Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges

diumenge, 21 de desembre del 2014

Ferran Mascarell: “Estem fent pel·lícules amb un cost de producció massa baix”

 
El Conseller de Cultura, Ferran Mascarell.         Foto: Adrià Guxens.

“Les productores catalanes acostumen a fer inversions petites, molt vinculades amb l’estàndard de subvenció i poc pensades per aconseguir quotes de públic que siguin el coixí principal per recuperar aquells costos”. D’aquesta manera es podria resumir la visió que té el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, de la indústria del cinema catalana.
Quedem amb mesos d’antelació, però finalment acordem una cita al seu despatx, a prop de l’estàtua de Colom al final de Les Rambles de Barcelona. Em tracta de vostè, independentment de la meva edat o rang professional. El Conseller, que ocupa el càrrec des del desembre de 2010, es va trobar a les mans amb una Llei del Cinema que “era gairebé impossible d’aplicar, però estem refent”, obra del seu homòleg de l’època del Tripartit, Joan Manuel Tresserras. Amb tot, coincideix plenament amb ell quan afirma que “el que hauríem d’aconseguir és que el cinema català tingui més èxit a les sales”.
Adria’s News entrevista a Ferran Mascarell per parlar sobre l’estat de la indústria de cinema català, comentar la conjuntura actual de la cultura a Catalunya i projectar el futur d’un sector que és cada vegada més important.

dimecres, 14 de maig del 2014

Clàudia Pujol: “La feblesa del nostre país és el que ens costa a vegades d’anar tots a una”


Clàudia Pujol.                                                                                  Foto: Adrià Guxens


Clàudia Pujol es descriu com una persona inquieta i com algú que vol saber de tot. Potser per això, la seva trajectòria professional és llarga i passa per molts suports, des d’escriure novel·la negra a participar en grans publicacions catalanes, com Descobrir Catalunya o Cuina. Diu que la Garrotxa és el seu indret preferit i gaudeix amb el bon menjar, especialment amb un bon jabugo, un bon formatge i un bon vi. Ara ja fa diversos anys que es va posar al capdavant de la revista Sàpiens, la publicació d’història més llegida del país i la més llegida en català. Una revista atacada per alguns historiadors al principi però que ara s’ha convertit en un referent, també per ells. L’any passat va engegar la campanya d’El món ho ha de saber, que volia donar a conèixer el procés català a més de 10.000 personalitats d’arreu del món. Adria’s News entrevista a Clàudia Pujol un dia després que s’anunciï la famosa pregunta de la consulta catalana per parlar sobre la campanya, el procés i la revista.

diumenge, 22 de desembre del 2013

Dilma Rousseff, la dama de ferro d’esquerres



El món mira aquests dies al Brasil després de la topada diplomàtica entre la Presidenta de la República, Dilma Rousseff, i el President dels Estats Units, Barack Obama, arran del cas de les escoltes telefòniques desvetllat per Edward Snowden. Un xoc, que ha anat més enllà dels cercles de l’alta política i ha arribat fins a la societat brasilera.
La polèmica és fruit d’una llei que vol nacionalitzar les bases de dades del Brasil per tal d’evitar un nou cas d’invasió de la privacitat per un país aliè. Aquesta és una de les poques crisis polítiques que han afectat a Dilma Rousseff, que ja fa gairebé tres anys que està al capdavant del govern brasiler.

dimecres, 7 de novembre del 2012

American Presidential Election



Després d'entrevistar al President dels Republicans (Jeremy Jang) i dels Demòcrates de UCI (Jose Quintana), ha arribat el dia de votar. Seguiu la cobertura informativa de les Eleccions Presidencials Americanes d'Adria's News per no perdreu's cap detall de la cursa a la Casa Blanca. També podeu escoltar l'especial radiofònic de tres hores de Ràdio Premià de Mar, on Adria's News actua com a corresponsal als Estats Units. 

dilluns, 5 de novembre del 2012

Jose Quintana: “If the American Dream used to be a mile, now it’s a mile and a half”



If you want to read the interview with the President of College Republicans at UCI, Jeremy Jang, click here.

Jose Quintana is just 24 years old but he is already very involved in politics. In fact, apart from being a Senior Political Sciences and Sociology Majors, he’s the President of the College Democrats at University of California Irvine and was the one who opened the Bill Clinton meeting at UCI. Just a few days before the American Presidential Elections, Adria’s News interviews him to talk about the main campaign issues, some controversial facts and the expectations of both Republican and Democratic parties finding out that Jose Quintana supports Barack Obama from the very beginning, he really likes the Castro Brothers and his favorite President is Franklin D. Roosevelt. In addition, when he is asked if he can imagine himself ending up in the White House he answers with a clever smile: “I don’t know, maybe, depends if I end up becoming a politician, and if I do, how far do I want to go, and how much time and effort do I wanna invest in my political career”.

diumenge, 4 de novembre del 2012

Jeremy Jang: “America really doesn’t like losers”



If you want to read the interview with the President of College Democrats at UCI, Jose Quintana, click here.

Jeremy Jang is just 20 years old but he is already very involved in politics. In fact, apart from being a Junior Political Sciences and Criminology Major, he’s the President of the College Republicans at University of California Irvine. Just a few days before the American Presidential Election, Adria’s News interviews him to talk about the main campaign issues, some controversial facts and the expectations of both Republican and Democratic parties finding out that Jeremy Jang supports the Tea Party movement, he really likes Marco Rubio and his favorite President is George Washington. In addition, when he is asked if he can imagine himself ending up in the White House he answers with a clever smile: “It’s possible, but it probably won’t happen”.

divendres, 24 d’agost del 2012

Ayn Rand, la inspiració de la dreta més neoliberal

Mitt Romney ha buscat amb la nominació del radical proper al Tea Party reavivar la seva candidatura.


Paul Ryan ha estat l'home d'aquestes darreres setmanes. Gràcies a què Mitt Romney (candidat republicà a la presidència dels EUA) l'ha assenyalat com candidat a vicepresident dins del seu equip, Ryan ha aterrat als mitjans de comunicació d'arreu del món i hem pogut saber d'ell detalls com que és catòlic i del Tea Party. I com a bon integrant del moviment ultra-dretà, el senador republicà de Wisconsin ha confessat que Ayn Rand és la seva "inspiració intel·lectual". Però, qui és aquesta dona?

diumenge, 15 de juliol del 2012

Barreges indigestes

La perpinyanesa Maria Geoffroy, recentment campiona de rem a França, celebrant la victòria amb la senyera estelada.



Vamos a contar mentiras, tralará...


Fa massa temps que dura la cantarella sobre això de barrejar futbol i política. Amb aquesta darrera Eurocopa, el vas de la hipocresia ha vessat, ha esclatat i ha fet una taca d'oli massa gran com per permetre'ns seguir aguantant tant de cinisme sense dir res.
Ens expliquen amb molta saviesa que aquesta mescla és odiosa. Els qui ho afirmen, ja em perdonareu d'anar al gra, ho fan tergiversant mesquinament l'ús del terme política, i a sobre de dues maneres alhora!

dilluns, 14 de maig del 2012

Joan Manuel Tresserras: “Els dirigents d’aquest país pateixen la Síndrome d’Estocolm”




Adria’s News entrevista l’exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras. Amb ell parla de cultura, de TV3, de la llengua catalana i de la Llei del Cinema, que el mateix Tresserras va impulsar durant el Govern d’Entesa.

diumenge, 6 de maig del 2012

La partida d’escacs de la Unió Europea



La política és com una partida d’escacs: hi ha peces i hi ha jugadors. Els jugadors són aquells polítics més avantatjats; els més hàbils, els que tenen el lideratge i els que ho acaben decidint tot. Les peces són la resta de polítics, la majoria; els que sempre diuen que sí i  acaten les ordres dels líders superiors.
I a Europa aquesta manera de fer és més que evident i les regles de la partida són ben clares. Apartant a Cameron d’aquest joc europeu, fent honor a la seva personalitat euroescèptica, els grans jugadors han estat Sarkozy i Merkel, sobretot aquesta última. La ‘Reina d’Europa’, com li diuen alguns. I és ben sabut que la reina, als escacs, és gairebé omnipotent, una peça clau que pot marcar la diferència al joc i capgirar la partida completament. I quan Merkel i Sarkozy van agafats de la mà formen el tàndem Merkozy, una parella forta que té un objectiu indiscutible: derrotar el seu gran contrincant, la crisi. I la crisi és un jugador experimentat que ha enderrocat a grans jugadors en el transcurs de la història.

