Mar Ulldemolins: "Per mi, cada personatge és un repte"

Parlem amb la Mar Ulldemolins, una actriu vallenca que ha aparegut en diverses produccions teatrals (L’Arquitecte, Electra,...), televisives (Vendelplà, MIR,...) i cinematogràfiques (Mil Cretins, Xtrems,...) i que també ha actuat a les Festes Decennals de la Candela de Valls del 2011.

L'actriu vallenca Mar Ulldemolins

Mar, què signifiquen les Festes Decennals per als vallencs?

Les Decennals pels nosaltres són unes festes molt esperades. És un moment que hi ha gresca contínua. Es fan tantes activitats que ens tornem una mica bojos anant a tot arreu i passant-nos-ho bé. Portes deu anys esperant-ho i quan arriben les gaudeixes molt.

Enguany, a més a més, està a la Comissió Artística de les Festes.

Sí. Aquest any tant jo com altres artistes que participaven a les Festes, com la pallassa Pepa Plana, hem format part de la Comissió.

I quina feina feien des d’allà?

Bé, la Pepa donava idees de pallassos i de circ i jo d’espectacles i de grups de música. A vegades, tenir-nos allà també els va bé per contactar amb gent. A la Comissió parlàvem tots junts, amb el Jordi Bertran (director artístic de les Decennals) i proposàvem idees.  L’inconvenient és que jo havia de contribuir a distància perquè estava treballant a Barcelona. Per aquest motiu no he pogut aportar tant com la resta de membres de la Comissió que es trobaven a Valls.

Ha participat en edicions anteriors de les Festes, ja sigui participant-hi o com a públic?

En les passades Decennals no vaig poder venir perquè estava treballant. Fa vint anys, jo en tenia 10 i recordo que estava de moda el rock català: Els Pets, els Lax’n’busto... M’hi va acompanyar el meu pare.

A la Mar Ulldemolins li encantaria tornar a participar a les Festes Decennals

Aquest any, però, presenta Londres, obra que coprotagonitza amb Pau Roca. De què tracta?

Són dos monòlegs dramàtics que no tenen res a veure l’un amb l’altre i que duren mitja hora cadascun.

Com són els personatges?

Són personatges buits i, de fet, aquesta és l’única relació que tenen entre ells.

Mar Ulldemolins a Londres

Va demanar de participar en aquestes Decennals o bé li van proposar?

M’ho van proposar. El Jordi em va dir que la Pepa venia i jo, en aquella època no tenia res a fer. El Pau va conèixer l’autor del monòleg que vam interpretar. Però clar, al durar només mitja hora no es podia omplir un espectacle. Aleshores li va dir que tenia un altre monòleg, aquest per una noia, i me’l va passar a mi.

No és la primera vegada que treballa amb el Pau Roca.

No. Jo, amb el Pau hi he treballat molt i també amb la directora, Marta Angelat. Ens coneixem molt els tres i ens vam trobar. Aleshores ho vaig dir al Jordi Bertran i ell tenia el programa bastant ple però va poder incorporar l’espectacle a les Festes gràcies, sobretot, a que no requereix més atrezzo que un banquet.

“Les Festes Decennals són el moment esperat per tots els vallencs”

Repetiria l’any vinent?

I tant que tornaria a participar! M’encantaria! A més, aquesta vegada hem hagut de fer dilluns i dimarts perquè dimecres havia d’actuar a Barcelona a L’Arquitecte.

Ha anat o té previst anar a alguns dels actes que es realitzaran en el que queda de Festes?

No he pogut anar a cap actes per sort i per desgràcia. Per una banda està bé perquè vol dir que estic treballant, però per l’altra també sap greu, perquè fa ràbia que no tingui cap buit en els dies que se celebren les Festes.

Descrigui les Decennals en una frase.

Uff... (riu) És molt difícil. Però suposo que... El moment esperat per tots els vallencs.

Per altra banda, últimament ha participat en altres projectes com la pel·lícula produïda per Televisió Espanyola sobre Clara Campoamor, el film Mil cretins de Ventura Pons, i ara actua a L'arquitecte. Té feina consensuada durant els propers anys?

La gent valora les Festes Decennals del 2011

Què n’opina la gent de Valls de les Festes Decennals? I els de fora? Quin ha estat l’espectacle més reeixit? I els defectes que hi han trobat? Amb aquests dos vídeos on s’entrevisten més de vint persones podrem conèixer l’opinió que ha tingut la gent sobre les Festes Decennals del 2011.

Primera part de les entrevistes

Segona part de les entrevistes

Enllaços dels vídeos a Youtube

1a part: http://www.youtube.com/watch?v=z5fRMyPcFFc&feature=relatedd

2a part: http://www.youtube.com/watch?v=5RiluEHU82I&feature=related

Jordi Bertran: "Un temps únic"

Jordi Bertran, coordinador de la comissió artística de les Decennals 2011 de Valls, ens parla d’aquesta festivitat que se celebra cada 10 anys ¾els anys acabats en u¾ a la capital de l’Alt Camp.

Jordi Bertran, coordinador de la Comissió Artística de les Decenals

Les Decennals són unes festes de gran qualitat i amb una oferta molt variada d’activitats. Quin significat tenen pels vallencs?

Les Decennals sempre han estat mot esperades pels vallencs. Durant els nou anys que no se celebren, només es fa una celebració religiosa i una processó el dia de la Candela, en honor a la Mare de Déu. Però cada deu anys, els anys acabats en 1, les festes de la Candela adquireixen una dimensió especial. I és que les Decennals superen la dimensió normal de festa, gairebé són un festival, com tres festes de Santa Tecla alhora. La gent, sobretot els vallencs, acumula forces per les Decennals.

Quin és el motor principal de les Decennals actualment, el cultural o el religiós?

Actualment conviuen les dues vessants. Continuen tenint el component religiós del seu origen, l’any 1791, però al segle XIX, època de molts canvis, un grup d’il·lustrats lligats a la Renaixença catalana es va qüestionar la religiositat de les festes i va començar a desenvolupar un projecte per reforçar la identitat de les festes locals de la majoria de pobles i ciutats de Catalunya; en el cas de Valls, les festes Decennals. Aleshores es van començar a introduir elements més culturals i festius a la celebració. Tot i així, fins deu anys després, aquesta introducció més lúdica no comença a ser consistent. Avui en dia, les festes Decennals responen a un acord conjunt entre l’ajuntament i l’església i es converteixen en un vot del poble per agrair favors.

Ha participat en anteriors edicions de les Decennals?

Sempre he participat d’una manera o altra en les Decennals. A les del 1971, que tenia cinc anys, m’hi devien portar els meus pares; a les del 1981 vaig venir a fer i a veure castells; a les del 1991, vaig venir a veure espectacles, vaig fer castells i vaig actuar com a tècnic municipal de Tarragona ajudant en coses concretes com ara la presentació de l’Àliga de Valls.

Les Decennals han comptat amb un pressupost de 2,7 milions d’euros, que són molts diners per una festa

Van ser unes festes que van començar passades per aigua.

Sí, hauria preferit que no hagués plogut el primer dia però, tenint en compte que la mitjana d’actes diaris són 50 i van ser pocs els que no es van poder fer, no estem descontents.  La majoria d’espectacles que hi havia programats pel primer dia, com el de la Mala Rodríguez, el de l’Elena Gragera o el del Victor Ullate, eren en llocs tancats i es van efectuar amb normalitat. En canvi, l’acte d’inauguració, de Voalá Project, no es va poder fer però es va ajornar al dia següent. És un espectacle de gran format i per tant, s’havia de fer al carrer i ens vam arriscar de programar-lo malgrat saber que podria ploure. Un altre inconvenient de la pluja va ser que potser no va acudir tanta gent a la fira de castells com ho haurien fet en un dia que hagués fet bon temps.

És un fenomen que va a més amb els anys o que està decaient?

Cada vegada van a més. De fet, abans de començar ja portàvem 20.000 entrades comprades i això no ho poden dir gaires festes més.

I de tota la preparació què ha estat més difícil d’organitzar?

Els castells, un element indestriable de la cultura catalana

Els castells són indiscutiblement un dels trets mes característics del folklore català.  Per aquest motiu, Valls, ciutat bressol dels castells, ha decidit donar una importància especial a aquesta manifestació cultural durant el primer cap de setmana de les Festes Decennals del 2011 en un any on han estat declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

L'alcalde de Valls, Albert Batet, i l'escriptor Josep Maria Espinàs

Sent així, Valls va celebrar el I Simposi Casteller Internacional la presentació del qual va anar a càrrec de l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs. Aquest, va començar l’acte saludant en diferents idiomes perquè la celebració d’aquell Simposi havia d’apropar els castells al món. Durant el seu emotiu discurs va qualificar la gralla com un instrument “aspre i penetrant” però de gran ajuda pels castellers ja que és una guia a seguir per saber en quin estat es troba el castell que s’està construint. L’enxaneta, per Espinàs, és com una fletxa que ha d’arribar al capdamunt de la torre després d’una gran suma d’esforços units per la suor de tots; quan l’enxaneta arriba a dalt, l’èxit no només és d’ella, sinó de tots els castellers que ho han fet possible i que, d’una manera o una altra, han fet el cim amb ella. L’escriptor va ressaltar que, juntament amb la sardana, els castells són un fenomen antiquíssim, amb la diferència que aquests mai han estat prohibits. Espinàs va acabar l’acte d’una manera molt contundent: “Catalunya ha d’aprendre dels castells la cohesió i la suma d’esforços, perquè és l’única forma de construir un bon futur”.

Arran del Simposi es van organitzar tres taules de debat on hi van participar més d’una vintena de ponents. Els temes dels quals es va tractar van ser: la internacionalització del fet casteller, com han tractat  el fenomen casteller els  mitjans de comunicació i la retroalimentació entre la tradició i l'evolució dels castells. Alguns dels conferenciants van ser Gereon Wetzel, director de la pel·lícula “Castells. Colla Joves Xiquets de Valls”, premiada al Festival Internacional de Documentals de Munic 2006; l'italià Gabriele Di Stasio, investigador de les torres humanes que es fan a la regió de la Basilicata, al sud d'Itàlia i els nigerians Chukwuenka Ezeife Okwadike, exgovernador de l'estat d'Anambra, i Mark Chinoso Okoye, que van presentar les danses de Nkpokiti Dancers d'Umunze del sud de Nigèria.

Cada deu anys, coincidint amb les Festes Decennals Valls es reuneixen totes les colles castelleres dels Països Catalans. Enguany, es va sumar a la festa una colla nova, de Solsona, la número 57. Per primera vegada es va aconseguir reunir més de 10.000 castellers, que, davant del monument als castells, que es troba a la Font de la Manxa, van aixecar de manera simultània un castell de vuit pisos i un pilar de comiat.

Estand de la I Fira del fet casteller

Durant aquest cap de setmana també es va celebrar la I Fira del fet casteller per tal de difondre i comercialitzar aquest fenomen únic. Els afeccionats van poder comprar accessoris de tota mena com ara llibres, samarretes, jocs, figures, penjolls, elements de decoració i altres peces de marxandatge.


Si voleu veure el vídeo de l'opinió de les Festes, cliqueu aquí.

Les Decennals tornen a Valls amb un gran repertori d’espectacles per a tots els públics

Bigas Luna durant el Pregó

El pregó del cineasta Bigas Luna va ser el toc de partida les Decennals de Valls del 2011. Durant el seu curt discurs al Teatre Principal del municipi, va elevar el nom de Catalunya i de Valls amb tres dels elements més distintius de la cultura catalana: el porró, els castells i els calçots. “Sóc fill d’un vallenc que se’n sentia molt orgullós i que em va ensenyar a gaudir de les calçotades i del so de la gralla”, va explicar. Just després hi va haver una degustació de calçots al vapor que, segons ell, són “exquisits” i va anunciar que en menja més d’una vegada a la setmana.

Lluminàries de la plaça del Pati

Però l’inici de les Decennals no va poder ser tal com havia planejat l’organització, ja que la pluja va marcar fortament les festes fins al punt que l’espectacle d’acrobàcia i dansa aèria d’inauguració de les festes que havia de presentar la companyia argentina Voalà Project no va poder executar-se i es va ajornar un dia. Tres quarts d’hora més tard, es van encendre les lluminàries festives artísticament preparades per la companya italiana Mariano Scenografie Light Sculptures després d’un compte enrere conjunt per part de tota la multitud que s’havia reunit a la plaça del Pati. La llum de 240.000 bombetes va arribar al carrer de la Cort, a la plaça del Blat i a la plaça del Pati mentre sonava Nessun Dorma de Puccini

Elena Gragera i Anton Cardó

La jornada va continuar amb el duo format per la mezzosoprano Elena Gragera i el pianista vallenc Anton Cardó que van interpretar conjuntament un repertori que relacionava el noucentisme català amb els corrents internacionals. Essent així, l’espectacle va començar amb lieder de Schubert i Mompou sobre poemes de Goethe i Valéry. Després d’una breu mitja part, les peces musicals van girar al voltant de poemes de catalans tan il·lustres com Carner, Riba i Manent amb la música de grans mestres com Toldrà, Blancafort i el vallenc Robert Gerhard. L’acte va acabar amb un clàssic: l’Ave Maria de Schubert.

La nit, però va continuar amb Samsara, un ballet de Víctor Ullate posat en escena pel Ballet-Comunitat de Madrid. Les músiques ètniques de divers països com Egipte, Índia, Xina o Japó, entre altres, van omplir el Centre Cultural de Valls amb una barreja explosiva de música i dansa de primera qualitat.

Escena del ballet de Víctor Ullate

A més a més, els fans del hip hop i del mestissatge també van poder gaudir de la nit. Primer, amb Ojos de Brujo que va presentar el seu cinquè disc, celebrant així deu anys des de la formació del grup i després amb Mala Rodríguez, la guanyadora del Grammy Llatí a la millor cançó urbana, que va presentar el seu darrer treball, Dirty Bailarina.

Així va acabar la primera jornada d’aquestes festes tan esperades tant pels vallencs com per la resta d’afeccionats a la cultura i els espectacles. Les Decennals de Valls continuaran oferint actuacions de primer nivell a càrrec d’artistes i grups tan reconeguts com Tricicle, Dagoll Dagom o Ainhoa Arteta fins al 6 de febrer on un brillant piromusical preparat per la Pirotècnia Ricardo Caballer posarà punt i final als deu dies i les deu nits de Decennals.

Si voleu veure el vídeo de l'opinió de les Festes, cliqueu aquí.