 |
| Camilo Tarrazón, president del Gremi d'Empresaris de Cine de Catalunya. Foto: A. Guxens |
Arribo a la seu del Gremi d’Empresaris de Cinema de
Catalunya una mica abans de la meva cita amb el seu president, Camilo Tarrazón.
Tot just entrar, la seva secretària m’avisa que la seva darrera reunió s’ha
endarrerit una mica, així que aprofito aquests vint minuts que se’m regalen per
preparar la càmera i el micròfon amb tranquil·litat. Un cop està tot llest,
m’assec en una de les cadires de la gran sala on celebrarem l’entrevista, que
compta amb una enorme taula rodona al centre. M’adono que és un indret força
acollidor i, sense cap dubte, cinèfil, tal com mostren els diversos pòsters que
pengen de les parets i la presència de les revistes cinematogràfiques més
importants de l’estat espanyol.
Quan arriba el senyor Tarrazón em saluda jovialment i es
pren una aspirina pel refredat, abans no s’asseu al lloc que li he preparat.
Serà una entrevista molt llarga (s’allargarà fins a les dues hores i mitja),
doncs s’abordaran temes que han estat darrerament en el punt de mira dels
mitjans i la societat: el tancament de sales, els costos de la digitalització,
l’IVA cultural i el preu de les entrades de cinema... Amb tot, Camilo Tarrazón
respon amb seguretat, argumentant molt les seves respostes que, sovint,
acompanyarà d’exemples per convertir allò més tècnic en quelcom més assequible.
Adria’s News entrevista a Camilo Tarrazón, un home que no
està gens d’acord amb la Llei del Cinema de Catalunya, que pensa que el cinema
en versió original trigarà a massificar-se, i que diu “no saber què és el
cinema català”.
