“En
l’últim any no hem participat en cap pel·lícula com a coproductors, sinó que
només hem fet compra de drets d’antena”. Així de contundent es mostra la
responsable de coproduccions de TV3, Susanna Jiménez, quan li pregunto per les
retallades pressupostàries que han afectat durant els últims anys a Televisió
de Catalunya. Pel·lícules com Bicicleta, cullera, poma, Tres dies amb la família, La plaga o Pa Negre són alguns dels seus grans èxits, tot i que recentment
TV3 també ha apostat molt fort pel format de les TV-Movies, que, com comenta
Jiménez, acostumen a girar a l’entorn “d’un context històric, d’un biopic, d’un
retrat d’una època o d’una novel·la”.
Adria’s
News entrevista a Susanna Jiménez per parlar de llengua, de subvencions i de
coproduccions per poder, així, fer una radiografia d’un dels motors audiovisuals
més importants del país.
Quins
criteris ha de seguir una producció audiovisual perquè pugui convertir-se en
una coproducció de TV3?
Els criteris que nosaltres establim a l’hora
de triar un projecte i participar-hi, ja sigui amb l’adquisició dels drets
d’antena o amb una participació com a coproductors, sempre estan basats amb el
projecte que ens presenten les productores, que valorem des de diferents punts
de vista. En primer lloc, mirem el contingut; no només el tema, sinó el guió,
com està elaborat, si encaixa amb la línia editorial del món de les cadenes de
la casa... Després, el pressupost, el pla de finançament. Evidentment, el
càsting, la llengua, les localitzacions i quin pes industrial té a Catalunya. És
a dir, si es roda aquí, si estarà fet amb equips d’aquí, si són de fora, si és
mixt... És la suma de tots aquests aspectes el que ens fa decidir si hi participem
i com.
Ha
mencionat un parell de termes que són col·laboració i drets d’antena. Em podria
explicar una mica la diferència?
Sí. Com deia abans, nosaltres podem participar
en una pel·lícula de dues maneres: una és amb l’adquisició dels drets d’antena.
Això vol dir que la cadena compra, en fase de projecte, abans que estigui
elaborada la pel·lícula, els drets d’emissió d’aquella pel·lícula. Aleshores,
com que el que estàs fent és apostar per un projecte que encara no s’ha produït,
la inversió, normalment, és més alta de la que seria si tu compres una
pel·lícula acabada i, a canvi, tens més anys de drets d’emissió, més passis i
la figuració a crèdits de la pel·lícula. Si t’hi fixes, a totes les pel·lícules,
abans de començar, hi ha tot de cartel·les amb tota la gent que l’ha feta
possible, ja sigui posant-hi diners o col·laborant-hi d’alguna manera. Això pel
que fa al dret d’antena, que és el dret d’emissió.
Després
hi ha les coproduccions...
Sí, en alguns casos, ja des de fa uns
anys, ens hem plantejat participar-hi, a més a més, com a coproductors. Això
què vol dir? Doncs que a banda d’adquirir els drets d’antena, tu fas una
inversió com a soci de la pel·lícula aportant una altra quantitat de diners. Aquesta
aportació et dóna dret a tenir uns rendiments de l’explotació de la pel·lícula,
és a dir, una part dels beneficis que pugui donar el film.
Finançament “Durant molts anys hi ha hagut una estructura
en la que el productor tenia clares les regles del joc i això, ara, s’ha
trencat”
I
en aquest cas TV3 intervé en el procés creatiu?
A veure, en la mesura del possible, doncs
sí. Normalment, quan tu decideixes participar-hi, els projectes et vénen
bastant madurats i elaborats. El que passa és que, clar, si hi participes com a
coproductor tens més veu. Però també en funció de l’aportació que facis perquè,
normalment, la configuració de finançament d’una pel·lícula està distribuïda en
diferents inversors. Una part és el productor, pot haver-hi coproductors
estrangers, pot haver-hi coproductors del propi territori, pot haver-hi
institucions públiques... Nosaltres, el que fem, és fer-ne el seguiment i,
evidentment, donem la nostra opinió i el nostre criteri sobre el que s’està fent
amb el projecte.
Hi
ha algun gènere que preferiu, perquè tinc la sensació que TV3 coprodueix molt més
drames que potser comèdies, sobretot accentuant els temes històrics i les
adaptacions literàries d’autors catalans...
A veure, cal distingir entre el que és la
ficció per a televisió i el que és la ficció per al cinema. Pel que fa al
cinema el ventall és molt ampli perquè, per sort, en aquest país hi ha creadors
de tots els àmbits. És a dir, n’hi ha de més autorals, experimentals,
comercials, de comèdia... El que vulguis. O sigui, és molt ric en aquest sentit
i nosaltres el que intentem, sempre que ens encaixi amb el que nosaltres estem
buscant o que la proposta sigui prou atractiva, és que els temes siguin
diversos.
Em
referia, més aviat, a les pel·lícules per a televisió.
Si parlem de la ficció televisiva, sí que
és veritat que allò que nosaltres diem les mini-sèries, que són aquests
productes de dos capítols, és cert que tota la producció que hem fet en els
últims anys està, o gira molt a l’entorn, o d’un context històric, o d’un biopic, o d’un retrat d’una època, o
d’una novel·la. La raó és que són productes que et permeten, ja per la durada
de dos capítols, que solen ser quasi bé tres hores, abarcar temàtiques
complexes i que necessiten més temps que una pel·lícula de 90 minuts, però, a
més a més, perquè et permeten fer un esdeveniment. És a dir, aquest tipus de
producte permet que la graella de la televisió pugui vendre una gran història
puntual i podem, fins i tot, trencar graella. És a dir, s’atura tot per
presentar una gran història de TV3. A més, també hi ha un altre motiu, i és que
la producció d’època sol ser bastant cara i nosaltres hem centrat la ficció
històrica més en aquests productes de dos capítols que no pas amb sèries de 13,
perquè és que els nostres pressupostos tampoc no ens ho permetrien...
Retallades “El pressupost de coproduccions s’ha reduït un 50% en els últims
quatre anys”
Quina ha estat la pel·lícula a la qual heu participat que considereu que hagi
aconseguit un major èxit?
Home, la que ha estat més exitosa en tots
els aspectes jo crec que, ara per ara, és Pa
Negre, que va ser el gran èxit de fa tres o quatre anys. I va ser un èxit
per tots els premis que va recollir. Fins i tot va ser la pel·lícula triada per
l’acadèmia espanyola per representar Espanya als Oscar. Ha tingut premis per
tot arreu i també una gran repercussió. Llavors, n’hi ha d’altres que potser no
han recollit tants premis i que al cinema han tingut una rebuda modesta però
que després, al passar-les per televisió han sigut un èxit aclaparador, com el
mateix Fènix 11·23 o Herois, i segur que me’n deixo alguna
altra. Vull dir que és molt relatiu això de mesurar l’èxit.
Recentment,
s’han fusionat el Súper 3 i el Canal 33. A aquest últim és precisament on es
passaven la majoria de documentals. La reducció de temps que ha comportat la
fusió ha repercutit en el temps d’emissió de documentals
No, no ha repercutit a la programació ni
de documentals, ni de cinema de producció catalana. Els espais s’han conservat
i no ens ha afectat per a res perquè és veritat que ara comparteixen franja,
però el canal infantil va de les 7 del matí a dos quarts de 10 del vespre i a
partir de llavors és quan ja hi havia els espais que estaven dedicats a la
producció catalana i al documental. Per tant, no, no ens hem vist afectats en
aquest sentit.
Aquest
any la partida coproduccions és de 10 milions d’euros, una xifra menor que
altres anys...
Sí, sí, el pressupost de coproduccions
s’ha reduït un 50% en els últims quatre anys.
Participació “Nosaltres participem en projectes sempre i quan hi hagi un productor
independent resident a Catalunya”
En
el context de les retallades?
Sí, en el context de les retallades de tots
els departaments de la casa, malauradament.
Unes
retallades que fa que els professionals d’Informatius es queixin pels
acomiadaments i el sector audiovisual per la reducció dels pressupostos per a
la producció. Què s’ha de fer? Per on s’ha de retallar?
És que, a veure, les retallades s’han
produït a tota la casa. O sigui, no ha afectat només a la inversió en producció
independent sinó que els propis programes de la casa han hagut de retallar els
costos i revisar els pressupostos. Això ha dut a una transformació bestial i a
reinventar-nos per seguir fent la producció habitual, però amb menys
pressupost.
I
aquesta reducció de pressupost s’ha traduït amb agafar més drets d’antena i
menys coproduccions, oi?
A veure, s’ha reduït en tots els
aspectes. Vull dir, la compra de drets d’antena doncs ha disminuït. L’aportació
per projecte també ha disminuït. L’aportació a projectes com a coproductors
també s’ha reduït; de fet, en l’últim any, no hem participat en cap pel·lícula com a
coproductors. Sinó que només hem fet compra de drets d’antena. És que la
disponibilitat pressupostària no dóna per més.
Parlem
de llengua. La normalització lingüística ha de ser present a l’audiovisual català?
Sí. La normalització lingüística s’ha de
produir en tots els àmbits culturals del país, i el cinema n’és un més.
Finançament “El que s’hauria de fer és fomentar polítiques favorables a la inversió privada”
Els
productors catalans tenen por de produir en català?
No, home! Jo crec que por no. El que
passa és que sí que és veritat que el mercat és més limitat. Però, a veure, jo no crec que la llengua sigui un
factor d’èxit o fracàs. Vull dir, quan una pel·lícula és bona, és bona en
qualsevol llengua i això és que s’ha vist, a més a més. S’ha tastat amb els
èxits que parlàvem abans. El que passa és que si ens posem a decidir
en què la rodem per abarcar més mercat anirem a petar a l’anglès! Jo crec que
cada producte ha de tenir el seu propi disseny; els productes no han de ser tots
iguals. No hem de fer totes les pel·lícules en castellà o totes les pel·lícules
en anglès, no. Crec que hi ha d’haver prou diversitat per poder fer les
pel·lícules no només en la llengua que convingui, sinó amb els actors que convingui
o amb el director de foto que convingui. O sigui, s’ha de ser molt curós a
l’hora de construir el projecte perquè tot li sumi i li doni valor.
Hi
ha moltes productores privades i TV3, aquí, actua com la part pública. Cal,
doncs, que destini diner públic a l’audiovisual quan ja hi ha altres empreses,
privades, que es dediquen, precisament, a produir pel·lícules en català?
A veure, Televisió de Catalunya, com a
part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té en la seva pròpia
llei la missió de fomentar la industria audiovisual de Catalunya. Per tant,
nosaltres som una part més d’aquest sector per fer possible que hi hagi cinema
i que hi hagi audiovisual.
Aquí
a Catalunya és cert que hi ha moltes productores petites, un fenomen al que
anomenen atomització. Algunes d’aquestes productores produeixen una pel·lícula
cada tres anys i potser només un parell produeixen vàries pel·lícules cada any.
Aquest desequilibri és un problema? Hauríem de fer productores més fortes en
detriment d’aquestes petites que no tendeixen a sobreviure a la mort del
fundador?
És veritat que hi ha molta productora
petita, però també hi ha grans productores. Què seria millor? A veure, pensant
amb el cap, la resposta lògica seria: “Home, com més grans i més fortes millor”.
Però també és veritat que, de vegades, les empreses petites et sorprenen amb
produccions que potser una empresa gran no se les plantejaria. Per tant, jo no
m’atreveixo a dir què és millor o pitjor… De totes maneres, penso que el propi
mercat tot això ho anirà decidint per si sol.
TV-Movies “Aquest tipus de producte permet trencar graella per presentar una
gran història de TV3”
Isona
Passola va dir en un acte que TV3 és el motor audiovisual de Catalunya. Hi està
d’acord?
És el que et deia abans, que una de les
missions que tenim és ser motor de la indústria audiovisual de Catalunya. I, sí,
clar, hi estem d’acord. Tenim els canals on poder exhibir aquest cinema i, per
tant, ens alimentem mútuament. Per tant, és bo per tots.
Però
tenen la sensació que ara mateix estan sent el motor audiovisual català?
Mira, ara mateix la situació és tant
complexa que, a veure, nosaltres intentem i procurem participar en el màxim de
projectes que ens permet ara el nostre pressupost. Però és que el problema no
som només nosaltres. La retallada s’ha produït en tots els àmbits, vull dir, i l’administració
pública també ha retallat moltíssim tots els fons que tenia per produir cinema
i totes les cadenes han retallat les seves inversions en cinema. Per tant, és
que és un problema conjuntural del país. I a fora, igual.
A
Europa, evidentment, els pressupostos són molt menors que a Amèrica. Tot i
així, les pel·lícules europees tenen encara més pressupost que les d’Espanya i
Catalunya. La mitjana europea és de sis milions i aquí estem parlant d’un milió
o de dos milions, amb sort. Per tant, juguem amb desavantatge per competir amb
la indústria estrangera?
Sí, i això ens aboca a fer pel·lícules
petites, però també és veritat que ara hi ha productores aquí a Catalunya amb
projectes orientats al mercat internacional. Aleshores, ja tenen pressupostos molt
més grans i se’ls plantegen com a coproduccions internacionals. Això també fa
que el contingut i la temàtica del projecte doncs sigui, normalment, més
universal, més ampli i més comercial. Així doncs que aquí també s’aixequen
projectes de 4, 5 o 6 milions, però són pocs.
Normalització lingüística “S’ha de produir en tots els àmbits culturals
del país, i el cinema n’és un més”
Té
TV3 quotes del pressupost que vol dedicar a obres més comercials i a d’altres
de més independents o simplement jutja cada projecte de manera individual?
A veure, nosaltres durant molts anys
teníem un conveni amb el sector, amb els productors independents, que establia
el marc amb el qual es calcularia la col·laboració o la compra dels drets
d’emissió de TV3 respecte els projectes. Perquè nosaltres participem en
projectes sempre i quan hi hagi un productor independent resident a Catalunya,
ja que la nostra missió és fomentar la industria audiovisual catalana. Per
tant, les productores ha d’estar inscrites aquí, a Catalunya. Ara, en aquests
moments, la disponibilitat pressupostària és tan complexa que els preus que
estàvem pagant anys enrere ja no hi són i sí que és veritat que mirem quin
pressupost té la pel·lícula, però també mirem quina ubicació té a la graella
perquè, com hem dit abans, amb el nostre ampli ventall creatiu hi ha
pel·lícules que són perfil TV3, més familiars i hi ha pel·lícules que són més
perfil 33, més autorals i experimentals. Per tant, la destinació de l’emissió
d’aquesta pel·lícula també és un factor que influeix a l’hora de decidir quina
aportació hi fem.
Deixem
ara de banda el tema de les coproduccions i parlem de cinema. Per què és
important?
El cinema és important perquè ens
projecta com a país, com a societat, com a imaginari… El cinema ens aporta
moltíssim com a persones. De fet, la cultura en general, ja sigui el cinema, la
música o el teatre, ens fa pensar, ens fa créixer, ens fa viure, ens fa
experimentar. Jo crec que el cinema és molt important per les persones.
Les
pel·lícules han de tenir un missatge determinat?
No. Jo crec que hi ha d’haver de tot i penso
que el creatiu s’ha de poder expressar en el màxim de formes possibles. Després
el públic ja triarà si li agrada, si no li agrada, si aquella pel·lícula li
arriba, si la troba fluixa o si la troba intensa... Però crec que hi ha d’haver
de tot perquè puguem triar i decidir nosaltres què volem veure i què ens agrada
veure. Després, això té el problema que si la pel·lícula no funciona o no
agrada es considera un fracàs i és un problema pels que l’han feta, però jo
crec que és important la diversitat. No m’agrada encasellar res.
Atomització “A vegades, les empreses petites et sorprenen amb produccions que
potser una empresa gran no se les plantejaria”
Existeix
el cinema català?
Sí, sí. Hi ha molt de terreny en aquest
país.
Què
és, doncs, el cinema català?
Home! Per a mi el cinema català és aquell
cinema que un equip de persones amb el seu talent i la seva creativitat el fan
possible.
Està
guanyant qualitat o n'està perdent?
Jo crec que en els últims deu o dotze
anys el cinema català ha crescut moltíssim; el produït a Catalunya, ja sigui en
català, en anglès o en castellà, és igual. Penso que sí, que ha crescut molt i
que s’ha fet visible a la societat, i això és molt important.
Jo
tinc al cap tres pel·lícules, molt diferents entre elles, però que han
triomfat, cadascuna a la seva manera: Pa
Negre, Història de la meva mort i
Lo Imposible. Estem parlant d’una
edat d’or del cinema català?
Ostres! Una edat d’or, no ho sé. No m’atreviria a dir tant! Crec que encara hi ha molt per fer.
Ostres! Una edat d’or, no ho sé. No m’atreviria a dir tant! Crec que encara hi ha molt per fer.
Llavors,
quines reformes s’haurien d’aplicar per millorar el nostre teixit audiovisual?
A veure, jo crec que el que s’hauria de
millorar és el finançament del cinema. Durant molts anys hi ha hagut una
estructura de finançament molt, molt fixa, molt clara, la que el productor
tenia molt clar quines eren les regles del joc i, per tant, sabia amb el que
podia comptar i això, ara, de cop i volta, s’ha trencat. S’ha trencat totalment.
Aleshores el que s’hauria de fer és fomentar polítiques favorables a la
inversió privada. Si no és possible que hi hagi el mateix volum de diner públic
que hi ha hagut en els últims anys per finançar el cinema doncs s’han de buscar
altres fórmules. Buscar altres fórmules que no són més que la inversió privada.
S’ha de fomentar que els inversors privats vegin atractiu invertir en cinema i
en la cultura, en general, i això, en aquests moments, no s’està donant.
S’ha
de subvencionar la cultura i el cinema?
Jo penso que sí, perquè és un bé comú. En
quina mesura? Ja no t’ho sé dir perquè, és clar, l’escenari és ara tant
complicat... Però en el fons és això, que és un bé comú per a tots i del qual
tots ens en beneficiem.
Cap
on va el cinema català?
Va cap a sortir-se’n de tot aquest
atzucac.
Identitat “El cinema és important perquè ens projecta com a país”
Cicle de cinema català
- ALBERT SERRA, cineasta guanyador del Festival de Locarno 2013. (Català)
- ÀLEX GORINA, presentador del programa Sala 33, del Canal 33 (Català)
- ÀNGEL COMAS, historiador i crític de cinema (Català)
- ÀNGEL SALA, director del Festival de Sitges (Català)
- ARNAU BATALLER, compositor de bandes sonores (Català)
- CARLES BOSCH, periodista, documentalista i director de Balseros, film pel qual va estar nominat a l'Oscar. (Català)
- CAMILO TARRAZÓN, president del Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya (Català)
- DANI DE LA ORDEN, director de Barcelona, nit d'estiu (Català)
- ESTEVE RIAMBAU, historiador i crític de cinema i director de la Filmoteca de Catalunya (Català)
- FERRAN MASCARELL, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Català)
- JAUME FIGUERAS, presentador del programa Cinema 3, del Canal 33 (Català)
- JAUME ROURES, soci fundador de Mediapro (Català)
- MAR COLL, directora de Tres dies amb la família i Tots volem el millor per a ella (Català)
- MARC PRADES, co-fundador de Screenly (Català)
- NEUS BALLÚS, directora de cinema i guanyadora dels Premis Gaudí 2013 amb La plaga (Català)
- NORA NAVAS, actriu a Pa Negre i Tots volem el millor per a ella (Català)
- PERE PORTABELLA, cineasta i polític (Català)
- PERE VALL, redactor en cap de la revista Fotogramas (Català)
- SERGI CASAMITJANA, director de l'ESCAC (Català)
- SUSANNA JIMÉNEZ, cap de coproduccions de TV3 (Català)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada