una “periodista fins a la medul·la”, com diu ella; una periodista que durant la seva carrera ha passat per molts mitjans, tant de radio –SER, RNE–televisió –Cuatro, Antena 3– i premsa –El Mundo, ADN–,  tot i que ha tornat a passar per molts d’ells des que la van desnonar l’any 2012. Serà una entrevista intensa, i tots dos ho sabem. Ella encén una cigarreta i jo em demano un cafè sol. Adria’s News entrevista a Cristina Fallarás dins del Festival Celsius 232 d’Avilés per parlar sobre la nostra comuna professió, sobre la dura situació que està vivint Espanya i sobre el que vindrà després, que s’atreveix a explicar en el seu llibre, A la Puta Calle. Però ella ho té molt clar: “No hi ha futur en la mesura que ni tu ni jo podem preveure que és el que ens passarà”.

David Simon: “If money talks we are fucked, and money is screaming right now”

David Simon. Photo by Adrià Guxens

If you want to read the interview in another language, you can do it in Spanish (T) or in Catalan (T).

David Simon is, undoubtedly, one of the most respected figures within the audiovisual industry worldwide. He started as a young journalist at the homicide section for the Baltimore local newspaper. However, it didn’t take long for Simon to go up the ladder and arrive to the top with the creation of, if not the best, at least, one of the most acclaimed series ever: The Wire. Adria’s News interviews David Simon during the Celsius 232 Festival in Aviles (Spain) to get to know a man that, although having been through many different things in life, says he’s now more afraid than ever.

David Simon: “Si el diner parla estem fotuts, i ara mateix el diner està cridant”

David Simon fotografiat per Adrià Guxens

Si volen llegir l'entrevista en una altra llengua, ho poden fer en anglés (VO) i en castellà (T).

Traducció de Mª Teresa Chaparro 

David Simon és, sens dubte, una de les figures més respectades dins de la indústria audiovisual mundial. Començant com un jove periodista de la secció d’homicidis al diari de Baltimore, Simon no va trigar a escalar pocisions fins a situar-se a l’Olimp de la televisió per haver creat, si no la millor, una de les sèries més mítiques de tots els temps: The Wire. Adria’s News entrevista a David Simon en el marc del Festival Celsius 232 d’Avilés per conèixer un home que tot i haver-les viscut de tots colors, diu que ara té més por que mai.

David Simon: “Si el dinero habla estamos jodidos, y ahora mismo el dinero está gritando”

David Simon fotografiado por Adrià Guxens

Si quieren leer la entrevista en otro idioma, lo pueden hacer en inglés (VO) o en catalán (T).

Traducción por Nua Watford

David Simon es, sin duda, una de las figuras más respetadas en la industria audiovisual mundial. Empezando como un joven periodista de la sección de homicidios en el periódico de Baltimore, Simon no tardó en escalar posiciones hasta situarse en el Olimpo de la televisión por haber creado, si no la mejor, al menos una de las series más míticas de todos los tiempos: The Wire. Adria’s News entrevista a David Simon en el marco del Festival Celsius 232 de Avilés para conocer a un hombre que, incluso tras haberlas pasado de todos los colores, dice que ahora tiene más miedo que nunca.