 |
| La cineasta Mar Coll. Foto: Adrià Guxens. |
Mar Coll (Barcelona, 1981)
és una altra cineasta sortida d’aquesta gran escola de cinema que és l’ESCAC,
que ha format a directors com J.A. Bayona, Kike Maíllo, Roser Aguilar o Dani de la Orden. “De tarannà tiro més cap a la conciliació que cap a la revolta, tot i
que crec que és important tenir un grau de consciència i de no conformar-se amb
tot”, comenta Coll. Potser per aquest motiu no s’ha sumat a la tendència
general del centre vers el cinema de gènere i ha seguit una ruta molt més
personal, tot i que en cap moment considera que les seves pel·lícules “siguin
especialment rares”.
La primera d’elles, Tres dies amb la família (2009), li va
valer tres premis Gaudí i un Goya, mentre que la segona i darrera, de moment, Tots volem el millor per a ella (2013),
també li ha portat alegries en forma de bones crítiques i més guardons. En tots
dos casos es nota la influència del cinema gal en l’imaginari d’aquesta directora
formada al Liceu Francès, interessada, sobretot, per personatges que no se
senten còmodes en el que hauria de ser el seu hàbitat natural. Aquesta
aproximació a la narrativa li ha valgut constantment l’etiqueta de “madura”, tot
i que Coll explica que “mai m’he considerat especialment madura en relació als
meus amics i als meus companys”.
Adria’s News entrevista a
Mar Coll per comentar els seus dos films, per aprofundir sobre el seu mètode de
treball amb el guió i els actors i per descobrir com algú tan jove veu el futur
de la indústria del cinema català.
