Aquesta, ha estat una setmana trista pels
catalans ja que Mònica Terribas i Pep Guardiola deixaven ahir els respectius
càrrecs com a directora de Televisió de Catalunya i com a tècnic del FC
Barcelona, respectivament. Curiosament, Terribas i Guardiola també es van
estrenar junts. Va ser el vuit de maig d’ara fa quatre anys, un dia esperançador
on el poble català va augurar-los el millor. I, sens dubte, la resposta d’aquests
dos referents no ha estat decebedora, al contrari, ja que han fet que Catalunya
assoleixi una projecció fins ara mai vista. L’un, aconseguint l’etiqueta de “millor
equip del món” pel Barça; l’altra, fent que Televisió de Catalunya (TVC) recuperi
el lideratge, després de vuit anys foscos.
A en Pep no he tingut el plaer de conèixer-lo,
però a la Mònica sí. Era el desembre del 2010, després d’una entrevista que vafer a Umberto Eco a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Quan vaig parlar
amb ella i li vaig alabar els mèrits com a directora de TVC, em va contestar un
“a veure fins quan dura, això”. I, sincerament, pensava que aquest país no
seria capaç de destituir una professional de tanta qualitat com és Terribas,
però dec ser massa innocent, encara. La política, com sempre, s’ha posat on no
li pertoca. Recordo, encara, com el President de la Generalitat de Catalunya,
Artur Mas va riure, com qui no vol la cosa, els acudits de la Gala dels Premis Gaudí,
fins i tot aquells on se li demanava que no fes fora a Terribas que, per cert,
seia al seu costat. Doncs ja està; ja està fet.
Com a periodista que sóc estimo la meva feina i
la feina ben feta dels professionals. I Terribas ha marcat un abans i un
després a la història del periodisme de Catalunya. Per aquest motiu li dedico un
breu diccionari de 20 paraules que la caracteritzen: