Ressenya del llibre “Què pensa Antoni Bassas”

    

Títol	Què pensa Antoni Bassas
Entrevistadora	Núria Escur
Editorial	Proa/Dèria editors
Núm. Pàgines	153

 

Antoni Bassas

“Un periodista és un certificador de qualitat informativa; com més complet millor”. Així és com Antoni Bassas, periodista de renom a Catalunya, defineix la seva professió.

 

Des de ben petit Bassas estava interessat en la que seria la seva futura feina. Als sis anys ja escoltava la ràdio i també llegia el diari ja que la seva família, de classe mitjana, estava subscrita a La Vanguardia. Però la primera vegada que va entrar en contacte directe en el món del periodisme va ser quan feia tercer de BUP, que va col·laborar en el programa Peques de Ràdio Joventut. Als vint anys va fer la seva primera retransmissió amb el mestre Joaquim Maria Puyal, que deixaria la seva empremta gravada en aquella jove promesa del periodisme català. Antoni Bassas és conegut per aconseguir que El Matí de Catalunya Ràdio fos el líder d’audiència en els catorze anys consecutius que va conduir el programa, convertint-se en el més escoltat de tota la història de la Ràdio de Catalunya.  Bassas, però, modest, afirma que ser conegut no és el mateix que ser important.

Antoni Bassas és optimista pel que fa al futur de la professió ja que no creu que s’acabin els diaris de paper pel simple fet que hagi aparegut Internet. “També pensàvem que la televisió es menjaria la ràdio i el cinema, i no sembla pas que això hagi de passar ara per ara”, recalca. Això sí, Internet ha facilitat l’aparició de milions d’internautes que esdevenen comunicadors mitjançant diferents plataformes com ara els blogs. Respecte aquest fet, Bassas creu que la diferència entre els periodistes i els altres comunicadors, és que els periodistes tenen “titulació i un segell de garantia d’origen. El periodisme no ha de ser només informació; també ha de ser interpretació i anàlisi”.

Llibre "Què pensa Antoni Bassas"

Bassas és un periodista multiàrea i multimèdia ja que a part de fer ràdio ha treballat a la  televisió. Ell creu que per treballar a la televisió s’ha de dominar el llenguatge no verbal, així com la dicció i l’entonació. “El que necessita cridar per fer-se escoltar és que no està fent periodisme. Està fent propaganda”, exposa Bassas amb el sentit de l’humor que el caracteritza. Tot i així la televisió el fa patir perquè la gent s’interessa més per la persona que parla que no pas pel que diu. Malgrat que prefereixi la ràdio a la televisió, Bassas estima TV3. “TV3 no és una televisió autonòmica; és una televisió nacional; és més que una televisió”, apunta. Tot i així si li oferissin la direcció s’hi negaria perquè ell té vocació periodística i no pas de gestor. “El principal problema dels mitjans públics, però, és que no han de ser els braços mediàtics del govern. Per la seva banda, Catalunya, al perdre les majories absolutes ha posat més fàcil que aquest fet no passi amb TV3 ni Catalunya Ràdio.

Aquest llibre deixa clar que Antoni Bassas és un referent per a moltes persones, periodistes o no. Es nota que estima la seva feina i per aquest motiu arriba al gran públic. Tot i així vol matisar que no seria capaç de deixar la pell pel periodisme, com va fer Anna Politkóvskaya.

La raó del seu èxit és segurament que sap portar l’equilibri entre la vida professional i la personal i, sobretot, que no es conforma amb les coses que li venen. Va a buscar-les i si cal, desfà camins que no porten enlloc.

 Actualment Antoni Bassas és corresponsal de TV3 a Washington i un dels impulsors del nou diari Ara.

El Nadal, la música i les universitats

Les festes nadalenques han estat sempre un sospir per a tots; un alè de tranquil·litat que arriba després de tres mesos d’intensa activitat. Potser, per això els joves universitaris les valoren molt més, tenint en compte la feina que sempre carreguen a sobre. Les biblioteques es van buidant a poc a poc, ja no hi ha tanta gent passejant per les facultats... En fi, el Nadal convida a la gent a desconnectar de la rutina i què millor per fer-ho que la música? Totes les emocions, l’alegria i la joia que emana arriben al cor de qualsevol, i encara més pel Nadal, on la gent necessita un moment de pau interior. Qui s’encarrega de transmetre tots aquests sentiments són les orquestres i els cors de les universitats, que aprofiten aquestes dates per a fer els seus concerts.

L’orquestra de cambra de la Universitat Pompeu Fabra va ser la primera a començar el cicle de concerts de Nadal, el dia 3 de desembre. L’agrupació instrumental va tocar peces de Mozart, Sibelius, Haydn i Grieg. Van repetir el concert durant els dos dies següents.

El dijous 16 de desembre va ser el torn de l’orquestra de la Universitat de Barcelona (OUB). Aquesta, va interpretar la Messa a quattro con orchestra de Giacomo Puccini, coneguda popularment com a Messa di Gloria. El concert es va realitzar de nou el dia 17 de desembre.

Orquestra de la URV amb Jordi Claret com a violoncel·lista solista

La Universitat Rovira i Virgili va realitzar el Concert de Nadal el divendres 17 de desembre. L’actuació va començar amb dues peces del Peer Gynt d’Edvard Grieg, seguides per les Variacions sobre un tema Rococó, op.33 de Txaikovski, tenint com a solista el violoncel·lista Jordi Claret. La música de la pel·lícula Jurassic Park i, finalment, A Christmas Festival de Leroy Anderson, un recull de les nadales més conegudes englobades en una mateixa peça, van tancar un concert meravellós.

Finalment, el dia 21 de desembre l’orquestra i el cor de la Universitat Autònoma de Barcelona van concloure els concerts de Nadal de les universitats catalanes. El Cor va cantar peces de Debussy, Lassus, Morley, Vallvé i Agustí, mentre que l’orquestra va tocar obres de Sibelius, Respighi i Elgar. La funció va acabar amb la interpretació conjunta dos corals de Mendelssohn, on Lola André, va ser la soprano solista.

Queda clar, doncs, que la música és un element indestriable de les festes de Nadal. De fet, és com una energia que flueix de manera constant entre les persones produint tota mena de sensacions: et pot animar quan estàs trist, et pot fer plorar d’emoció quan t’arriba el seu missatge al cor i fins i tot et pot traslladar a indrets inimaginables només amb una melodia o uns quants acords. Potser la música és etèria i intangible, però no hi ha res més real i més bell. En podeu estar ben segurs.

Orquestra i Cor de la UAB

L’Atlètic Che Guevara es fa amb la victòria de la Lliga de Futbol de la Facultat de Ciències de la Comunicació

L'Atlètic Che Guevara, l'equip guanyador de la Lliga

La primera edició de la Lliga de Futbol de la Facultat de Ciències de la Comunicació ja té un vencedor: L’Atlètic Che Guevara, capitanejat per Joshua Logan. La final la va disputar contra l’equip Pelotas Fuera, que va perdre 9-5.

"Pichi" Alonso i Víctor Muñoz

Àngel “Pichi” Alonso i Víctor Muñoz,  ex jugadors de futbol i entrenadors, van ser els convidats especials de l’acte de cloenda i la cerimònia d’entrega de premis. A part del trofeu del guanyador de la Lliga van repartir altres guardons: el premi a la millor esportivitat, que va ser concedit a l’equip femení Champ.iñones, el premi al millor blog, atorgat al Recreativo de Juerga i el premi a la millor afició, que va correspondre a l’equip Aston Birra. Joshua Logan va ser el millor golejador de la temporada, ja que va fer 13 gols.

 “S’ha de tenir predisposició, una bona actitud i hem d’intentar millorar contínuament pel nostre compte”, va declarar “Pichi” Alonso amb l’objectiu d’animar tots els jugadors. Muñoz, en canvi, va ressaltar la importància de l’experiència i la capacitat de “fer coses”.

La Lliga, que es va jugar entre el mesos d’octubre i desembre, va ser una iniciativa de  Santiago Tejedor, lateral de l’Atlètic Che Guevara, i tenia l’objectiu de fomentar els valors de la comunicació mitjançant el futbol.

La Marató de TV3 recapta 7.246.114 euros per a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides



Albert Om

Albert Om va conduir la dinovena edició de La Marató de TV3 aconseguint recaptar 7.246.114 euros que es destinaran a la investigació científica de les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Ha estat l’any que s’han fet més donacions durant el programa.

Durant el programa van anar apareixent més de vint afectats per aquestes anomalies, que van exposar públicament el seu cas. Les lesions que patien eren produïdes, en gran mesura, per accidents de trànsit. A mitja tarda van portar al plató l’esquelet mecànic Rewalk, desenvolupat per una empresa d’Israel, que permetrà a  molts lesionats aixecar-se de la cadira de rodes i caminar. Per altra banda, diversos metges i experts  en aquest camp van acudir al programa per compartir la seva experiència amb tots els teleespectadors.

 “Aquesta edició de La Marató, a més a més de la funció divulgativa i de sensibilització pretenia ser atractiva a l’audiència”, va anunciar el director del projecte, Xavier Abad. Per això, es va comptar amb molts convidats especials. Entre ells hi havia periodistes com Josep Cuní, conductor de La Marató anterior, que tractava de les malalties minoritàries i també celebritats com Rosario, els Lax’n’Busto, el Mag Lari, Gerard Piqué, Dani Alves i diversos actors dels programes d’humor Polònia i Crakòvia, com la Mònica Pérez o el Pep Plaza. Però el moment més emotiu de la nit el van protagonitzar la soprano Montserrat Caballé i la seva filla, Montserrat Martí, que van cantar conjuntament el tema Seràs en el meu cor.

Per fomentar la participació dels ciutadans es van organitzar més de 1.200 activitats entre les que destaquen un partit de futbol, una actuació del grup Macedònia, i dues flashmobs al centre de La Maquinista, on més de mil persones van cantar i ballar les cançons Seré feliç i Sobreviuré.

Per un èxit tan acaparador com el d’ahir, TV3 va haver de mobilitzar més de 2.500 voluntaris repartits entre cinc seus, que estaven destinades a rebre les trucades dels telespectadors. Les noves tecnologies també es van sumar a la solidaritat ja que Facebook va comptar amb més de 74.000 usuaris que van donar suport a la causa. El resultat va ser admirable: 3.262.000 catalans van mirar en algun moment del dia La Marató, que enguany va durar 15 hores i 44 minuts. El programa va obtenir una quota global de pantalla del 21,12% i va ser líder durant el matí.

Els donatius a La Marató encara no s’han acabat ja que fins el dia 31 de gener, la xarxa Servicaixa i La Caixa estaran obertes a rebre més ajudes. Fins avui, La Marató dedicada al càncer ha estat la que ha rebut més diners; un total de 8.712.000 euros. En el conjunt de totes les edicions del programa, que se celebra des de l’any 1992, s’han recaptat 89 milions d’euros que han finançat 535 projectes d’investigació.

Cartell La Marató 2010

Umberto Eco presenta "El cementiri de Praga" a Barcelona



Tapa del llibre El cementiri de Praga



Umberto Eco, escriptor, assagista i crític literari de renom internacional, va presentar ahir a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona el seu darrer llibre, El cementiri de Praga. L’actual directora de TV3, Mònica Terribas, va conduir l’acte.

Eco va descriure la seva última novel·la com “una història de memòria i records” en la que el seu protagonista, el capità Simonini, és un falsificador de documents que fa mal de manera natural, gairebé sense adonar-se’n. “Al principi del llibre volia mostrar un gran espectacle racista, situació que va existir a la realitat. El que pretenia era donar un cop de puny a l’estómac del lector”, va comunicar l’autor.

La novel·la, que Eco va acabar dos anys abans del previst, tracta de temes com ara la falsificació, els complots i el racisme. “No és un llibre de jueus, ja que no n’hi apareix cap a part del doctor Sigmund Freud; és un llibre del discurs antisemita”. L’escriptor va afegir que el tema dels complots donava per a molt, a part de què el fascinava, però que havia decidit escriure un llibre en comptes d’un assaig pel propi “plaer” de la narració.

Umberto Eco va explicar que El cementiri de Praga és un llibre ple de fets històrics autèntics amb pocs personatges inventats. “Potser alguns no són ben bé certs, però si més no, són versemblants” ¾va exposar¾ “A més a més, les diferents il·lustracions que hi apareixen, totes reals, reforcen la credibilitat de la història”. L’autor va recalcar que havia estat la novel·la més senzilla que havia escrit perquè els personatges que apareixien eren de fa només un segle.



Umberto Eco i Mònica Terribas durant la presentació



Terribas, a la que Eco va qualificar de “lectora perillosa” degut a l’atenció en què havia llegit el seu llibre, li va preguntar com veia el futur de la política i l’escriptor va respondre de manera contundent: “Estem arribant al final de la democràcia representativa. Actualment, als Estats Units, país on queda més clar aquest model de democràcia, només vota el 50% de la població i només un 25% vota al president. En aquest fet, els lobbies hi han tingut molt a veure.

Umberto Eco va voler deixar clar que no es farà la versió cinematogràfica de la seva nova novel·la. No perquè no li hagués agradat el resultat final de la pel·lícula d’El nom de la rosa, el seu altre llibre d’enorme èxit, sinó perquè no vol que els lectors es llegeixin el llibre després de veure a pel·lícula. “A més a més  ¾va aclarir¾ ho vaig tenir molt clar quan vaig sentir el que deia una noia a una llibreria mirant un exemplar d’El nom de la rosa: ‘Ja han fet un altre llibre d’una pel·lícula’. Aquest comentari em va acabar de convèncer”.

Mònica Terribas, Alan Ruiz i jo després de l'acte

La gespa de la UAB, el centre de la vida universitària

La Universitat Autònoma de Barcelona ja es troba en plena tardor. Els pocs arbres que hi ha, dispersos pel petit prat de la universitat, resten gairebé pelats sense tenir res a fer contra el pas del temps. Només alguns pins, a l’horitzó, tenen sort de no perdre les seves fulles. El verd s’ha acabat, ja que només és present a l’herba altra hora brillant i ara oculta sota el vel de fulles seques de tota mena de tons: des de grocs i daurats fins a marrons i ocres. El fang denota que ha plogut no fa gaire temps. Avui brilla un Sol tímid que gairebé no desprèn escalfor malgrat trobar-se en el punt àlgid de la seva trajectòria. Els dèbils rajos que irradia des d’aquest cel tan blau sense núvols no aconsegueixen dissipar les ombres. Això explica la poca gent que hi ha al camp d’herba, sovint ple de joves. A l’esquerra, a la part més propera a la Plaça Cívica i asseguts a un banc de pedra situat al costat d’una paperera, hi ha dos nois de menys de vint anys conversant tranquil·lament. Un, duu un jersei gruixut i l’altre una caçadora de pell. El seu gest és força tens i la seva posició, encongida. D’aquesta manera queda palès que el fred s’acosta. Hi ha un altre grup, format per un noi i dues noies si fa no fa de la mateixa edat que els altres nois, jugant a cartes força relaxats i fumant. Per la seva indumentària, constituïda per dessuadores i samarretes de màniga llarga de colors foscos i el seu gest relaxat, no deuen tenir tan de fred però no és pas estrany ja que es troben en un racó on toca el Sol.

La gespa de la UAB

Un camí de pedra mig envaït per la sorra i les fulles i que passa entre arbres de branques crispades, creua tota la gespa des de les escales del pàrquing que hi ha sota de la Plaça Cívica fins al final de la Facultat de Dret, on s’esvaeix. També hi ha un pont. Un pont prim, de fusta, mig tapat per una fina capa de fulles, que comunica les dues parts del terreny glevós. Està envoltat de tota mena de vegetals que creixen de manera salvatge per tots costats. Hi ha canyes de bambú, heures que s’enfilen als troncs dels arbres i tota mena d’arbustos de mides més reduïdes que trenquen la bellesa de l’herba de la prada amb la seva presència feréstega. I encara més al fons, es pot entreveure la grisa Facultat de Ciències Socials on es troba també la seva biblioteca. És un edifici quadrat, gairebé simètric, amb moltes finestres que donen al cantó del prat. És una construcció estèticament descuidada, sense cap mena de concordança amb la resta del paisatge i que, en certa manera, el fa més lleig.

Conde-Pumpido: “Es proposaran penes de fins a vuit anys de presó per als controladors aeris que van abandonar el seu lloc de treball”

Passatgers afectats per la vaga de controladors aeris durant el pont de la Constitució

El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, va anunciar ahir a Saragossa que es sancionaria als controladors aeris que van protagonitzar els fets amb una pena d'entre tres i vuit anys de presó per un presumpte delicte de sedició. Conde-Pumpido va precisar que no es tractava d'un problema laboral, sinó que va ser un acte "premeditat", "concertat" i "col·lectiu".



El portaveu de la UCSA, César Cabo



El portaveu de la Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA), César Cabo, ha afirmat que el passat divendres els avions podrien haver seguit volant tot i l'absència de molts controladors. "No en les mateixes condicions que en un dia norma, però molts vols podrien haver sortit. Van ser les empreses les que van tancar l'espai aeri ", va assegurar. Cabo indica que la situació desencadenada és la resposta de la contínua provocació del Govern, que ha assaltat el col·lectiu davant l'opinió pública i l'ha utilitzat de manera demagògica.

El ministre de Foment, José Blanco

Per la seva banda, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va defensar que el decret d'alarma que van activar va ser "una mesura proporcionada" perquè l'abandonament "sobtat, massiu i simultani" de tots els controladors havia paralitzat un servei públic essencial. Zapatero, va assegurar que l'Executiu va esgotar "totes les seves possibilitats d'actuació" abans de posar en marxa el decret. El líder de l'oposició, Mariano Rajoy, ha donat suport a la gestió del caos aeri per part del Govern encara que recalca que hi va haver una "falta de previsió" i un "excés de malaptesa". Rajoy va criticar el ministre de Foment, José Blanco, qualificant-lo de "ministre a temps parcial". 

L'actuació dels controladors aeris, que va començar el passat divendres després de l'aprovació d'un Reial Decret que estableix la computació de 1.670 hores de treball anuals, va produir pèrdues de més de 300 milions d'euros, 20 milions de les quals en agències de viatges. La vaga aèria va provocar la cancel·lació de 2.710 vols i més de 600.000 passatgers van resultar afectats.

Chillida-Leku s’acomiada indefinidament del públic

Vista del museu Chillida-Leku

El museu donostiarra Chillida-Leku, principal homenatge a l’escultor Eduardo Chillida, tancarà les seves portes el dia 1 de gener de 2011 per dificultats econòmiques. La institució va perdre l’any 2009 mig milió d’euros i una cosa semblant els va passar a altres entitats artístico-culturals guipuscoanes com el Photomuseum de Zarautz o el museu Zuloaga de Zumaia.

“Nosaltres no patim cap crisis cultural, sinó que ens hem de replantejar alguns projectes”, va afirmar el viceconseller de Cultura, Antonio Rivera. I és que la comunitat guipuscoana compta amb 64 museus, gairebé un per municipi. Això ha generat una intensa polèmica ja que gran part de la població pensa que no s’haurien d’obrir nous centres o començar nous projectes culturals sense haver consolidat abans els ja existents. Els organitzadors d’altres actes culturals que tenen lloc a Guipúscoa, com el Festival de Jazz o la Setmana Del Cinema de Terror, s’han sumat a la protesta contra les poques ajudes econòmiques que reben.

Escultura d'Eduardo Chillida

 “El tancament de Chillida-Leku ha estat una pèrdua irreparable per la cultura basca, espanyola i internacional; no hem sabut estar prou agraïts a Chillida. Però aquest problema s’ha de resoldre i el centre s’ha reobrir”, va declarar l’escriptor basc Ramón Saizarbitoria. La Diputació Guipuscoana, però, en comptes d’intentar resoldre la qüestió ha decidit gastar-se els diners en altres assumptes com ara el futbol, ja que ha donat una ajuda de 2.1 milions d’euros a l’equip donostiarra Real Societat, a canvi d’una promoció en basc a les seves samarretes. La Diputació es justifica dient que si ha actuat així és per fer “patrimoni”. Però,“I Chilida-Leku, que no és patrimoni?”, es pregunta Ramón Etxezarreta, l’exregidor de Cultura donostiarra.

Etxezarreta apunta que si el Chillida-Leku hagués estat gestionat per institucions públiques no hauria sofert penúries econòmiques. Al contrari, s’hi haurien gastat milions. Però no ha estat mai així ja que del finançament se n’ha ocupat sempre la pròpia família Chillida, sense demanar res a canvi.

Actualment, l’entitat que inverteix més en matèria cultural és l’ajuntament de Sant Sebastià, que dedica anualment unes ajudes de 25 milions per tal d’organitzar tot tipus d’activitats. El seu objectiu és, sens dubte, la projecció de Sant Sebastià a tot el continent per tal d’esdevenir la capital cultural europea el 2016. Però tal com diu Saizarbitoria, “No n’hi ha prou d’organitzar festivals de cinema per fer vida cultural. El que s’ha de fer és llegir, escoltar música, anar al teatre i anar al cinema.”

CiU arrasa també a Tarragona, obtenint nou dels divuit escons de la circumscripció

Caricatura de les eleccions catalanes del 2010

Dels 5.363 catalans cridats a les urnes, 540.840 van ser de Tarragona, que va comptar amb una participació d'un 57.67% (311.944 vots). I és que el passat diumenge, els ciutadans d’aquesta circumscripció van poder escollir els representants al Parlament de Catalunya d’entre 30 llistes electorals. Tot i així, els principals candidats de Tarragona a ocupar escons al Parlament van ser:  Josep Poblet (CiU), Xavier Sabaté (PSC), Rafael Luna (PPC), Sergi de los Ríos (ERC), Hortènsia Grau (ICV-EUiA), Jordi Cañas (C’s) i Héctor López (SI).

Tortosa i Montblanc van disposar de col·legis electorals amb una administració electrònica, la qual cosa va facilitar enormement la tasca de recompte de vots. En total vuit municipis catalans van comptar amb aquest nou servei. Una altra novetat d’enguany va ser que 232.126 joves van votar per primera vegada en unes eleccions pel Parlament de Catalunya, 84.107 dels quals, estrenaven el seu dret a vot.

Repartiment d'escons a Tarragona

Al final de la nit electoral, quan es van conèixer els resultats després de tot el procés d’escrutini dels vots, es va anunciar que dels 18 escons que corresponen a la circumscripció de Tarragona n’hi hauria nou per CIU (121.607 vots), quatre pel PSC (56.173 vots), tres pel PP (41.250 vots), un per ERC (26.280 vots) i un per ICV-EUiA (15.708 vots). Sent així, CiU hauria pujat dos escons respecte les darreres eleccions, l’any 2006 i el PSC n’hauria baixat un. I tot i que CiU ha estat la força més votada a totes les comarques i capitals de província, cal dir que el PPC va trobar a Tarragona el major nombre de simpatitzants, ja que en tota Catalunya va ser allà on va treure més vots. Altres partits com C’s i SI van obtenir 8.427 i 10.546 vots, respectivament, malgrat no aconseguir cap escó al Parlament.

*Notícies relacionades: Gran derrota per Esquerra Republicana que només comptarà amb 10 escons al Parlament.

5-0, victòria aclaparadora

David Villa, eufòric, després de marcar

El Barça va anotar ahir cinc gols al Camp Nou mentre que el Reial Madrid no va fer entrar cap pilota a la porteria de Valdés. Els blancs de Mourinho han cedit el lideratge de la Lliga al FC Barcelona de Guardiola, que s’ha convertit en el capdavanter.

Victòria exultant per uns i derrota fulminant pels altres. I és que el Clàssic d’ahir no va ser un partit com qualsevol altre, sinó un partidàs. El Barça va arrasar i els gols de Xavi (10’), Pedro (18’), Villa (55’, 58’) i Jeffren (90’) van aixecar aplaudiments i crits d’eufòria de tots els seus seguidors. L’emoció no va abandonar el camp blaugrana en cap moment. “Vam dir que el 2-6 era el partit perfecte, però aquest ha estat sens dubte millor”, va precisar Xavi Hernández.

Xavi, després de marcar el primer gol

En canvi, el portugués Mourinho, volia aparentar tranquil·litat quan deia “La semana passada teníem un punt més i avui dos menys. Pet tant, és una derrota molt fàcil de digerir; no és d’aquestes derrotes en què et quedes amb un mal regust, difícil d’acceptar”. L’entrenador del Madrid va explicar que va passar una cosa semblant quan va sortir derrotat del Camp Nou amb l’Inter de Milan i després van acabar guanyant la darrera Champions League.



Ramos atacant a Puyol

El partit, però, no va transcórrer pacíficament ja que Sergio Ramos, del Madrid, va etzibar una puntada de peu a Messi i va cometre altres faltes contra Puyol i Xavi. L’àrbitre, Iturralde González, el va expulsar sense dubtar-ho. Un altre moment de violència per part dels blancs va ser quan Cristiano Ronaldo va empènyer a Valdés i a Guardiola, fent que tot l’equip barcelonista acudís en defensa dels seus companys.

El Camp Nou no va ser l’únic lloc amb incidències ja que Canaletes, punt de trobada de tots els seguidors blaugranes, va ser el focus d’un altre aldarull: algú va trencar el braç d’un dels fanals de la font. Segons la policia, el llum no va poder suportar el pes d’algun barcelonista que presumptament s’hi va asseure al damunt.



Portada Mundo Deportivo



La premsa esportiva afí al Barça ha pogut avui  lluir els seus millors titulars com ara “5-0, bany al Madrid” (Mundo Deportivo), “MOUchísimo Barça ...para tan poco Madrid (Marca) o “5-0, manotada a Mourinho; golejada, humiliació i líders” (Sport). La premsa d’informació general també ha contribuït a exaltar el Barça, com és el cas de La Razón que, fent referència també a les eleccions catalanes del passat diumenge ha titulat: “El Barça guanya per majoria absoluta”.

Gran derrota per Esquerra Republicana que només comptarà amb 10 escons al Parlament

Joan Puigcercós amb alguns dels seus companys de partit com Ernest Benach i Anna Simó

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), presidida per primera vegada per Joan Puigcercós, es va convertir ahir en la cinquena força del Parlament, obtenint només 10 escons (11 menys que al 2006) i un total de 218.046 vots (7%), la meitat dels que va rebre a les anteriors eleccions. La Conca de Barberà ha estat la comarca que més ha votat ERC, amb un 14% de vot i la Vall d'Aran, amb un 3% de vot, ha estat la que menys.

Puigcercós va votar a les 10:00 al barri de Sants de Barcelona i va explicar que era necessari que la gent participés en aquestes eleccions per tal d’aconseguir un Parlament el màxim de representatiu possible, ja que s’hauran de prendre decisions transcendents.

"Ha estat una derrota dura; teníem l'esperança de mobilitzar més gent i guanyar el PPC”, va declarar Puigcercós que considerava que només obtindrien una victòria si guanyaven el Partit Popular. La derrota però no és una cosa d’ara, sinó que ve de quan ERC va decidir formar tripartit per segona vegada. Aleshores va perdre la seva part independentista per haver apostat pel president d'un partit de matriu espanyola.

La pèrdua del monopoli independentista ¾que ha quedat dividit entre  ERC, SI i Reagrupament¾ va ser un dels factors que va fer perdre vots als republicans. Aquesta  fragmentació de la independència “no és bona”, segons Puigcercós.  El secretari general del partit, Joan Ridao, va voler precisar que dubtava molt que els vots que ERC havia perdut se n’haguessin anat a Solidaritat Catalana per la Independència, de Joan Laporta. “El nostre pitjor enemic, però ha estat la desmobilització de l’electorat, que s’ha abstingut de vot”, afirmava Ridao.



Puigcercós durant el discurs postelectoral



A la nit, en ple escrutini, només hi havia quatre militants d’ERC a l’Hotel Altimar, lloc des d’on el partit seguia les eleccions. En canvi, hi havia dos-cents periodistes. Al saber els primers resultats, Jordi Portavella, president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, va sortir de l’hotel amb les mans al cap.

Davant de la derrota, Puigcercós haurà de replantejar-se el seu lideratge i el possible retorn de Carod-Rovira ja que ara, als republicans, només els queda l’esperança que CiU els reclami com a aliats. De cara a un futur, Ridao espera que la gent confiï en la marca bona, la seva, ja que té 80 anys d’història.

El líder republicà va agrair tot el suport dels militants, que havien estat “valents” i va insistir dient que no havia estat fàcil fer confiança a Esquerra en aquestes eleccions però que la volen recuperar.”

El seguiment de la jornada electoral el podreu trobar al lloc web que vam crear expressament per al seguiment de les eleccions. En aquesta pàgina hi consta tota la informació que vam recopilar el 28 de novembre de manera clara i senzilla, mitjançant gràfics actualitzats (amb el suport d'El País), enllaços a diferents mitjans de comunicació i el seguiment en directe via Twitter de tot el què va pasar.

Aquest és un article sobre Esquerra Republicana de Catalunya, partit seguit per un servidor en la nit electoral. La resta de partits els van seguir els meus companys: Dani Fernández es va ocupar de Ciutadans, Albert Sánchez del PP, Mireia Biel de Solidaritat, Marina Sánchez d'ICV, Víctor Romero del PSC i Nil Sanmartí de CiU.

* Més informació a: CiU arrasa també a Tarragona, obtenint nou dels divuit escons de la circumscripció

Avís!

Us informo que el proper diumenge 28 de novembre, que se celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya, els meus companys Mireia Biel, Daniel Fernández, Albert Sánchez, Marina Sánchez, Víctor Romero, Nil Sanmartí i jo, farem un seguiment en directe de les eleccions amb una actualització constant. Per tant, si entreu a http://bit.ly/eleccionsdirecte o a l’enllaç que posarem a als  nostres blogs, podreu estar informats al minut de com estan anant les eleccions. Us hi esperem.

Shakira: “Jo també sóc una catalana”

Va rodar el videoclip de Loca a la ciutat comtal, està aprenent català, va iniciar ahir el concert al Palau Sant Jordi amb un discurs en català i assegura que li encantaria cantar el Boig per tu. I és que la colombiana Shakira va expressar ahir a l’Hotel W (Hotel Vela) de Barcelona la seva gran estimació envers Barcelona i Catalunya.  

Shakira al concert del Palau Sant Jordi

El darrer cognom del seu nom sencer, Shakira Isabel Mebarak Ripoll, revela que té orígens catalans i per això ha volgut venir a Barcelona, on ha protagonitzat diverses infraccions, com la que va causar banyant-se en una font pública o quan va circular amb moto sense casc. “Reconec que em vaig portar molt malament i si rebo la multa, la pagaré”, va assegurar.



Shakira a l'Hotel W



La roda de premsa també va servir per desmentir diversos rumors, com el que deia que posseïa una casa a Bellaterra i també el que corria anunciant que tenia una relació sentimental amb el jugador del F.C. Barcelona, Gerard Piqué. “Piqué i jo junts? Tot és un waka-waka rumor que se'm waka-adjudica!”, va exclamar.

 

Shakira al nou espot de Freixenet

Per altra banda, la companyia de cava Freixenet, que presideix Josep Lluis Bonet, ha contractat a Shakira perquè sigui la imatge del nou espot publicitari de Carta nevada. En el videoclip, que utilitzarà el tema del seu nou disc Sale el Sol, es podrà veure a la cantant desitjant en català i en castellà unes bones festes. Aquesta vegada, però, es destinarà com a mínim 500.000 euros dels guanys a la Fundación Pies Descalzos, impulsada per la cantant, que inverteix en l’escolarització infantil dels països de l’Amèrica Llatina amb problemes econòmics. Amb els diners que s’obtindran es construiran dues escoles: una a Port-au-Prince (Haití) i l’altra a Cartagena (Colòmbia). A més a més, Shakira ha gravat juntament amb Jaume de Laiguana, un documental produït per Oviedo sota el lema Hagamos que salga el Sol, on s’expliquen els objectius i les tasques que està realitzant la fundació. La cantant ha declarat que treballarà fins a finals de desembre i que després s’agafarà tres mesos de descans per tenir temps de composar les seves cançons.

Ressenya de “Relato de un Náufrago” de Gabriel García Márquez

Títol	Relato de un Náufrago
Autor	Gabriel García Márquez
Editorial	Tusquets Editores, S.A.
Núm. Pàgines	137 pàgines

Tapa de relato de un náufrago de G.G. Márquez

La història que explica aquest llibre va tenir lloc el 28 de febrer de 1955, durant la dictadura colombiana de Gustavo Rojas Pinilla. Vuit  tripulants del destructor Caldas de la Marina de Guerra de Colòmbia van caure a l’aigua després que la nau patís un accident. La recerca dels nàufrags tan sols va durar quatre dies i van morir tots excepte Luis Alejandro Velasco, que va estar a la deriva durant 10 dies. Quan va arribar a terra, es va convertir en un heroi de Colòmbia i es va fer famós al vendre la seva pròpia història; les firmes publicitàries el van contractar per fer màrqueting, les autoritats li van demanar que fes diversos mítings i milers de periodistes d’arreu del món van voler parlar amb ell. Però només un d’ells, G.G. Márquez, tenia la intenció d’arribar al fons de l’assumpte i desmentir qualsevol falsedat que hi pogués haver en la història de Luis Alejandro Velasco. Van ser gairebé tres setmanes en les quals va entrevistar “l’heroi” durant sis hores diàries i, evidentment, hi havia una part fosca en el relat. La tragèdia no es va produir per una mera tempesta tropical com es va anunciar públicament, sinó perquè el destructor feia contraban d’electrodomèstics i una embarcació d’aquest tipus té prohibit portar càrrega ja aquesta que pot originar sobrepès. El resultat de la investigació de G.G. Márquez va ser el llibre Relato de un Náufrago, que li va fer guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 1982.

“El meu heroisme va ser no deixar-me morir”, va dir Velasco a la premsa internacional. L’instint de supervivència el va portar a menjar arrels, peix cru, una mica de gavina i fins i tot va intentar cruspir-se les sabates, el cinturó i la camisa. La soledat i la desesperació van ser un altre factor important en la desolació que va patir el nàufrag durant aquella setmana i mitja; va haver de conviure amb la por d’ésser cruspit pels taurons, les cremades produïdes pel sol i els mals records del dia de l’accident que s’anaven repetint en la seva ment una vegada i una altra . Això sí, mai no va perdre l’esperança.

Aquest, ha estat un llibre com n’hi ha pocs, perquè mostra la gran tasca que va fer G.G. Márquez. És, sens dubte, un autèntic reportatge de periodisme d’investigació, un gènere malauradament molt poc cultivat a l’actualitat i imprescindible per desvetllar els draps bruts de  grans empreses, institucions i governs. També es veuen clarament els interessos econòmics que mouen el món. Primer,  totes les companyies es van interessar de seguida per Luis Alejandro Velasco per augmentar els seus ingressos. En canvi, ara, se n’han desentès totalment perquè aquest personatge ja ha tornat a l’anonimat. Considero que és una història fantàstica que et vol ensenyar que sempre s’ha de tirar endavant i no s’ha de perdre mai la fe.