diumenge, 9 de novembre de 2014

Susanna Jiménez: “No crec que la llengua sigui un factor d’èxit o fracàs en una pel·lícula”

Opinió 
Susanna Jiménez, cap de coproduccions de TV3.           Foto: Adrià Guxens

“En l’últim any no hem participat en cap pel·lícula com a coproductors, sinó que només hem fet compra de drets d’antena”. Així de contundent es mostra la responsable de coproduccions de TV3, Susanna Jiménez, quan li pregunto per les retallades pressupostàries que han afectat durant els últims anys a Televisió de Catalunya. Pel·lícules com Bicicleta, cullera, poma, Tres dies amb la família, La plaga o Pa Negre són alguns dels seus grans èxits, tot i que recentment TV3 també ha apostat molt fort pel format de les TV-Movies, que, com comenta Jiménez, acostumen a girar a l’entorn “d’un context històric, d’un biopic, d’un retrat d’una època o d’una novel·la”.
Adria’s News entrevista a Susanna Jiménez per parlar de llengua, de subvencions i de coproduccions per poder, així, fer una radiografia d’un dels motors audiovisuals més importants del país.

Quins criteris ha de seguir una producció audiovisual perquè pugui convertir-se en una coproducció de TV3?
Els criteris que nosaltres establim a l’hora de triar un projecte i participar-hi, ja sigui amb l’adquisició dels drets d’antena o amb una participació com a coproductors, sempre estan basats amb el projecte que ens presenten les productores, que valorem des de diferents punts de vista. En primer lloc, mirem el contingut; no només el tema, sinó el guió, com està elaborat, si encaixa amb la línia editorial del món de les cadenes de la casa... Després, el pressupost, el pla de finançament. Evidentment, el càsting, la llengua, les localitzacions i quin pes industrial té a Catalunya. És a dir, si es roda aquí, si estarà fet amb equips d’aquí, si són de fora, si és mixt... És la suma de tots aquests aspectes el que ens fa decidir si hi participem i com.

Ha mencionat un parell de termes que són col·laboració i drets d’antena. Em podria explicar una mica la diferència?
Sí. Com deia abans, nosaltres podem participar en una pel·lícula de dues maneres: una és amb l’adquisició dels drets d’antena. Això vol dir que la cadena compra, en fase de projecte, abans que estigui elaborada la pel·lícula, els drets d’emissió d’aquella pel·lícula. Aleshores, com que el que estàs fent és apostar per un projecte que encara no s’ha produït, la inversió, normalment, és més alta de la que seria si tu compres una pel·lícula acabada i, a canvi, tens més anys de drets d’emissió, més passis i la figuració a crèdits de la pel·lícula. Si t’hi fixes, a totes les pel·lícules, abans de començar, hi ha tot de cartel·les amb tota la gent que l’ha feta possible, ja sigui posant-hi diners o col·laborant-hi d’alguna manera. Això pel que fa al dret d’antena, que és el dret d’emissió.

Després hi ha les coproduccions...
Sí, en alguns casos, ja des de fa uns anys, ens hem plantejat participar-hi, a més a més, com a coproductors. Això què vol dir? Doncs que a banda d’adquirir els drets d’antena, tu fas una inversió com a soci de la pel·lícula aportant una altra quantitat de diners. Aquesta aportació et dóna dret a tenir uns rendiments de l’explotació de la pel·lícula, és a dir, una part dels beneficis que pugui donar el film.

Finançament “Durant molts anys hi ha hagut una estructura en la que el productor tenia clares les regles del joc i això, ara, s’ha trencat”

I en aquest cas TV3 intervé en el procés creatiu?
A veure, en la mesura del possible, doncs sí. Normalment, quan tu decideixes participar-hi, els projectes et vénen bastant madurats i elaborats. El que passa és que, clar, si hi participes com a coproductor tens més veu. Però també en funció de l’aportació que facis perquè, normalment, la configuració de finançament d’una pel·lícula està distribuïda en diferents inversors. Una part és el productor, pot haver-hi coproductors estrangers, pot haver-hi coproductors del propi territori, pot haver-hi institucions públiques... Nosaltres, el que fem, és fer-ne el seguiment i, evidentment, donem la nostra opinió i el nostre criteri sobre el que s’està fent amb el projecte.

Hi ha algun gènere que preferiu, perquè tinc la sensació que TV3 coprodueix molt més drames que potser comèdies, sobretot accentuant els temes històrics i les adaptacions literàries d’autors catalans...
A veure, cal distingir entre el que és la ficció per a televisió i el que és la ficció per al cinema. Pel que fa al cinema el ventall és molt ampli perquè, per sort, en aquest país hi ha creadors de tots els àmbits. És a dir, n’hi ha de més autorals, experimentals, comercials, de comèdia... El que vulguis. O sigui, és molt ric en aquest sentit i nosaltres el que intentem, sempre que ens encaixi amb el que nosaltres estem buscant o que la proposta sigui prou atractiva, és que els temes siguin diversos.

Em referia, més aviat, a les pel·lícules per a televisió.
Si parlem de la ficció televisiva, sí que és veritat que allò que nosaltres diem les mini-sèries, que són aquests productes de dos capítols, és cert que tota la producció que hem fet en els últims anys està, o gira molt a l’entorn, o d’un context històric, o d’un biopic, o d’un retrat d’una època, o d’una novel·la. La raó és que són productes que et permeten, ja per la durada de dos capítols, que solen ser quasi bé tres hores, abarcar temàtiques complexes i que necessiten més temps que una pel·lícula de 90 minuts, però, a més a més, perquè et permeten fer un esdeveniment. És a dir, aquest tipus de producte permet que la graella de la televisió pugui vendre una gran història puntual i podem, fins i tot, trencar graella. És a dir, s’atura tot per presentar una gran història de TV3. A més, també hi ha un altre motiu, i és que la producció d’època sol ser bastant cara i nosaltres hem centrat la ficció històrica més en aquests productes de dos capítols que no pas amb sèries de 13, perquè és que els nostres pressupostos tampoc no ens ho permetrien...

Retallades “El pressupost de coproduccions s’ha reduït un 50% en els últims quatre anys”

Quina ha estat la pel·lícula a la qual heu participat que considereu que hagi aconseguit un major èxit?
Home, la que ha estat més exitosa en tots els aspectes jo crec que, ara per ara, és Pa Negre, que va ser el gran èxit de fa tres o quatre anys. I va ser un èxit per tots els premis que va recollir. Fins i tot va ser la pel·lícula triada per l’acadèmia espanyola per representar Espanya als Oscar. Ha tingut premis per tot arreu i també una gran repercussió. Llavors, n’hi ha d’altres que potser no han recollit tants premis i que al cinema han tingut una rebuda modesta però que després, al passar-les per televisió han sigut un èxit aclaparador, com el mateix Fènix 11·23 o Herois, i segur que me’n deixo alguna altra. Vull dir que és molt relatiu això de mesurar l’èxit.

Recentment, s’han fusionat el Súper 3 i el Canal 33. A aquest últim és precisament on es passaven la majoria de documentals. La reducció de temps que ha comportat la fusió ha repercutit en el temps d’emissió de documentals
No, no ha repercutit a la programació ni de documentals, ni de cinema de producció catalana. Els espais s’han conservat i no ens ha afectat per a res perquè és veritat que ara comparteixen franja, però el canal infantil va de les 7 del matí a dos quarts de 10 del vespre i a partir de llavors és quan ja hi havia els espais que estaven dedicats a la producció catalana i al documental. Per tant, no, no ens hem vist afectats en aquest sentit.

Aquest any la partida coproduccions és de 10 milions d’euros, una xifra menor que altres anys...
Sí, sí, el pressupost de coproduccions s’ha reduït un 50% en els últims quatre anys.

Participació “Nosaltres participem en projectes sempre i quan hi hagi un productor independent resident a Catalunya”

En el context de les retallades?
Sí, en el context de les retallades de tots els departaments de la casa, malauradament.

