diumenge, 8 de desembre de 2013

Carlos García Miranda: “Les distopies són la ficció de la crisi”

Opinió 
Carlos García Miranda. Foto d'Adrià Guxens

Si volen, també poden llegir l'entrevista en  castellà (VO).
Traducció de Mª Teresa Chaparro 
La primera vegada que m’apropo al Carlos per demanar-li si li puc fer una entrevista està ocupat atenent a les fans, però em diu que sí i quedem en una hora. Arriba el moment i de camí al banc on es durà a terme l’entrevista l’assalten tres admiradores més, que li demanen si pot sortir en un vídeo breu pel seu bloc. De nou, torna a dir que sí i fa d’actor per a elles. Així és en Carlos García Miranda: una persona activa i energètica, però molt propera. L’èxit de Los Protegidos i El Internado no li ha pujat el cap perquè ell no és de la classe de persones que s’estanquen en un projecte, al contrari. Sempre té mil idees ballant-li pel cap. I ara ha tret un llibre, Enlazados, que com ell mateix diu, “pretén arribar al públic d’Els Jocs de la Fam”, tot i que no creu que acabi esdevenint una trilogia.
Adria’s News parla amb aquest guionista amb ulleres de sol, un artista que no deixa de somriure i ser optimista malgrat l’enorme crisi que està patint el teixit audiovisual espanyol. I sense cap por d’anar a contracorrent a la tendència de la indústria del llibre espanyola, aposta per la ciència ficció i pel realisme en la seva obra. Amb sexe inclòs. Però ell no se n’amaga pas: “A Lestat el Vampiro hi havia ‘polvos’ que eren una porcada i ningú es posava les mans al cap”.


Dius que ets un guionista en la pell d'un escriptor. Per què?
[Riu]. És cert, perquè crec que la meva formació és la de guionista. He estudiat guió, no literatura. Em trobo molts errors com a escriptor i són limitacions que potser no em trobo com a guionista. Llavors ho visc amb més respecte. No sóc un escriptor ràpid per això, perquè passo estona analitzant el que estic fent. Penso molt bé a qui m'estic dirigint, que no és al públic de televisió. Vaig a un públic més concret que en sap molt. O sigui, tota aquesta gent que està aquí al Celsius 232 ara mateix són autors que escriuen tot l'any. Llavors cal tenir molta cura. No dic que a la televisió no la tinguem, però les regles del joc són unes altres i crec que a mi, les de literatura m'imposen més, avui dia.

Parla'm una mica del teu llibre Enlazados.
Doncs Enlazados és una distopia en la qual hi ha una competició per triar al futur governador entre xavals de divuit anys. És un món en el qual no voldries viure perquè està controlat per un ordinador que es diu Mare a través de l’enllaç d'un processador que et censura els pecats capitals. Llavors, bàsicament, el que fa és que no puguis sentir. És un món en el qual tot està regit per normes i en el qual la sensació de llibertat no existeix. És la història d'una revolució perquè hi ha un personatge que s’enfronta a aquesta injustícia de la qual ni tan sols n’és conscient i en despertar al que està passant ho posa tot potes enlaire, es pot dir. És una història d'aventures, amb altes dosis d'acció, amb una mica de sexe també [Rialleta] i amb contingut polític de rerefons.

Una mica el que estem vivint avui…
Jo sempre dic que la inspiració la veig en aquest moviment del 15-M, el que va ocórrer a Madrid, el com es van obrir les bretxes, perquè n’hi van haver moltes en les consciències de la gent, que se’n va adonar: “Ei! Alguna cosa està passant i no està bé!”. Llavors, fins a cert punt, el 15-M està dins la història.

Per què creus que són tan atractives les distopies, avui en dia?
Bé, jo crec que les distopies parlen sempre dels temps dels seus autors, com explicava Orwell, que va parlar del nazisme. Arriba Fahrenheit i està parlant de la por al Mass Media i, de sobte, tornen a estar de moda les distopies i estan de moda entre els joves. Les distopies són la ficció de la crisi. Estan parlant d'un sistema en crisi en el qual la culpa és del “capitalisme” o vindrà a ser un dels culpables ja que el capitalisme promulga la competició, en la qual només els millors sobreviuen.

Crisi “La crisi creativa és conseqüència de la crisi financera”

Sona una mica com Els Jocs de la Fam
Sí. Si veus Els Jocs de la Fam, Divergente o Enlazados, totes són històries de competicions entre xavals en les quals només els millors arribaran fins al final. Crec que hi ha un inconscient col·lectiu que fa que ens agafem a aquest tipus d'històries i que ens enganxem a alguna cosa i crec que no és cap casualitat que les històries enganxin els joves. Són ells els que estan absolutament desprotegits davant d'un món en crisi que els ofereix un futur de competició entre els uns i els altres i en el qual només  sobreviuran els millors i caldria veure qui són els millors o a què anomenem “el millor”.

És Enlazados, doncs, Els Jocs de la Fam espanyol?
Tant de bo! Perquè llavors tindria vendes milionàries i hi hauria pel·lis. Bé, hi ha una intenció d'arribar al públic de Els Jocs de la Fam. Sí que guarda característiques i similituds però l’única cosa que fa Els Jocs de la Fam, en realitat, és tirar d'unes convencions dins de les distopies, de les quals ja va tirar Battle Royale. En tota distopia hi ha un món que va en contra dels personatges i que anirà a matar-los, sigui entre ells o sigui entre màquines i personatge. Són una sèrie de convencions a les quals jo també m'he agafat i que és el que fa que ressoni més a Els Jocs de la Fam. Però, a veure, Els Jocs de la Fam m'encanten, m'encanta la comparació; és una novel·la que sempre va estar molt present mentre la vaig fer i encara no hi havia pel·li quan la vaig escriure. Després vaig veure la pel·li i em va encantar. La segona crec que serà millor, encara que el llibre segon era pitjor [Riu].

Com es viu l'equilibri d'escriure un llibre comercial, que és el que li interessa a l'editorial, i fer alguna cosa més personal amb les teves pròpies idees?
Bé, vaig tenir molta sort amb l'editora, Irene Lucas. Em van parlar d'ella, i em van dir: “Sabem que t'agrada la ciència ficció per coses que ens han ensenyat i hi ha un buit ara mateix per les distòpies”, i llavors jo vaig estar molt disposat a afrontar-me a una distopia, però sota les meves normes, no amb les seves [Riu]. Llavors crec que tot va sortir bé perquè ells van veure que tenia alguna cosa que explicar diferent al que podria ser un llibre de disseny. En un llibre per encàrrec que et diuen “fes això d'aquesta manera”. Jo he estat el primer sorprès en veure que tinc una història que explicar que just és el que encaixa ara mateix al mercat editorial, i crec que ells també ho veuen així. Aleshores m'han donat llibertat absoluta per explicar la història que jo volia i, barrejant tot l'univers de ficció que des de petit m'ha perseguit, jo he anat al darrere d'aquest món. Alguna cosa que podia haver sortit molt malament, de sobte, ha sortit bé.

Hi haurà una segona part?
Al principi vaig tancar el llibre, però parlant amb l'editorial van dir: “Bé, ho tanques, però ets conscient que estàs posant un final que es podria continuar...” Tu has vist Blade Runner. Tal com acaba podria haver-hi una segona part. Jo he fet alguna cosa semblant, i sobretot amb una sensació molt similar. O sigui, jo crec que si hagués de definir el final de Blade Runner amb una paraula, crec que seria la de llibertat. I jo també acabo amb una sensació de llibertat, però poden passar moltes més coses i podria haver-hi una segona part. El que passa és que hi ha hagut molt bon sabor de boca amb la primera part, que s'està venent bé i no sé si convé fer una segona part ara ja tan seguit, ja que sempre vendràs menys i segurament decebràs; doncs no sé si em vull afrontar de moment [Riu]. Planeta està encantada, en qualsevol cas.

Inspiració “La inspiració d’Enlazados la veig en el moviment 15-M i en Els Jocs de la Fam

Formes part del teixit audiovisual espanyol. Has rebut alguna oferta per adaptar Enlazados a la gran o petita pantalla?
Bé, m'he reunit amb un parell de productors i a Antena 3 sé que també els ha arribat, però això és perquè és del grup Planeta i els hi envien les novel·les. Llavors, les respostes que hi ha hagut de moment han estat del tipus: “Això mola molt però és caríssim!”. Les motos volen, o sigui que és fotut [Riu].

