Neus Ballús s’erigeix com la nova promesa del cinema català

Foto: Adrià Guxens

La sisena gala dels Gaudí tenia un gran repte per davant: igualar o millorar la bona conducció d’Andreu Buenafuente a la cerimònia anterior, i Àngel Llàcer pot estar content. La Plaga (Neus Ballús) es va endur el premi a les categories més importants (pel·lícula en parla catalana, direcció i guió, entre d’altres) i Los últimos días (Àlex i David Pastor) va emportar-se gairebé totes les estatuetes tècniques. Aquests van ser els films que es van fer seva la nit, on també va brillar el film Tots volem el millor per a ella (Mar Coll), que va guanyar els guardons a les millors interpretacions femenines. Julieta Serrano va ser condecorada amb el Gaudí d’Honor.

La gala va començar puntual malgrat l’escridassada dels treballadors de TV3 a fora del recinte i la mala notícia per la comunitat del cinema mundial: la mort de l’actor Phillip Seymour Hoffman. Amb tot, el mestre de cerimònies, Àngel Llàcer, va donar la benvinguda amb un somriure a tots els assistents al son d’una versió sui generis de New York, New York, acompanyat al piano per Manu Guix. I si a la ràdio aquesta parella són Els optimistes, als Gaudí van afegir una nova pinzellada de color: la crítica àcida passada pel sedàs de la ironia. La cançó només va durar uns minuts, però ja va començar a rebre gent: Isona Passola, per passar-li aquest encàrrec, Sergi López per la seva manera de vestir, la pel·lícula Blancanieves (Pablo Berger, 2012), per haver guanyat el Gaudí a millor pel·lícula de parla catalana l’any anterior, Juan Antonio Bayona per marxar a fer pel·lis a l’estranger i, fins i tot, els nominats a les categories tècniques van rebre una bufetada quan Llàcer, amb una picada d’ullet, els hi va demanar que no allarguin els seus discursos d’agraïment mencionant al pare, la mare i la iaia, que només coneixen ells. La benvinguda es va donar per acabada amb la protocol·lària salutació a les autoritats, els noms de les quals Llàcer va haver de llegir d’una llista que arribava fins al terra, i amb una primera crítica al govern central, que ara ens permetrà comprar "Sorollas amb un IVA del 10%”.

Els tres primers premis es van donar ràpidament: Ramon Madaula va guanyar el de millor actor secundari per La por (Jordi Cadena) però està rodant a Toledo, per la qual cosa es va produir aquell moment màgic que tenen els premis on algú proper a l’actor llegeix una petita nota per sortir del pas. Terribas i Basté, en una altra mostra de sintonia, van entregar el guardó a millor maquillatge i perruqueria a l’equip de Los últimos días (Àlex i David Pastor) i Agustí Villaronga, breu, com sempre, va rebre l’estatueta per Una carta a Eva, millor pel·lícula de televisió de l’any.

Exterior del BTM, on els treballadors de TV3 es van concentrar per protestar. Foto: Adrià Guxens

Àngel Llàcer va tornar a escena buscant un voluntari entre el públic per fer un experiment. Una nova oportunitat per posar el dit a l’ull –suaument, això sí– a altres assistents, tot i que a Bayona li va tocar repetir. Finalment, després de demanar a Mas que li atorgui la doble nacionalitat a Javier Cámara, que assegura que és de Vic, Llàcer va escollir a l’actor Roger Coma. Un actor apreciat pel públic català era el que necessitava per donar vida a les xarxes socials, així que va animar el públic a piular què volia que fes el Roger, sota el hashtag #demanalialroger.

Amb les xarxes activades, va prosseguir l’entrega de premis. Los últimos días va guanyar millor direcció artística i Història de la meva mort (Albert Serra), millor disseny de vestuari. Un encert d’aquesta gala va ser el de donar al premi al millor curtmetratge més importància que les d’altres anys. Ho va fer Nora Navas, que protagonitzava un muntatge de vídeo amb els quatre directors, on els donava instruccions, com a novells que són: “Quan sortiu, us heu d’emocionar i ser breus, com un adolescent”. Àlex Lora es va emportar el guardó per Godka cirka (Un forat al cel), i si bé no va aconseguir ser del tot emocionant, sí que va ser breu i clar: “Els joves hem de marxar per fer el que ens agrada, però aquesta és la via per tornar”, va dir.

Just després, va aparèixer una altra celebrity a l’escenari. I no parlo d’Aina Clotet, sinó del seu acompanyant per entregar el Gaudí a la millor fotografia: es tracta de Johnny Depp, amb ulleres, barret i bigoti, és clar. Amb la meitat del públic dubtant si era ell de veritat i l’altra meitat creient tenir a Jack Sparrow davant seu, a Depp se li va escapar que la seva família és de Girona, un nou descobriment sorprenent després de saber que Cámara és de Vic. Finalment, van donar el premi a Los últimos días. 

Just després, Clara Segura va guanyar el Gaudí a la millor actriu secundària per Tots volem el millor per a ella (Mar Coll), moment en què va aprofitar per reivindicar que “les dones, i només les dones, són les responsables dels seus cossos, i ningú més”. I els xefs Carme Ruscalleda i Joan Roca, van aparèixer a l’escenari per donar el premi al millor documental, que finalment es va endur Món petit (Marcel Barrena), “un documental, també, molt petit”, diu, per la qual cosa aprofita per anunciar que tothom que vulgui ja pot comprar online el DVD, a través de la seva pàgina web.

I arriba el gran moment de la nit: Albert Serra apareix a l’escenari pintat com el Casanova del seu film. I tothom sap que Albert Serra no necessita acompanyant, així que va sol per entregar el guardó al millor muntatge. I només li va caldre obrir la boca per deixar anar la frase incendiària: “El muntador és l’única vida intel·ligent a la professió i pel bé de l’acadèmia i la humanitat; en comptes de tenir 16 actors nominats en total i quatre muntadors, s’haurien d’invertir les proporcions i enviar a tots els actors a Guantánamo”. Quan llegeix que La plaga (Neus Ballús), és la guanyadora del premi, deixa anar un: “Veus, jo que ja volia que guanyessis, tu!”. Neus Ballús, com Serra, exalta la feina dels muntadors, però finis hi tot va més enllà: “estaria bé que la gent normal pogués trepitjar la catifa vermella i acaparar flaixos, perquè se’ls mereixen, ja que fan una feina tan important com la nostra”.

Era, de nou, el moment de la música. La coral Deu de veu, guanyadora del concurs de TV3, Oh, happy day!, va interpretar una peça que qualifica a tots els professionals de la indústria del cinema com a  “superherois”, tenint com a solistes l’actriu Mercè Martínez i a Àngel Llàcer. Quan van acabar i vèiem que Sílvia Pérez Cruz serà la partenaire de Martínez per entregar el Gaudí a la millor música original, no podíem evitar de preguntar-nos perquè no havia estat ella la que havia cantat. El premi va ser per la música de Joan Dausà a Barcelona, nit d'estiu (Dani de la Orden). Los últimos días va guanyar el de millor efectes especials i Amour es va emportar el Gaudí a la millor pel·lícula europea, després d’un vídeo on Pep Guardiola saludava des d’Alemanya.

Àngel Llàcer va reapareixar a l’escenari per insistir amb la broma del hastag #demanalialroger, que ja comença a fer-se pesada. Assegurava que arribaven suggeriments de tot tipus, fins i tot un que reptava a  Coma a “participar en una pel·lícula de Ventura Pons sense ensenyar el cul”. Abans de donar pas a més premis, va entregar l’Òscar (el seu gos) a la “Grossa catalana”, també present. Los últimos días es va emportar a continuació un parell de premis més: el de millor direcció de producció i el de millor so, després d’un divertit i breu gag de la companyia El Tricicle.

Nora Navas i José Sacristán, guanyadors a les millors interpretacions. Foto: Adrià Guxens

Era el torn del discurs de la Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, que va rellevar ara fa un any a Joel Joan. Va ser un discurs amb dos grans vessants: el dels mèrits de la institució i el de les assignatures pendents. El més destacat que ha aconseguit aquesta institució enguany ha estat entrar a formar part de les acadèmies de cinema europeu, perquè “ser europeu implica apreciar la diversitat”. I Passola va destacar precisament això: la diversitat de les produccions catalanes d’aquest any, que són en totes les llengües i que pertanyen a gèneres molt diferents.  Per a ella, “el cinema és la carta de presentació més important que els països tenen a fora”. I va alertar que calien prendre mesures vitals per realçar la indústria del cinema, com ara la de fer una llei de mecenatge, ampliar les ajudes, rebaixar l’IVA cultural, combatre la pirateria i que les televisions coproduïssin més. Passola també va donar el seu suport a la taxa que la Generalitat vol aplicar a les operadores telefòniques, que servirà com a fons per al sector, i va criticar la vaga de TV3 precisament aquella nit. El realitzador de l’acte, intencionadament o no, va enfocar en aquell moment a un Artur Mas que, o bé estava meditant a consciència, o bé se li estaven tancant els ulls. Passola va acabar dient que “li’n devia una a l’Àngel” i quan Manu Guix ja la començava a fer fora amb el piano, va acabar de manera contundent: “Aquest país no pot permetre’s no tenir cinema, perquè no serà país. Visca el cinema català!”. Malauradament, el “visca!” que havia de respondre-li no va venir de ningú més que d’ella mateixa.

Com és habitual, després del discurs del President de l’Acadèmia ve un discurs no menys esperat, el del recipient del Premi d’Honor, batejat recentment com a Premi d’Honor Miquel Porter i Moix. Julieta Serrano va ser l’afortunada que el va rebre, i va destacar que per a ella el cinema “és un treball d’equip on tots junts juguem per perseguir una cosa impossible que és expressió de vida”.

Finalment, es va acabar la broma del hashtag de Roger Coma i Àngel Llàcer el va sotmetre a una triple prova: resoldre un càlcul complicat, fer un retrat del seu director de cinema favorit (que va resultar ser Isabel Coixet) i desactivar una bomba, tasques que va executar perfectament.

Francesc Colomer, exempt de gràcia i carisma en aquesta ocasió, va pujar a l’escenari per donar el millor de guió a La plaga, on Neus Ballús va ressaltar la llarga gestació del projecte, ja que als inicis “la cap de producció era soltera i ara ja té dos fills”. El coguionista, Pau Subirós, va afegir que aquella gala era per a ells “una situació més fictícia que cap guió”.

Vicky Peña va donar el Gaudí al millor protagonista masculí gairebé sense donar temps a la seva mare, Montserrat Carulla, d’obrir la boca, ella que “volia parlar de nacionalisme”. José Sacristán va rebre el guardó pel film El muerto y ser feliz (Javier Rebollo) i va posar el contrapunt a les declaracions de Carulla: “Como uno de los fundadores de la Academia de las Artes y las Ciencias de España, hay enemigos comunes a los que vencer pero nos necesitamos los unos a los otros y tenemos que luchar juntos”. Tot seguit, i després d’un gag que emulava el final de The Good, the bad and the ugly (Sergio Leone, 1966), Nora Navas va guanyar el premi a la millor interpretació femenina, que va dedicar a la seva directora, Mar Coll (Tots volem el millor per a ella) i J.A. Bayona va donar el Gaudí al millor director a Neus Ballús, que va explicar la història de la Maria, una de les protagonistes del film que li demanava que acabés la pel·lícula i que, malauradament, va morir just després de veure el darrer tall.

Els dos darrers premis van ser anunciats després d’un petit pseudoreportatge d’Àngel Llàcer amb Clara Segura sobre la confecció dels premis. Los últimos días i La plaga van ser les vencedores de les categories de millor pel·lícula en parla no catalana i de pel·lícula en parla catalana, respectivament i, casualitat o no, també van ser les grans guanyadores de la nit.

La Plaga, de Neus Ballús, va ser la gran guanyadora de la nit. Foto: Adrià Guxens