Unes retallades que fa que els professionals d’Informatius es queixin pels acomiadaments i el sector audiovisual per la reducció dels pressupostos per a la producció. Què s’ha de fer? Per on s’ha de retallar?
És que, a veure, les retallades s’han produït a tota la casa. O sigui, no ha afectat només a la inversió en producció independent sinó que els propis programes de la casa han hagut de retallar els costos i revisar els pressupostos. Això ha dut a una transformació bestial i a reinventar-nos per seguir fent la producció habitual, però amb menys pressupost.

I aquesta reducció de pressupost s’ha traduït amb agafar més drets d’antena i menys coproduccions, oi?
A veure, s’ha reduït en tots els aspectes. Vull dir, la compra de drets d’antena doncs ha disminuït. L’aportació per projecte també ha disminuït. L’aportació a projectes com a coproductors també s’ha reduït; de fet, en l’últim any, no hem participat en cap pel·lícula com a coproductors. Sinó que només hem fet compra de drets d’antena. És que la disponibilitat pressupostària no dóna per més.

Parlem de llengua. La normalització lingüística ha de ser present a l’audiovisual català?
Sí. La normalització lingüística s’ha de produir en tots els àmbits culturals del país, i el cinema n’és un més.

Finançament “El que s’hauria de fer és fomentar polítiques favorables a la inversió privada”

Els productors catalans tenen por de produir en català?
No, home! Jo crec que por no. El que passa és que sí que és veritat que el mercat és més limitat. Però, a veure, jo no crec que la llengua sigui un factor d’èxit o fracàs. Vull dir, quan una pel·lícula és bona, és bona en qualsevol llengua i això és que s’ha vist, a més a més. S’ha tastat amb els èxits que parlàvem abans. El que passa és que si ens posem a decidir en què la rodem per abarcar més mercat anirem a petar a l’anglès! Jo crec que cada producte ha de tenir el seu propi disseny; els productes no han de ser tots iguals. No hem de fer totes les pel·lícules en castellà o totes les pel·lícules en anglès, no. Crec que hi ha d’haver prou diversitat per poder fer les pel·lícules no només en la llengua que convingui, sinó amb els actors que convingui o amb el director de foto que convingui. O sigui, s’ha de ser molt curós a l’hora de construir el projecte perquè tot li sumi i li doni valor.

Hi ha moltes productores privades i TV3, aquí, actua com la part pública. Cal, doncs, que destini diner públic a l’audiovisual quan ja hi ha altres empreses, privades, que es dediquen, precisament, a produir pel·lícules en català?
A veure, Televisió de Catalunya, com a part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té en la seva pròpia llei la missió de fomentar la industria audiovisual de Catalunya. Per tant, nosaltres som una part més d’aquest sector per fer possible que hi hagi cinema i que hi hagi audiovisual.

Aquí a Catalunya és cert que hi ha moltes productores petites, un fenomen al que anomenen atomització. Algunes d’aquestes productores produeixen una pel·lícula cada tres anys i potser només un parell produeixen vàries pel·lícules cada any. Aquest desequilibri és un problema? Hauríem de fer productores més fortes en detriment d’aquestes petites que no tendeixen a sobreviure a la mort del fundador?
És veritat que hi ha molta productora petita, però també hi ha grans productores. Què seria millor? A veure, pensant amb el cap, la resposta lògica seria: “Home, com més grans i més fortes millor”. Però també és veritat que, de vegades, les empreses petites et sorprenen amb produccions que potser una empresa gran no se les plantejaria. Per tant, jo no m’atreveixo a dir què és millor o pitjor… De totes maneres, penso que el propi mercat tot això ho anirà decidint per si sol.

TV-Movies “Aquest tipus de producte permet trencar graella per presentar una gran història de TV3”

Isona Passola va dir en un acte que TV3 és el motor audiovisual de Catalunya. Hi està d’acord?
És el que et deia abans, que una de les missions que tenim és ser motor de la indústria audiovisual de Catalunya. I, sí, clar, hi estem d’acord. Tenim els canals on poder exhibir aquest cinema i, per tant, ens alimentem mútuament. Per tant, és bo per tots.

Però tenen la sensació que ara mateix estan sent el motor audiovisual català?
Mira, ara mateix la situació és tant complexa que, a veure, nosaltres intentem i procurem participar en el màxim de projectes que ens permet ara el nostre pressupost. Però és que el problema no som només nosaltres. La retallada s’ha produït en tots els àmbits, vull dir, i l’administració pública també ha retallat moltíssim tots els fons que tenia per produir cinema i totes les cadenes han retallat les seves inversions en cinema. Per tant, és que és un problema conjuntural del país. I a fora, igual.

A Europa, evidentment, els pressupostos són molt menors que a Amèrica. Tot i així, les pel·lícules europees tenen encara més pressupost que les d’Espanya i Catalunya. La mitjana europea és de sis milions i aquí estem parlant d’un milió o de dos milions, amb sort. Per tant, juguem amb desavantatge per competir amb la indústria estrangera?
Sí, i això ens aboca a fer pel·lícules petites, però també és veritat que ara hi ha productores aquí a Catalunya amb projectes orientats al mercat internacional. Aleshores, ja tenen pressupostos molt més grans i se’ls plantegen com a coproduccions internacionals. Això també fa que el contingut i la temàtica del projecte doncs sigui, normalment, més universal, més ampli i més comercial. Així doncs que aquí també s’aixequen projectes de 4, 5 o 6 milions, però són pocs.

Normalització lingüística “S’ha de produir en tots els àmbits culturals del país, i el cinema n’és un més”

Té TV3 quotes del pressupost que vol dedicar a obres més comercials i a d’altres de més independents o simplement jutja cada projecte de manera individual?
A veure, nosaltres durant molts anys teníem un conveni amb el sector, amb els productors independents, que establia el marc amb el qual es calcularia la col·laboració o la compra dels drets d’emissió de TV3 respecte els projectes. Perquè nosaltres participem en projectes sempre i quan hi hagi un productor independent resident a Catalunya, ja que la nostra missió és fomentar la industria audiovisual catalana. Per tant, les productores ha d’estar inscrites aquí, a Catalunya. Ara, en aquests moments, la disponibilitat pressupostària és tan complexa que els preus que estàvem pagant anys enrere ja no hi són i sí que és veritat que mirem quin pressupost té la pel·lícula, però també mirem quina ubicació té a la graella perquè, com hem dit abans, amb el nostre ampli ventall creatiu hi ha pel·lícules que són perfil TV3, més familiars i hi ha pel·lícules que són més perfil 33, més autorals i experimentals. Per tant, la destinació de l’emissió d’aquesta pel·lícula també és un factor que influeix a l’hora de decidir quina aportació hi fem.

Deixem ara de banda el tema de les coproduccions i parlem de cinema. Per què és important?
El cinema és important perquè ens projecta com a país, com a societat, com a imaginari… El cinema ens aporta moltíssim com a persones. De fet, la cultura en general, ja sigui el cinema, la música o el teatre, ens fa pensar, ens fa créixer, ens fa viure, ens fa experimentar. Jo crec que el cinema és molt important per les persones.

Les pel·lícules han de tenir un missatge determinat?
No. Jo crec que hi ha d’haver de tot i penso que el creatiu s’ha de poder expressar en el màxim de formes possibles. Després el públic ja triarà si li agrada, si no li agrada, si aquella pel·lícula li arriba, si la troba fluixa o si la troba intensa... Però crec que hi ha d’haver de tot perquè puguem triar i decidir nosaltres què volem veure i què ens agrada veure. Després, això té el problema que si la pel·lícula no funciona o no agrada es considera un fracàs i és un problema pels que l’han feta, però jo crec que és important la diversitat. No m’agrada encasellar res.

Atomització “A vegades, les empreses petites et sorprenen amb produccions que potser una empresa gran no se les plantejaria”

Existeix el cinema català?
Sí, sí. Hi ha molt de terreny en aquest país.

Què és, doncs, el cinema català?
Home! Per a mi el cinema català és aquell cinema que un equip de persones amb el seu talent i la seva creativitat el fan possible.

Està guanyant qualitat o n'està perdent?
Jo crec que en els últims deu o dotze anys el cinema català ha crescut moltíssim; el produït a Catalunya, ja sigui en català, en anglès o en castellà, és igual. Penso que sí, que ha crescut molt i que s’ha fet visible a la societat, i això és molt important.

Jo tinc al cap tres pel·lícules, molt diferents entre elles, però que han triomfat, cadascuna a la seva manera: Pa Negre, Història de la meva mort i Lo Imposible. Estem parlant d’una edat d’or del cinema català?
Ostres! Una edat d’or, no ho sé. No m’atreviria a dir tant! Crec que encara hi ha molt per fer.

Llavors, quines reformes s’haurien d’aplicar per millorar el nostre teixit audiovisual?
A veure, jo crec que el que s’hauria de millorar és el finançament del cinema. Durant molts anys hi ha hagut una estructura de finançament molt, molt fixa, molt clara, la que el productor tenia molt clar quines eren les regles del joc i, per tant, sabia amb el que podia comptar i això, ara, de cop i volta, s’ha trencat. S’ha trencat totalment. Aleshores el que s’hauria de fer és fomentar polítiques favorables a la inversió privada. Si no és possible que hi hagi el mateix volum de diner públic que hi ha hagut en els últims anys per finançar el cinema doncs s’han de buscar altres fórmules. Buscar altres fórmules que no són més que la inversió privada. S’ha de fomentar que els inversors privats vegin atractiu invertir en cinema i en la cultura, en general, i això, en aquests moments, no s’està donant.

S’ha de subvencionar la cultura i el cinema?
Jo penso que sí, perquè és un bé comú. En quina mesura? Ja no t’ho sé dir perquè, és clar, l’escenari és ara tant complicat... Però en el fons és això, que és un bé comú per a tots i del qual tots ens en beneficiem.

Cap on va el cinema català?
Va cap a sortir-se’n de tot aquest atzucac.

Identitat “El cinema és important perquè ens projecta com a país”

 Cicle de cinema català
  1. ALBERT SERRA, cineasta guanyador del Festival de Locarno 2013. (Català)
  2. ÀLEX GORINA, presentador del programa Sala 33, del Canal 33 (Català)
  3. ÀNGEL COMAS, historiador i crític de cinema (Català)
  4. ÀNGEL SALA, director del Festival de Sitges (Català)
  5. ARNAU BATALLER, compositor de bandes sonores (Català)
  6. CARLES BOSCH, periodista, documentalista i director de Balseros, film pel qual va estar nominat a l'Oscar. (Català)
  7. CAMILO TARRAZÓN, president del Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya (Català)
  8. DANI DE LA ORDEN, director de Barcelona, nit d'estiu (Català)
  9. ESTEVE RIAMBAU, historiador i crític de cinema i director de la Filmoteca de Catalunya (Català)
  10. FERRAN MASCARELL, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Català)
  11. JAUME FIGUERAS, presentador del programa Cinema 3, del Canal 33 (Català)
  12. JAUME ROURES, soci fundador de Mediapro (Català)
  13. MAR COLL, directora de Tres dies amb la família i Tots volem el millor per a ella (Català)
  14. MARC PRADES, co-fundador de Screenly (Català)
  15. NEUS BALLÚS, directora de cinema i guanyadora dels Premis Gaudí 2013 amb La plaga (Català)
  16. NORA NAVAS, actriu a Pa Negre i Tots volem el millor per a ella (Català)
  17. PERE PORTABELLA, cineasta i polític (Català)
  18. PERE VALL, redactor en cap de la revista Fotogramas (Català)
  19. SERGI CASAMITJANA, director de l'ESCAC (Català)
  20. SUSANNA JIMÉNEZ, cap de coproduccions de TV3 (Català)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada