Marc Prades: “Nosaltres des d'Internet tornarem a portar la gent a les sales de cinema”

Marc Prades, co-fundador de Screenly.                          Foto: Adrià Guxens.

Marc Prades és el co-fundador de Screenly, una plataforma online que permet a qualsevol usuari fer projeccions a sales de cinema. “És a dir, dóna la volta a la piràmide i cedeix poder a l'espectador, que pot decidir quines pel·lícules vol veure, en quines condicions, com, quan i amb qui”, comenta Prades, que pretén amb aquesta nova eina vincular-se a les comunitats que treballen en el món del cinema “des de ja fa molt de temps”. A més, tot i que dependrà de les distribuïdores, intentaran que els films del seu incipient catàleg siguin en versió original subtitulada en català o castellà.

Adria’s News entrevista a l’emprenedor Marc Prades a la seu de Screenly o, més concretament, uns pisos més amunt, al terrat, on les campanes de totes les esglésies de Ciutat Vella participaran en la conversa tan bon punt siguin les sis de la tarda.

Des de quan porteu treballant amb el projecte de Screenly?

Ja fa molt! Prop de dos anys... Nosaltres som un col·lectiu que trobem en Internet i l'audiovisual els dos grans interessos. Aleshores, vam detectar com moltes pel·lícules de baix pressupost s'estaven buscant la vida per distribuir-se d'una manera alternativa perquè no tenien els diners del sistema tradicional de distribució i, a la vegada, vam esbrinar que als Estats Units s’estaven iniciant projectes similars. Tot això ens va inspirar per tirar endavant el projecte i implantar-lo aquí, al nostre país.

Un projecte que s’assembla a iniciatives com We Want Cinema. Diries, doncs, que és el mateix trasplantat aquí, o oferiu coses diferents?

L'essència és la mateixa. El que passa és que la nostra realitat és diferent i creiem que aportem moltes més coses de les que ells aporten.

En quin sentit?

Bé, per una banda sobretot volem vincular-nos molt a les comunitats que treballen en el món del cine des de fa temps, sobretot al voltant dels festivals de cinema. I, en aquest sentit, creiem que aportem moltes novetats. Un altre aspecte important és tot allò que té a veure en convertir la projecció en un esdeveniment i intentar que la projecció no sigui senzillament una projecció, una pantalla, que això és la base de tot, sinó que aquella projecció vagi acompanyada d'una sèrie d'extres que facin d'aquella experiència una cosa molt més rica que el simple fet de veure una pel·lícula. Crec que ja es prou potent que permetem que la gent s'organitzi per poder veure col·lectivament pel·lícules, però volem afegir-hi encara més valor.

Digitalització “S'ha d'acabar d’ajudar al sector a digitalitzar les sales”

Has dit que fa un parell d'anys que treballeu en el projecte, però per què creieu que ara és el moment oportú per llançar-lo al públic?

Bé, primer perquè el sector del cinema, en general, està molt fotut, i el sector de la distribució i l'exhibició encara més. Pensem que s'estan produint moltes coses interessants al marge del sistema tradicional que xoquen frontalment amb el vell sistema de distribució i no hi tenen cabuda... És un moment ideal perquè aportem innovació i un sistema que no vol substituir  res, sinó complementar o ajudar a què aquestes pel·lícules es puguin distribuir d'una manera més eficaç, evitant que s’hagin d’exhibir via Internet. Volem que també tinguin la seva vida a les sales, que és el que ha sigut sempre el cinema, no?

A la pàgina web posa que el vostre objectiu era començar al març del 2014, però no ho vau pas fer...

Bé, ens estem endarrerint perquè la plataforma tècnica és bastant complexa a nivell de programació i estem intentant tancar els màxims acords possibles amb sales de cinema, distribuïdores, productors i directors per sortir amb un bon grapat de pel·lícules i amb un petit circuit de sales ja establert. Amb tot, tampoc ho volem perllongar massa, i l'objectiu immediat és obrir una venda privada que sigui visible per a tota la gent i fer el primer test privat perquè ens importa que la tecnologia i la logística funcionin i que no hi hagi cap error a l’hora de crear projeccions i en la venda de compra d'entrades. La idea és immediatament obrir-lo de manera pública i anar creixent de manera progressiva.

Pel que sé, voleu començar amb una prova pilot a Barcelona...

Sí, iniciarem el projecte com a prova pilot a Barcelona i de seguida passarem a un petit circuit de sales de Catalunya amb la idea aquesta de testejar el projecte, tot i que la idea és implantar-nos a la resta de l'estat. L'objectiu és tenir com a mínim una sala de cinema afiliada a cada província per tal de poder generar un circuit prou ample i prou flexible perquè les pel·lícules puguin circular correctament.

Cinema català “Si existeix el cinema català o no és quasi una qüestió política”

Com serà el catàleg de films de Screenly? Homogeni o heterogeni? Amb pel·lícules velles o amb pel·lícules per estrenar? Amb pel·lícules comercials o amb films d’autor...?

La idea del catàleg es fer-lo el més transversal possible i tenim diversos camins per omplir-lo. El primer camí, el fonamental, és un servei que oferiríem principalment a les distribuïdores independents d'aquí, a les que demanaríem que ens cedeixin el seu fons de catàleg i que hi incorporin cada estrena que facin. L'altre camí és directament el de pel·lícules que no tenen distribuïdora i que volen accedir directament a nosaltres sense aquest intermediari tradicional. En aquest sentit, donem sortida a totes aquelles pel·lícules que no troben distribuïdora, no troben exhibidor i que poden pensar que amb nosaltres es podran moure millor. I l'altre camí és un camí que hem treballat molt últimament i que correspon al dels festivals de cinema, agents molt importants que, malgrat la crisi, han continuat venent més entrades que mai i on el cinema-esdeveniment és un clar exponent. Ells tenen molt d’accés a les pel·lícules que després no s'acaben distribuint i en aquest sentit estem intentant col·laborar molt estretament amb ells.

Et refereixes a festivals de nivell català, espanyol o internacional?

En principi, festivals de l'estat, i ens interessa la transversalitat temàtica. Hem parlat amb el Festival In-Edit, amb el Festival de Sitges, etc.

I si estem parlant a nivell de festivals, entenem que moltes pel·lícules són de fora. Així doncs, les pel·lícules que oferireu al vostre catàleg seran en versió original o doblada?

Segons com ens la doni la distribuïdora o el propietari dels drets. Nosaltres, en principi, tot el que sigui àrea festival sabem que funciona en versió original subtitulat i això ens agrada molt que sigui així. Amb les distribuïdores dependrà de quantes còpies i en quin formats estiguin, però intentarem que prevalgui la versió original subtitulada. I després, aquelles pel·lícules que nosaltres puguem distribuir directament intentarem que siguin en versió original i subtitulada al català o al castellà.

Estrenes “Quan vaig al cinema em trobo amb una oferta molt limitada”

I el preu serà també més barat que els cinemes convencionals?

Sí, i això és el que estem acabant de definir. Sabem que el preu del cinema és un dels grans temes en el últims anys, on els espectadors s’han queixat que és car. I nosaltres no estem del tot d'acord amb això, tot i que sabem que una part molt important de la població pensa que és un problema. Llavors, estem intentant de buscar fórmules perquè les entrades siguin el més assequibles possible. Tenim un sistema que pot ser molt atractiu que és el següent: partiríem d'un preu de sortida per la pel·lícula, però si la venda d'entrades va bé i s'arriba a un 80%, 85% o un 90% de les entrades venudes, automàticament el preu de l'entrada baixarà per tothom. I això afavorirà que la sala estigui plena, ja que creiem que és la millor campanya de màrqueting possible. Quan una sala està plena vol dir que hi han anat 100, 200 o 300 persones, i si l'experiència és positiva i els hi ha agradat, aquestes 100, 200 o 300 persones són els millors recomanadors per poder generar més passes i més projeccions.

Abans deies que no estaves del tot d’acord en què el preu de les entrades és car...

Bé, però és que al darrer any s'han anat executant moltes ofertes. Ha aparegut lo de la festa del cinema, lo de la rebaixa dels dimecres a 3,90€... El que passa és que tenim una gran pedra al damunt de tots que és un IVA al 21%, que condiciona moltes coses. I  si tu li sumes impostos varis tindràs dificultats per fer preus ajustats. I després jo crec que el cinema, si el comparem amb altres espectacles, és relativament barat. El que passa és que el sector de l'exhibició s'ha de posar una mica les piles per poder oferir més coses que una simple projecció, que van des d’emmotllar d'alguna manera el seu espai als nous temps, com ha fet l’equip de Zumzeig unint un bar, un restaurant i una sala de cine, o la Filmoteca mateix, que té un nou espai de restauració fantàstic.

Qualitat “Puc fer una projecció amb condicions molt més bones a casa meva que en una sala de cinema”

Has parlat del valor afegit de les pel·lícules, però realment és necessari per tornar a portar la gent a les sales?

Però és que la revolució digital ho ha rebentat tot. Jo puc fer una projecció amb condicions molt més bones a casa meva que en una sala de cinema, segons com, i a un preu molt més assequible. La revolució digital ha permès que ens organitzem i que suplim el que abans era la sala de cinema amb altres espais, i si això ho poses en competició amb tots els altres espectacles, d'alguna manera el cinema ha de reaccionar.

Creus que la digitalització ha estat una revolució tant o més forta que el pas de mut a sonor o del blanc i negre al color?

Sí, sí, totalment. Ara mateix estem parlant amb una empresa d'aquí a Barcelona que serà partner tecnològica nostra que ja està implantant el sistema d'enviament de les còpies de pel·lícules per via satèl·lit als cinemes. Això és una bogeria! O sigui, això era inassumible fa cinc o deu anys. Que amb un clic puguis enviar la pel·lícula a una sala de cinema t’obre un món de possibilitats extraordinàries. Vull dir, ja no és generar una còpia de 35mm, que tenia un cost tremend, enviar-la per missatger, que tot funcioni i tornar-la... S'acceleren els processos de la logística, i el que nosaltres intentem és aprofitar-ho per donar més oferta i més possibilitats, que aquí també està el perill, ja que aquesta acceleració provoca en molts casos que es monopolitzin i s’estandarditzin una sèrie de coses. Nosaltres intentem donar-li la volta i aprofitem les bonances i les virtuts d'aquesta acceleració de canvis.

Són conegudes altres webs de vídeo on demand, com Filmin o Wuaki, però vosaltres  aposteu per la gran pantalla. Què és, doncs, el que fa especial anar al cinema? Per què una persona ha d'anar a una sala i no veure un film a l'ordinador?

Perquè està comprovadíssim científicament que l'experiència col·lectiva a l'hora de veure una obra audiovisual és una altra i que la complicitat que es crea entre un grup de persones que veuen alguna cosa és una altra, i que l'experiència perceptiva és una altra, molt més enriquidora, més transformadora, que provoca coneixement, que provoca debat, i que provoca altres coses que tu sol a casa no pots gaudir. I això de poder veure obres des del teu iPad o ordinador és fabulós i donem les gràcies de que així sigui, però si no es complementa amb l'experiència col·lectiva creiem que ens estem perdent moltes coses. I tot això ve d’Internet, que és un sector tradicionalment demonitzat perquè sempre se l'ha vinculat amb la pirateria. Nosaltres des d'Internet tornarem a portar la gent a les sales de cinema, i no de manera vertical, on un senyor decideix quina pel·lícula s'ha de veure, sinó d'una manera horitzontal en què tothom pot organitzar-se per veure les pel·lícules que vulgui. Això també provoca molts canvis a l’hora de la promoció perquè quan tu programes i llances una pel·lícula de manera vertical necessites molta inversió en publicitat perquè tothom s'enteri que aquesta pel·lícula està al mercat, i això ja és un fre per a moltes produccions. Si girem la truita i ho fem de manera horitzontal podrem permetre que petits nínxols puguin gaudir d'aquelles pel·lícules que els interessen i s'organitzaran i muntaran ells. Això pot provocar un enriquiment molt gran, ja que d'audiència n'hi ha, sinó només cal veure l’assistència als festivals especialitzats...

Valor afegit “El sector exhibició s'ha de posar una mica les piles per poder oferir més coses que una simple projecció”

Però el públic està decreixent a les sales comercials. És per la pirateria?

És un peix que es mossega la cua. Jo tenia l'hàbit d'anar al cinema, però vaig deixar d'anar-hi i ho vaig substituir per veure pel·lícules online. El que passa és que les majors americanes són molt poderoses, han marcat un cànon de fer i distribuir pel·lícules, i d'exhibir-les en un moment determinat. Quan vaig a un cinema i veig l'oferta que hi ha em trobo amb una oferta molt limitada. I hi ha una dada que ens agrada molt dir, que és que a l'any 1984 a Espanya es van comercialitzar a sales de cinema prop de 4.500 títols, però l'any passat no vam arribar als 1.200. O sigui, en 30 anys hem passat d'una oferta molt gran a una oferta molt reduïda. No vull dir que això sigui la causa principal de que la gent s'hagi anat a Internet a buscar aquelles pel·lícules que no poden trobar a les sales de cine, però alguna part de responsabilitat tenen, no? Per tant, estem en un moment de transició salvatge amb Internet i el digital, i no s'acaba de trobar la fórmula bona perquè això no passi, o no passi tan sovint. Estem en un impàs estrany...

Screenly salvarà el sector de la distribució tradicional o hi posarà punt i final?

Be, no ho sé. No som tan ambiciosos, sinó que nosaltres volem ajudar i complementar. No sabem què passarà. És cert que la distribució està en un moment crític, que estan tancant distribuïdores i estan tancant sales de cinema, com estan tancant comerços i com estan tancant moltes coses. Estem en una crisi profunda, en una transformació social, i el cinema està allà al mig, com tants altres sectors. Llavors, nosaltres venim a complementar i no volem substituir ni pensem que això sigui el mètode futur per consumir cinema col·lectiu.

Perquè creus que és important el cinema?

Bé, és com dir perquè es important que de petit t'expliquin contes? És senzill: és una font de coneixement, és una font d'identificació, de creixement, és una font d'informació, és una font d'aprenentatges...

Desplegament “L'objectiu és tenir com a mínim una sala de cinema afiliada a cada província per tal de poder generar un circuit”

Ha de fer alguna funció en concret?

Cada funció que té és bona: la d’entretenir, posar debat, denunciar, disfrutar... Tot és vàlid.

Creus que existeix el cinema català?

Bé, no ho sé... Aquí tenim una concepció del cinema molt plural, i això sí que ens diferencia del que pot passar a Madrid. Aquí cap de tot, des del Bayona, fins a l'Albert Serra, i això és fantàstic. Llavors, cinema català, bé, això també és un vell debat i ja és quasi una qüestió política. Hi ha gent amb molt bona fe que fa coses molt bones aquí i de manera molt plural i molt transversal, però hem de trobar noves vies i innovar, perquè justament aquest és el cinema que més pateix perquè, a priori, no té una rendibilitat comercial assegurada.

Quina creus que és la reforma més urgent que s’hauria de fer actualment en l’àmbit del cinema?

Això ho té que dir el Mascarell! Però sí que s'ha d'ajudar al sector a digitalitzar les sales, tan privades com públiques. S’ha d'acabar de fer bé perquè hi han molts cinemes que no ho han pogut assumir els costos i han hagut de tancar. Per altra banda, em sembla molt bé, o almenys em sembla innovador, lo de la taxa a les telecos, perquè són ara els nous intermediaris.

Cap a on va el cinema català?

[Esbufega] Doncs jo crec que si s'aconsegueix enfortir la pluralitat, anirà fantàsticament bé. Tenim unes escoles de cinema fantàstiques i un teixit industrial vinculat potent, dentro de lo que cabe. I jo crec que les coses que han passat aquí, a Catalunya, en els últims dos anys a nivell de cinema, eren inassumibles fa deu anys. No m'hagués entrat al cap que hagués sortit una Neus Ballús, que l'Albert Serra estigui voltant pel món als llocs més prestigiosos, que el Bayona un xaval de la Trinitat Vella sigui capaç d'aixecar una milionada d'euros en les seves pel·lícules...

Som en una petita edat d'or del cinema català, potser?

Sí, suposo que sí, no ho sé. Suposo que sí pel volum de produccions bones, i perquè qualitativament som en un moment extraordinari. A més, jo crec que no pararà. O sigui, si sabem protegir bé les bases i cuidar bé que tothom pugui desenvolupar mínimament la seva feina sense drames, això no pararà perquè l'abaratiment de costos a l'hora de produir i les noves maneres de distribució i de difusió han de permetre que això vagi en augment.

Cinema independent “S'estan produint moltes coses interessants que xoquen amb el vell sistema de distribució i no hi tenen cabuda”

 Cicle de cinema català

1. ALBERT SERRA, cineasta guanyador del Festival de Locarno 2013. (Català)
2. ÀLEX GORINA, presentador del programa Sala 33, del Canal 33 (Català)
3. ÀNGEL COMAS, historiador i crític de cinema (Català)
4. ÀNGEL SALA, director del Festival de Sitges (Català)
5. ARNAU BATALLER, compositor de bandes sonores (Català)
6. CARLES BOSCH, periodista, documentalista i director de Balseros, film pel qual va estar nominat a l'Oscar. (Català)
7. CAMILO TARRAZÓN, president del Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya (Català)
8. DANI DE LA ORDEN, director de Barcelona, nit d'estiu (Català)
9. ESTEVE RIAMBAU, historiador i crític de cinema i director de la Filmoteca de Catalunya (Català)
10. FERRAN MASCARELL, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Català)
11. JAUME FIGUERAS, presentador del programa Cinema 3, del Canal 33 (Català)
12. JAUME ROURES, soci fundador de Mediapro (Català)
13. MAR COLL, directora de Tres dies amb la família i Tots volem el millor per a ella (Català)
14. MARC PRADES, co-fundador de Screenly (Català)
15. NEUS BALLÚS, directora de cinema i guanyadora dels Premis Gaudí 2013 amb La plaga (Català)
16. NORA NAVAS, actriu a Pa Negre i Tots volem el millor per a ella (Català)
17. PERE PORTABELLA, cineasta i polític (Català)
18. PERE VALL, redactor en cap de la revista Fotogramas (Català)
19. SERGI CASAMITJANA, director de l'ESCAC (Català)
20. SUSANNA JIMÉNEZ, cap de coproduccions de TV3 (Català)