Parla'm una mica de la teva experiència com a guionista de El Internado i de Los Protegidos.
Bé, El Internado va ser la meva primera sèrie. La veritat és que vaig començar allí treballant gairebé com a becari i vaig acabar de cap d'equip. Va ser una súper experiència. Hi vaig ser gairebé cinc anys i m'ho vaig passar molt bé. Era una sèrie molt divertida, una sèrie en la qual hi havia unes trames que enganxaven moltíssim i també a la història sempre se li podia donar una volta de rosca a tot.
A Enlazados la història també té moltes voltes de rosca. O sigui, el que has llegit al primer capítol i el que llegeixes a l'últim no té res a veure. Si tu llegeixes el primer capítol de El Internado i llegeixes el 71, que va ser amb el que vam acabar dius: “Però això on ha anat?” A mi m'ha agradat molt com a espectador que juguin amb mi a enlluernar-me amb una història i quan escric ho tinc molt en compte, sigui per a televisió o sigui per a novel·la.

I Los Protegidos?
Los Protegidos va ser una altra sèrie que vaig fer, però que tenia un to més blanc en algunes coses. O sigui, hi havia un component emocional molt fort; no era com El Internado, on moltes vegades la trama estava molt per sobre de les emocions, ja que a Los Protegidos hi havia un sentiment familiar fort. A Enlazados la part emocional es pot dir que és la de Los Protegidos.

Ambdues sèries de televisió van ser d'Antena 3. Com va ser treballar amb aquesta cadena?
Sí, ambdues són d'Antena 3 però eren de productores diferents, en realitat [Una estava amb Globo Media i l'altra estava amb Ida y Vuelta]. Jo, en acabar El Internado era fix a Globo Media. Em van fer una oferta per Los Protegidos perquè encaixava una mica amb el perfil del que havia fet. La productora executiva de Los Protegidos, una de les seves creadores, havia estat cap meva, també productora executiva a El Internado, així que se’m va endur cap a allà i bé, Antena 3 cuida molt els seus productes de ficció i els fa molt bé. La veritat és que té una tirada a nivell de fans brutal.

Literatura “Els llibres juvenils d’ara són més innocents que els que jo llegia”

Com a guionista, com vius el fet de matar els personatges que estan interpretant uns actors que són amics teus?
Juguem molt amb els actors. L'altre dia estava en una altra sèrie nova i estava parlant amb l'actriu, que em va dir: “Quin capítol estàs escrivint?”, i jo: “El quatre, en el qual mors”. I es va quedar pàl·lida [Riu]. Em va dir: “Què? No pot ser?”. Llavors, bé, suposo que tens aquí un petit poder, però en realitat no és decisió teva; moltes vegades és decisió de la cadena o dels caps de les productores i bé, de vegades hi ha actrius que volen anar-se d'una sèrie i “les mates”. És estrany, ja que jo vaig matar al Culebra a Los Protegidos. El que passa és que va tenir truc perquè en realitat va passar alguna cosa en el capítol següent que va fer que canviés tot el que havies vist. I bé, és espectacular. Me’n recordo a Twitter veient les reaccions de la gent: “No! Per què heu fet això? Us odio! Com em trobi al cabró que…!”.

L'exèrcit de fans se us tirava damunt…
Sí, i encara sort que després el revivíem al capítol següent, però van ser uns dies de “Déu meu em volen matar!” [Riu].

Has estat principalment al món de les sèries de televisió, però suposo que també estàs interessat en cinema…
Bé, sí, em vaig moure… Vaig escriure una pel·li amb en Jaume Collet-Serra amb la productora de REC, Vértice, ficada, però això va ser just abans de la crisi, i aquesta ho va paralitzar, es pot dir, deixant-nos amb les ganes de fer la pel·lícula. Ara mateix hi ha un projecte per aquí amb una altra productora, que a veure si surt, i bé, projectes en marxa cinematogràfics, avui dia no, n’hi ha. Més endavant espero que sí. Quan em vaig formar com a guionista era per ser guionista de tele i guionista de cinema. De tele ja ho he estat i de cinema espero poder ser-ho [Riu].

Hi ha crisi creativa a la televisió i al cinema?
Crec que una sèrie com El Internado ara mateix no la comprarien, per exemple.

Per què?
Crec que hi ha una tornada enrere. Si veus ficcions com Conel Culo al Aire, o Vive Cantando, amb la qual he treballat ara en uns quants capítols, doncs són molt menys arriscades, moltíssim menys del que es feia no fa gaires anys. Tot això també ve determinat pels diners que hi ha i, òbviament, ja no hi ha pasta per construir grandíssims decorats ni per fer exteriors. O sigui, la comèdia sempre és més barata perquè són dos actors parlant. Malgrat això, hi ha productores que encara inverteixen en una posada en escena espectacular com a Bambú, amb Gran Hotel, per exemple, però no crec que sigui tant… o sigui, la crisi creativa és conseqüència de la crisi financera. Jo crec que sí que hi ha molt bones idees, moltes ganes, però manca gent que arrisqui per elles i no sé si hi ha públic ara mateix. Però bé, en qualsevol cas, quan fas un producte bo i amb pasta, normalment, i amb bona promoció... Mira Lo Imposible: va arrasar per tot arreu.

Publicar “Crec que hi ha una espècia de carrera entre escriptors per veure qui és el primer que treu un nou llibre”

I no només aquí, sinó a tot el món…
Sí, o sigui, jo entenc que l'espectador ho pugui veure com una crisi creativa però té molt a veure amb els diners que hi ha per fer les coses. Probablement, Lo Impossible ara mateix no es podria fer. Sí, es va estrenar l'any passat, doncs ara mateix, probablement no s’aconseguiria el finançament per aquesta pel·li. Llavors, amb els pocs diners que hi ha, s'està fent el que hi ha. Això nostre es farà com el cinema de Berlanga i altres, que tenien tots els problemes en contra i van sortir coses espectaculars.

Espanya té por de produir ciència ficció i fantasia?
Sí. La ciència ficció i la fantasia estan mal vistes. Això no ho sabia i me n’he adonat arran de publicar. Crec que encara està associat al “friki”. Ahir, Lauren Beukes li va preguntar a Nina Allan aquí, al Celsius 232, per les noies que escrivien ciència ficció i jo vaig pensar: “No tinc ni punyetera idea d'una escriptora de ciència ficció”.

Doncs ella va esmentar a 101 escriptores de ciència ficció a l'article de la seva pàgina web…
Sí, va dir 101, i vaig dir: “Però qui?”, o sigui, no tinc ni punyetera idea, i si per a un tio ja és friki, una tia que escrigui ciència ficció ja és molt allunyat. Per exemple, això es veu en La Fuga, la sèrie de televisió: en realitat era una presó a la Lluna. Bé, ni tan sols era a la Lluna, era a l'espai, o sigui, era una història de ciència ficció en un futur. S’anomenava  al principi “Dos Mil No-Sé-Què”. Doncs al final van decidir eliminar tota la ciència ficció perquè deien que era molt rar i que a la gent no li agradaria, que no ho entendria  i tot això. I arran d'escriure el meu llibre, he conegut gent que mai de la vida s’ho hauria llegit, ja que ho ha fet per compromís, i que m'han dit: “Jo pensava que la ciència ficció era una altra cosa”. O sigui, la gent no té molt clar què és la ciència ficció.

Al teu llibre hi ha sexe. Com és que a la televisió el sexe està més acceptat que a la literatura, fins i tot per al públic juvenil?
Bé, jo crec que hi ha hagut una volta enrere. De debò. I és clar, no he entrat gaire en material perquè no se'm tirin al damunt, però crec que els llibres juvenils d'ara són més innocents que els que jo llegia, i tinc 33 anys, amb  la qual cosa tampoc fa tant temps que llegia literatura juvenil. Però, fins a cert punt, quan parlàvem de vampirs, Lestat el Vampiro, d'Ann Rice, y Crónicas Vampíricas, en general, van tenir moltíssim èxit entre les joves, i a Lestat el Vampiro hi havia ‘polvos’ que eren una porcada i eren allà, i ningú es posava les mans al cap. En canvi, hem arribat a una trilogia de vampirs [Crepuscle] en la qual tot és càstig i en la qual si em quedo embarassada no puc avortar, “Per què? Per què no es pot?”

Cine “Probablement, Lo Imposible o El Internado no es podrien fer ara mateix, i mira que no fa tant de temps”

O sigui, que hem fet un pas enrere en moltes coses.
I en temes sexuals també. Clar, el que passa és que crec que el que ens porten des d'Estats Units no té grisos, o sigui que és o blanc o negre. O són 50 Ombres de Grey o, de sobte són, doncs això, d'allò més pur i més cast. Llavors, jo, de debò que ho vaig ficar a Enlazados, mira que aquest llibre té una intenció comercial darrere, no ho negaré. Des de la seva portada que s’assembla a Els Jocs de la Fam, fins al fet que sigui una distopia i la campanya que s'ha fet, però mai vaig pensar en escriure una part sexual per vendre més.

Llavors per què la vas escriure?
Ho vaig escriure perquè per mi és important i em sembla que si un noi i una noia s'agraden al principi tard o d’hora faran un “polvo “. Llavors, fondre a negre o quedar-nos amb “Ai, un petonet!”, doncs no. Jo no sóc així, o sigui, jo ho explico com a mi m'agradaria que passés. I el que a mi m'agradaria que passés és el que està al llibre [Riu].

Has fet el salt del guió a la literatura. Tens pensat a curt termini fer un salt del guió a la direcció?
Doncs mira, no em considero director. Sé que hi ha molt guionista que vol dirigir i jo crec que no ho faré. Potser per vergonya, l'any que ve potser diré que no ho vaig dir, però crec que no [Riu]. Vaig estudiar a l'Escola de Cinema de Praga. Allí vaig dirigir un curt, bé, ja n’havia fet un altre aquí abans, però allí vaig dirigir un curt que va ser com una experiència més de diversió i tal, i no em vaig sentir gens a gust. Fixa't que no és que tingui un caràcter feble, però no m'agrada manejar tot aquest equip, saps? No em sento gens còmode fent-ho. Sento que no és el meu lloc. Després, el treball dels actors i les actrius doncs aquest sí em sembla més “guay”, però crec que la resta del que implica la direcció no va amb mi. Així que, en principi, em considero rondallaire en diferents mitjans.

Alguns projectes que ens vulguis avançar?
Doncs tinc un projecte amb Apache, a veure si surt. Estrenaran una sèrie a Antena 3 en la qual vaig escriure tres capítols fa uns mesos i l'estrenaran al setembre, que es diu Vive Cantando, i tinc un projecte de novel·la amb Planeta que seria un canvi total i altres coses més semblants que ja veurem. Força treball i poc temps [Riu].

És bo tenir treball en aquests dies…
De totes maneres, m'ho vull prendre amb calma, també, o sigui, crec que hi ha una espècie de cursa entre escriptors… Potser la culpa no és dels escriptors, sinó de les editorials, per treure coses molt ràpid. “Vinga! a treure un llibre i vinga, ja volem el següent”. Jo vull anar amb calma, i mentre tingui treball a la televisió per pagar el lloguer… Així que, de moment, aniré a poc a poc.

Ciència Ficció “La gent no té gaire clar què és la ciència ficció, ja que encara està associada al friki”

Especial entrevistes Festival Celsius 232 d'Avilés 2013

  • Entrevista amb David Simon, creador de The Wire (anglèscastellàcatalà).
  • Entrevista amb Cristina Fallarás, periodista i escriptora de A la Puta Calle (castellàcatalà). 
  • Entrevista amb Christopher Priest, autor d'El Truc Final (anglèscastellàcatalà).
  • Entrevista amb Elio Quiroga, cineasta i escriptor de El Despertar (castellàcatalà).
  • Entrevista amb Ian Watson, creador de la història d'Intel·ligència Artificial (anglèscastellàcatalà).
  • Entrevista amb David Monteagudo, escriptor de Fin i Brañaganda (català).
  • Entrevista amb Steven Erikson, escriptor de la saga Malaz: el Libro de los Caídos (angléscastellàcatalà).
  • Entrevista amb Ana Campoy, escriptora de la sèrie de llibres Les Aventures de Alfred & Agatha (castellàcatalà).
  • Entrevista amb Robert J. Sawyer, escriptor de FlashForward (anglèscastellàcatalà).
  • Entrevista amb Carlos García Miranda, autor de Enlazados i guionista de Los Protegidos y El Internado (castellàcatalà).
  • Entrevista amb Joe Abercrombie, escriptor de la trilogia La Primera Ley (anglèscastellàcatalà).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada