Brandon Sanderson: “Nothing awesome has happened without imagination”

 

Brandon Sanderson.                                        Photo: Anna Guxens.

Si quereis leer la entrevista traducida en castellano lo podéis hacer aquí.

If we had to describe Brandon Sanderson (Nebraska, 1975) with a word, this would be prolific. He isn’t forty years old yet but he has already written several sagas, namely Mistborn, Reckoners, Alcatraz and Stormlight Archive, although most of them remain still unfinished. “I started writing standalones, but they were secretly a big long epic”, confesses Sanderson. Moreover, it is very easy to see he takes his work very seriously since he uses every instant to write something, either if it is in a plane or between interviews. In fact, we find him with a little notebook in his hand, lest he can progress in his work before we get to the appointment.

Despite knowing Sanderson for his big Mistborn epic, he tells us he started working on The Stormlight Archive back when he was a teenager and he actually doesn’t know yet for which saga he will be remembered by. However, Sanderson hasn’t only delighted us with his genuine work, since he had the immense privilege to conclude Robert Jordan’s Wheel of Time when he passed away in 2007. “When they offered me the assignment I was stunned, amazed and horrified, all at the same time”, says Sanderson, although he quickly adds that putting the full stop to the saga was a little bittersweet since he felt he would like to keep writing about Jordan’s world and characters.

Adria’s News interviews Brandon Sanderson, one of the biggest fantasy writers of our time who is also a big superhero fan (preferring DC over Marvel). His wish, seeing his work turned into videogames.

Brandon Sanderson: “Nada extraordinario ha podido ocurrir sin imaginación”

Brandon Sanderson.                                                    Foto: Anna Guxens.

Traducción de Nua Watford. Podéis leer la entrevista en V.O. en inglés aquí.

Si tuviéramos que describir a Brandon Sanderson (Nebraska, 1975) con una palabra, ésta sería prolífico. Sin llegar aún a los cuarenta años, Sanderson cuenta, ya, con varias sagas, entre las que destacan Nacidos de la Bruma, Alcatraz, la trilogía de los Reckoners y La Guerra de las Tormentas, entre otras, aunque la mayoría de ellas aún siguen abiertas. “Muchos de esos libros los vendí como novelas individuales, aunque yo sabía, secretamente, que se convertirían en sagas épicas”, confiesa Sanderson. Su secreto parece que subyace en el tomarse su trabajo muy en serio y aprovechar cada instante para escribir algo, ya sea durante sus viajes en avión o entre entrevista y entrevista, pues nos lo encontramos con una pequeña libreta en la mano, no sea que tuviera tiempo de avanzar alguna de sus obras antes de que lleguemos a la cita. Además, los proyectos de Sanderson acostumbran a ser a (muy) largo plazo, pues aunque lo conocimos, sobretodo, por la saga de Nacidos de la Bruma, éste empezó a trabajar en La Guerra de las Tormentas cuando era un adolescente, y reconoce que aún no sabe por cuál de las dos acabará siendo recordado.

Pero Brandon Sanderson no sólo nos ha deleitado con su obra original, sino que también ha tenido el privilegio de concluir La Rueda del Tiempo, la famosa saga de Robert Jordan, cuando éste falleció el año 2007. “Cuando me lo pidieron me sentí aturdido, entusiasmado y horrorizado al mismo tiempo”, cuenta Sanderson, aunque añade que poner el punto y final a la saga fue algo un poco agridulce, pues se quedó con ganas de escribir más sobre los personajes y el mundo de Jordan.

Adria’s News entrevista a Brandon Sanderson, este importante escritor de fantasía , confeso fan de los superhéroes (prefiriendo DC por sobre de Marvel), a quién le encantaría    ver su obra adaptada en forma de videojuegos.

Dmitry Glukhovsky: “I want to spread my books like a virus”

Dmitry Glukhovsky.                                                     Photo: Anna Guxens.

Dmitry Glukhovsky is both a writer and a journalist and we cannot understand one without the other. As for the first one, he has written the popular dystopian Metro series and several other books, such as Dusk and Future. As a journalist, he reported the Chernobyl accident, made the first connection to the North Pole and covered the Russian President trips abroad. Where is the connection between both sides, then? Russa itself. Being known for being very critical to Putin’s government, Dmitry has tackled with the stinky things of Russia in his work in a metaphorical way although, sometimes, he has put his finger directly on the wound, like he did in his satiric compendium of tales Stories About Motherland.

Adria’s News interviews Dmitry Glukhovsky in order to know which have been the most striking experiences he has had to face as a journalist, to ask him if he has planned to turn Metro into a movie, besides the already existing videogame, and to request if he is able to forecast the near future of his natal Russia.

Adrian Tchaikovsky: “Science fiction and fantasy are colonizing the mainstream”

Adrian Tchaikovsky.                                                      Photo: Anna Guxens.

Adrian Tchaikovsky thinks he was very lucky when a publishing house became interested in his 10-volume fantasy saga Shadows of the Apt. “They weren’t looking for someone with just one book, and I had four written in the series, so because they knew they could release them as quickly as they wanted to, that was what got me in the print”, confesses the author.

Having studied zoology and psychology and being a lawyer, besides a writer, Tchaikovsky seems to be very far from the Tolkien’s canon. In fact, his novels are much darker than Tolkien’s, and even break the boundaries of the genre, since they have a strong fantasy core at the beginning, that slowly turns into science fiction by the end. What’s more, Shadows of the Apt’s backbone are the insects, a very fresh idea within the fantasy literature that first came into his mind during his school years. “My teachers were very despaired and they told me all this insect nonsense would never get me anywhere, and it has!”

Adria’s News interviews this writer who changed his name from Czajkowski to Tchaikovsky in order to let people remember it easily and discover what are his future plans now that he has published the last volume of the saga.

Tim Powers: “I’ve always been afraid of meeting myself”

Tim Powers.                                                                Photo: Anna Guxens.

Si queréis leer la traducción al castellano lo podéis hacer aquí.

  

Meeting Tim Powers is a very big privilege, but to chat with him during more than half an hour, being able to stretch the time I have been assigned for this interview, is even better. Nobody complains, since his Spanish editor, Alejo Cuervo, is also with us, enjoying the interview and chipping in from time to time. Who dares, then, to interrupt Tim Powers, a man with an undeniable talent to develop some of the best conspiratorial plots of modern fiction? What’s more, he definitely has the remarkable gift of oral storytelling so that the topics with him never seem to end. There is always something of his past, present or future waiting to ask about.

On the one hand, Powers is a steampunk pioneer, a style you can already find in The Anubis Gates, one of his first and most acclaimed works; on the other hand, Disney turned his novel On Stranger Tides into the forth installment of the famous Pirates of the Caribbean movie franchise, in addition to inspire the videogame Monkey Island. Powers also can boast about being friends with Philip K. Dick (author of Do Androids Dream of Electric Sheep?) and he even managed to create the fictional poet William Ashbless, who has a couple of books published, together with his fellow writer James P. Blaylock.

Tim Powers: “Siempre he tenido miedo de encontrarme conmigo mismo”

Tim Powers.                                                                    Foto: Anna Guxens.

You can read the interview in English (V.O.) here.

Traducción de Adrià Guxens.

Conocer a Tim Powers es todo un privilegio, y aún lo es más charlar con él durante más de media hora, superando el tiempo que me han asignado para la entrevista. Pero nadie protesta, pues su editor en España, Alejo Cuervo, está también presente, disfrutando de la conversación y metiendo baza de vez en cuando. ¿Quién se atreve, entonces, a interrumpir a Tim Powers?, un hombre que además de su innegable talento para desarrollar algunas de las mejores tramas conspirativas de la ficción también tiene el don de contar historias por el medio oral. Y los temas, con él, no se acaban, ya que siempre queda algo de su pasado, presente o futuro por desgranar.

Por un lado, Powers es uno de los precursores del steampunk, estilo que ya se encuentra en una de sus primeras novelas, Las Puertas de Anubis; por otro lado, ha conseguido que Disney lleve a la gran pantalla su novela En costas extrañas, convertida en la cuarta entrega de una de las franquicias más taquilleras del cine moderno, Piratas del Caribe; también puede fardar de ser amigo de uno de los más grandes escritores de ciencia ficción de todos los tiempos, Philip K. Dick (¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?, 1968) y hasta se ha inventado a cuatro manos con su colega James P. Blaylock el poeta imaginario William Ashbless, que ya tiene varios libros publicados.

Prediccions als Premis Oscar 2015

Ja els tornem a tenir aquí. Aquest diumenge 22 de febrer s’entregaran els Premis de l’Acadèmia de Hollywood, coneguts també com a Premis Oscar, que honoren l’excel·lència dels “millors films de l’any” a través de les seves 24 categories. 

Ha estat un any de bon cinema? Podem dir que hem pogut gaudir de petites joies cinematogràfiques, com les nominades Boyhood, The Grand Budapest Hotel o The Tale of Princess Kaguya. Amb tot, com de costum, l'Acadèmia de Hollywood ha obviat total o parcialment a pel·lícules com Mommy, Winter Sleep, Nightcrawler, Gone Girl, Interstellar, The Babadook, Only Lovers Left Alive, Under the Skin o Snowpiercer, totes elles d'una gran qualitat artística.

Des d'Adria's News fem un repàs a totes les seccions dels Premis Oscar i ens aventurem a predir les guanyadores. De la mateixa manera, ressaltem quins són els films que, segons el nostre humil criteri, es mereixerien la cobejada estatueta daurada. Si no heu pogut veure alguna d'aquestes pel·lícules i voleu participar a les quinieles, endinseu-vos en aquest article i que la força del cinema us acompanyi!

Ángel Plana: “Nunca habrá un Goya para los especialistas”

El especialista Ángel Plana. Foto: Roberto Maroto Polo.

Entrevista publicada el mes de agosto en Fotogramas.

Con una larga trayectoria en la industria audiovisual, Ángel Plana (Madrid, 1963) se ha quemado, ahogado, caído, y ha provocado numerosos accidentes de coche en importantes películas (Volver, Salvador, Los amantes del Círculo Polar) y series de televisión (Hospital Central, Periodistas, Compañeros). Además, es el fundador de la primera escuela de especialistas del país, con sede en Madrid y Barcelona.  Adria’s News charla un rato con él antes de su partida hacia el Festival Mundial de Especialistas Prometheus.

Ferran Mascarell: “Estem fent pel·lícules amb un cost de producció massa baix”

 

El Conseller de Cultura, Ferran Mascarell.         Foto: Adrià Guxens.

“Les productores catalanes acostumen a fer inversions petites, molt vinculades amb l’estàndard de subvenció i poc pensades per aconseguir quotes de públic que siguin el coixí principal per recuperar aquells costos”. D’aquesta manera es podria resumir la visió que té el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, de la indústria del cinema catalana.

Quedem amb mesos d’antelació, però finalment acordem una cita al seu despatx, a prop de l’estàtua de Colom al final de Les Rambles de Barcelona. Em tracta de vostè, independentment de la meva edat o rang professional. El Conseller, que ocupa el càrrec des del desembre de 2010, es va trobar a les mans amb una Llei del Cinema que “era gairebé impossible d’aplicar, però estem refent”, obra del seu homòleg de l’època del Tripartit, Joan Manuel Tresserras. Amb tot, coincideix plenament amb ell quan afirma que “el que hauríem d’aconseguir és que el cinema català tingui més èxit a les sales”.

Adria’s News entrevista a Ferran Mascarell per parlar sobre l’estat de la indústria de cinema català, comentar la conjuntura actual de la cultura a Catalunya i projectar el futur d’un sector que és cada vegada més important.

Dani de la Orden: “M’encanta la pirotècnia i el cinema blockbuster”

Dani de la Orden, director de Barcelona nit d'estiu. Foto: Adrià Guxens

Ni Jean-Luc Godard, ni Xavier Dolan, ni Sofia Coppola, ni Jim Jarmusch. El jove cineasta Dani de la Orden defuig de tot tipus de postureig i declara, sense titubejar, que Armaggedon i La Roca són les seves pel·lícules preferides. Doncs sí, el seu ídol és Michael Bay, tot i que també m’ensenya, orgullós, una fotografia que es va fer de (més) jove amb Quentin Tarantino quan aquest va assistir al Festival de Sitges, ja fa uns quants anys. De la Orden és una de les joves promeses que han sortit de l’ESCAC, una escola on va conèixer els companys de viatge de la que seria la seva òpera prima, Barcelona, nit d’estiu. “Imagina’t que tu estàs boig i et foten en un manicomi amb gent més boja que tu”, comenta sobre el seu pas pel centre, fent broma. Ara està rodant la segona part, Barcelona, nit de reis, que és, en les seves pròpies paraules, “més comèdia i més romàntica”.

Adria’s News entrevista a Dani de la Orden, un jove cineasta que afirma que no té “cap necessitat de marxar a fora” a buscar-se la vida per fer cinema. És una conversa on passem contínuament del català al castellà i que acaba amb una petita sorpresa per part seva, ja que m’ensenya, en exclusiva, el nou videoclip dels Amics de les Arts, que ell mateix va realitzar i editar.

Marc Prades: “Nosaltres des d'Internet tornarem a portar la gent a les sales de cinema”

Marc Prades, co-fundador de Screenly.                          Foto: Adrià Guxens.

Marc Prades és el co-fundador de Screenly, una plataforma online que permet a qualsevol usuari fer projeccions a sales de cinema. “És a dir, dóna la volta a la piràmide i cedeix poder a l'espectador, que pot decidir quines pel·lícules vol veure, en quines condicions, com, quan i amb qui”, comenta Prades, que pretén amb aquesta nova eina vincular-se a les comunitats que treballen en el món del cinema “des de ja fa molt de temps”. A més, tot i que dependrà de les distribuïdores, intentaran que els films del seu incipient catàleg siguin en versió original subtitulada en català o castellà.

Adria’s News entrevista a l’emprenedor Marc Prades a la seu de Screenly o, més concretament, uns pisos més amunt, al terrat, on les campanes de totes les esglésies de Ciutat Vella participaran en la conversa tan bon punt siguin les sis de la tarda.

Jaume Roures: “El cinema català anirà on es mereixi”

Jaume Roures, productor i soci fundador de Mediapro.    Foto: Adrià Guxens.

No cada dia un té la possibilitat d’entrevistar a un emprenedor i empresari tan important com Jaume Roures (Barcelona, 1950), creador del diari Público, impulsor de La Sexta i, per descomptat, soci fundador de Mediapro, des de la qual ha produït films tan coneguts com Los lunes al sol (2002), Salvador (2006) i Camino (2008).

Però el seu nom no fa pas gaires anys que va sonar amb força arran de la col·laboració amb un dels cineastes en actiu més alabats per la crítica i el públic: Woody Allen, amb qui va fer Midnight in Paris (2011), You Will Meet a Tall Dark Stranger (2010) i Vicky Cristina Barcelona (2008), l’estrena de la qual va ocasionar una gran polèmica a la ciutat comtal. “Som el país de l’autoodi”, comenta Roures, que no considera que aquest sigui un dels millors films de Woody Allen, malgrat que el cineasta el col·loqui en el seu top sis. De moment, el realitzador està lligat a una altra productora, però Roures espera que quan acabi puguin tornar a treballar plegats aprofitant la bona sintonia que van tenir i encara gaudeixen.

Adria’s News entrevista a Jaume Roures, un home que odia que es parli de manera pejorativa de les pel·lícules comercials, ja que considera que “hem de fer les pel·lícules perquè les vegi la gent, perquè si no, farem una cosa de la que nosaltres estarem molt contens, les nostres mares també, els tiets i els cosins, però no estarem acomplint amb l'objectiu de per què serveix una pel·lícula, sinó que estarem mirant-nos el melic a nosaltres mateixos”.

Pere Portabella: “Aquesta entrevista no la faig”

El cineasta Pere Portabella al seu estudi.                         Foto: Adrià Guxens.

El 24 de març és el dia que em proposen per entrevistar a un dels cineastes més veterans de Catalunya, Pere Portabella (Figueras, 1929). Des de la seva productora, Films 59, ha produït a directors com Carlos Saura (Los Golfos), Marco Ferreri (El cochecito) o José Luis Guerín (Tren de sombras), però potser el seu èxit més sonat va ser Viridiana, de Luis Buñuel, film guanyador de la Palma d’Or de Cannes l’any 1961.

Aquest serà un dels temes de l’entrevista, en la qual també comentarem la filmografia de Portabella com a director (Vampir, cuadecuc, El pont de Varsòvia, El silenci abans de Bach, entre d’altres), li preguntaré pel rodatge d’Umbracle, on va comptar amb Christopher Lee com a protagonista, i arribarem, a l’últim tram de la conversa, al terreny polític, ja que Portabella va ser un gran militant antifranquista, a més a més de diputat al Parlament de Catalunya i senador entre els anys 1980-1984.

Aquest era el pla, un pla que no es durà mai a terme, ja que la mitja hora d’entrevista que havíem acordat no arribarà ni als cinc minuts de duració, finalitzant per pròpia petició de Pere Portabella.

Nora Navas: “Què és més important, quin vestit et poses o com actues en una pel·lícula?”

 

L'actriu catalana Nora Navas.                             Foto: Adrià Guxens.

Quan entrevisto a Nora Navas (Barcelona, 1975) ja queden pocs dies perquè finalitzi l’obra que protagonitza al TNC, Doña Rosita la soltera. “És l’esprint final”, em diu. I és per això que ens citem al mateix teatre a mitja tarda, per tal de no cansar-la i pugui tenir una horeta lliure abans de la funció del vespre després de l’entrevista. 

Nora Navas és una actriu que ha confiat en els instints a l’hora de guiar-se per la vida. “He anat agafant d’aquí i d’allà el que m’agradava”, explica Navas, que ha passat per la carrera d’Humanitats, l’Institut del Teatre, l’escola Nancy Tuñón i que, fins i tot, va viure una temporada a Buenos Aires. Aquesta recerca contínua que li ha permès decidir cada moment quin camí vol seguir també és el mètode que ha fet servir a l’hora de triar els guions als quals ha volgut participar. “Sempre hi ha d’haver alguna cosa estranya a la història i que el personatge em cridi l’atenció”, comenta.

Recentment, hem vist a Navas a pel·lícules de gran èxit, com Pa Negre o Tots volem el millor per a ella, on ha brodat interpretacions que li han valgut més d’un premi. Curiosament, es tracta de dues pel·lícules catalanes, però l’any vinent s’estrenarà amb Gracia Querejeta a Felices 140, un film en el qual compartirà cartell amb Maribel Verdú i Eduard Fernández, entre d’altres. “Ja tenia ganes de dir a Madrid que també sé fer pel·lícules en castellà”, bromeja Navas, que creu que aquesta pot ser una bona porta d’entrada al cinema espanyol.

Adria’s News entrevista a una de les actrius del moment per esbrinar què en pensa del cinema català, per descobrir com aconsegueix les seves reeixides interpretacions i per conèixer la raó per la qual no té intenció de marxar a provar sort a Hollywood.

Àngel Comas: “Aviat no hi haurà càmeres de cinema”

L'historiador i crític de cinema Àngel Comas. Foto: Adrià Guxens.

En un principi aquesta entrevista amb l’historiador i crític de cinema Àngel Comas s’havia de fer a Sant Cugat, però finalment la canviem d’ubicació i ens trobem a Valldoreix, tot pensant que allí gaudirem d’una major tranquil·litat. Gran error. De fet, és l’entrevista que més vegades he interromput per la presència de motos, cotxes i gossos. Sobretot gossos, que amb els seus lladrucs impossibiliten una captació neta d’àudio i fan inintel·ligible la nostra conversa cinèfila. A més, fregant a la hipèrbole i el surrealisme, a mitja entrevista ens interromp un personatge que sembla ben bé sortit d’una pel·lícula de Woody Allen. “Què hi feu aquí amb una càmera? Sou de la televisió, oi?”. Però ni la meva negativa evita que ens tracti amb desconfiança i males puces. “Per què heu triat el meu carrer, doncs?” Em disposo a respondre-li un “perquè és tranquil”, però m’aturo, adonant-me de com d’absurda sonaria aquesta frase enmig de la simfonia de gemecs canins que ens envolta. Com aquell qui té preparat un discurs, aquell senyor gran ens explica que “el seu carrer” havia estat una carretera que donava a una riera i a un molí (d’aquí el nom de Calle del Molino). De fet, fins i tot assegura que és el carrer més antic de Valldoreix. Dit això, s’esfuma, com si fos el vell samarità d’una pel·lícula de fantasia que estem protagonitzant sense adonar-nos, com si fóssim en Jim Carrey a The Truman Show.

Adria’s News entrevista a l’historiador i crític de cinema Àngel Comas per conèixer més a fons la realitat de la indústria del cinema de Catalunya i per descobrir quins són els elements que han fet entrar el setè art en una crisi d’infraestructura i de públic.

Camilo Tarrazón: “Si tanquen tants cinemes és perquè hi aneu molt poc i pirategeu molt, punyeteros!”

Camilo Tarrazón, president del Gremi d'Empresaris de Cine de Catalunya. Foto: A. Guxens

Arribo a la seu del Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya una mica abans de la meva cita amb el seu president, Camilo Tarrazón. Tot just entrar, la seva secretària m’avisa que la seva darrera reunió s’ha endarrerit una mica, així que aprofito aquests vint minuts que se’m regalen per preparar la càmera i el micròfon amb tranquil·litat. Un cop està tot llest, m’assec en una de les cadires de la gran sala on celebrarem l’entrevista, que compta amb una enorme taula rodona al centre. M’adono que és un indret força acollidor i, sense cap dubte, cinèfil, tal com mostren els diversos pòsters que pengen de les parets i la presència de les revistes cinematogràfiques més importants de l’estat espanyol.

Quan arriba el senyor Tarrazón em saluda jovialment i es pren una aspirina pel refredat, abans no s’asseu al lloc que li he preparat. Serà una entrevista molt llarga (s’allargarà fins a les dues hores i mitja), doncs s’abordaran temes que han estat darrerament en el punt de mira dels mitjans i la societat: el tancament de sales, els costos de la digitalització, l’IVA cultural i el preu de les entrades de cinema... Amb tot, Camilo Tarrazón respon amb seguretat, argumentant molt les seves respostes que, sovint, acompanyarà d’exemples per convertir allò més tècnic en quelcom més assequible.

Adria’s News entrevista a Camilo Tarrazón, un home que no està gens d’acord amb la Llei del Cinema de Catalunya, que pensa que el cinema en versió original trigarà a massificar-se, i que diu “no saber què és el cinema català”.

Arnau Bataller: “A vegades, la partida per a la música no arriba ni al 2% del pressupost”

El compositor Arnau Bataller.                                          Foto: Adrià Guxens

Arnau Bataller (Alzira, València, 1977) és afortunat, i ho sap. Malgrat la crisi és un dels compositors més actius de la indústria audiovisual catalana, per la qual ha escrit la música de pel·lícules com Herois (2010), Lo Mejor de Eva (2012) o REC 4: Apocalipsis (2014), a més a més de la de diverses sèries de televisió (Polseres Vermelles) i TV Movies (Ermessenda). La de compositor, és la seva feina principal, però la compagina amb la docència a l’ESMUC i un projecte particular, Música para tu corto, que intenta posar en contacte a directors i compositors que estan començant.

Bataller es mostra satisfet d’haver pogut estudiar a la prestigiosa Thornton School of Music de la University of Southern California (USC), les aules de la qual han donat grans figures de la composició de bandes sonores com Basil Poledouris (Conan), James Horner (Titanic), Jerry Goldsmith (Mulan) o James Newton Howard (Soy Leyenda). Allí va poder gravar als estudis de la Paramount, on va aprendre l’ofici. Tot i així, en acabar la carrera va tornar a Catalunya, i creu que no es va equivocar. “Això no implica que no puga voler tornar ara a marxar, però amb una experiència i un bagatge amb el qual puc intentar optar ja a fer pel·lícules directament”, comenta.

Adria’s News entrevista a Arnau Bataller al seu estudi de Barcelona, on està acabant de composar la banda sonora de la pel·lícula Perdona si te llamo amor.

Àngel Sala: “La ciència ficció ha estat un gènere molt poc apreciat pels productors espanyols”

 

Àngel Sala, director del Festival de Sitges.             Foto: Adrià Guxens.

Quentin Tarantino, David Cronenberg, Anthony Hopkins, David Lynch o Guillermo del Toro són només alguns dels noms dels personatges il·lustres que han passejat per la catifa vermella del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya en el transcurs dels seus 47 anys de vida. Això vol dir que només en queden tres perquè compleixi el seu 50è aniversari, una data assenyalada en la que s’espera que desfili per Sitges alguna de les grans figures del fantàstic contemporani. Si serà Tim Burton, Christopher Nolan, James Cameron o Steven Spielberg és encara un misteri.

Qui ha estat la cara més visible d’aquest certamen, el més important a nivell de cinema de gènere a Europa i un dels capdavanters al món, és Àngel Sala, que porta més de deu anys exercint com a director. “Volia portar el festival cap al fantàstic, però cap a un fantàstic molt obert”, explica, considerant que no només cal projectar les típiques pel·lícules de monstres i naus espacials. La seva etapa com a director ha coincidit amb la crisi econòmica i Sala reconeix que “portem massa anys treballant en condicions difícils”, tot i que segueixen endavant perquè, cada vegada més, “els festivals s’estan convertint en una xarxa de distribució indirecta”, ja que intenten resoldre la manca de distribució convencional d’aquest país, la qual considera un “infern”.

Adria’s News pregunta a Àngel Sala quina ha estat la seva pel·lícula de terror, fantasia i ciència ficció preferida el darrer any i conversa amb ell per aprofundir en la història del Festival de Sitges, una cita cinèfila imprescindible pels amants del bon cinema de gènere.

Esteve Riambau: “No hem d'esperar que algú premiï una pel·lícula per reivindicar el seu valor artístic”

Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya.   Foto: Adrià Guxens.

Esteve Riambau (Barcelona, 1955) és crític i historiador de cinema, ha realitzat dos documentals (La doble vida del faquir i Màscares), que va coescriure i codirigir amb la també cineasta Elisabet Cabeza, i des de l’any 2010 també exerceix com a director de la Filmoteca de Catalunya. El seu bagatge porta a Adria’s News a voler-lo entrevistar per entendre el context del cinema al nostre país, per preguntar-li què s’hauria de fer per salvar l’exhibició cinematogràfica i per conèixer com veu el futur del setè art.

Neus Ballús: “Mai a la vida he vist una pel·lícula de terror”

 

La cineasta Neus Ballús.                                                   Foto: Adrià Guxens

Neus Ballús (Mollet del Vallès, 1980) ha estat un dels noms que més ha sonat als cercles de cinema aquest any. La seva òpera prima, La plaga, una pel·lícula amb una vessant documental que retrata Gallecs, un nucli rural del Vallès Oriental, a través de cinc personatges ben diferents, li ha valgut importants guardons, entre els que destaquen quatre premis Gaudí (inclòs el de Millor Pel·lícula) i una nominació als Premis Goya. Amb tot, l’èxit del seu debut a la direcció va començar un any abans a Berlín i no va ser fins al Festival de Màlaga que va començar a recollir reconeixements a Catalunya i Espanya.

Però Neus Ballús és humil i modesta, i segueix tocant ben de peus a terra. “És la primera pel·lícula, així que encara tinc molt a aprendre”, comenta. Com és d’esperar, els premis li han fet molta il·lusió, però el gran moment de satisfacció va arribar “quan vam acabar la pel·lícula”, recorda Ballús, qui solia ser l’única dona a les competicions internacionals, sempre acompanyada de directors.

Adria’s News entrevista a Neus Ballús a la seva productora, el Kinògraf, pocs dies després de la cerimònia dels Premis Goya. Amb ella repassem l’èxit de La plaga, comentem la situació actual de la indústria del cinema al país i ens interessem pel seu pròxim projecte, que tindrà el turisme com a eix central, ja que tractarà “sobre com els europeus viatgem als països del sud”.