Marc Prades, co-fundador de Screenly. Foto: Adrià Guxens. |
Marc
Prades és el co-fundador de Screenly, una plataforma online que permet a
qualsevol usuari fer projeccions a sales de cinema. “És a dir, dóna la volta a
la piràmide i cedeix poder a l'espectador, que pot decidir quines pel·lícules
vol veure, en quines condicions, com, quan i amb qui”, comenta Prades, que pretén
amb aquesta nova eina vincular-se a les comunitats que treballen en el món del
cinema “des de ja fa molt de temps”. A més, tot i que dependrà de les distribuïdores,
intentaran que els films del seu incipient catàleg siguin en versió original
subtitulada en català o castellà.
Adria’s
News entrevista a l’emprenedor Marc Prades a la seu de Screenly o, més
concretament, uns pisos més amunt, al terrat, on les campanes de totes les
esglésies de Ciutat Vella participaran en la conversa tan bon punt siguin les
sis de la tarda.
Des de quan porteu treballant amb el
projecte de Screenly?
Ja fa molt! Prop de dos anys...
Nosaltres som un col·lectiu que trobem en Internet i l'audiovisual els dos
grans interessos. Aleshores, vam detectar com moltes pel·lícules de baix
pressupost s'estaven buscant la vida per distribuir-se d'una manera alternativa
perquè no tenien els diners del sistema tradicional de distribució i, a la
vegada, vam esbrinar que als Estats Units s’estaven iniciant projectes
similars. Tot això ens va inspirar per tirar endavant el projecte i
implantar-lo aquí, al nostre país.
Un projecte que s’assembla a
iniciatives com We Want Cinema.
Diries, doncs, que és el mateix trasplantat aquí, o oferiu coses diferents?
L'essència és la mateixa. El que passa és
que la nostra realitat és diferent i creiem que aportem moltes més coses de les
que ells aporten.
En quin sentit?
Bé, per una banda sobretot volem
vincular-nos molt a les comunitats que treballen en el món del cine des de fa
temps, sobretot al voltant dels festivals de cinema. I, en aquest sentit,
creiem que aportem moltes novetats. Un altre aspecte important és tot allò que
té a veure en convertir la projecció en un esdeveniment i intentar que la
projecció no sigui senzillament una projecció, una pantalla, que això és la
base de tot, sinó que aquella projecció vagi acompanyada d'una sèrie d'extres
que facin d'aquella experiència una cosa molt més rica que el simple fet de veure
una pel·lícula. Crec que ja es prou potent que permetem que la gent s'organitzi
per poder veure col·lectivament pel·lícules, però volem afegir-hi encara més
valor.
Digitalització “S'ha
d'acabar d’ajudar al sector a digitalitzar les sales”
Has dit que fa un parell d'anys que treballeu en el
projecte, però per què creieu que ara és el moment oportú per llançar-lo al
públic?
Bé, primer perquè el sector del cinema, en general, està
molt fotut, i el sector de la distribució i l'exhibició encara més. Pensem que
s'estan produint moltes coses interessants al marge del sistema tradicional que
xoquen frontalment amb el vell sistema de distribució i no hi tenen cabuda... És
un moment ideal perquè aportem innovació i un sistema que no vol substituir res, sinó complementar o ajudar a què aquestes
pel·lícules es puguin distribuir d'una manera més eficaç, evitant que s’hagin
d’exhibir via Internet. Volem que també tinguin la seva vida a les sales, que
és el que ha sigut sempre el cinema, no?
A la pàgina web posa que el vostre objectiu era començar al
març del 2014, però no ho vau pas fer...
Bé, ens estem endarrerint perquè la plataforma tècnica és
bastant complexa a nivell de programació i estem intentant tancar els màxims
acords possibles amb sales de cinema, distribuïdores, productors i directors
per sortir amb un bon grapat de pel·lícules i amb un petit circuit de sales ja
establert. Amb tot, tampoc ho volem perllongar massa, i l'objectiu immediat és
obrir una venda privada que sigui visible per a tota la gent i fer el primer
test privat perquè ens importa que la tecnologia i la logística funcionin i que
no hi hagi cap error a l’hora de crear projeccions i en la venda de compra
d'entrades. La idea és immediatament obrir-lo de manera pública i anar creixent
de manera progressiva.
Pel que sé, voleu començar amb una prova pilot a
Barcelona...
Sí, iniciarem el projecte com a prova pilot a Barcelona i
de seguida passarem a un petit circuit de sales de Catalunya amb la idea
aquesta de testejar el projecte, tot i que la idea és implantar-nos a la resta
de l'estat. L'objectiu és tenir com a mínim una sala de cinema afiliada a cada
província per tal de poder generar un circuit prou ample i prou flexible perquè
les pel·lícules puguin circular correctament.
Cinema català “Si
existeix el cinema català o no és quasi una qüestió política”
Com serà el catàleg de films de Screenly? Homogeni o
heterogeni? Amb pel·lícules velles o amb pel·lícules per estrenar? Amb pel·lícules
comercials o amb films d’autor...?
La idea del catàleg es fer-lo el més transversal possible
i tenim diversos camins per omplir-lo. El primer camí, el fonamental, és un
servei que oferiríem principalment a les distribuïdores independents d'aquí, a
les que demanaríem que ens cedeixin el seu fons de catàleg i que hi incorporin
cada estrena que facin. L'altre camí és directament el de pel·lícules que no
tenen distribuïdora i que volen accedir directament a nosaltres sense aquest
intermediari tradicional. En aquest sentit, donem sortida a totes aquelles
pel·lícules que no troben distribuïdora, no troben exhibidor i que poden pensar
que amb nosaltres es podran moure millor. I l'altre camí és un camí que hem
treballat molt últimament i que correspon al dels festivals de cinema, agents
molt importants que, malgrat la crisi, han continuat venent més entrades que
mai i on el cinema-esdeveniment és un clar exponent. Ells tenen molt d’accés a
les pel·lícules que després no s'acaben distribuint i en aquest sentit estem
intentant col·laborar molt estretament amb ells.
Et refereixes a festivals de nivell català, espanyol o internacional?
En principi, festivals de l'estat, i ens interessa la transversalitat
temàtica. Hem parlat amb el Festival In-Edit, amb el Festival de Sitges, etc.
I si estem parlant a nivell de festivals, entenem que
moltes pel·lícules són de fora. Així doncs, les pel·lícules que oferireu al
vostre catàleg seran en versió original o doblada?
Segons com ens la doni la distribuïdora o el propietari
dels drets. Nosaltres, en principi, tot el que sigui àrea festival sabem que
funciona en versió original subtitulat i això ens agrada molt que sigui així. Amb
les distribuïdores dependrà de quantes còpies i en quin formats estiguin, però
intentarem que prevalgui la versió original subtitulada. I després, aquelles
pel·lícules que nosaltres puguem distribuir directament intentarem que siguin
en versió original i subtitulada al català o al castellà.
Estrenes “Quan
vaig al cinema em trobo amb una oferta molt limitada”
I el preu serà també més barat que els cinemes
convencionals?
Sí, i això és el que estem acabant de definir. Sabem que
el preu del cinema és un dels grans temes en el últims anys, on els espectadors
s’han queixat que és car. I nosaltres no estem del tot d'acord amb això, tot i
que sabem que una part molt important de la població pensa que és un problema.
Llavors, estem intentant de buscar fórmules perquè les entrades siguin el més
assequibles possible. Tenim un sistema que pot ser molt atractiu que és el
següent: partiríem d'un preu de sortida per la pel·lícula, però si la venda
d'entrades va bé i s'arriba a un 80%, 85% o un 90% de les entrades venudes,
automàticament el preu de l'entrada baixarà per tothom. I això afavorirà que la
sala estigui plena, ja que creiem que és la millor campanya de màrqueting
possible. Quan una sala està plena vol dir que hi han anat 100, 200 o 300
persones, i si l'experiència és positiva i els hi ha agradat, aquestes 100, 200
o 300 persones són els millors recomanadors per poder generar més passes i més
projeccions.
Abans deies que no estaves del tot d’acord en què el preu
de les entrades és car...
Bé, però és que al darrer any s'han anat executant moltes
ofertes. Ha aparegut lo de la festa del cinema, lo de la rebaixa dels dimecres
a 3,90€... El que passa és que tenim una gran pedra al damunt de tots que és un
IVA al 21%, que condiciona moltes coses. I si tu li sumes impostos varis tindràs
dificultats per fer preus ajustats. I després jo crec que el cinema, si el
comparem amb altres espectacles, és relativament barat. El que passa és que el sector de l'exhibició s'ha de posar una mica les piles per poder oferir més coses
que una simple projecció, que van des d’emmotllar d'alguna manera el seu espai
als nous temps, com ha fet l’equip de Zumzeig unint un bar, un restaurant i una
sala de cine, o la Filmoteca mateix, que té un nou espai de restauració
fantàstic.
Qualitat “Puc
fer una projecció amb condicions molt més bones a casa meva que en una sala de
cinema”
Has parlat del valor afegit de les pel·lícules, però realment
és necessari per tornar a portar la gent a les sales?
Però és que la revolució digital ho ha rebentat tot. Jo
puc fer una projecció amb condicions molt més bones a casa meva que en una sala
de cinema, segons com, i a un preu molt més assequible. La revolució digital ha
permès que ens organitzem i que suplim el que abans era la sala de cinema amb
altres espais, i si això ho poses en competició amb tots els altres
espectacles, d'alguna manera el cinema ha de reaccionar.
Creus que la digitalització ha estat una revolució tant o
més forta que el pas de mut a sonor o del blanc i negre al color?
Sí, sí, totalment. Ara mateix estem parlant amb una empresa
d'aquí a Barcelona que serà partner tecnològica
nostra que ja està implantant el sistema d'enviament de les còpies de
pel·lícules per via satèl·lit als cinemes. Això és una bogeria! O sigui, això
era inassumible fa cinc o deu anys. Que amb un clic puguis enviar la pel·lícula
a una sala de cinema t’obre un món de possibilitats extraordinàries. Vull dir,
ja no és generar una còpia de 35mm, que tenia un cost tremend, enviar-la per
missatger, que tot funcioni i tornar-la... S'acceleren els processos de la
logística, i el que nosaltres intentem és aprofitar-ho per donar més oferta i
més possibilitats, que aquí també està el perill, ja que aquesta acceleració
provoca en molts casos que es monopolitzin i s’estandarditzin una sèrie de
coses. Nosaltres intentem donar-li la volta i aprofitem les bonances i les
virtuts d'aquesta acceleració de canvis.
Són conegudes altres webs de vídeo on demand, com Filmin o Wuaki, però vosaltres aposteu per la gran pantalla. Què és, doncs, el
que fa especial anar al cinema? Per què
una persona ha d'anar a una sala i no veure un film a l'ordinador?
Perquè està comprovadíssim científicament que
l'experiència col·lectiva a l'hora de veure una obra audiovisual és una altra i
que la complicitat que es crea entre un grup de persones que veuen alguna cosa
és una altra, i que l'experiència perceptiva és una altra, molt més
enriquidora, més transformadora, que provoca coneixement, que provoca debat, i
que provoca altres coses que tu sol a casa no pots gaudir. I això de poder
veure obres des del teu iPad o ordinador és fabulós i donem les gràcies de que així
sigui, però si no es complementa amb l'experiència col·lectiva creiem que ens
estem perdent moltes coses. I tot això ve d’Internet, que és un sector tradicionalment
demonitzat perquè sempre se l'ha vinculat amb la pirateria. Nosaltres des d'Internet
tornarem a portar la gent a les sales de cinema, i no de manera vertical, on un
senyor decideix quina pel·lícula s'ha de veure, sinó d'una manera horitzontal
en què tothom pot organitzar-se per veure les pel·lícules que vulgui. Això
també provoca molts canvis a l’hora de la promoció perquè quan tu programes i
llances una pel·lícula de manera vertical necessites molta inversió en publicitat
perquè tothom s'enteri que aquesta pel·lícula està al mercat, i això ja és un
fre per a moltes produccions. Si girem la truita i ho fem de manera horitzontal
podrem permetre que petits nínxols puguin gaudir d'aquelles pel·lícules que els
interessen i s'organitzaran i muntaran ells. Això pot provocar un enriquiment
molt gran, ja que d'audiència n'hi ha, sinó només cal veure l’assistència als
festivals especialitzats...
Valor afegit “El
sector exhibició s'ha de posar una mica les piles per poder oferir més coses
que una simple projecció”
Però el públic està decreixent a les sales comercials. És
per la pirateria?
És un peix que es mossega la cua. Jo tenia l'hàbit d'anar
al cinema, però vaig deixar d'anar-hi i ho vaig substituir per veure
pel·lícules online. El que passa és que les majors
americanes són molt poderoses, han marcat un cànon de fer i distribuir
pel·lícules, i d'exhibir-les en un moment determinat. Quan vaig a un cinema i
veig l'oferta que hi ha em trobo amb una oferta molt limitada. I hi ha una dada
que ens agrada molt dir, que és que a l'any 1984 a Espanya es van
comercialitzar a sales de cinema prop de 4.500 títols, però l'any passat no vam
arribar als 1.200. O sigui, en 30 anys hem passat d'una oferta molt gran a una
oferta molt reduïda. No vull dir que això sigui la causa principal de que la
gent s'hagi anat a Internet a buscar aquelles pel·lícules que no poden trobar a
les sales de cine, però alguna part de responsabilitat tenen, no? Per tant,
estem en un moment de transició salvatge amb Internet i el digital, i no
s'acaba de trobar la fórmula bona perquè això no passi, o no passi tan sovint.
Estem en un impàs estrany...
Screenly salvarà el sector de la distribució tradicional
o hi posarà punt i final?
Be, no ho sé. No som tan ambiciosos, sinó que nosaltres
volem ajudar i complementar. No sabem què passarà. És cert que la distribució
està en un moment crític, que estan tancant distribuïdores i estan tancant
sales de cinema, com estan tancant comerços i com estan tancant moltes coses. Estem
en una crisi profunda, en una transformació social, i el cinema està allà al
mig, com tants altres sectors. Llavors, nosaltres venim a complementar i no
volem substituir ni pensem que això sigui el mètode futur per consumir cinema
col·lectiu.
Perquè creus que és important el cinema?
Bé, és com dir perquè es important que de petit
t'expliquin contes? És senzill: és una font de coneixement, és una font
d'identificació, de creixement, és una font d'informació, és una font
d'aprenentatges...
Desplegament “L'objectiu
és tenir com a mínim una sala de cinema afiliada a cada província per tal de
poder generar un circuit”
Ha de fer alguna funció en concret?
Cada funció que té és bona: la d’entretenir, posar debat,
denunciar, disfrutar... Tot és vàlid.
Creus que existeix el cinema català?
Bé, no ho sé... Aquí tenim una concepció del cinema molt
plural, i això sí que ens diferencia del que pot passar a Madrid. Aquí cap de
tot, des del Bayona, fins a l'Albert Serra, i això és fantàstic. Llavors, cinema
català, bé, això també és un vell debat i ja és quasi una qüestió política. Hi
ha gent amb molt bona fe que fa coses molt bones aquí i de manera molt plural i
molt transversal, però hem de trobar noves vies i innovar, perquè justament
aquest és el cinema que més pateix perquè, a priori, no té una rendibilitat
comercial assegurada.
Quina creus que és la reforma més urgent que s’hauria de
fer actualment en l’àmbit del cinema?
Això ho té que dir el Mascarell! Però sí que s'ha
d'ajudar al sector a digitalitzar les sales, tan privades com públiques. S’ha
d'acabar de fer bé perquè hi han molts cinemes que no ho han pogut assumir els
costos i han hagut de tancar. Per altra banda, em sembla molt bé, o almenys em
sembla innovador, lo de la taxa a les telecos, perquè són ara els nous
intermediaris.
Cap a on va el cinema català?
[Esbufega] Doncs
jo crec que si s'aconsegueix enfortir la pluralitat, anirà fantàsticament bé.
Tenim unes escoles de cinema fantàstiques i un teixit industrial vinculat
potent, dentro de lo que cabe. I jo crec que les coses que han passat
aquí, a Catalunya, en els últims dos anys a nivell de cinema, eren inassumibles
fa deu anys. No m'hagués entrat al cap que hagués sortit una Neus Ballús, que
l'Albert Serra estigui voltant pel món als llocs més prestigiosos, que el
Bayona un xaval de la Trinitat Vella sigui capaç d'aixecar una milionada d'euros
en les seves pel·lícules...
Som en una petita edat d'or del cinema català, potser?
Sí, suposo que sí, no ho sé. Suposo que sí pel volum de produccions
bones, i perquè qualitativament som en un moment extraordinari. A més, jo crec
que no pararà. O sigui, si sabem protegir bé les bases i cuidar bé que tothom
pugui desenvolupar mínimament la seva feina sense drames, això no pararà perquè
l'abaratiment de costos a l'hora de produir i les noves maneres de distribució
i de difusió han de permetre que això vagi en augment.
Cinema independent
“S'estan produint moltes coses interessants que xoquen amb el vell sistema de
distribució i no hi tenen cabuda”
Cicle de cinema català
- ALBERT SERRA, cineasta guanyador del Festival de Locarno 2013. (Català)
- ÀLEX GORINA, presentador del programa Sala 33, del Canal 33 (Català)
- ÀNGEL COMAS, historiador i crític de cinema (Català)
- ÀNGEL SALA, director del Festival de Sitges (Català)
- ARNAU BATALLER, compositor de bandes sonores (Català)
- CARLES BOSCH, periodista, documentalista i director de Balseros, film pel qual va estar nominat a l'Oscar. (Català)
- CAMILO TARRAZÓN, president del Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya (Català)
- DANI DE LA ORDEN, director de Barcelona, nit d'estiu (Català)
- ESTEVE RIAMBAU, historiador i crític de cinema i director de la Filmoteca de Catalunya (Català)
- FERRAN MASCARELL, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Català)
- JAUME FIGUERAS, presentador del programa Cinema 3, del Canal 33 (Català)
- JAUME ROURES, soci fundador de Mediapro (Català)
- MAR COLL, directora de Tres dies amb la família i Tots volem el millor per a ella (Català)
- MARC PRADES, co-fundador de Screenly (Català)
- NEUS BALLÚS, directora de cinema i guanyadora dels Premis Gaudí 2013 amb La plaga (Català)
- NORA NAVAS, actriu a Pa Negre i Tots volem el millor per a ella (Català)
- PERE PORTABELLA, cineasta i polític (Català)
- PERE VALL, redactor en cap de la revista Fotogramas (Català)
- SERGI CASAMITJANA, director de l'ESCAC (Català)
- SUSANNA JIMÉNEZ, cap de coproduccions de TV3 (Català)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada