dilluns, 20 de febrer del 2012

Jaume Figueras: “Em faria molta ràbia que 'The Artist' s’ho emportés tot”


 

Jaume Figueras és el més veterà de tota la plantilla de TV3. Cinèfil com ben pocs, l’afició al setè art li ve de ben jove, una afició que s’ha convertit, amb els anys, en la seva professió. I és que Figueras ha aconseguit el que qualsevol amant del cinema somia: viatjar per tot el món, trepitjar centenars de catifes vermelles, parlar amb les grans estrelles de Hollywood i assistir a gairebé totes les gales i entregues de premis cinematogràfics. Adria’s News es troba amb ell a la Llibreria Laie de Barcelona per repassar la seva brillant carrera i per parlar dels Premis Oscar (prediccions), que se celebraran el proper 26 de febrer. Llums, càmera i acció!
Actualment està al capdavant del programa Cinema3, el més antic de la graella de TV3, juntament amb el 30 minuts. Quants programes porten ja?
Crec que fa un parell de mesos vam arribar als 1.300 programes.
Quin és el secret de la longevitat del programa?
Segurament ha aguantat tot aquest temps perquè, en primer lloc, totes les televisions han de tenir un programa de cine i aquest és el nostre que, a més a més, no és gens estrident ni fa escarafalls, al contrari. És un programa tranquil i una mica clàssic, en certa manera. Un altre tret distintiu és que intenta ser una mica irònic.
Com s’ha anat adaptant al llarg dels anys?
Principalment, s’ha hagut d’adaptar a les noves tecnologies. El més recent potser és la seva incorporació a les xarxes socials i el fet de connectar el programa a Internet fa que hi hagi més feedback amb els oients i això és un al·licient.
Al programa hi ha una secció anomenada Ni blanc ni negre on comenta un tema amb el presentador i director de Sala 33, Àlex Gorina. Quina relació té amb ell?
Ens odiem a mort [riu]. Als dos ens agrada molt al cinema i ja portem molts anys parlant-ne, però ell té una vehemència brutal a l’expressar-se i jo li dic “frena una mica” perquè sóc més tranquil. Però ens combinem molt bé i això ja es va veure quan ja fa molts anys vam celebrar el centenari del naixement del cinema, en un programa que vam fer conjuntament anomenat Cinema 100. A la secció Ni blanc ni negre nosaltres concretem el tema del qual hem de parlar a priori i ens ho preparem una mica. Aleshores, ens trobem i improvisem. A vegades hi ha errades tècniques, i repetim, però solem anar  la mar de coordinats.
Al programa no es parla, gairebé, de bandes sonores, entre d’altres. Per què?
No hi ha temps. El que hem fet és parlar-ne una mica a la secció 30 segons on posem una peça musical. Per cert, el dijous passat vam dedicar-la a la Whitney Houston però sí que és cert que la gent comenta “no parleu de DVDs, ni tampoc d’això o d’allò”, però no donem e a l’abast. El que volem orientar una mica a la gent, però ja està.

“La gran pel·lícula espanyola aquest any no existeix”




Sempre diu que no és crític de cine, sinó cronista...
És que no ho sóc, de crític.
Perquè? No vol opinar sobre l’actualitat cinematogràfica?
Bé, comentar amb una certa ironia sí; dius si una peli t’ha agradat o no, però no veig totes les estrenes de la setmana. Per exemple, de les sis que vam incloure l’altre dia al programa nomes en vaig veure dues.
Quantes pel·lícules veu per setmana, doncs?
Gràcies als passes de premsa en veig cinc o sis a la setmana, que ja està bé. Abans en veia moltes més, però ara he de triar una mica.
Al seu llibre, Endevina qui et parla de cinema, comenta que ha començat algun projecte de guió cinematogràfic. No s’ha plantejat mai fer el salt?
No, perquè sóc molt poc disciplinat, jo... I per tant, no, millor que no. [riu].
Sempre diu que l’entrevista que més l’ha complagut ha estat la que va fer a Gregory Peck. Ho continua sent?
Bé, això sempre ho dic perquè així tinc la resposta a punt i no ho he de pensar. Però, per exemple, l’Antonio Banderas és una persona encantadora i això es nota de seguida. De fet, una vegada el vaig entrevistar i es recordava que ja l’havia entrevistat anys enrere!
Com encara una entrevista a una estrella de Hollywood?
Jo ho intento fer com una conversa, i no com una entrevista. Aquest és el secret, però també he de dir que la posada en escena depèn, en gran part del càmera i si és teu bé, perquè ho haureu pogut parlar, però també pot ser que sigui aliè al teu equip.
Com trenca el gel?
Amb un detall ja que la gent moltes vegades està farta de parlar de les mateixes coses. Per exemple, puc dir: “M’he fixat que fumes a la peli però no ho fas gaire bé. Oi que no ets fumador?” I ja has trencat el gel, sense  tenir-ho planificat.
Dominar llengües, en aquest tipus d’entrevistes, deu ser molt important.
La veritat és que l’anglès és fonamental i em va servir moltíssim haver-lo estudiat de jove ja que les distribuïdores, si no saps anglès, no et conviden, ja que sempre donen per suposat que tu parles la llengua de la persona. Per exemple, jo amb l’italià em defenso bastant bé. No m’explico al 100%, però mels entenc. El que trobo a faltar de les noves generacions és el francès i em sap greu que vingui una actriu francesa i necessitis traductor.
Fa tantes entrevistes com abans?
No, perquè el que passa  és que moltes estrelles que abans venien a Barcelona, ara van a Madrid i, per això, hi tenim un corresponsal que fa les entrevistes. Afortunadament, de tant en tant, algun famós es deixa caure per Barcelona. És el cas de Sigourney Weaver, que va venir per al rodatge de Red Lights, de Rodrigo Cortés.
A més a més, a Weaver ja l’havia entrevistat en ocasions anteriors...
Sí, per exemple quan va fer Gorillas in the Mist o Alien.

The Descendants hauria de guanyar totes les categories a les que opta per l’Oscar”




Quina és la seva actitud quan va a veure una pel·lícula al cinema?
Cada cop crec que és millor anar a veure una peli sense saber res perquè, últimament, he estat veient un parell de tràilers, entre ells el de The Vow i hi ha massa informació; t’ho explica tot.ç¡
És necessària la carrera de periodisme per fer un programa com Cinema 3?
Jo no la tinc.
I la resta de l’equip?
Periodista, periodista no n’hi ha cap. Són gent que ha començat de redactor i tenen una formació de cine molt gran.
També és coneguda la desavinença que hi ha entre Almodóvar i vostè des de ja fa diversos anys. S’ha solucionat el conflicte?
Jo crec que no s’ha resolt perquè no ha començat mai. L’Almodóvar és un personatge singular i un home molt genial i, com a tal, també té unes determinades manies. Tot va començar quan una vegada no vaig qualificar una pel·lícula seva com una de les millors de l’any i es va enfadar fins al punt de pensar-se que tot el que sortia d’una determinada revista era per mala influencia meva., però passo completament d’aquest tema.
Va guanyar l’Ondas el 1990. Com es vas sentir?
Em va fer gràcia perquè realment jo no sabia ni que  m’havien proposat i encara tinc la foto i el cavallet que em van donar.


ELS GAUDÍ, ELS GOYA I ELS OSCAR




Des d’on va veure la gala dels Premis Gaudí, que va comentar per a TV3, juntament amb Àlex Gorina?
Des d’un camerino.
I que en pensa de tot l’enrenou que es va generar arran del guió de la gala?
El guió va ser un error, potser no de concepte sinó d’insistència amb els errors i van seguir amb la mateixa broma pesada. L’any que ve o no ho faran o ho faran diferent.
Com valora la nit dels Goya?
Ja m'esperava que la pel·lícula d’Urbizu (No Habrá Paz para los Malvados) i la d’Almodóvar, es partirien els premis. A mi, però, no m’entusiasma cap de les quatre pel·lícules nominades, tot i que són respectables. La Voz Dormida, particularment, em sembla realment un nyap. La Piel que Habito té coses molt bones i altres de molt grotesques i No Habrá Paz para los Malvados està molt bé de plantejament però se’n va per les branques. La gran peli espanyola aquest any no existeix.
Comencem a entrar als Premis de l’Acedèmia Americana, els Òscars. Tinc la sensació que la collita de pel·lícules aquest any 2011 ha estat molt bona...
Sí, probablement, però jo crec que la millor de totes és The Descendants i hauria de guanyar totes les categories.  És una peli amb una historia clàssica molt ben explicada amb un guió intel·ligent que, podent ser un superdrama, l’han sabut fer un drama amb molta ironia.
Tot i així, quina serà la gran guanyadora de la nit?
The Artist perquè és una peli simpatiquíssima, que funciona molt bé, però és, tan sols, un experiment que ha sortit bé i prou. No és cap obra mestra.
I la gran perdedora de la nit?
Segurament la pel·lícula de Martin Scorsese, Hugo, que és una peli molt europea de concepte i no s’endurà gairebé res.
Què en pensa de The Tree of Life?
M’agrada, però és incompleta. Terrence Malick és tan maniàtic que al remuntar-la tant han quedat coses una mica penjades. Jo vaig quedar bastant hipnotitzat amb la peli però l’Àlex l’odia a mort.
Parlem del premi a la millor direcció.
 No entenc que Spielberg no estigui nomenat a millor director perquè War Horse és una peli molt discutible però de direcció està prou bé. I de guanyar, s’ho emportarà tot The Artist, que ha enlluernat molt a la gent i em faria molta ràbia que guanyés.

“Ja està bé que a la Meryl Streep li donin tants premis per disfressar-se!”




Qui obtindrà el premi de millor actor principal?
L’hauria de guanyar George Clooney (The Descendants), però li arravatarà Jean Dujadin (The Artist), segurament.
I pel que fa a la millor actriu?
M’agradaria que guanyés la Viola Davis (The Help) perquè és una bona actriu i ja em va motivar a la peli The Doubt i pel que fa a la Meryl Streep (The Iron Lady), ja està bé que per disfressar-li li donin tants premis. Ella està bé al film, però no és tant per una bona interpretació sinó per una bona caracterització. En canvi la Glenn Close (Albert Nobbs) està fatal. En aquesta peli ha pensat “potser si em disfresso em donaran el premi”, però està del tot encarcarada.
I què me’n diu dels premis als millors actors i actrius secundaris?
Aquesta és, per a mi, la candidatura on hi ha més qualitat ja que tots els nominats  estan molt bé, però l’Octavia Spencer (The Help) està tan bé o millor que la Viola Davis, que actuen en una peli facilona, però estan molt bé. I en la categoria masculina hauria de guanyar Christopher Plummer (Beginners), perquè fa bé un paper arriscat.
I el guió?
El guió adaptat se’l quedarà The Descendants i el millor guió original serà per a The Artist o Midnight in Paris.
El premi a la millor banda sonora està bastant clar, oi?
Sí, serà per a Ludovic Bource (The Artist), tot i que a mi no m’agrada gaire. És massa repetitiva, però tampoc m’agraden les del John Williams aquesta vegada (Tintin i War Horse).  I l’espanyol Alberto Iglesias (Tinker Tailor Soldier Spy) estaria bé que no guanyés el Goya però sí l’Oscar, per variar una mica. Però ja et dic, guanyarà la de The Artist gairebé per inèrcia.
I a la categoria de millor pel·lícula d’animació veurem guanyar a la nostra estimada Chico & Rita?
El cert és que sí que pot guanyar perquè és diferent i hi ha molta música internacional, cosa que agrada molt als americans. Per tant té possibilitats, però no he vist Rango, ni Une vie de chat.
Finalment, a la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa, creu que la iraniana A Separation arrasarà com als Globus d’Or?
Aquesta és una molt bona peli, però  o és la gran pel·lícula, ni molt menys. Aquest dilluns aniré a veure Monsieur Lazhar (canadenca) que, tot i no haver-la vist, crec que guanyarà el premi i serà la sorpresa.
Creu que a la llista de nominats han faltat noms com Shame, A Dangerous Method, Carnage, Drive, J. Edgar, Melancholia, etc.?
Per començar, per a mi, J. Edgar no es mereix res, és un error. Però, en canvi, sí que em pensava que sortirien les actrius de Carnage, tot i haver considerat aquesta peli menor, igual que A Dangerous Method. En aquest cas, però, els actors tampoc han estat fantàstics. També m’has comentat Drive, que té coses que m’agraden molt i altres que no tant, però es mereixia més ja que només te una nominació. També es mereixia més Melancholia, que a mi em va agradar molt.
La gala dels Oscars ha anat a la baixa. Per què?
Perquè les últimes gales han estat fatal i la de l’any passat, concretament, va ser un horror.
Enguany la presentarà Billy Crystal, que ja ho ha fet nombroses vegades. Contribuirà a augmentar l’audiència?
Sí, la pujarà. No tinc bola de vidre, però crec que l’audiència augmentarà.
Els Oscars estan comprats?
No, comprats no, però hi contribueixen molt les promocions com la de Shakespeare in Love en el seu moment que, quan ningú s’ho pensava va guanyar The Artista ara està fent el mateix. És a dir no estan comprats perquè no hi ha pressió d’obsequis ni suborns, però sí que es crea un clima de votar una cosa i no una altra.
S’està deixant entrar a masses pelis comercials, en comptes d’afavorir a les que tenen una autèntica qualitat artística?
Sí. La pel·lícula Excremely Loud, Incredibly Close, que és un melodrama insofrible, n’és l’exemple. Però és que ara poden quedar nominades deu pel·lícules i només cal que superin el 5% de vots dels acadèmics perquè quedin nominades.
Com seguirà els Oscars?
Per la cadena SER, on ho fa la Manuela Velasco, que ho fa prou bé.


LES OPINIONS D’UN GRAN CINÈFIL




El cinema està anant cap a millor o cap a pitjor?
Està canviant i renovant-se, tot i que falta una mica el glamour de les estrelles d’abans. També falten històries.
Està a favor dels remakes?
No, estan sobresaturant el mercat. Per què han fet de nou el Milennium? Si només hagués vist el nou Milennium de Fincher m’hauria agradat, però havent vist l’altra versió abans, ja no i és per això que no ha funcionat ni aquí ni a Amèrica.
Està a favor del doblatge?
Estic a favor del doblatges ben fets, que no pas del doblatge, sinó de la versió original, però he de dir que moltes vegades no tens més possibilitat que veure una peli doblada. Jo sempre dic que les pelis americanes doblades estan bé, però no suporto les pelis europees doblades ja que sempre veig que els actors estan parlant d’una altra manera i que la seva gestualitat és diferent que la de la veu que sento. En una bona comèdia, en canvi, la versió original et fa perdre la vivacitat del diàleg i les rèpliques per què estàs pendent dels subtítols. La gràcia de televisió és que tot ho pots veure amb versió dual i ho pots comparar, fins i tot. Els cines Mare Magnum van intentar, com els avions, que es disposés a cada braç de la butaca de dues extensions, una per escoltar la versió original i una altra per a la versió doblada. Però, en general, la gent no va a veure les versions originals per mandra i no haver de llegir.

“Entenc que prohibeixin la pirateria, però també entenc que hi ha gent que no té més remei que veure les pelis així”




Mira molt la televisió?
Sí, la miro molt, però faig molt de zàping. Evidentment, però, defujo dels programes-escombraries. Però també hi ha coses molt valuoses, com documentals als canals temàtics. La televisió és que és com una llibreria: hi ha 50 llibres que són obres mestres, però tots els altres són ximpleries, com els d’autoajuda o els que escriuen les persones mediàtiques.
Quin és l’atractiu del cinema que fa que la gent hi continuï anant, podent veure les pelis per Internet o a la televisió?
No veig gens de cine per ordinador i si em passen un DVD, evidentment no passa res, però prefereixo veure al cine una peli que sé que m’omplirà una mica. Pel que fa a tota la resta de pelis, però, menys mal que em passen el DVD i així als 20 minuts puc parar si no m’agrada prou. Però no és el mateix veure War Horse al cine que a casa.

“El cinema era, per a mi, una finestra que et mostrava coses impensables”




Què en pensa de la llei SOPA?
Et diria una informació que seria incompleta. L’únic que penso és que si una persona vol anar a veure una peli i no pot perquè és d’un poble del Pirineu, té tot el dret de veure-la amb una descàrrega d’Internet. Perquè has de posar les coses a l’abast de la gent. En aquest sentit, entenc que prohibeixin la pirateria, però també entenc que hi ha gent que no té més remei que veure les coses d’aquesta manera.
Ara estem vivint un boom del 3-D. És aquesta la seva consolidació?
Jo crec que no. Vaig veure Hugo en 3-D i està bé, però tornar a fer Star Wars en 3-D em sembla una presa de pèl, perquè George Lucas ja no sap com fer diners. A més a més, el 3-D incomoda a molta gent i el preu es dispara.
Què recomana a algú que es volgués dedicat al cinema professionalment?
Que comenci des de baix posar-se en un rodatge, de script o a portar cafès. Però tampoc és tan fàcil; hi has d’entrar com a becari.
Quina escola de cinema aconsellaria?
Recomano l’ESCAC i Bande Part, que no és tan coneguda, però no conec aquest tema gaire a fons. Tot i així, l’ESCAC s’ha col·locat en un núvol i sembla que tot el que fan es pugui premiar, que no és així. De totes maneres, està fent una molt bona feina.
Quina és la seva banda sonora preferida?
El meu musical preferit és Camelot i de banda sonora m’agrada molt tota la música d’Alexandre Desplat. Penso, particularment que la seva música per The Queen és brillant perquè la música canviava constantment segons si era un moment còmic o dramàtic.
Tot i així no va guanyar l’Oscar l’any passat per The King Speech...
És cert. A mi em va sorprendre molt l’elecció de l’any passat, que va guanyar la música de la pel·lícula The Social Network.
Em podria dir algun actor o actriu relativament jove que pot arribar lluny?
En Michael Fassbender fa una molt bona feina tot i que a vegades passi desapercebut i també m’agrada molt la Jessica Chastain, que fa un molt bon paper a The Help.
Com definiria el cinema?
Buff! [riu] Quan jo vaig començar, veia el cinema com una finestra a que et mostrava coses impensables. Aprenies com era la vida, com eren altres països, com era la vida de les persones i famílies, i això, quan ets jove, ho reps amb bogeria. Ara, en canvi, la gent busca l’entreteniment per desconnectar i queda seduïda per pel·lícules que es venen pels seus efectes especials, encara que puguin tenir altres valors. Es busca més l’impacte que una bona història.

*Si voleu conèixer les prediccions als Oscars, podeu llegir aquest article.

2 comentaris: