Malgrat les previsions meteorològiques, que anunciaven pluges durant tot el dia de Sant Jordi, Tarragona va poder celebrar la jornada amb total normalitat. Tot i així, les primeres hores van resultar molt incertes i els llibreters temien que el mal temps arruïnés aquella diada tan assenyalada per tots els catalans. De fet, els venedors tenien assumit que el d’enguany seria un Sant Jordi amb menys ingressos, no només per caure en Setmana Santa o cap de setmana, sinó per caure enmig d’una crisi. I aquestes pors es van accentuar al veure que el dia havia començat marcat per la pluja. Passades les nou, però, el Sol va aparèixer rere el vel de núvols que cobria tota la ciutat i els llibreters van poder treure amb un somriure els plàstics dels seus estands de la Rambla Nova, donant, ara sí, l’aspecte habitual d’un dia de Sant Jordi.
Les primeres hores van ser força tristes ja que la gent s’havia quedat a casa dormint pensant que no valia la pena aixecar-se d’hora si la pluja els esguerrava el dia però, pels volts de les dotze, Tarragona ja s’havia despertat, havia penjat senyeres als balcons i bullia d’activitat. Gairebé no es podia imaginar la Rambla Nova més plena: floristes, agrupacions estudiantils i de lleure i gitanes cridaven sense parar per vendre les roses ¾ja fossin convencionals, de paper, de cera, de purpurina o de caramel¾ al millor preu; els polítics, com cada any, es trobaven als seus estands saludant els seus simpatitzants i donant-los enganxines i xapes per promocionar la seva candidatura de cara a les imminents municipals; tarragonins i turistes espitjaven per poder veure els aparadors i cridaven per fer-se sentir entre la multitud i els venedors de llibres no donaven a l’abast. Certament era molt complicat acabar amb les mans buides. Així que, en poques hores, quasi tots els tarragonins duien o bé una rosa a la mà o un llibre sota el braç, si no eren ambdues coses. Segurament, la gent havia pensat que valia la pena aprofitar la treva que havia donat la pluja per adquirir els seus llibres el més aviat possible tement que a la tarda el cúmul de gent fos més gran, com acostuma a passar cada any.
La "Princesa de Jade" va ser el llibre més venut a Tarragona
El migdia no va tallar l’afluència de gent, que estava exhaurint les piles de llibres dels estands i feia que els venedors n’anessin a buscar més a les respectives llibreries. La tarda havia atret més multitud i la Rambla estava col·lapsada tot i que a mesura que passaven les hores ja no era tant per comprar llibres i roses sinó per veure els castells que s’estaven aixecant o els espectacles que s’estaven oferint. Era llavors quan ja es podia discernir quins havien estat els “superventes” del 2011: Si tu em dius vine, ho deixo tot... però digues vine, d’Albert Espinosa, L’home de la maleta ¾Premi Sant Jordi 2010¾, de Ramon Solsona i L’arquitecte, del periodista Martí Gironell.
Tot i això, la literatura local també es va fer un lloc entre els grans noms de la literatura catalana i, concretament, hi va haver dos llibres que fins i tot els estaven superant en ventes. Aquests eren La princesa de Jade ¾guanyadora del Premi Néstor Luján¾ de la reusenca Coia Valls i La Guerra del Francés: la marca de un traïdor, d’Amando Lacueva. Aquests autors juntament amb d’altres, amb una gran presència al Camp de Tarragona, com Xulio Ricardo Trigo ¾autor d’El Somni de Tarraco¾ o Joaquin Biendicho ¾autor d’Els Embolics els Hoover¾ van estar firmant les seves noves novel·les als punts més concorreguts de Tarragona durant bona part de la tarda.
Molts tarragonins i tarragonines, com el Joan, asseguren que la crisi no els ha afectat en la compra de llibres ja que consideren que la cultura del llibre és molt important i que és millor estalviar en altres matèries que no pas amb llibres. “Potser no vaig tant al cinema, però compro els mateixos llibres que abans”. Altres, com la Lucía, aprofiten aquests moments en que l’economia no està en el seu millor moment per comprar llibres de butxaca, més barats que els de tapa dura. El Sergi, per la seva banda, “mira més que abans el preu i si veu dos llibres similars, opta pel més econòmic.
La gent va optar per comprar més llibres en català que en castellà
Els més joves, cada vegada més, són el públic potencial del Sant Jordi i uns grans amants de la literatura, com la Cristina, de dinou anys, que intenta llegir com a mínim deu llibres a l’any. “M’agraden els llibres de temàtica amorosa i vaig alternant el català amb el castellà. Així vaig practicant les dues llengües”, explica. Altres com el Pau, també inclouen l’anglès en les seves llengües habituals de lectura.
Els editors declaren que el que es ven més per Sant Jordi són llibres en català. “Sobretot molts d’ells best-sellers, llibres premiats o llibres mediàtics d’actualitat”, assegura un dels llibreters de Roslena. Altres, com en Guillem, no hi estan tan d’acord: “El llibre més venut, ja no aquest any sinó de tota la vida, és el Kamasutra”.
Així doncs, el que havia de ser un Sant Jordi passat per aigua va acabar sent una diada memorable, amb gairebé tantes ventes com en edicions anteriors i va aconseguir que gairebé tot Tarragona sortís al carrer, involucrant-se més o menys directament en un dia d’una gran simbologia per a tots els catalans i un dels pilars de la cultura del llibre.
Per veure el vídeo amb les entrevistes als tarragonins i tarragonines, clicar aquí.