diumenge, 11 de desembre del 2011

El Regne Unit se separa –encara més– d’Europa



Després d’una intensa nit de negociacions que va acabar a les cinc de la matinada, la Cimera de la Unió Europea que es va celebrar el dijous passat a Brussel·les va donar els seus fruits. L’objectiu era modificar els tractats de la UE per tal d’arribar a un pacte fiscal que aconseguís responsabilitzar el governs dels estats que formen la Unió i, sobretot, per mostrar una imatge sòlida de lideratge que contribuís a estabilitzar els mercats financers i que donés confiança als inversors.
A la nit, però, hi va haver una ovella negra que es va negar a acceptar cap dels acords que s’anaven proposant. El dissident va ser el líder del Partit Conservador britànic, David Cameron, de l’ala més euroescèptica del seu govern, que va demanar que s’exclogués el Regne Unit d’algunes normes que s’estaven posant sobre la taula “que podien perjudicar el interessos de la City de Londres”, com va declarar ell mateix, o bé que se li atorguessin una sèrie de privilegis especials. Aquesta vegada, però, el tret li va sortir per la culata quan els 17 socis de l’euro van decidir tirar endavant el nou tractat internacional deixant l’Illa de Gran Bretanya més aïllada del que ja està.

La Cimera Europea va durar des del vespre del dijous fins a altes hores de la matinada de divendres

El tractat, que vol impulsar noves formes de disciplina a l’eurozona i començar un nou sistema de sancions automàtiques pels estats incomplidors de la seva política econòmica, es preveu que se signi el poper mes de març. La República Txeca, Suècia i Hongria van comunicar, amb vacil·lacions, que abans de donar el “sí” definitiu haurien de consultar aquest assumpte als seus respectius parlaments. En canvi, sis països que encara no formen part de l’eurozona –Polònia, Letònia, Lituana, Romania, Bulgària i Dinamarca– van anunciar que s’adheriran a la proposta sense posar-hi cap objecció. La nova base legal estarà lligada a la Comissió Europea, però es farà d’esquenes a la Unió. Aquesta decisió pot provocar que alguns dels sectors que no es miren el nou acord amb bons ulls el titllin de poc democràtic, ja que deixaria el Parlament Europeu, l’únic òrgan escollit directament pels ciutadans, en un segon pla.

David Cameron no ha volgut acceptar les bases legals del nou tractat que redefinirà la política europea

Així, el resultat d’una setmana plena d’incerteses que ha finalitzat amb una intensa i decisiva cimera ha estat una nova Europa sense el Regne Unit que, finalment, ha complert, gràcies a David Cameron, el somni de Margaret Thatcher: desregular l’economia del seu país. Tot i així, l’actuació del premier britànic ha desencadenat al país anglosaxó una onada de protestes provinents tan dels seus socis de govern com de les forces de l’oposició. D’aquesta manera, Nick Clegg, el líder del partit liberaldemòcrata, número dos al govern britànic i europeista fins al moll de l’ós, ha declarat que si ha donat suport a Cameron a l’hora de vetar la proposta de la Cimera ha estat, només, per “un pacte intern de la coalició de govern”. Per contra, Ed Miliband, el líder laborista, va declarar que “Cameron ha dedicat més temps a negociar amb els euroescèptics del seu partit que no pas amb els líders europeus”. La conseqüència, com ja s’esperava, ha estat aïllar-se completament d’Europa, la qual cosa representarà una important pèrdua d’influència en la política econòmica que, a partir d’ara, es tiri endavant des de l’eurozona.

Un David Cameron preocupat

dissabte, 19 de novembre del 2011

Seguiment en directe eleccions generals 20-N




Després de diversos debats electorals, com el de Rajoy i Rubalcaba o el dels caps de llista per Barcelona al Congrés dels Diputats, ha arribat el gran dia, el 20 de novembre; el dia de les eleccions generals. Aquí podreu fer el seguiment en directe de la nit electoral, on els estudiants de segon de periodisme de la UAB, Adrià Guxens, Patrícia Jiménez i Aida Mallofré, seguiran pas a pas tot l’escrutini  a través de diversos canals televisius (TV3, La 1 i Antena 3).  Així doncs, us convidem a seguir amb nosaltres aquesta nit que decidirà el futur polític del nostre país. La cobertura en directe començarà a les 19:30. Si voleu saber més coses sobre els candidats i els partits podeu seguir llegint a baix. També podeu votar a la macroenquesta que trobareu a la dreta.





A Catalunya li corresponen 47 dels 350 escons totals del Congrés dels diputats. D’aquests 47, a les circumscripció de Tarragona i Girona li toquen 6 escons a cadascuna, a Lleida, 4 escons i a Barcelona se li atorgaran els 31 restants. Pel que fa al Senat, a cada circumscripció catalana li pertoquen 4 senadors, dels 264 totals.
Ara veurem les principals formacions polítiques del nostre país:

Partits principals que es presenten a Catalunya
- Cap de llista al Congrés per Barcelona: Senyora Carme Chacón Piqueras.
- Cap de llista al Congrés per Tarragona: Sr. Francesc Vallès Vives.
- Cap de llista al Congrés per Lleida: Sra. Teresa Cunillera Mestres.
- Cap de llista al Congrés per Girona: Sr. Àlex Sáez i Jubero.

- Cap de llista al Congrés per Barcelona: Sr. Jorge Fernández Díaz.
- Cap de llista al Congrés per Tarragona: Sr. Alejandro Fernández Álvarez.
- Cap de llista al Congrés per Lleida: Sr. José Ignacio Llorens Torres.
- Cap de llista al Congrés per Girona: Sr. Josep Enric Millo Rocher.

- Cap de llista al Congrés per Barcelona: Senyor Josep Antoni Duran i Lleida.
- Cap de llista al Congrés per Tarragona: Sr. Jordi Jané i Guasch.
- Cap de llista al Congrés per Lleida: Sra. Maria Concepció Tarruella Tomàs.
- Cap de llista al Congrés per Girona: Sr. Jordi Xuclà i Costa.
- Cap de llista al Congrés per Barcelona: Senyor Alfred Bosch i Pascual (IND).
- Cap de llista al Congrés per Tarragona: Sr. Adam Tomàs i Roiget.
- Cap de llista al Congrés per Lleida: Sr. Xavier Castellana Gamisans.
- Cap de llista al Congrés per Girona: Sra. Teresa Jordà i Roura

- Cap de llista al Congrés per Barcelona: Senyor Joan Coscubiela Conesa.
- Cap de llista al Congrés per Tarragona: Sra. Alba Benedicto Pentinat.
- Cap de llista al Congrés per Lleida: Sr. Josep Maria Carles Aguilà.
- Cap de llista al Congrés per Girona: Sr. Marc Vidal Pou.

Altres partits que es presenten a Catalunya
·         Escons en Blanc (EB).
·         Hartos.org (HARTOS.ORG).
·         Per un món més just (PUM+J).
·         Plataforma per Catalunya (PxC).

Partits principals que es presenten a Espanya
· Izquierda Unida – Los Verdes: La Izquierda Plural (IU-LV): Senyor Cayo Lara Moya.

divendres, 11 de novembre del 2011

Seguiment en directe del debat entre els caps de llista per Barcelona al Congrés (Eleccions 20-N)


Ens trobem al bell mig de la campanya electoral. Dilluns passat vam poder veure el cara a cara entre Rajoy i Rubalcaba i avui, a les 21:55, TV3 n'oferirà un altre, moderat per la conductora de Els Matins de TV3, Arianda Oltra,  aquest cop amb els caps de llista per Barcelona al Congrés dels Diputats: Carme Chacón (PSC), Josep Antoni Duran i Lleida (CiU), Jorge Fernández Díaz (PPC), Alfred Bosch (ERC-RCAT-Catalunya Sí) i Joan Coscubiela (ICV-EUiA). Aquest post us permetrà a partir de les 21:45 seguir en directe el debat i us permetrà saber a l'instant què diu la comunitat de Twitter sobre aquest esdeveniment político-mediàtic.

dilluns, 7 de novembre del 2011

Cobertura en directe debat Rajoy-Rubalcaba




Aquí podeu seguir en directe la cobertura del debat televisiu entre Mariano Rajoy i Alfredo PérezRubalcaba. Us recordo que la setmana que aquest mateix divendres tindrà lloc el debat entre els cinc caps de llista per Barcelona ales eleccions del 20-N.

dimarts, 24 de maig del 2011

La importància d'anar a votar


“Ja hi tornem a ser, altra vegada al col·legi electoral” Busco la mesa on he de votar i espero, impacient.  “Aquest cop he portat la butlleta preparada i tancada amb un sobre des de casa, però, no les tinc totes. No sé si faig bé votant aquest partit, però si no a quin? Avui en dia, tots ells tenen més defectes que virtuts... Estic fet un embolic”.
Ja és el meu torn, així que allunyo tots aquests pensaments del cap. Em demanen el meu nom i m’indiquen que els mostri el DNI. “Ja pot votar”, em diuen. Observo una darrera vegada el sobre tancat i noto que totes les mirades del consell de la mesa recauen en la meva persona. Estan esperant i ja hi ha gent al meu darrere. No hi ha volta enrere així que insereixo el meu vot a l’urna. Surto de l’edifici i m’eixugo les gotes de suor. “Bé”, penso, “només és un vot; un vot entre mils, que quedarà perdut enmig d’una munió de papers ridículs. Tan se val si m’he equivocat dipositant la confiança en aquest candidat. Total, un vot no serveix per a res. Però ben mirat, potser ni m’hauria hagut de preocupar de venir a votar...”
Possiblement aquest és un pensament concorrent entre els votants ja que nombrosos estudis constaten que hi ha una tendència general a menysprear el valor del vot, sobretot a les grans ciutats.
Vull deixar clar, ja de bon principi, que respecto la posició d’aquells que no van a votar perquè no estan d’acord amb el sistema polític actual. Ara bé, hi ha molta gent que no va a votar per vagància, per indiferència i fins i tot hi ha alguns que, intentant legitimar la seva decisió, donen la següent excusa: “Com que no sé res de política, no voto i així no perjudico els meus conciutadans amb la meva ignorància”. Cal dir, però, que les persones amb aquest últim perfil no s’esmeren mai a preguntar res per adquirir una mínima cultura política i als següents comicis ja hi tornen a ser amb el mateix... I per aquells que sí que van a votar, també hi ha prototips fixats com ara la típica persona que vol votar un partit petit però com que no creu que obtingui representació, vota un partit més gran o bé aquella que sempre ha votat la mateixa formació política per tradició i no es para a pensar que els partits van evolucionant amb el temps, canviant de prioritats i de líders. Aquestes són algunes de les maneres de perdre part de la nostra llibertat –n’hi ha moltes més–, ja que refusen una de les poques oportunitats a decidir que tenim avui en dia.

Els resultats de les eleccions municipals de Tarragona 2011 van mostrar que només hi havia 3 vots de diferència entre  CiU i el PPC

Els resultats de les eleccions municipals del maig de 2011 a Tarragona van deixar palesa la importància del vot. Tot i que el PSC guanyés els comicis i aconseguís 12 regidors, CiU i el PPC en van obtenir set cadascun i si haguessin fet un pacte, s'haurien pogut fer amb l’alcaldia de la sisena ciutat de Catalunya. Però el més curiós de tot és que només tres vots separaven les dues formacions polítiques, posant per davant a CiU. En altres paraules: tres vots, i repeteixo, tan sols tres vots en una ciutat de més de 140.000 habitants –que en circumstàncies normals poden semblar insignificants– haurien decidit en cas de pacte que CiU liderés la ciutat de Tarragona en comptes del PPC. És cert que aquest és un cas molt puntual que no se sol produir però segurament molts tarragonins i tarragonines es van penedir de no haver anat a votar, pensant que si haguessin exercit aquest dret bàsic haurien pogut canviar el rumb dels propers quatre anys d’una gran ciutat. Perquè la llibertat és poder i votar també. I és un poder que tenim a les nostres mans –cosa poc comuna–, no ens el deixem perdre. Aprofitem-lo.